Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 27 d’octubre del 2013

EL MONTSEC DE RÙBIES

TOSSAL DE TORRETES + FORAT DEL GEL + LLIMIANA
DIES 1, 2, 3 i 4   D´OCTUBRE DEL 2013

Poques èpoques de l´any s´esperen amb tant deler   com les    vacances.  Aquesta tardor, s´ens havia complicat tot a ultima hora, però finalment si que hem pogut escapar-nos uns dies, per dur a terme unes activitats pendents i llargament projectades.


El càmping “La Noguera”, de St. Llorenç de Montgai,  va semblar-nos  un punt adient i estratègic com base d´operacions.

DIMARTS 1
Arribem sobre 2/4 de 2, i ens instal·lem en el bungalou que teníem reservat. Acte seguit es fa necessari  recuperar forces. Mentre no arribem al menjador, ens anem fent conscients de la extraordinària bellesa d´aquests paratges, fins ara ignorada per nosaltres.

Passeig per l´arbrada vorera del llac
La resta del jorn, la dediquem a gaudir del passeig per la arbrada vorera del llac. Durant aquestes dates, es fa força evident que el dia s´escurça, la qual cosa aprofitem per tal de relaxar-nos i descansar, dons demà, tenim previst efectuar l´ascensió al “Tossal de Torretes”, i de tornada, desviar-nos per fer una incursió al “Forat del Gel”.

DIMECRES 2
Carreguem els estris, i deixem al “bunga” un dels dos gossets que ens acompanyen, dons te ja masses anys per seguir-nos.



APROXIMACIÓ AL MONTSEC DE RÙBIES
Des de St. Llorenç, (LV-9047) ens dirigim a Camarasa, entrem a la vila i d´ací, agafem una carretera ben senyalitzada, que ens porta directament a Cubells. Seguirem per la C-26 fins Artesa de Segre, ens introduïm al nucli urbà i prenem la sortida cap a Tremp, per la L-512 fins la creuada d´Alentorn, d´ací seguim per la LP-9132, que ens deixa a Vilanova de Meià.

Entrada a Vilanova de Meià

A Vilanova de Meià població, hi ha una sortida pel costat Est, la L-913, que travessa un congost poc conegut, i molt interessant anomenat el”Pas Nou”. Val a dir que la carretera, es estreta i dolenta la qual cosa ens obligarà a circular poc a poc, i per tant podrem admirar els feréstecs tallats, modelats pel riu Boix.

Accès al congost del Pas Nou

Haurem d´estar molt atents sobre el km 10´3, per tal de detectar l´Hostal Roig (abandonat), Dons, uns 100m abans d´arribar, hi ha un camí senyalitzat (GR-1) que ens dirigeix cap a “La portella Blanca”. Es aquest el que ens interessa. Cal que tinguem molt present l´estat d´aquesta pista, a hores d´ara nó es apte per vehicles normals, i fins hi tot, per segons quins 4x4. Hi ha clots i graons de mes de 40cm.!!

Per intentar-ho, ens varem aventurar amb una Peugeot Partner, i al cap d´un kilòmetre i mig tinguérem que aparcar-la a una vorera, per la impossibilitat de continuar. D´haver-ho sabut, l´haguérem deixat al mateix “Hostal Roig”.

Ruta seguida per nosaltres
ASCENS AL TOSSAL DE TORRETES
A partir de 2/4 d´onze, iniciem la caminada per l´obaga del Rubies, que va guanyant alçada de forma continuada durant uns 9 km.

Vista de la cara sud del Rúbies
Al cap d´unes 2 h. Arribem a un desviament a ma esquerra, que puja al “Tossal de Mirapallars” (1.668m). No el prenguérem, per que volíem arribar al següent indicador situat uns 500m mes amunt pel mateix vial i que senyala a la dreta el corriol que vorejant la Coma del Torn, porta al “Forat del Gel”.



