FERRADA DE LA FORADADA DEL TOSCAR

MUNICIPI DE LA FORADADA DEL TOSCAR     LA RIBAGORÇA – OSCA     (10-11 de maig del 2013)

DIVENDRES 10 DE MAIG:  INTRODUCCIÓ

Al voltant de les 10 de la nit, arribava en Ramon a la Floresta. Degut a que el passat dia 8 havia arrabassat 60 “tacos” deambulant per aquest mon, el vaig convidar a sopar. Xerrant sens va fer tard i al dia següent havíem de matinar, així que mig recuperats de l´esglai que ens produí mirar el rellotge, ens retiràrem a descansar.

Des del pàrking, al fons el monument al Comte Gonzalo I

DISSABTE 11 DE MAIG; APROXIMACIÓ PER CARRETERA

A les 8 del matí ja teníem els estris carregats i ens posàvem en marxa. El nostre itinerari pot aprofitar-lo qualsevol, des de qualsevol indret de Catalunya, sempre que substitueixi el punt de referència de la Floresta, pel de Lleida.

 N-240=La Floresta -Lleida – N-230=Lleida- Torrefarrera- Alfarràs-Benabarri - N-123a =Benabarri-Graus- A-139= Graus- Campo- Cal aclarir que no hem d´entrar a Campo, sinó que ens desviarem uns kilòmetres abans per tal d´agafar la, N-260= Foradada del Toscar- Ferrada de la Foradada del Toscar.

Bloc per on discorre la 1ª part

APROXIMACIÓ A PEU

Des d´aquesta última població, tenim uns 2000 m abans d´arribar a un pàrking situat a ma esquerra, on hi trobarem un panell explicatiu, i els senyals que ens conduiran fins la ferrada. Nosaltres, per tal d´estalviar maltractament al cotxe, aquí el deixàrem.   També i com referència, ens pot servir un monument aixecat a la memòria del compte Gonzalo I de Ribagorça i el Sobrarbe,(1020-1045) situat uns 200 m mes endavant. Te uns 18 m d´alçada, i es format per unes llances metàl·liques plantades de forma un tant anàrquica. Sota el meu estricte criteri, la estètica no es massa afortunada. La finalitat practica, es senyalar el límit fronterer entre aquests dos comptats, i potser també, recordar-nos, que una de les varies morts que se li atribueixen a aquest efímer personatge (Poca cosa o be res, en sabem d´ell amb certesa) es que fou assassinat d´una traïdora llançada a l´esquena, mentre travessava un pont tot just el dia que assolia la seva majoria d´edat, (26 de juny del 1045). L´autor del magnicidi, segons el relat, fou un vassall gascó anomenat Ramonet. Si aquesta data es certa ens indica que potser mai va arribar a exercir el seu domini sobre aquestes terres.

Deixant les anècdotes històriques a banda, nomes tindrem que seguir la pista ample, però en mal estat, (exclusivament 4X4)  que al cap d´uns 25-30 minuts de feixuga pujada ens situa al peu de ...

LA FERRADA

Hem de dividir la totalitat d´aquesta via, en dues parts ben diferenciades entre elles. La primera acumula tots els penya-segats, i la segona, per dir-ho d´alguna manera, no hi te gaire a veure, ja que no ens ofereix cap espadat important. Això si, la vista es superba.

Començament molt senzill, que amb brevetat ens col·loca en una mena d´aresta arrodonida, enfilant-se molt ràpidament, fins situar-nos al interior d´una esquerda fortament erosionada. Seguirem en conseqüència, ascendint verticalment  per aquesta mena de xemeneia, fins canviar novament a l´altre costat de la paret, sense abandonar-la, utilitzant una biga de fusta a mena de pont. A partir d´ací, continuarem abonats a la verticalitat. Les vistes es van fent cada cop mes impressionants, i les sensacions que hom experimenta, son d´un benestar indescriptible.

Sortim a paret oberta, mantenint a les nostres esquenes un bon “pati”, mentre anem acostant-nos a una junta d´estratificació que tenim a ma esquerra. Els estrats baixen a plom, l´espai que hi ha entre ambdues làmines (parets), es molt pròxim, en conseqüència s´ha format un camí de terra i pedra, d´uns vint metres de longitud on podrem recuperar-nos perfectament.

