Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 24 d’abril del 2016

BARRANQUISME A HERBERS; BARRANCS DE LA MINA I D´HERBESSET


CASTELL DE CABRES – EL MAESTRAT CASTELLONENC

PLÀNOL DE LA SITUACIÓ
Una de les variades activitats al aire lliure que, també podrem practicar a les rodalies del municipi d´Herbers, es el barranquisme. En aquest cas, em referiré al barranc de la Mina i al d´Herbesset, per estar l´un al costat de l´altre.

Afegeix la llegenda
El dia 28 de novembre del 2015 a quarts de deu del matí, ens trobàrem a la plaça del poble amb l´Assun, i na Montse, en Rafel, Ramon i un servidor. Les dues dones, l´una filla del poble, l´altre de Rubí (BCN) mai havien practicat cap esport de risc, com el barranquisme, si mes no, estaven ben confiades, i el varen poder realitzar íntegrament sense cap novetat.


LOCALITZACIÓ
Partint d´Herbers, pujarem la costa del port de Torremiró, fins la cruïlla que a la dreta ens duu a Morella, i a l´esquerra a Herbesset. Ens dirigirem cap aquest darrer. Arribats a l´entrada de la població, no entrarem, si no que seguirem en sentit Castell de cabres – Fredes – La Sénia.

En Rafel efectuant el primer rapel de 15m.
A uns 1000m, si no correm massa i estem pel que fem, descobrirem a la nostra esquerra, l´accés a una pista equipada amb una tanca pel ramat boví, tan aviat creuada, l´haurem de deixar tancada novament, (condició d´obligat compliment).

Na Montse arribant al final del primer descens
A partir d´ací, anirem baixant amb el vehicle, (el ferm resta en bon estat) al llarg d´uns 4 km . Si vigilem, trobarem un desviament a ma esquerra, agafem-lo. Jo recomano seguir aquest tram tot arribant al final, uns 2 km, on hi disposarem de molt d´espai per tal de poder aparcar. Altres aconsellen deixar-los 1 km abans, en una corba bastant pronunciada a l´esquerra, (No hi ha indicador) amb la finalitat d´estalviar-se caminar aquest kilòmetre que resta, un cop ja exhaurida l´activitat.

L´Assun iniciant el primer salt
Estacionats els automòbils, haurem de tenir la precaució, de pujar un petit desnivell entre dues grans roques, que trobarem al davant, i un cop dalt, seguirem el corriol a ma esquerra, tot anant vorejant el cingle. Anirem perdent alçada suaument, i ens situarem sobre el primer salt, en uns 300-400m.

El barranc de la Mina

EL BARRANC DE LA MINA
El barranc de la Mina, segueix un traçat en línies generals SO-NE, Presentant un desnivell total de 150m, amb un recorregut de 1´1 Km. Pertany a la conca hídrica del riu Escalona-Tastavins.


El primer rapel, R15, es potser el mes impactant, no tant per la seva caiguda, si no per haver de passar durant el descens, pel bell mig d´una espectacular arcada natural de roca.
Arcada natural de roca

Disposa de dos enclavatges ben situats per tal d´efectuar la sortida, la qual
cosa contribueix a gaudir mes del salt.


A continuació, ens tocarà caminar durant 25-30 minuts, per la llera pedregosa del riu. Val a dir que, si anem en compte, observarem per les voreres, passos mes còmodes de terra ferma i bosc, val la pena d´aprofitar-los quant els hi ha...


El segon sallent, completament engorjat, ens permet veure d´una ullada i des de dalt, el final de l´ensulsiada, si mes no, els seus 32 m de caiguda, resten ben repartits en tres esglaons; El primer de 15m, el segon de 6 m, i el tercer d´11 m.

25-30 minuts per la llera pedregosa del riu
Les instal·lacions en aquesta part del barranc, podrien millorar en qüestió de seguretat, dons les dues darreres despenjades només disposen d´un sol burí, en comptes de dos, tal i com seria preceptiu. Tanmateix, a mena de suggerència, no fora mala idea canviar de costat l´instal·lació, del darrer fall, per tal d´evitar en la mida del possible, la petita balma que s´obre immediatament a la sortida, dificultat molesta i innecessària, que pot comportar mes d´un ensurt o accident.


Per la nostra part, tan aviat varem donar per finalitzat el barranc, tant na Montse, Ramon i l´Assun, varen continuar torrent avall fins arribar al pont trencat, situat al costat de la carretera que va d´Herbers a Morella. En Rafel i un servidor prenguérem la via de retorn per tal de recollir els vehicles, curiosament coincidirem els dos grups a l´hora, al punt de trobada. (Pont trencat)

D´un cop d´ull veurem el final de l´ensulsiada
Desprès d´un bon àpat improvisat a ca na Montse i finalitzada la sobretaula, nosaltres tres, haguérem de marxar a plegar els estris del Mesón, dons allí érem hostatjats, per tal de marxar a tota pressa cap a Fontespalda, on en menys de 24 hores, ens esperaven per tal de localitzar i explorar un nou avenc. (Avenc de la penya del Corb)

En Ramon iniciant la segona despenjada


EL BARRANC D´HERBESSET
Encara que nosaltres no ho varem fer, aprofitant la proximitat d´un barranc respecte l´altre, es pot combinar l´activitat per tal de visitar-los tots dos, de tal manera que, acabat el de la Mina, podem pujar per la via de retorn i remuntar una mica el d´Herbesset pel lateral, fins situar-nos paral·lelament pel damunt del darrer rosari de cadolles.