Un cop aconseguida aquesta fita, continuàrem durant uns 3/4 d´hora fins gairebé arribar a la “Portella Blanca” (pas natural que travessa al costat sud del massis, abans d´arribar a la vertical del Congost de  Terradets).   Com  he  dit,  cobert  el  següent   tram   després de 
l´indicador, es on a ma esquerra s´inicia un altre calçada de semblants condicions. Aquí ens aturarem per tal de fer una parada, hidratar-nos i recuperar energies. No resta indicada, però ascendeix mes pronunciadament i acaba sortint a un coll gairebé equidistant entre el “Mirapallars” i el “Torretes”. Nosaltres ens encaminem al  segon    que el tenim situat   ja a 1/4 d´hora a la nostra dreta.

Panoràmica des del camí
Sobre 2/4 de tres, fem cim al Tossal de Torretes, el pic mes alt dels tres Montsec´s, amb 1677m, també anomenat “El sostre de la Noguera”



Diferents vistes des del cim de Torretes 1,677msnm
Restem situats a cavall de dues comarques, al Sud La Noguera, al nord tot el Pallars Jussà. Ni que dir-vos que l´emoció provocada per la panoràmica, esdevé del tot inefable, multiplicada per dos!!


Mirant Catalunya avall, la vista no te aturador, i amunt queda emmarcada pels Pirineus ocupant una extensió inabastable. Per molt que allargues aquest discurs, sempre quedaria incomplet.
Al fons el Montsec D´Ares
També està clar que allà dalt no podíem quedar-nos eternament, així que sense mes dilacions, després de les fotos de rigor, iniciem el descens.

Vista de la Barcedana i en darrer pla el pantà de Cellers, baixant al Forat del Gel
En poca estona, ens incorporem a la carrerada principal, (GR1) dirigint-nos novament al senyalitzador del ...


FORAT DEL GEL
En arribar, just al costat del cartell,(cota 1500) hi trobarem un panell explicatiu. A part de fer-nos cinc cèntims de la cavitat, i poca cossa mes... en cap moment sens diu que el viarany, resta en un estat pèssim, i que fins hi tot, haurem de superar continues des-grimpades  per les inclinades llastres de roca que, en alguns punts, sobre tot ja en les proximitats de la boca, presenten força desnivell. Expressat d´un altre manera, el trajecte ni es fàcil, ni es segur, no esperi ningú trobar un recorregut turístic.


Diferents aspectes de la boca del Forat del Gel

L´entrada al “Forat” malgrat ser de grans proporcions, no la veurem fins que no hi siguem al davant mateix, dons la vegetació constitueix una mena de muralla que ens ho impedeix de totes totes. Resta guardada pels serrats de Cornellassos i Costa Rubies.





DESCRIPCIÓ
Ubicada en el septentrió del massis, dins del terme municipal de Llimiana i sobre uns 1298 msnm, desenvolupa un recorregut màxim de 200m. i una fondària de 70m. El seu pis, es cobert de grans blocs, conseqüència d´un acusat procés clàstic, i les alçades varien dels 12 m de l´accés, fins 1-2m del fons. Les amplades sobrepassen en alguns punts els 50m. Conté processos de litogènesi incipients, i també restes d´altres èpoques en estat de deteriorament o descomposició. En conjunt no es atractiva, però si molt interessant des del punt de vista geològic.


Es tracta d´una cavitat molt antiga de galeria única, que en la seva llarga evolució ha variat la seva configuració de forma tan notable i espectacular, que podríem imaginar-nos-la en un principi, com un pou gairebé vertical, on les aigües aprofitaren les diàclasis en contes dels estrats, quant la falla del Montsec encara no existia.

Llimiana

En la proporció que es va anar produint l´aixecament, també es va anar allitant el seu traçat, substituint l´aplom original, per la rampa de 30º-40º que actualment trobarem.

El seu topònim es relaciona directament a les peculiaritats que li proporcionen l´alçaria i orientació nord del seu enclavament, sobre tot, a la seva característica morfologia, que en termes mes col·loquials la podríem definir com un “cul de sac”. Durant l´hivern, l´aire fred s´acumula en el seu interior, i al no existir cap mena de corrent de convecció, conserva les baixes temperatures gairebé durant tot l´estiu, Les filtracions es congelen oferint blocs de gel, que ja antigament s´aprofitaven per la seva comercialització, o be, us familiar.
El pas de Terradets, i el Llac de Cellers

Tot el Pallars Jussà!!!
Al final de la Guerra Civil, el maquis, va trobar en ella un aixopluc bastant adient per tal de reorganitzar-se, i poder anar llençant  petites  ofensives  contra  les  tropes  feixistes,  amb l´objectiu d´aconseguir l´alliberament de la ciutat de Lleida.