La continuïtat la tenim gairebé al final del viarany. Aquesta es desenvolupa combinant curts flanqueigs horitzontals i ascendents a l´hora que conformen una línia esglaonada. Com gairebé tota la ferrada, es mante la direcció orientativa est - oest.

Aquest tram, ens acosta a una nova canal similar a l´anterior que  travessarem mitjançant un curt pont tibetà. 

El rost que des d’aquí ens espera adquireix novament un sentit plombat com els anteriors. Podem trobar en alguns punts molt concrets, de tot el conjunt, alguns minúsculs extraploms, si mes no, son tan irrellevants, que ni els notarem. El final de la present tirada, podríem dir que es també el de la ferrada, dons ja no n´haurem de superar cap mes, al menys tan perllongat com els que hem deixat enrere. Es tracta de la petita plataforma en que culmina aquesta mena d´agulla, proporciona un aforament per unes 4/6 persones tot estirar. Aquest reduït espai, malgrat ser de vertigen, esdevé molt confortable i transmet molta seguretat. La panoràmica es senzillament encisadora.

Recta final

El descens, es realitza també a base de grapes i cable de vida, flanquejant una paret  d´un gran desplom sota les nostres botes, amb l´objectiu d´assolir l’ultima aresta situada a la part mes occidental. La visió torna a ser d’allò mes emocionant. Un cop doblada, ja canviem d´escenari,  ara anem direcció oest-est,  situant-nos a l´esquena del bloc petri per on discorre l´activitat (zona nord). Seguint en aquesta dinàmica, ens acostem a un nou pont se sirga,  constituït a base de plaques al “terra” que alternen amb el vuit i que fan molt còmoda la tasca de travessar-lo. Deu tenir uns 10/12 m, de longitud.

 

Plataforma de l´agulla final

Deixem el pont per tal de vèncer, aquesta vegada si, el tallat definitiu que suposa la fi de la primera part (10/12m) Es en aquest indret, on trobem una sortida. Si volem fer la segona part, haurem de seguir un petit sender a ma dreta que ens hi porta.

Nosaltres varem decidir posar punt i final  en aquest lloc, dons la resta no ofereix gaire (per no dir cap) dificultat, i per afegiment, la baixada resta en molt mal estat.

La tornada requereix deixar-se anar per fortes pendents, a estones pura tartera,  a estones viaró. Acabarem regressant al principi de la ferrada. 

VALORACIONS TÈCNIQUES

El disseny del traçat es desenvolupa de manera altament eficient, aprofitant òptimament les característiques morfològiques de la roca que s´eleva erecta cap el cel. Baix el meu humil criteri, resulta poc menys que  immillorable. Tanmateix la qualitat, el diàmetre i l’abundància dels materials utilitzats, sempre amb gran intel·ligència, son sens dubte els factors clau, que li confereixen la seguretat que es desprèn en tot moment de la instal·lació, malgrat la gran dificultat que ens suggereix a simple vista, abans de començar.

Fent una valoració indirecta, diré que darrera nostre ens seguia un grup de principiants, que se la van “fer petar” sense cap mena de problemes.

Una efusiva felicitació pels instal·ladors, dons no hem trobat cap punt criticable.  En definitiva, una ferrada recomanable, molt divertida.

Quim 

    

    

BARRANC DE LA PORTIACHA

SERRA DE GUARA – OSCA

Dies 17 i 18 de novembre del 2007

INTRODUCCIÓ EN ESCENA,  DIA 17

Sortim de casa a les 7:30 h, per tal d´arribar a les 9:00 h. Hem quedat al bar de la benzinera del càmping Alquezar. Som els últims en arribar, en conseqüència allí els trobem a tots esperant-nos. Sap greu, però les circumstancies durant el viatge han estat adverses...

Presentació protocolària

No hem arribat a temps per tal de fer les presentacions pertinents, entre els dos grups de companys que no es coneixen entre ells i que avui s´afeigeixen. Els arribats de Barcelona; Ramiro, Contxi, Rafel, Quima, José, Cristina. Nosaltres dos, Quim i Cristina L. de La Floresta. Mes les nouvingudes Carmen i la seva germana Victòria de Saragossà. I allà restaven els uns al costat dels altres  sense saludar-se. Fets els actes protocol·laris de presentació, desdejunem i anem planificant les activitats previstes pel dia d´avui; La primera consistirà en fer-nos càrrec dels bungalows que tenim aparaulats, i a continuació preparar-nos per anar al barranc de la Portiacha.