A partir d´ací, podrem fer el segment mes atractiu d´aquesta canal, dons la part anterior, només conté una cascada de 6m i per tant no resulta excessivament interessant, al menys, des del punt de vista merament esportiu.


Expressat d´un altre manera, no paga la pena l´esforç de remuntar fins l´inici. En tot cas, només dependrà del temps i ganes dels que disposem.



Seguint un traçat general de NO-SE, s´inicia a la cota de 920msnm i finalitza a 850m, donant un desnivell total de 70 m. (Si descomptem el primer tram, 35-40m ens restaran només uns altres 35-40m mes.) La seva longitud absoluta, es de 400 m, la reduïda d´uns 150m, aproximadament.
Un servidor un cop exhaurit el barranc
Iniciem la davallada sortejant un seguit de cinc petites marmites, la mes profunda, de 2m, per tal d´arribar a les dues darreres verticals, la primera de 10m, l´instal·larem en un arbre. Aquesta ens diposita en el fons d´un gran bassiol i acte seguit, nuant cordes en un parell de burils, ens despenjarem a tocar terra, en el circ on desemboca'n ambdós barrancs novament.

El barranc d´Herbesset
EL RETORN
Una vegada situats als peus dels respectius afluents, i a uns 30-40m mirant torrentera avall, a ma esquerra, trobarem una canal terrosa que ascendeix de forma molt costeruda. Al final haurem de grimpar uns 15-20m (fàcils) Un cop dalt de tot, mentre ens refem, gaudirem d´una vista fantàstica de la zona. Ara, seguirem uns metres per la carena tot saltant a la vessant contraria, i iniciant el descens senyalitzat mitjançant fites de pedra (Refeu-les si en veieu alguna de malmesa) creuarem el barranc d´Herbesset i ascendirem novament, ara ja orientant-nos cap a la línia horitzontal que sobre el bosc, dibuixa la pista per la que hem vingut amb el cotxes, indret on eixirem desprès de superar petits desnivells de roca. Si els haguéssim deixat en aquest punt, ara aquí mateix els trobaríem, si mes no, com no ha estat així, haurem de caminar 1 km fins localitzar-los... Tot plegat 20-30 minuts.

Canal de retorn

ELS BARRACS EN GÈLIDES XIFRES

Dades comuns;
Comunitat autònoma; València – Castelló (Països catalans)
Municipi; Castell de cabres
Comarca; Maestrat castellonenc
Conca fluvial; De l´Escalona – Tastavins
Material; 2 cordes de 20m, o be 1 de 40m
Roca; Calcària (Cretàcic)
Estat; secs – Només funcionen hídrica-ment, desprès de grans aiguats.

Ja en el Circ

B. DE LA MINA                                                      B. HERBESSET
Orientació; SO-NE                                                   Orientació; NO-SE
Inici; 1000msnm                                                       Inici; 920msnm.
Final; 850 “ “                                                            Final; 850 “ “
Desnivell total; 150m                                                Desnivell total; 70 m
Recorregut; 1.100m                                                  Desnivell parcial; 35-40m
Rapel mes llarg; 15m                                                Recorregut total; 400m
Rapel mes curt ; 6m                                                  Recorregut parcial; 150m
                                                                                 Rapel mes llarg; 15m
                                                                                 Rapel mes curt; 2m

Sortida del barranc d´Herbesset al Circ

RECOMANACIONS D´ÈTIC COMPLIMENT
Recordeu; No enceneu foc, no feu soroll innecessari, respecteu tant la fauna com la flora autòctons, i sobre tot, no llenceu re que pugui delatar la vostra presencia per aquells indrets. En definitiva, estimeu la natura, allò que en essència es suposa sou.



Salut col·legues!!!

Quim











dimecres, 9 de març del 2016

CAMPANYES ESPELEOLÒGIQUES A HERBERS - CASTELLÓ 3


LES CAVITATS : LA COVA DEL MAS DE PAU  2


INTRODUCCIÓ
Desprès de 41 anys d´haver dedicat moltes hores a l´exploració i estudi de les cavitats de la zona, tant el company Ramon com un servidor, per pura remembrança decidirem retornar per aquelles terres, (dies 10,11,12,13,14 de novembre del 2014) amb l´exclusiva finalitat d´observar el barranc de la riera del Sargar, i de passada, fer la cova del Mas de Pau, amb el propòsit de realitzar un reportatge fotogràfic actualitzat.

Tant en Joaquim Godes, com en Toño, es mobilitzen per trobar la cova.
Una vegada inspeccionat el barranc, arribarem a la conclusió de que realment no mereixia la pena, dons només oferia un sol salt de 16´50 si es sec, i 14´70 si la cadolla on finalitza, es plena.
Decidits a explorar la cova, dedicarem un dia a cercar-la infructuosament. Per la nit, reunits al Mesón, ho comentàrem amb el jovent, que estranyats, ens digueren que no era tan complicada de trobar. Tant en Toño, com en Joaquim Godes, els mes implicats, a cop de mòbil, es mobilitzaren i finalment ens posaren en contacte amb Juan Elias Ramos, de l´Espeleoclub de Castelló, que ens facilità les coordenades a l´igual que amb Jordi Membrado de l´Espemo de Morella.