EL RETORN
Els aproximadament 270m de desnivell que ens separen del fondo de la caverna, fins el panell il·lustratiu, repartits en 1´5km, de distancia, els cobrim ja bastant apurats, així que quant hi arribem, sobre 3/4 de sis pm, respirem, dons ara ja nomes ens resten 1h i 2/4, per cloure la caminada on hem deixat el cotxe.



De tornada, ja sobre rodes, seguirem  la carretera estreta, que per cert, no deu fer massa, que l´han asfaltada, dons sempre havia estat un camí de carro que recorre tota la Barcedana d´est a oest. Una vall amb caràcter propi, molt bonica i no gaire coneguda. Mentre anem   recorrent el  descens,  a la nostra   banda   esquerra,   podem   contemplar l´imponent relleu nord del Montsec de Rùbies, amb tots els seus punts mes elevats. Anirem deixant enrere els pobles de St, Martí de Barcedana, St. Miquel de la Vall, i St. Cristòfol de la Vall, fins sortir a la creuada que ens porta a Llimiana, cap amunt, o al congost de Terradets cap avall.


Havíem previst atansar-nos-hi, però anem esllomats, i decidim dirigir-nos al càmping, fer un bon sopar i a descansar que bona falta ens fa.

Km totals caminats = 22´5
Desnivell fins el Torretes = 575 m
Desnivell acumulat = 785 m

Torre de planta quadrada Sta Mª de
Llimiana sXI. Rellotge sXVII


DIJOUS 3
Ens llevem tard, el dia ha eixit bastant encapotat, així que optem per anar a dinar a Llimiana, ja que ahir no varem poder atansar-nos-hi.

Sta. Mª de Llimiana  sXI
Aquesta petita població de 125 habitants, situada a 790 msnm. i al sud del Pallars Jussà, reuneix molts arguments per tal de dedicar-li una bona visita, entre ells, descobrirem uns carrerons on s´hi respira un aire d´autentica rusticitat. Els miradors ens ofereixen bones estones de contemplació paisatgística. Una església romànica, Sta Maria de Llimiana, del S-XI, tinguda com la mes gran i esplèndida del Pirineu, amb planta basilical de tres naus, torre quadrada adjunta i modificada, amb rellotge del segle XVII.

Interior, planta basilical,  volta de canó
Hem recorda, salvant les distancies, al poblet de Siurana (Priorat) Es un d´aquests assentaments tipus “niu d´àliga” que regalen bones vibracions, al marge d´unes fantàstiques panoràmiques de tota la comarca, Recomano la seva estança a tot aquell que busqui pau interior i exterior.

Dinàrem a l´Hostal bar-restaurant “Centre del Montsec” no ens esperaven, així que ens oferiren el que tenien per ells. Al sortir encara plovia, (no ha parat gairebé en tot el dia).

Dia de lleure per tota la família. (Plou)

Varem tornar al bungalou, i per la televisió anunciaren pluges també per damà, la qual cosa va fer que ens plantegéssim donar per acabats els dies de vacances, malgrat teníem previst quedar-nos-hi fins el dissabte 5.

DIVENDRES 4
Després de llevar-nos, (també plovent) preparem els estris i sobre el mig dia, abandonem les instal·lacions. Volíem visitar la cova dels Muricecs, i El Forat de l´Or però tal com estava el cel, ho deixarem per un altre ocasió.

A Deu camarades!!!

Quim










dimecres, 25 de setembre del 2013

COVA DE LA TAVERNA + ERMITA TROGOLODÍTICA DE ST SALVADOR + 2ª TROBADA EXSIRES A LA FLORESTA + COVA DE LA FONT MAJOR

(Aquest article ha estat recuperat dels arxius personals)  

17-18 DE SETEMBRE DEL 2005

INTRODUCCIÓ
Encara no fa mes i mig que hem aconseguit retrobar-nos, que ja muntem una segona trobada, aquesta vegada  en un mon mes proper al que ens varem conèixer tots plegats, el de la espeleologia.
Van haver dos torns, els que ens trobaríem el dissabte 17 pel matí, i els que vindrien per la tarda, mes un tercer  el diumenge pel matí.