Aproximació per carretera

APROXIMACIÓ

La iniciem  partint d´Alquezar (HU-352) en direcció Colungo. Arribats al Collado de San Caprasio (HU-V-3421) anirem baixant i a l´hora controlant el primer pàrking  també mirador del Vero, que hi ha ma esquerra, entre els km. 11 i 12. Podem deixar el vehicle aquí mateix, però desprès ens tocarà caminar des del pàrking 2, que hi ha mes avall, on s´acaba l´activitat,  1´5 km. novament fins aquest.

Aproximació a peu

Hi ha qui deixa el cotxe en el 2,, i cobreix el trajecte fins l´1, a peu ja d´entrada. Nosaltres optàrem per deixar els vehicles repartits en ambdós punts d´estacionament, i així de sortida, que es quant anem mes castigats, ens estalviem el desnivell existent. 

Un cop situats a l´aparcament 1,  indicat com “La Portiacha”, buscarem un camí que surt senyalitzat a ma esquerra, i que en cinc minuts ens porta fins la boca del barranc.

 DESCRIPCIÓ DEL BARRANC

A la capçalera, hi ha dos punts d´instal·lació, podem escollir (sempre que no estiguin ocupats), el que mes ens vingui de gust, dons en cap cas, ens lliurarem de l’aeri de 26m d´aquest salt inicial semi campaniforme. La veritat es que als que ens agrada el descens a ràpel, el gaudim molt, puig que la sensació d´ingravidesa es mes intensa degut a que podem observar amb claredat, el gran espai vuit que s´obre per sota dels nostres peus. Aquesta sensació desapareix per complert, o al menys en gran part, per exemple, quant ho fem en un pou vertical al interior d´una cavitat, on els únics fotons disponibles son els que ens dispensa la nostra modesta il·luminació autònoma.

Plegada la corda, i una mica mes endavant, ens surt al pas un nou desnivell, aquest nomes de 8m. però ens obliga a instal·lar de nou per tan poca cosa. Tot seguit prosseguirem per un tram amb malesa i ràpidament ens anirem encaixant en una estreta canal, travessant diverses cadolles i ressalts petits, mentre no arribem a la ultima vertical de 30m.  Aquesta, es morfològicament gairebé calcada de la primera, el que uns metres mes llarga. S’inicia des d´una petita badina seca a mena de balconet amb barana natural, on ens haurem d´enfilar per tal d´efectuar la despenjada final, que ens deixarà a pocs metres del riu Vero.

Al primer salt, el José preparant la instal.lació

Es tracta d´un barranc rapit de fer, molt intens i comprimit, puig que nomes presenta una longitud d´uns 250m per un desnivell de 110m. la qual cosa vol dir que en poca estona el tenim enllestit.

LA TORNADA

Ens han vingut a rebre a la sortida de la Portiacha, la resta de companys, dons els únics en davallar la canal, hem estat el José, Cristina P. en Rafel, i un servidor. Per començar el retorn, ens dirigim a la conca del Vero, i el remuntarem fins arribar al moli de Lezina, des don prendrem el corriol que passa pel seu costat. Si les aigües baixen crescudes, ens haurem de descalçar un parell o tres vegades per tal de creuar-les. Finalment ascendirem fins el pont de la presa d´aforament, i d´ací a l´aparcament 2, on tenim part dels vehicles. Ara, ens dirigim ja motoritzats al pàrking 1, on ens redistribuirem novament per tal de tornar cap Alquezar, si mes no, al mirar el rellotge, ens adonarem de que era massa aviat, i aprofitàrem ja que hi érem a prop, per tal d´anar a visitar l´alzina mil·lenària, dons alguns encara no l´havien vist.

De tornada fem parada al Meson de Colungo, i desprès de fer un aperitiu, acordem quedar-nos-hi a dinar, dons coneixem aquest local per haver estat en anteriors ocasions, i sempre hem trobat que per un preu just, es menja be a base de cuina tradicional del país.

Sortim una mica tard, el sol ja s’amaga darrera les teulades, i l´aroma a llenya cremada que fuig d´algunes xemeneies, confereixen a l´ambient un aire bucòlic, difícil d´explicar.