Enclavament de la cova, punt groc. Punt vermell, en Rafel.
Visió des del pàrquing.
Al dia següent, en Miquel Àngel, el noi que regentava el Mesón, s´hi afegí a la recerca. Al cap d´un parell d´hores, gràcies al GPS que ens prestà en Toño, localitzarem una cavitat amb un accés bastant incomode i perillós. Tant al Ramon com a mi, no ens sonava de re, dons ambdós recordàvem que l´accés no era gens enrevessat i precisament s´hi accedia pel costat contrari. Es cert que al racó dret i creixia una sivina, això si que quadrava, però la resta de cap manera.

En Ramon i un servidor damunt de la cavitat, a punt per
baixar.
Finalment, ens ensulsiarem, i la primera diferencia notable fou comprovar que la rampa inicial, ens permetia anar de peus, be... un tant inclinats, però en peu, quant nosaltres recordàvem que havíem d´anar reptant. A partir d´ací, semblava tenir mes similituds, dons al final de la principal galeria, (A-B) s´obria un poue't poc profund, si mes no, tampoc coincidia amb les característiques que recordàvem, però hi era!!. Com també hi era la gatera al costat esquerro del passadís, que connecta amb la diàclasi general, (A-C) si mes no, en aquest cas, només n´hi havia una, mentre que al cap teníem que també n´era una, però bifurcada... A mes, no oferia tanta estretor i dificultat.

En Ramon deban de la boca
Si mes no, la proba definitiva de que en realitat no es tractava de la mateixa cavitat, fou el fet de que, per tal de poder prosseguir, s´ens feu necessari l´ajud de cordes, que ens possibilitessin la davallada de tot aquell rosari de petits pous, produïts pels pretèrits despreniments, ja sedimentats, dels que consta aquest antre.
La que nosaltres coneixem, es pot fer tota ella amb seguretat, sense cap material mes, que no sigui l´equip autònom de llum.

En Rafel ja a peu de galeria
Al no poder continuar, finalment optarem per eixir, dons com ja he dit, no dúiem medis per tal d´efectuar l´exploració amb uns mínims de seguretat.
En aquells moments, només teníem al cap la perplexitat que ens produïa el haver descobert que en realitat existien dues coves, en contes d´una, com sempre havíem cregut. Si mes no, del que també ens adonarem aviat, es de que ningú del poble, ni dels altres grups de col·legues, coneixien la que nosaltres si, per tant, quant parlàvem de la cova del Mas de Pau, en realitat cada un parlava d´una cova ben diferent. Ara sabem amb certesa que, com a mínim en aquell coster n´hi ha quatre amb el mateix nom... Així que per tal de fer palesa i posar ordre en aquesta confusió, les diferenciarem de major a menor, per la seva longitud; La que coneixem, però que encara no ha estat retrobada, serà la 1. La que acabàvem de sortir, la 2, la que hi ha a la vertical del mateix mas, la 3, i una que encara resta per explorar del tot, entre mig de la 1 i la 2, la 4.


La primavera del 2015, dies 26,27,28,29,30 i 1 de maig-juny, ben preparats, i amb l´ajud d´en Rafel, que també s´hi afegí, arremetérem la 2, i en dos descensos (Dies 30 i 31 de maig) completàrem la topografia i l´obtenció de dades.
El cas es que, durant el 2015 efectuarem dos intents mes de localització de la 1, i de tots dos en sortirem derrotats. La malesa i la proliferació arbòria ens impedeixen orientar-nos. Haurem de crear noves estratègies de re-situació.

1ª Rampa, podem anar drets, encara que inclinats. A la foto,
en Miquel Àngel i en Ramon.
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA DE LA ZONA
Donat que la distancia que separa totes les cavitats entre si, esdevé insignificant en termes geològics, vos remeto estimats lectors, a l´article 2 d´aquesta mateixa sèrie amb data del 13 de desembre del 2015, publicat en aquest bloc.
Tanmateix puc dir-vos, de la Tectònica, les falles i la geologia local.


LOCALITZACIÓ
Per tal d´acostar-nos al punt de referencia comú, a qualsevol de les cavitats per allà concentrades, cal que ens mirem la LOCALITZACIÓ de l´article 2 abans esmentat, sobre el Mas de Pau.
Uns 70-80 m passat aquest mas, i a ma esquerra (sm) trobarem una mena de pàrquing on hi tenen cabuda de 3 a 4 vehicles turisme. Davant mateix de l´accés, i pintada al petit marge de pedra seca que trobem, veurem una sageta indicadora de color blau, seguint-la, travessarem els camps d´ametllers, fins començar a pujar tot desplaçant-nos a ma esquerra, per un bosc de pins que, condueixen a un aflorament de roca situat a mitja alçada del coster, (també visible des del lloc on deixem els vehicles). Un cop aquí situats, i sempre deixant-nos guiar pels senyals blaus, de seguit sortirem a una vertical. Amb molta precaució, vorejarem la boca d´accés per sobre, i seguidament iniciarem un descens d´uns 7-8m, que ens situa a peu de cavitat. En aquests darrers trams, es aconsellable instal·lar una corda de seguretat. (8-10m.) L´aproximació es fa en uns 20-25 minuts.



COORDENADES
ED50 – DE. 79 – 30T 927 AP
753551 Horitzontal – 4508385 Vertical

DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT
Cal advertir que, deban mateix de la cavitat, no hi ha espai mes que per una, o dues persones tot estirar, i a les nostres esquenes tenim una vertical on podríem prendre mal, en cas de caiguda. Cal dons extremar la precaució.