 DIA 17
A les 9:30 h  anem trobant-nos al pàrking enjardinat, que hi ha a la vora de la mateixa presa del pantà de Margalef (Priorat).  Massa puntualitat no en va haver, però existia el pretexta de que la carretera va estar tallada durant unes hores a causa d´una cursa automobilística. Malgrat tot, completarem la colla i ens encaminarem a la cova de La Taverna. Alguns van optar per quedar-se a prendre el Sol, altres com el “Manolito” tingueren la “mala sort” de patir una fatal trencadissa de sabates, sense sortir del cotxe,  també es quedà... Que hi farem...

APROXIMACIÓ
Per tal de no complicar les coses, faré la descripció partint de Margalef de Montsant. Abandonant la població per la sortida nord, passem el punt kilomètric 8, i poc abans d´arribar al k6, trobarem a ma dreta un desviament senyalitzat. Cal anar en compte ja que si anem una mica ràpids, ens podem passar. Fa una mica de mal agafar, dons presenta desnivell en si mateix, i aviat baixa fins la llera del riu.

Recorrent aproximadament uns dos kilòmetres de pista  en bastant bon estat, ens deixa al punt de trobada.

Aparcats els vehicles, sortim ja a peu en direcció a la resclosa pel seu costat dret. Aquest tram de camí resta cimentat i es dirigeix a Ull de Molins. Encara no haurem recorregut 1k, que trobem el pont penjant que salva la canal de la Taverna, un cop travessat, veurem un corriol senyalitzat  a ma dreta que ens porta a qualsevol de les moltes entrades de que disposa  la cavitat.


 LA COVA DE LA TAVERNA
Aquest antre d´origen tectònic, desenvolupa el seu recorregut (474m) en paral·lel al torrent del mateix toponímic. Si l´agafem per la boca superior, haurem d´efectuar un descens de 55m. Normalment i sobre tot en èpoques plujoses, baixa un rierol pel seu interior, que s´hi afegeix a la llengua d´aigua que entra per l’accés principal, quant l’embassament es ple, raó per lo qual, es gaire bé sempre inundat. Els seus ressalts, resten instal·lats amb grapes, “U”, i cordes amb nusos, això permet fer-la sense material. Val la pena anar-hi preparats per creuar tots els trams entollats.



Nosaltres ens presentarem  sense cap equipament especial, dons ni els antics carburers teníem en condicions. Per aquest motiu, iniciàrem  l´exploració pels accessos centrals, espais oberts entre grans blocs producte de despreniments. Hagués estat  bona idea portar alguna corda per tal de facilitar el descens d´uns 10-15m.

Des d´aquest punt interior, varem anar ascendint fins el final.  Desprès, tornàrem, i férem el mateix per tal d´arribar a la part mes baixa però, com no es podia passar per estar negada, remuntàrem novament, fins poder eixir pel mateix lloc per on havíem accedit.  


 Retornats als aparcaments, optarem per anar a dinar a un paratge relativament proper, i que valia la pena visitar. Es tracta de l´ermita troglodítica de St Salvador, situada a 1027 msnm. sota la roca Corbatera. Es el temple mes alt del Montsant. El seu origen  retrocedeix probablement a les construccions eremítiques del S-XII . També coneguda com Sta. Maria del Montsant, s´hi feien romiatges en diferents èpoques de l´any, sobre tot per tal de demanar pluja. Actualment, es celebren dues trobades el 23 d´abril, i el 17 d´agost. dia de l´Aplec.  En lloc de la tradicional campana, disposa d´un obús buidat, que li confereix un so prou peculiar. En el mateix lloc on deixarem els cotxes, hi localitzarem una font.