Tornem al càmping, ens arreglem i sortim a comprar queviures, per tal de sopar als bungalows. Durant aquestes dades, els comerços tanquen aviat.

Finalitzat l´aprovisionament, passem per la plaça on son els bars,  seiem en una terrassa. La vista nocturna es interessant, però el fred, no fa còmoda l´estança mes enllà dels 30 minuts.  

LA NIT 

La nit alquezarenya molt al contrei d´époques estivals, resulta bastant apagada per aquestes dades, així que la festa la muntarem a la cabana mes gran, on desprès d´un opípar sopar, s´imposà el descans...     Tot i amb això encara varem fer tard.

DIA 18

No ens llevarem massa d´hora, i desprès de desdejunar a cos de rei, decidirem anar a visitar la Col·legiata,

Alquezar, topònim àrab. (al-Qasr) (Alcàsser), vol dir fortalesa, i d´ací li ve el nom al poble. Al pas dels segles, quant cau en mans cristianes, es construirà l’església o col·legiata sota l´advocació de Sta. Maria, regentada per la canònica Agustiniana. La seva cronologia, va des dels segles  XI al XVII. Èpoques representades pels seus corresponents estils arquitectònics.

Final del  segon desnivell, i del barranc

La visita, sempre guiada es fa amena, i per tant el temps vola. Des del Crist sense melic del S-XIII, el Claustre romànic, “La torre de las tormentas”, les muralles, la vista fantàstica que domina sobre el Vero i la població, conformen els elements del fenomen de la deformació temporal.

Sortida del barranc

Moli de Lezina

A la sortida, excepte en Ramiro, la Conxi, i jo mateix, que ens quedarem al bar, la resta baixaren fins el riu per tal d´estirar les cames. Com en teníem per estona, sens va passar pel cap intentar trobar taula al restaurant Casa Gervasio, molt conegut a la zona, (i fora també) Te la peculiaritat de no admetre reserves, i nomes serveixen al client que entra i troba taula, quant tot es ple, cal fer cua.

L´alzina mil·lenària

Ens aniran portant un darrera l´altre, els onze  plats enllistats, mes les postres.

El que es sol servir es, si fa o no fa, el que ara detallo:

ENTRANTS

Patés de la casa, 3 classes

Pernil serrà

Xoriç vermell

Formatges, 2 classes

Croquetes de la casa

Canelons fregits a la cervesa    (Es serveix tot en abundància, i es de bona qualitat)

PLATS

Patates amb bacallà

Mongetes blanques amb xoriç i pernil

Cigrons amb sípia i gambes

Guisat de carn

Costelles i mitjanes de xai         (Es serveix tot en abundància, i es de bona qualitat)

LAS POSTRES

Gelat

Galetes de coco

Ametlles i nous

Cafè

COMPLEMENTS

Vi + pa, + gasosa, i de vegades algun extra.          (Tant com es demani)

ADREÇA

Restaurant Casa Gervasio   

C/ Pedro Arnal Cavero  13,

CP 22145 -  Alquezar  (Osca)

TEL 974 318282

Gravat de la població i la Col·legiata

Crist sense melic, S-XIII

COMIATS 

Desprès de molts esforços i intents fallits, ningú va arribar a l’últim plat, molts no passaren del primer... i això va estar degut a l´esmorzar copiós, que havíem fet pel matí.  Maleïda sigui la improvisació!!  

Amb els estomacs plens a rebentar, dons com qui diu, ens sortia el menjar per les orelles, arribarem a dures penes on teníem els carros, allà mateix, formalitzarem els comiats i ens retirarem cadascú al seu destí.  Fins un altre col·legues!!!

 

Alquezar al vespre

Bon profit!!!

Quim  

     

TOMBANT-LA PER LES GARRIGUES

“ELS BESSONS”  (593’4 msnm)

Resulta poc menys que injustificable; viure a les Garrigues, agradar-te la muntanya, veure’ls a diari, i no sentir la temptació de  fer-los-hi una visita. Portava un parell d´anys dient-m´ho a mi mateix; “Ostres Quim, un dia hi has d´anar”...

Be dons, el dia 31 de març. Pasqua de resurrecció, varem agafar els gossos i anàrem a tombar-la  cap els Bessons.

