CENTELLES – OSONA 26
D´OCTUBRE DEL 2008
 |
| Planol de la situació, cedit amablement per l´ICC |
Sincerament, em sorprengué l´extensió
horitzontal d´aquesta ferrada, semblava no acabar-se mai !! Ara, no presenta
una dificultat tècnica digna de menció, tret del “pont nepalí” (evitable) i el
petit extraplom que trobem gairebé al final, immediatament abans d´arribar a la
barra i l´escala metàl·liques (també evitable). Tot plegat forma un traçat molt
distret, que exigeix incondicionalment d´una bona forma física.
 |
| "Ja som molt a prop de l´objectiu" |
Centelles (496 msnm) es una població d´uns 7282
habitants (cens del 2012) i diversifica la seva economia bàsicament, en una
industria colpida també per la injusta i brutal crisi que vivim, mes el sector
primari, puig que la construcció gairebé no hi compte. Aquest espai esportiu,
contribueix al sosteniment del sector serveis ja que atreu setmanalment un bon
nombre de visitants.
APROXIMACIÓ
Arribem a Centelles, per la C-17 , Sortim una mica abans
del km 46, i entrem a la rodalia de la
població per la C-1413 b. Trobarem
molt aviat un desviament a la dreta (Camí de carro) que no agafarem. A uns 200 m , localitzem un altre
entrada també a ma dreta, que es la que
ens interessa, està indicada com “Mas de Banyeres” a partir d´ací, si seguim
les indicacions, arribem a una esplanada de cultiu de cereals, on podrem deixar
els vehicles. L´objectiu ja es molt a prop.
 |
| Extret de la pagina web de l´Ajuntament de Centelles |
Rastrejant les marques grogues, aviat
ensopeguem amb la primera part de ferrada, es vertical i resta tallada en dos
trams, pel camí que d´una o altre manera, ens acompanyarà fidel durant tot el
recorregut.
Un cop superats aquests segments, ens tocarà
caminar una estoneta turó amunt, fins trobar a ma esquerra un nou accés. Aquí situats, disposem de dues opcions: la
primera, es trepar per un curt plombat instal·lat, on haurem de fer un
flanqueig un xic compromès, per tal
d´arribar al pont “nepalí”. Si no ens veiem en condicions de passar-lo, (el
pont), podem triar el sender que cobreix el mateix trajecte per la part
inferior.
El “volat de sirga,” mereix un cometari per si
sol, ja que les seves característiques be ho mereixen. Amb una longitud de 68 m . destaca com un dels mes
llargs d´Europa, i la instal·lació francament esdevé una autentica obra
d´enginyeria, val la pena acostar-s´hi encara que només sigui pel plaer
d´observar-la.
Un altre cosa es creuar-lo, dons cal disposar d´un
sentit de l´equilibri molt senyut, sobre tot quant comencem a allunyar-nos del
punt de partida i la falta de fermesa
sota dels nostres peus es fa palesa. Cada pas es transforma en una tasca
feixuga per mantenir-nos en posició perpendicular, arribant al clímax, sobre la
part central, on la elasticitat es màxima i requereix una concentració absoluta.
No en va, podem invertir en arribar a l´altre extrem entre 15 i 25 minuts. Això
si, podrem deixar constància de la nostra proesa en el “llibre de signatures”. No
es permès passar de dos en dos.
 |
| Mantenir-se perpendicular costa molt... |
Prosseguim el nostre avanç una bona estona mes, tot arribant a una nova bifurcació: Si continuem pel corriol, arribem a una ferrada aïllada de dues vies, una fácil, i un altre mes complicada que connecten al sender comú que ja he mencionat i que enllaça amb tota la resta.
Nosaltres varem deixar de banda aquest annexa,
i optarem per pujar directament pel rost que tenim davant i que ens torna a la
part superior del tallat. A partir d´ací, haurem de caminar per una sendera en
sentit ascendent, que ens hi porta a la última part instal·lada i també la mes critica.
La tirada en qüestió, venç uns graus de diferent altura i dificultat si mes no, es el primer, el que potencialment ens “la pot fer suar”. A una alçada d´uns10
m . apareix un extraplom que ens obliga a tirar de
braços, però la situació es complica quant trobem un “bolígraf” de la línia de
vida, situat en un punt on els necessitem tots dos, així que, amb una ma ens
haurem de remuntar “extraplomats”, mentre amb l´altre tindrem que passar els mosquetons.
Es tracta d´un pas que per aquest simple detall, molts s´esgoten i han
d´abandonar.
Un cop deixada enrere aquesta zona conflictiva, arribem a una mena de diàclasi, coberta per un estrat de roca sobresortit, que forma un sostre molt pronunciat, on descobrim un altre muntatge sorprenent; Una barra, o tub fitxat a la paret, sobrevola horitzontalment el vuit, i en el seu extrem hi ha fitxada una escala metàl·lica de barrots, que ens permet sortir-ne sense cap neguit extraordinari, d´una situació que d’altra banda nomes seria factible i no sense dificultats, pels escaladors molt experimentats.
 |
| El llibre de signatures |
 |
| La llarga feixa |
La tirada en qüestió, venç uns graus de diferent altura i dificultat si mes no, es el primer, el que potencialment ens “la pot fer suar”. A una alçada d´uns
Un cop deixada enrere aquesta zona conflictiva, arribem a una mena de diàclasi, coberta per un estrat de roca sobresortit, que forma un sostre molt pronunciat, on descobrim un altre muntatge sorprenent; Una barra, o tub fitxat a la paret, sobrevola horitzontalment el vuit, i en el seu extrem hi ha fitxada una escala metàl·lica de barrots, que ens permet sortir-ne sense cap neguit extraordinari, d´una situació que d’altra banda nomes seria factible i no sense dificultats, pels escaladors molt experimentats.
 |
| Fent noves amistats |
El que ja ens resta a partir d´aquí, es molt
suau, i en pocs minuts posem fi a l´ascensió, arribant al cim del Puigsagordi on
immortalitzem la gesta amb una foto sota la senyera .
El material es de bona qualitat, i transmet
seguretat, tanmateix les dues obres mestres, tals com el pont, i l´enginy per
vèncer el sostre, son agosaradament excel·lents i dignes d´elogi.
Seguint el trajecte per la pista que avarca
l´itinerari, però a la inversa, arribarem novament al pàrking on tenim els
vehicles, tot gaudint d´un bon passeig, amenitzat per una bella vista
panoràmica.
Desats els estris, ens disposem a satisfer les necessitats elementals, la qual
cosa fem un cop arrecerats i disposats
al solet.
ELS COMIATS
Ben restaurats, tornem a Centelles, per tal de
fer un cafè i comentar les incidències de la jornada, així i sense adonar-nos
sens van fer les tantes, Només quant miràrem el rellotge, prenguérem
consciencia de que calia acomiadar-nos.
Fins la propera col·legues!!
Quim