Per tal d´arribar al petit temple, ens encaminarem novament a Margalef sense deixar la carretera, i ja veurem una zona esportiva, mes o menys a l´alçada de la meitat de la vila (sense entrar-hi). Per allà mateix, a ma esquerra, trobarem indicadors que ens hi porten. Cal remarcar, que la calçada es bastant costeruda, amb revolts molt tancats, i el ferm en mal estat.


Desprès d´haver visitat les estances incrustades al mateix interior de la balma, i comprovar l´alt nivell d´emanacions tel·lúriques que desprenen, varem anar a dinar a la vora de la font. Només quant el Sol declinava en els serrats, emprenguérem viatge cap a la Floresta.



EL SOPAR DE GERMANOR
Teníem un sopar col·lectiu preparat a base de brasa, i un pernil serrà per encetar, els que havien d´arribar en la segona tanda, ho van fer sense cap problema a excepció del Pedrete, que no trobava el lloc, però  gracies al telèfon ens varem poder retrobar.  Sopàrem com a lleons, i recordant vells temps, sens van fer les tantes de la matinada,  finalment, ens adreçarem a dormir al garatge, inflant matalassos i fent conyeta ja amb les llums apagades, això va estar una delícia també pels gossos, que varen poder triar amb qui passar la nit.



   




DIA 18
Es fàcil deduir que no matinàrem gaire... Una mica pesats per la ingesta si que ens llevarem... si mes no, alguns encara van trobar lloc a l´estomac per desdejunar. També ens animarem a fer alguna cosa pel que restava de dia, i varem proposar anar a visitar la cova de la Font Major de l´Espluga de Francolí. (Conca de Barberà)





Un cop allà, uns s’estimaren mes fer la ruta dels cellers modernistes, els altres entrarem a la cova.





LA COVA DE LA FONT MAJOR
Aquesta caverna, excavada sobre materials conglomerats (Oligocè inferior, 38-21 milions anys) es considerada una de les mes llargues de Catalunya, també diuen del mon, 3.590m,  però pot ser que això últim sigui una exageració comercial, puig que només la cova de Cuberes (Pallars Jussà)  també perforada en la mateixa roca sobrepassa els 13.386m.


Els conductes subterranis, travessen bona part del nucli urbà de l´Espluga de Francolí. El seu descobriment tingué lloc casualment l´any 1853, quant un veí excavà un pou, que connectà directament a l´hipogeu, mes concretament,  a la sala de la Biela (nom del propietari) on es troba el primer sifó. Encara que de cara a la societat no fou oberta fins el 1956.  El recorregut turístic consta d´uns 400m  secs, on la mateixa galeria es transforma en una mena de museu interactiu sobre l’hàbitat prehistòric, i geològic.



També hi ha el tram d´aventura, on sempre guiats per professionals, qualsevol visitant prou agosarat, podrà explorar els 465m de zones inundades, (amb la mateixa entrada li es facilitat tot  l´equipament necessari).  Per mes informació, podeu adreçar-vos a;  www.espluga.altanet.org  




No es necessari redactar cap mena de localització, dons es apegada al mateix poble, per tant les indicacions, que les hi ha en abundància, us conduiran sense extravi possible.


L´HORA DELS COMIATS
Desprès d´unes  jornades tant intenses, podria gairebé assegurar, (encara que ningú ho digué obertament) que tots teníem ganes de retirar-nos a la quotidianitat de les nostres respectives llars, encara que només fora per agafar aire i tornar.



Adéu companys !!!!

Quim
     

  


dilluns, 2 de setembre del 2013

RAMON MARTÍ I VILA MAJOR

FINS ARA RAMON!!
18 DE JULIOL DEL 2013


“NO ES UN ADEU PER SEMPRE, ES UN ADEU PER UN INSTANT...”
CANTA L´ESPIRITUAL NEGRE...

FITXEU-VOS BE QUE, TAMBÉ EN VERDAGUER DIGUÉ EL MATEIX
PERÒ AMB D´ALTRES PARAULES;

“I AMB ELS LLAVIS FREDS, ENCARA SEMBLA DIR-NOS,
NO PLOREU MA MORT, PER QUE EN TAN CURT VIATGE
DESPEDIR-NOS...
ANEU, QUE JO US ESPERO A BON PORT”

SI M´HO PERMETEU, VOLDRIA DISCREPAR ENCARA QUE SIGUI UNA MICA, AMB ALGUNES D´AQUESTES PUNTUALITZACIONS;

NO ES TRACTA NI D´UN INSTANT NI D´UN CURT VIATGE.
LA MORT NO EXISTEIX...