El que subscriu aquestes línies, forçant el laminador.
ALÇAT A-B
Al peu d´un petit cingle(8-10m) trobem l´obertura practicada en un caos de blocs, que haurem de baixar fent una desgrimpada fàcil de -2´7m, i que a l´hora ens situa al cap d´una galeria descendent (259º S-O) d´uns 4´8m longitudinals i amb unes dimensions d´1´0x 2´20m, l´inclinació es de -40º.
La rampa s´accentua en aquest 2º tram (257º S-O) de 4´3m long. perdent la regularitat que fins ara mostrava. Les proporcions son, 2´7x 2´5m. I el pendent de, -47º. Al peu de la petita saleta situada sobre el primer esfondrament, ja fossilitzat, s´obre la continuïtat.

En Ramon accedint a la sala situada
damunt del laminador
Aquesta, (322º N-O) es practicable a traves d´un estret pas entre pedrots també sedimentats, de 4´0m long. per unes proporcions mitjanes de 0´7x 0´7m . Baixarem uns -6m. -65º pendent.
Aquest incòmode conducte de proporcions irregulars ens dipositarà sobre una galeria que presenta un traçat en forma de dents de serra (322º-282º-283º-343º-290º-323º) amb un recorregut total de 22´4 mh, i unes proporcions mitjanes que van dels 0´5 m, als 0´90m d´amplada, per 2´60-3´5m d´alçada. Finalitza en un petit pou de 4´5mp x 5 long. (3º NE- 183º SO) producte del mateix esfondrament que caracteritza la gènesi de tota la cavitat.

cascada de la sala superior, molt poc visitada.
Es precisament a uns 12´5m de l´inici de l'esmentada galeria i als nostres peus, que s´obre un laminador també amb traçat quebrad, ( 340º-90º- 180º / 0´90, 1´90, 1´90m respectivament). Gairebé al bell mig del seu recorregut, hi trobarem que l´esquerda, te continuïtat vertical, es molt estreta, (0´25-0´30m) però al cap de 3´5m. d´ascensió ens situa a una sala 315º NO, de 8 m x 4m. Mostra un declivi que ens deixa, a l´inici del primer pou de l´alçat A-C. Conté una colada gairebé verge.

En Rafel eixint del laminador
ALÇAT A-C
La sortida horitzontal del laminador, ens diposita a 1´51m del pis, de la primera estança de l´inici de la diàclasi A-C
Aquesta, amb una orientació 132º-312º, desenvolupa uns 6´20m de long. Per uns 10 m d´alçada i una amplada que va des dels 0´70 als 2´80 m segons el nivell. Te una continuïtat ascendent al llarg de 6´8m , i pugem uns 5´70m per trobar-nos amb un primer descens vertical d´uns 4´5mp.

1ª Sala del alçat A-C
A partir d´aquest moment i fins el final, les proporcions del conducte, oscil·laran entre els 0´70m, i els 4´5m. El rumb es mantindrà al voltant dels 132º-140º en els successius passos, excepte al final on variarà entre 283º-290º. I les alçaries oscil·laran, entre els 2´5 als 17m.

Detall dels orgues de la 1ª sala del alçat A-C
Durant aquesta primera davallada, també avançarem uns 3´5m, i gairebé d´immediat haurem d´ensulsiar-nos en un segon graó de 6´0mp, que a l´hora connectarà amb un tercer d´uns 3´5 mp, que no serà necessari baixar, ja que un bloc de grans proporcions, gairebé ocupa tota l´amplada de l´estança. El vorejarem pel seu costat esquerro, (sm) i un cop fet això, llavors si, que haurem de despenjar-nos uns 3´5 mp, per tal de fer contacte novament a la galeria. Fins aquí haurem avançat uns 5´60m (molt incòmodes) En aquest espai, podrem observar als nostres peus, com la fenedura s´en va cap avall i tot que impracticable, ens suggereix que encara pot baixar molt mes. A partir d´ara, penetrarem uns 12´90m mes amb uns desnivells sense importància, abans de trobar el quart i darrer pou de 6´80mp, que senyalarà la fi de la cavitat. Aquesta darrera estança es la que disposa de les dimensions mes generoses, arribant a una alçada de 17m, fusiformes, restant tota ella concrecionada. La longitud es de 4´27m, sent la seva prolongació al superar un graó de 3m, d´altura per 5´20, de llargada amb l´ajud d´una corda fitxa. A partir d´aquest punt, iniciem el retorn.



MATERIAL NECESSARI
Aquesta cova avenc, es pot fer simplement a base de desgrimpar i grimpar, si mes no, i degut als materials altament aguts, aristols, i lliscants, es aconsellable l´ús de cordes, descensors, i Jumars tradicionals. A demés, en Jordi Membrado de l´Espeleo-club de Morella (Espemo) es va preocupar de fer una molt bona instal·lació, per tal d´evitar accidents, de difícil rescat. Això si, haurem de portar cargols, plaquetes i clau per acollar-les, en un total de 8 de cada.


Les cordes, nomes les necessitarem en el que fa al traçat de l´alçat A-C.
Podem instal·lar una baga d´uns 3m, a la sortida del laminador, (part alta del mateix) o millor, un estrep de 4, 0, 5 graons. Ens serà molt útil, sobre tot quant haguem de sortir, ja que trobarem a faltar quelcom per poder impulsar-nos amb les cames i peus.