 

CEDIT AMABLEMENT PER L´ICC

APROXIMACIÓ

Sortint de les Borges Blanques. capital de les Garrigues, anem a buscar la C-233 en direcció a Castelldans, passarem pel costat del polígon industrial de les Verdunes, també per sota del pont de l´autopista (AP-2) fins arribar al Mas de l´Aranyó. Haurem de parar compte, dons la pista que ens interessa, surt de davant mateix d´aquesta coneguda construcció rural. Per aquest lloc podrem deixar el cotxe. Iniciem la caminada encarant-nos al  Tossal Gros (487msnm) L´anirem vorejant per la base del costat N.

 

El Tossal  Gros

La primavera, enguany plujosa, comença a deixar sentir els seus efectes, l´aroma de mil flors, la verdor dels camps, l´atmosfera neta, ventosa però no freda, fa que el dia escollit sigui l´ideal per dur a terme una caminada suau d´uns 12´4 km (anada i tornada) que farem en unes 4-5h, depèn del temps que desitgem invertir en contemplar les panoràmiques.

Fins ara hem anat gairebé planejant, però el camí de carro, de sobte, inicia un ascens molt pronunciat, i  l´observem prou llarg, així que decidim evitar-lo prenent un camí que s´obre a mà esquerra,  una mica abans d´iniciar la rampa i que acabarà per dur-nos-hi a un tros sense continuïtat, si mes no, tenim la plana anterior a l’últim coster del Bessó gran, com aquell que diu, a tir de pedra. Sense pensar-nos-ho massa, trenquem pel dret, aprofitant enllaços de tractor, i en un tres i no res, ens situem a la immensa superfície del Pla del Pepe, per la seva vessant Est. Ens varem quedar molt sorpresos per la gegantina plantació de ceps que hi ha allí. La nostra sorpresa es transformà en estupor a mida que anàvem ascendint i observàvem que aquella gran parada, resta unida a d´altres també de proporcions semblants a la primera i que ocupen si mes no la totalitat de la Serra del Mig, tot prèviament anivellat i instal·lat integrament  amb reg gota gota.

 

Trencant pel dret

En poca estona ens situem al petit coll que separa els dos turons,i ens enfilem pel mes representatiu, un cop superat l’últim tram, fem cim sense cap novetat. Ara podem observar atònits i en tota la seva extensió, la brutalitat que en aquell paratge ha executat  l´ambició humana, de fet, es una mena de monument a escala real, de la manca absoluta d’escrúpols que una part d´aquesta espècie, es capaç d´erigir al benefici propi, en detriment del patrimoni paisatgístic dels demes. (Així ens van les coses)

 

Una mica abans de sortir al Pla del Pepe

Per acabar-ho d’arrodonir, podem divisar en l´extrem Oest, una descomunal bassa, impermeabilitzada a base de materials plàstics que servirà per subministrar aigua de suport en temps de sequera. La destrossa del medi i del paisatge natural es prou evident, i senyalo aquells responsables, que asseguts ens els seus despatxos oficials, es a dir, als que tots paguem per tal de preservar allò que es de tots, fessin  la vista grossa, vagin vostès a saber per quins interessos.(Se´ls  imaginen?) La veritat es que pujar fins els Bessons hem va fer plorar tant per ràbia, com per vergonya aliena.

Les últimes rampes

 

EL CIM

Ni tan se val  la majestuosa i gairebé inabastable visió que ens brinda el pic mes alt de la comarca, va poder apaivagar la gran decepció que teníem als nostres peus.

Part de les plantacions i la ciclopea bassa de reg

EL CIM

Al cim hi podem trobar un espai prou ampli per tal d’instal·lar un banc per seure, una senyera, que de tan descolorida, sembla la de l´Atlètic de Madrid, (potser caldria fer una col·lecta amb la intenció de substituir l´asta  per una de mes alta i mes dreta, i la senyera per una gran estelada.) També un pessebre, que tradicionalment creen i pugen cada any des del 2005, els nanos del Centre Excursionista Borges-Garrigues. A la vorera Nord, Veurem un panel on estan indicats els molt nombrosos indrets que de Catalunya es poden divisar. Finalment, una fita on hi han les dades cartogràfiques.  Recomano dur uns bons binoculars val la pena.  Tal vegada fora bona idea, construir una torre de 6´6 m, per tal de poder assolir els 600 msnm.  