I ES PER AIXÒ QUE EN AQUEST TRASPÀS, NO HI HA NI UN PUNT NI UNA COMA. ES UN TOT I SEGUIT.

AIXÍ EXPRESSAT PODREU COMPRENDRE QUE JO NO HAGI VINGUT AVUI PER ACOMIADAR-ME DEL MEU BON AMIC... PER QUE SE QUE ES, PRESENT ARA ENTRE NOSALTRES... I SEGURAMENT EN FOTENT-SE´N DE MI ... SAP QUE SOC UN MAL ORADOR...

ESTIC AQUI RAMON, PER TAL DE REITERAR-TE LA MEVA AMISTAT FINS ON TU LA VULGUIS PORTAR, ES A DIR, FINS L´ETERNITAT...
I JO NO PENSO EN SER MENYS QUE TU.

GRACIES PER ESTAR."

Quim

Sopar de la sortida a la Fou de Bor  (Cerdanya)

(Paraules pronunciades durant el pseudosepeli del company Ramon Martí davant de centenars d´amics i familiars )


Quim



dilluns, 26 d’agost del 2013

FERRADA DE SEGUDET

ORDINO-ANDORRA
Dies 11,12,13 i 14 de setembre del 2008
(AQUEST ARTICLE HA ESTAT RECUPERAT DELS FITXERS PERSONALS)

DIA 11
Utilitzàrem els magatzems “Punt de trobada” de St Julià de Lòria, per fer allò que el seu nom indica, poder-nos trobar amb el grup que venia de BCN. Ja que hi érem allí, aprofitarem per complir amb l´objecte, pel qual hom ha pujat des de sempre a Andorra, comprar a bon preu.


Però els preus ja no eren gens atractius, la qual cosa limità bastant les adquisicions. Queviures pels dies que hi serem, i poca cosa mes. Però vet ací, que de vegades com diu el refranyer popular, “el mon es un mocador” ...

En la parada de carnisseria, nomes hi havia una dona davant nostre, quant es va girar per marxar, ens varem mirar, i que caram, si es la ....!!!(No escriuré el seu nom per respecte) però es tractava de la dona d´un company, que varen marxar a viure a la Seu d´Urgell, ambdós pertanyents també a la SIRE. Després de saludar-nos efusivament, intercanviarem telèfons, per tal de quedar i fer un beure tots plegats quant marxéssim. El cas es que, arribat el dia, varem trucar-los, despenjà la seva filla, i ens digué que en aquell moment no es podien posar. Ho intentàrem mes tard en reiterades ocasions, però aquell telefon ja no es despenjà mai mes, ni rebérem cap clarificació per la seva part.


Ho lamento molt, però hi ha conductes que per mi son impossibles  d´entendre. La falsedat es una de elles. I no la puc entendre, per que la considero del tot innecessària, impròpia de persones adultes.

Be, deixant de banda situacions tan absurdes, diré que convinguérem en quedar-nos a dinar al mateix lloc, i ja ben entrada la tarda, ens dirigim al càmping Internacional, situat a Encamp, on tenim un bungalou llogat. La pluja va fer acte de presencia, i començà a refrescar.


Estibarem tot el que duem, i tornàrem al centre neuràlgic de la capital, varem mirar tendes d´esports, i pràcticament tot el material que necessitàvem, era igual o mes card aquí, que a l´altre costat de la frontera, per tant tampoc férem gasto. Anàrem a sopar, i a dormir.

DIA 12
Ens llevem tard, agafem els estris, i marxem cap a “l´empori” novament, desdejunem, i després de rastrejar tendes, anem direcció Ordino, amb la intenció de fer la ferrada de Segudet.