Un 60m que l´utilitzarem a partir del primer salt, i a cop de reinstal·lació, el farem arribar fins passat el roc que, haurem de superar reinstal·lant al sostre damunt d´ell mateix.
Pel descens final, amb un pingo de 8-10m n´hi tindrem prou. Potser administrant be el 60, també ens arribarà.


Llistat:
8 cargols de 8x15 m/m
8 plaquetes
1 clau del 13.
1 baga de 3m, o un estrep de 4-5 graons (optatiu i preferible)
1 60 de 8m/m
1 pingo de 8- 10m


ESPELEOMETRIA
25 m. Profunditat (mp)
96 m. Recorregut (mr) u horitzontals (mh)
(Cova curta però molt atlètica)


ESPELEOGÈNESI
La formació d´aquesta cova, es el producte de l´activitat tectònica de la zona i a l´hora, també de la mateixa a nivell continental.


S´estructura bàsicament en una diàclasi general amb rumb 135º SE – 315º NO.
Posterior, i probablement, fou utilitzada per les aigües del tàlveg que ara circula uns 90 m mes avall, i a l´exterior. Ara be, aquesta simbiosi, fou purament circumstancial, ja que no es perllongà mes enllà del temps que necessitàrem les aigües del torrent de la Rambleta, en seguir aprofundint la llera, per sota del nivell de l´ obertura.
Estalagmita inclinada desafiant la gravetat
a modus d´un gran penis en erecció!!!
Sembla probable, que aquesta esquerda, en realitat, estigues generada des d´un bon principi per dues molt pròximes, separades per una paret central bastant prima, i en conseqüència subjecta a posteriors esfondraments, que varen cloure amb la seva actual configuració de dues vies, i diferents nivells en profunditat.

Les excèntriques, son senyal segur de corrents d´aire.
LITOGÈNESI
En l´actualitat, el procés de reconstrucció es localitza únicament en el tram de l´alçat A-C, arribant a la seva màxima expressió en la darrera sala, la mes activa amb diferencia. Podria ser, que fins hi tot, lo febril d´aquesta l´acció, hagués estat el factor responsable del final sobtat del subterrani, obturant totalment la seva mes que probable continuïtat.

Detalls de litogènesi de la darrera sala
Els primers senyals de litogenització actius, els trobem només entrar a la saleta de la via A-C, immediatament després de superar el laminador. Les estalactites i cascades, ocupen bàsicament les parts zenital i parietal, per tant, podem imaginar-nos-la tota ella concrecionada amb predomini del color marró terrós. A la sala superior, que te accés tant des del centre del laminador cap amunt, com des del costat dret, uns metres abans d´iniciar el primer descens, trobarem un orgue d´uns 3´5m d´alçada que no ha estat gaire visitat.

Detalls de litogènesi de la darrera sala.
A partir d´aquest indret, i durant tot el descens, va desapareixent aquesta profusió, limitant-se a tímides presencies aïllades, tant en sostres com a racons i parets.
Pocs metres abans d´arribar a la darrera sala, ara si, ens sorprèn la gran presencia de tota mena de formació. Podrem admirar, des de banderes ben ondulades i gairebé cilíndriques, a estalagmites d´un diàmetre regular d´uns 10 cm, que creixen desafiant la gravetat, mostrant una inclinació sostinguda de 20º-25º, amb mes de 2m de longitud, comparable a un formidable fal·lus en plena erecció!!


Aquest fenomen, degut bàsicament a una circulació d´aire descendent i molt regular, ens indica la mes que possible connexió amb l´exterior, ja sigui a traves de conjunts de fissures impracticables, com d´alguna escletxa encara no descoberta. No es tracta de la única proba, de l´existència del corrent, ja que també podrem localitzar de forma dispersa i esporàdica, algunes excèntriques, que amb la seva presencia així ho testimonien.
Orgues, alguns d´ells blancs, d´altres amarronats, i estalactites de tota mena completen tota la decoració litogènica d´aquesta afortunada sala.
No hem localitzat cap columna pròpiament dita, element molt present en canvi, a les darreres sales de la 1.

CLIMATOLOGIA
Degut a que les característiques de la zona i les cavitats, son gairebé les mateixes, vos puc remetre a l´igual que en altres apartats, a l´article del 13 de desembre del 2015 d´aquesta saga, en el pressent bloc.

En Rafel al final de l´antre
BIOLOGIA
El nostre recol·lector de fauna subterrània, en Rafel Solanas, en aquesta ocasió, va capturar els següents exemplars;

2 – Laemostenus (Pristonichus)
1 - Trichoptera – Trichoptero
Tots tres pertanyen a l´especie de Troglòfils comuns.

ARQUEOLOGIA
Es localitzaren alguns fragments de ceràmica molt recent, (parament de la llar, plats, gots de fang cuit), possiblement pertanyents a finals del període de la guerra civil espanyola, ja que pel que sembla ser, aquesta caverna fou utilitzada com amagatall per varies families, que miraven de protegir els seus bens (Aliments bàsicament) tant del Maquís com de la Guardia Civil.



CLOENDA
La recerca de la 1, continuarà el proper mes de maig - juny . Els dies son encara per concretar, si algun dels lectors es sent amb ganes, i pot col·laborar, només cal que contacti amb nosaltres, mitjançant un comentari en aquesta entrada.
Salut camarades!!