 

Part de les plantacions

Les Borges Blanques

El Bessó petit

LA TORNADA

Un cop exhaurit tot el que havíem de veure, iniciem el retorn baixant en direcció al Bessó petit, i li fem una visita, la vista però no es decebedora com en el cas anterior, tanmateix tampoc podrem allargar tant la mirada, però en contrapartida, contemplarem la singular bellesa d´un relleu típicament garriguenc.

El Bessó gran vist des del Petit

Ara si, son les tres de la tarda, i per tornar, decidim seguir la pista fins el vehicle, puig que el que abans era llarga pujada, ara es llarga baixada, i creieu-me...la cosa canvia molt!!

Crec que val la pena afegir, que amb l’automòbil podrem arribar fins el mateix peu del Bessó gran, en el cas de no voler caminar es clar.

 

De tornada, al fons el Mas de l´Aranyó

Quim

    

JOSÉ HIDALGO: FOTOGRAFIA (5 - 6)

UNA FOTO DE PREMI   V-VI

TORNANT ALS ORIGENS

Tot i alegrar-me molt de que el camarada Josep, hagi recollit (sempre merescudament) els 4 premis anteriors, també publicats en aquest bloc, m’estranyava, i bastant, que un home com ell, forjat en el mon de les cavernes, i acostumat a barallar-se amb la llum artificial, per tal de donar vida a les meravelles que guarda la foscor del subsòl, no presentes cap treball que recollís precisament, la seva valuosa experiència en aquesta difícil disciplina.

Ja era hora dons,  que el fet de condensar en una imatge, la pacient i mil·lenària tasca de la natura subterrània, donés com resultat un parell de fotos premiades!!

1er PREMI  A  LA CATEGORIA  D´ACTIVITATS DE MUNTANYA. ( XVIª  Edició de la Mostra d´Audiovisuals i Fotografia de Muntanya, organitzat pel Centre Cultural “La Farinera”, del Clot del 2 al 16 de març del 2013).  Atorgat per un jurat format per professionals de la foto.

FOTO PREMIADA;      “AVENC DEL SABARIN”   Ports de Beseit - Tarragona   

Una imatge molt característica dins del mon de l´espeleologia, tècnicament molt ben definida, que incorpora la modalitat d’il·luminació per zones,  produïda d´un sol “clik”, es a dir, no està realitzada per exposició, o acumulació de llampades, amb l´obturador obert permanentment mentre dura la impressió, si no per l´acció simultània dels mateixos flash perfectament sincronitzats.

DADES TÈCNIQUES;  Cambra Sony DSC-V3 – Diafragma 4.5 – Velocitat 125 – 2 flash principals Metz 36 CT3 sincronitzats per una cèl·lula Firefly 3, i una Metz ISO 100.

1er  PREMI   “IN MEMORIAM, TONI MORENO I GONZALEZ, JOAN RAMON I BUIL, JORDI HERNÀNDEZ”   Atorgat per lliure valoració dels visitants a la exposició fotogràfica. Organitzat per la mateixa entitat cultural.

FOTO PREMIADA;        “L´IL·LUMINAT”    Sima de las Dolencias, Complexa subterrani de la Cova de Ojo Guareña – Burgos

Fotografia on s´aprofita l’únic raig de Sol, que en una determinada hora del dia, te el costum visitar les fondàries per on es precipita en caiguda de mes de 50 m, el riu Sant Martin.  La tècnica es simple, dons al disparar de cara a la llum es produeix el conegut efecte “contrallum”.  Mentrestant, la figura adquireix rellevància gracies a la incidència directa del faig fotònic. No per simple es menys interessant, ja que la genialitat rau en saber aprofitar òptimament les condicions que en el moment es donen,  per tal d´obtenir un resultat tant espectacular. D´aquestes ardits jo en dic creativitat.

DADES TÈCNIQUES;  Cambra Sony DSC-V3 – Diafragma 2.8 – Velocitat 40 ISO 200

No sempre plouen els reconeixements, dons de vegades hi ha sequera, però en el terreny adobat, nomes es necessiten quatre gotes per tornar a recollir fruits...   Insisteixo en el de sempre Pep,  TU VALS, i ho demostres. Que mes necessitaràs per tal creure en les teves pròpies possibilitats??

Quim