APROXIMACIÓ
Arribats a aquesta petita però bonica població, ja a la primera rotonda, trobarem indicadors que ens hi porten sense complicacions. Si volem deixar el vehicle al final de la pista, haurem de tenir present que l´espai per fer-ho es nomes per 3 0 4 automòbils.

A partir d´ací, seguirem a peu remuntant el riu del mateix nom, el creuarem dues vegades, aviat passarem pel costat d´una pineda o “Bosc d´aventura”, al final del mateix, tornarem al torrent, i davant nostre ja veurem una tarima de fusta, on comença l´activitat. Total hem trigat uns 10 minuts.

LA FERRADA
Es tracta d´una via fàcil, pels que tenen una mica d´experiència, i pels que no, també. Ara, per nanos...? no es pot fer un barem, ja que a l´igual que els adults, no tots son iguals.



Personalment no en soc gens partidari d´objectivar els graus de dificultat, (normalment condueixen a engany) dons crec que ben poca cosa hi ha objectivable (si la hi ha) en aquest univers. Tinc bastant clar que aquesta avaluació dependrà de mi mateix i per tant, serà sempre subjectiva. En conseqüència, coincidirà o no, amb la qualificació que sobre les mateixes dificultats, puguin emetre altres persones.



El traçat es divertit i ben instal·lat. Els materials emprats, de bona qualitat i abundants.

D´entrada superarem tres tirades verticals molt netes, que escoren cap a la dreta. Una d´elles ens ofereix un suau extra plom, però molt ben instal·lat, la qual cosa vol dir que ni el notarem.

Acabats aquests ressalts, començarem a flanquejar sempre cap a la dreta, i també ascendirem mentre ho fem. En aquesta part tenim passos equipats només amb cadenes, però sense dificultat. Finalment doblarem una desdibuixada aresta, i aviat arribem a la fi. Les vistes son molt interessants, dons el poblet d´Ordino, als nostres peus, te tot l´aspecte d´un petit pessebre, i el privilegi del lloc, ens permet enquadrar de fondo unes bones vistes tan de Pal com de La Massana.

Podem continuar després d´un descens equipat, cap a l´esquerra, a l´enllaç amb la part mitjana de la ferrada de La Creu del Noral, (També fàcil) però, des de que hem començat, que no ha parat d´espurnejar, i ara, cauen unes llambregades i espeteguen uns trons, que fan respecte, (Anem carregats de ferralla). Així que optem per plegar.



LA TORNADA
Un cop feta la desgrimpada, en comptes d´agafar el viarany a l´esquerra, ho farem pel de la dreta, que s´introdueix en una canal que baixa rapida, fins el mateix bosc d´ventura que abans hem creuat. D´ací als cotxes, ho farem pel mateix corriol que hem utilitzar per venir.

Regressem a Encamp, ho fem per una carretera, estreta i farcida de corbes molt tancades, que puja travessant uns boscos fantàstics amb unes panoràmiques que val la pena aturar-nos i gaudir-ne. Acabem coronant el coll d´Ordino, i ens despengem fins sortir a Canillo. Ara plou de valent. Amb aquestes perspectives, ens dirigim al càmping a fer un dinar-sopar, varem veure una peli a la tele, i a dormir.

DIA 13
Ha plogut durant gairebé tota la nit, arreu es ple de xaragalls. De totes maneres, agafem els atuells, i anem a desdejunar. El dia no està gens segur, però intentarem fer la ferrada del Roc d´en Quer amb un desnivell de 360m. situada a les immediacions de Canillo. Férem l´aproximació, però en Ramon no es sentí massa segur i com el dia no acompanyava, tant l´Albert com jo, també plegarem. Un altre vegada serà...

Tornàrem amb els altres i com ja era tard, anàrem a dinar. La resta del dia la vam passar novament tafanejant comerços, però comprant res.


DIA 14
El jorn surt novament nuvolat, per tant ja no matinem, i sobre el mig dia, ve quant truquem als “amics” de la Seu, i be, això ja ho sabeu...

Marxem plovent, i acabem com al principi, als magatzems “El punt de comiat”, comprem algunes xorrades pel PC. dinem, i després dels adéus, decidim posar final a unes jornades poc afortunades. Ja tornarem quant faci mes bo... Adéuuuu!!

Quim