Quim










dimecres, 23 de desembre del 2015

UNA ATENCIÓ EXCLUSIVA PELS VISITANTS

" La submissió dels partits al gran capital, degrada la democràcia fins convertir-la en estafa, i conseqüentment, inhabilita els polítics per tal d´exercir-la amb honestedat”
Teresa Forcades

Benvolguts companys;
Esdevé de vital importància, entendre molt be aquesta màxima, abans d´efectuar qualsevol anàlisi social i polític, que tingui per finalitat, esbrinar el per que, mai ha estat just el nostre sistema.
Dit això, vos desitjo unes molt bones festes, a tots els éssers de bona voluntat, amb l´exprés anhel de que un dia proper, arribi a les nostres vides un mon de pau, honestedat i justícia.

Quim
 

diumenge, 13 de desembre del 2015

CAMPANYES ESPELEOLOGIQUES A HERBERS CASTELLÓ 2


LES CAVITATS : LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1



UNA MICA D´HISTORIA
Durant la setmana santa de l´any 1973, ( fa 42 anys) diversos membres de la SIRE de Sants, (BCN – Catalunya), de forma totalment fortuïta, anàrem a parar a la petita població d´Herbers, (La Franja, Castelló) on poguérem efectuar múltiples prospeccions que donaren com a resultat, la localització, exploració i estudi, de diferents cavitats.
De fet, mai hem deixat de tornar, encara que en ocasions ben distanciades en el temps.
En aquesta ocasió, aportaré les mes destacables en virtut del seu interès espeleològic, conferint-li un format de fitxa tècnica, amb l´expressa finalitat de facilitar la seva divulgació.
La narració de la vessant humana que inevitablement va sorgir, de tantes estades en aquesta entranyable població del Maestrat, resta ja àmpliament documentada i publicada, en l´article nº 1 d´aquesta mateixa saga monogràfica del 21 de juny del 2015.

DESCRIPCIÓ GEOLOGICA GENERAL DEL TERRITORI

ESPIRAL DELS TEMPS GEOLÒGICS
L´àrea a la que ens estem referim i que compren les immediacions d´Herbers, es la classificada com zona Septentrional Plegada (Beseit- Portal Rubió)
EL TERCIARI
S´intercalen certs afloraments, constituïts per conglomerats amb còdols de calcària i matriu argilosa. La heterometría es prou generosa, podem trobar-los des d´un parell de centímetres, a, 50 o 60.
La potencia del conjunt pot arribar als 30m. No obstant, no s´han trobat elements suficients, com per poder establir un mesurament mes precís.
Per criteris regionals, podrien considerar-se com pertanyents al Oligocè - Miocè inferior.
EL SECUNDARI
Litogènicament, dominen les calcàries i Margues del Cretàcic, gairebé fins el centre del territori aquí considerat, i als voltants, davallem cap a formacions Juràssiques i Triàsiques, amb algun petit i aïllat repunt de pissarres Paleozoiques. El conjunt, s´esgota en una estreta franja de sediments costers neògens, que determinen la plana de Castelló.


TECTÒNICA
En l´esquema que presentem es manifesten les principals zones estructurals de la part oriental de la Cadena Ibèrica.
La regió resta situada entre la unitat anomenada Central Subtabular (Ares de Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada, (Beseit – Portal Rubió) Degut a aquesta peculiar disposició geològica, es produeixen nombroses falles verticals que afecten a sèries poc plegades sobre la part S, i plecs mes estrets i poc fallats a la part N.


FALLES
Molt coneguda es la falla del Regaxolet, amb direcció NO-SE de 15 km. Bifurcant-se en dos ramals. El salt produït es realment gran, i arriba a posar en contacte l´Aptiense superior, amb els materials datats com Portlandià – Valanginià. Elevant la part Juràssica del Bogaral i enfonsant la Cretàcica de Castell de Cabres. Per tant, la magnitud del desnivell, arriba a l´ordre dels 600m. Aproximadament.
La Falla de Sta Àgueda; Separa dues grans regions estructurals; La Plegada i la Subtabular, amb una direcció E-O in flexionant-se cap el N.

GEOLOGIA LOCAL
La zona que ens ocupa, concretament la Serra dels Canals, constitueix un relleu orogràfic-hidrogràfic força erosionat i convulsionat pels moviments tectònics continentals. Presenta una barreja de diferents materials, on predominen les calcàries, i calcàries bioclàstiques, alternant-se en segon ordre, amb margues i escassos bancs d´arenisques, també d´origen calcari.
Aquest conjunt, el podem situar al Cretàcic inferior encaixant perfectament en la franja de l´Aptiense inferior. (146-100 milions d´anys)


LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1

LOCALITZACIÓ
Sortint del poblet d´Herbers, en direcció a Morella per la pista que ens porta al port de Torre Miró, arribem al cap d´uns 4´5km, al punt on trobem el Pont Trencat . En aquest indret, el riu Escalona rep per la seva part esquerra, les aportacions estacionals de l´afluent de La Rambleta.
Creuarem el rierol, i seguirem per una pista que remunta la vall pel marge dret del confluent, fins arribar a una masia anomenada Mas d´en Pau. (1km aprox.) A partir d´aquí, seguirem pel mateix vial uns 300-400m, fins localitzar una tartera a ma dreta, la distingirem per estar delimitada per una petita creu de ferro (Recordatori del lloc on va patir un accident mortal, el propietari de l´esmentat mas, l´any 1948) Es en aquest emplaçament, on precisament, haurem d´iniciar l´ascens per un pendent molt incòmode (tartera) i prou pronunciat, d´uns 45º o mes. Haurem de trepar com millor puguem, fins trobar una mena de canal estreta a la que haurem d´accedir-hi per la nostra esquerra, superant un petit mur (Cresta), que es precisament el que acanala aquesta seca torrentera. A uns 60m d´alçaria des del punt de partida i al vell mig del tàlveg, es on damunt d´uns blocs, s´obre la cavitat.
Cal advertir, que la seva localització es molt complicada, degut a les abruptes condicions del terreny, i a una sivina que creix al costat dret de la boca, conjunt de circumstancies que li confereixen un molt efectiu camuflatge. La proliferació d´una abundant vegetació, tant arbòria com de sotabosc, acaben d´arredonir la dificultat.


ESPELEOMETRIA
Recorregut màxim = 122m
Recorregut màxim total = 139m
Profunditat màxima = 28m

COORDENADES
X = 40º 40´ 56´´ / Y = 3º 42´ 20´´ / Z = 934 msnm.
Full cadastral de l´Institut Geogràfic Nacional Nº 520 IV Esc. 1/ 25.000


DESCRIPCIÓ DEA CAVITAT L
L´orifici d´entrada de 0´70x 1´20m connecta amb una galeria de forma rectangular, direcció 80º NE, i longitud 9´75m. Presenta un declivi de -24º.
Aquesta accedeix a una mena d´estança de 6´20x 5´10m amb idèntica direcció, originada pel mateix caos de blocs, que afecta la major part de la cavitat.
Seguim a traves d´un estret conducte descendent entre blocs, de -40º durant 4´35m, direcció 168º SE.


D´ací, penetrem a un corredor d´uns 1´50x1´95m durant 4´80m, i 198º SO. Mantenint aquestes proporcions, davallem un petit ressalt de 2´40m que clou al llarg d´un parell d´azimutals, amb l´entrada del pou del “Rat penat” 7´95m, 165º / 115º SE, i 8´40m, 110º / 140º SE.
La boca d´aquest petit pou, oscil·la entre els 2 x 1m, i cau semi-verticalment durant 5m. La seva base segueix exactament la mateixa direcció que la galeria superior, i ens dona un recorregut de 13m, amb una amplada mitjana de 0´50m.
Tornant a la superfície, i a 26´87m de l´entrada, localitzem una estreta gatera practicada entre els blocs, d´uns 0´50/ 0´70m. Durant el seu sinuós recorregut de 5m, i 310ºNO / 270º O . 10º NE s´ensamble a uns 3´40m per sota de la galeria, a una sala denominada “De l´orgue” amb unes dimensions de 1´70x 7m i 5´90m de recorregut. La seva direcció de 315º NO, ja gairebé no es modificarà durant el que resta de cova.


Prosseguirem trepant per uns conductes entre blocs, de regulars dimensions, tot superant tant ressalts com plans inclinats que ens conduiran a la sala de “Les Germanes” 10´80m, 312º / 293º NO, 310º / 305º NO, amb 12´20m.
Per les seves característiques, aquesta no s´aparta gaire de l´estètica de la resta de la caverna, excepte, per la seva volta, que oscil·la entre els 15 i 20m d´alçada.


A partir d´aquest punt, la prolongació de la galeria denota un marcat caràcter ascendent, començant per un esglaó de 3m, que ens situa al corredor de la sala de “Les Meravelles” 16´43m, 305º / 283º NO, i 15´30m, 290º / 300º NO.
Aquesta estança, la distingirem per ser la mes afortunada de la cavitat en quant al seu abundant relleu litogènic.
D´ací endins, trobem un gran caos de blocs, que origina diversos conductes gairebé tots ells orientats a 303º NO, i amb distancies que varien entre els 5 i 7m.


Aquest volum de blocs, no nomes ha generat ramificacions de tipus horitzontal, si no que la majoria d´ells resten intercomunicats a diferents nivells mitjançant petits pous. En conjunt, tots ells arriben a la màxima cota de -28m.


ESPELEOGÈNESIS
Dos fenòmens ben diferenciats podem observar en la formació d´aquesta cavitat. El primer, marcadament desenvolupat al llarg d´una junta d´estratificació d´uns 27m de longitud. El segon, l´enllaç amb la diàclasi que constitueix la resta.
La caiguda persistent del cabdal d´aigua de la torrentera, va anar erosionant allà on va trobar menys resistència, es a dir, la junta d´estratificació, originant a l´hora el que coneixem com l´actual accés, transformat en un engolidor, gracies al pendent negatiu dels estrats.
La connexió d ´aquesta junta amb la fractura vertical de que està formada la resta de la cavitat, i incentivada pels processos quimioclàstic i graviclastic, va ocasionar l´esfondrament de gran quantitat de blocs, que integren en un primer tram de la mateixa, el doble pis, cimentant perfectament tot el conjunt, amb una capa de sediments calcari-argilosos.


El sol del que considerem la galeria d´entrada, el trobem gairebé cobert d´esllavissaments introduïts per la corrent d´aigua, de còdols sense erosionar i de petites proporcions, similars als existents a les tarteres que jalonen el coster inferior de la muntanya.
Els despreniments, deixa'n també al descobert, estretes esquerdes que comuniquen amb la galeria principal, encara que, pertanyent tot el conjunt, a la mateixa i única diàclasi.
El tram comprés des d´aquest caos de blocs fins el final del subterrani, es desenvolupa pràcticament en línia recta, produint-se un lleuger arqueig a la zona mitjana.
Gran quantitat de pedres de considerables proporcions es presenten incrustats a les parets i terra.
L´inclinació de l´escletxa, perfectament apreciable en aquesta galeria, ve a ser d´uns 76º mentre l´alçaria de la mateixa, arriba a la part final a uns 20m com a màxim.


Aquest mateix indret, que ja el podem qualificar com sala terminal, ens ofereix també un triple nivell originat per la considerable quantitat de grans fragments de pedrots que obstrueixen i acaben la caverna, no obstant això, intuïm la continuïtat a l´altre costat.
Una anècdota curiosa succeí, quant a l´intentar moure un bloc, per tal de desobstruir una possible continuació, es trencà una petita estalactita deixant a escap lliure un doll d´aigua continuat, durant uns minuts, desprès, per si sola deixà de rajar. Probablement es tractaria d´un eventual magatzematge residual, en un replegament de la colada zenital.
La conclusió, ens fa suposar que, l´hipogeu, es desenvolupà de forma casual i coincident, dels dos principals fenòmens que la conformen; Per una part, la ora-dació puntual de la junta d´estratificació, que acaba connectant amb la part tectònica, es a dir, amb l´esquerda preexistent, producte dels moviments del massis durant el seu llarg període d´assentament.

LITOGENESIS
Descobrim en la sala dels “Orgues” la primera manifestació de formació litogènica de l´antre. Ens meravellen les formes i posicions de les mateixes i la seva varietat. La paret mes baixa, pel lloc on s´inclina la diàclasi, resta coberta d´una gruixuda colada calcítica, i es precisament a partir d´aquesta i no abans, on comencen a observar-se fenòmens estalagmítics que intercalen diversos colors. Des de l´estalactita amarronada fins la perfectament blanca. La varietat mòrfica, va des de la “Senyera” a la “Columna”.
Gran quantitat de blocs, presencia inequívoca del proces graviclastic unit al quimioclàstic, s´encaixen en parets, sostre i sol, fent el recorregut poc avorrit. Moltes d´aquestes grans pedres, es troben soldades entre si per una deposició de calcita, i una fina peli-cula d´argila.
Sens dubte, el tram final, es el mes afortunat en quant a la riquesa i profusió de formacions; senyeres, estalactites, estalagmites dobles i en forma d´ “Y” que naixent de la zona zenital, on es troben ambdues parets de la fenedura, i caient verticals, van a trobar-se amb l´inclinada superfície lateral. Sobre la meitat, es desenvolupen veritables boscos de columnes completament blanques, que ens tornen els reflexos a ser il·luminats amb les nostres frontals. Colades mame-lars i llisses completen aquest fantàstic espectacle.
L´estat de les formacions, en quant a la seva vitalitat, va de menor a major grau a mida que anem avançant cap a l´interior. Es a dir, des de les parts properes a l´exterior, on s´observen signes evidents de descalcificació, a la profusa litogenització del final.
L´activitat hídrica, morta totalment, deixa alguns signes de la seva presencia en forma de primes cintes que, de tard en tard, apareixen a les parets i poca cosa mes. Aquest fet, ens fa sospitar, que la circulació d´algun hipotètic cabal, fou en tot cas, escàs, i durant un curt període de temps.
Es una obvietat que, les grans avingudes de pluja a l´exterior, ocasionin en el present filtracions amb el consegüent degotall, si mes no, es desestima          
l´actual circulació d´aigua, tenint present el nivell del tàlveg per on circula el riu. (-60m +-)

GRÀFIC DE CLIMÀTICA

BIOLOGÌA
Les mostres biològiques recollides durant l´exploració son;
Alguns exemplars de col·lèmbols.
Diplurs; Campodeidae, en mal estat.
Tricòpters; Diversos exemplars.


ARQUEOLOGIA
A l´interior d´aquesta cavitat, es varen trobar alguns fragment ceràmics dels quals inserim els dibuixos pertanyents, als mes interessants.
Val a destacar, (A), Perfils llisos amb coloracions marró clar, que presenten superfícies amb fins engalbes i els desengreixant´s de reduït abast, ( Nº 2 i 3) fragments amb decoracions senzilles, consistents en un o dos cordons de secció triangular, aquests, junt amb la fig. Nº 1, presenten la pasta amb desengreixant´s força gruixuts.
Donat el petit volum dels fragments trobats, la manca de bores i formes interessants, no podem aprofundir gaire mes en l´estudi, només podem donar constància d´aquest jaciment, que per les característiques de les seves pastes i elaboració, creiem corresponen a un moment final de l´època del bronzo.
Tanmateix, també a l´interior, es localitzà un altre fragment de fang cuit, amb traces vegetals, que a jutjar pel lloc on fou trobat, no intuïm la seva funció.
( Estudi arqueològic efectuat pel company G. Aymami ).

CLOENDA
Demano disculpes als lectors interessats, per no haver pogut disposar de fotografies de certa qualitat, que poguessin il·lustrar merescudament aquesta cavitat, dons es digna d´un bon reportatge. Recentment portem el sisè intent infructuós per tal de localitzar-la.

Quim