FERRADA DE LES BALMES CORCADES

CENTELLES – OSONA      26  D´OCTUBRE DEL 2008

Planol de la situació, cedit amablement per l´ICC

INTRODUCCIÓ

Sincerament, em sorprengué l´extensió horitzontal d´aquesta ferrada, semblava no acabar-se mai !! Ara, no presenta una dificultat tècnica digna de menció, tret del “pont nepalí” (evitable) i el petit extraplom que trobem gairebé al final, immediatament abans d´arribar a la barra i l´escala metàl·liques (també evitable). Tot plegat forma un traçat molt distret, que  exigeix  incondicionalment d´una bona forma física.

"Ja som molt a prop de l´objectiu"

Conjunt lúdic, enclavat entre els termes municipals de Centelles, i Balenyà. Compren en extensió tota l’àrea que ocupa el Turo del Puigsagordí  983 msnm.

Centelles (496 msnm) es una població d´uns 7282 habitants (cens del 2012) i diversifica la seva economia bàsicament, en una industria colpida també per la injusta i brutal crisi que vivim, mes el sector primari, puig que la construcció gairebé no hi compte. Aquest espai esportiu, contribueix al sosteniment del sector serveis ja que atreu setmanalment un bon nombre de visitants.

APROXIMACIÓ

Arribem a Centelles, per la C-17, Sortim una mica abans del km 46,  i entrem a la rodalia de la població per la C-1413b. Trobarem molt aviat un desviament a la dreta (Camí de carro) que no agafarem. A uns 200 m, localitzem un altre entrada també  a ma dreta, que es la que ens interessa, està indicada com “Mas de Banyeres” a partir d´ací, si seguim les indicacions, arribem a una esplanada de cultiu de cereals, on podrem deixar els vehicles. L´objectiu ja es molt a prop.

Extret de la pagina web de l´Ajuntament de Centelles

LA FERRADA

Rastrejant les marques grogues, aviat ensopeguem amb la primera part de ferrada, es vertical i resta tallada en dos trams, pel camí que d´una o altre manera, ens acompanyarà fidel durant tot el recorregut.

Un cop superats aquests segments, ens tocarà caminar una estoneta turó amunt, fins trobar a ma esquerra un nou accés.  Aquí situats, disposem de dues opcions: la primera, es trepar per un curt plombat instal·lat, on haurem de fer un flanqueig  un xic compromès, per tal d´arribar al pont “nepalí”. Si no ens veiem en condicions de passar-lo, (el pont), podem triar el sender que cobreix el mateix trajecte per la part inferior.

El “volat de sirga,” mereix un cometari per si sol, ja que les seves característiques be ho mereixen. Amb una longitud de 68 m. destaca com un dels mes llargs d´Europa, i la instal·lació francament esdevé una autentica obra d´enginyeria, val la pena acostar-s´hi encara que només sigui pel plaer d´observar-la.

Un altre cosa es creuar-lo, dons cal disposar d´un sentit de l´equilibri molt senyut, sobre tot quant comencem a allunyar-nos del punt de partida i  la falta de fermesa sota dels nostres peus es fa palesa. Cada pas es transforma en una tasca feixuga per mantenir-nos en posició perpendicular, arribant al clímax, sobre la part central, on la elasticitat es màxima i requereix una concentració absoluta. No en va, podem invertir en arribar a l´altre extrem entre 15 i 25 minuts. Això si, podrem deixar constància de la nostra proesa en el “llibre de signatures”. No es permès passar de dos en dos.

Mantenir-se perpendicular costa molt...

Superat aquest tràngol, ens introduïm en una llarga i estirada feixa que recorrerem, aprofitant tant les juntes d´estratificació, com les zones erosionades en forma balmada, don li ve part del nom a la ferrada. Aquest tram, no presenta cap dificultat tècnica, ara be, caldrà que ens la prenguem amb calma, dons es fa un pel excessiu.  Aquesta monotonia, només es veu alterada per un desplom a base de grapes, que ens situa novament gairebé al peu del penya segat. Des d´aquest indret, ens observa amb curiositat una cabra, que lluny d´espantar-se amb la nostra presencia, sens atansa confiada i de maneres prou expeditives ens fa entendre que a canvi d´aquesta familiaritat, alguna cosa l´hi haurem de donar. La convidem a cruspir-se una borsa sencera de dàtils desossats que duia l´Albert, va donar compte d´ells en un tres i no res. Finalment ens varem acomiadar amistosament, i ella va jeure novament esperant el següent grup...

Prosseguim el nostre avanç una bona estona mes, tot arribant a una nova  bifurcació: Si continuem pel corriol, arribem a una ferrada aïllada de dues vies, una fácil, i un altre mes complicada que connecten al sender comú que ja he mencionat i que enllaça amb tota la resta.

Nosaltres varem deixar de banda aquest annexa, i optarem per pujar directament pel rost que tenim davant i que ens torna a la part superior del tallat. A partir d´ací, haurem de caminar per una sendera en sentit ascendent, que ens hi porta a la última part instal·lada i també la mes critica.

El llibre de signatures

La llarga feixa

La tirada en qüestió, venç uns graus de diferent altura i dificultat si mes no, es el primer, el que potencialment ens “la pot fer suar”. A una alçada d´uns 10 m. apareix un extraplom que ens obliga a tirar de braços, però la situació es complica quant trobem un “bolígraf” de la línia de vida, situat en un punt on els necessitem tots dos, així que, amb una ma ens haurem de remuntar “extraplomats”, mentre amb l´altre tindrem que passar els mosquetons. Es tracta d´un pas que per aquest simple detall, molts s´esgoten i han d´abandonar.

Un cop deixada enrere aquesta zona conflictiva, arribem a una mena de diàclasi, coberta per un estrat de roca sobresortit, que forma un sostre molt pronunciat, on descobrim un altre muntatge sorprenent; Una barra, o tub fitxat a la paret, sobrevola horitzontalment el vuit, i en el seu extrem hi ha fitxada una escala metàl·lica de barrots, que ens permet sortir-ne sense cap neguit extraordinari, d´una situació que d’altra banda nomes seria factible i no sense dificultats, pels escaladors molt experimentats.

Fent noves amistats

El que ja ens resta a partir d´aquí, es molt suau, i en pocs minuts posem fi a l´ascensió, arribant al cim del Puigsagordi on immortalitzem la gesta amb una foto sota la senyera .

El material es de bona qualitat, i transmet seguretat, tanmateix les dues obres mestres, tals com el pont, i l´enginy per vèncer el sostre, son agosaradament excel·lents i dignes d´elogi. 

LA TORNADA

Seguint el trajecte per la pista que avarca l´itinerari, però a la inversa, arribarem novament al pàrking on tenim els vehicles, tot gaudint d´un bon passeig, amenitzat per una bella vista panoràmica.

Desats els estris, ens disposem  a satisfer les necessitats elementals, la qual cosa fem un cop arrecerats i  disposats al solet.

ELS COMIATS

Ben restaurats, tornem a Centelles, per tal de fer un cafè i comentar les incidències de la jornada, així i sense adonar-nos sens van fer les tantes, Només quant miràrem el rellotge, prenguérem consciencia de que calia acomiadar-nos.

Fins la propera col·legues!!

Quim

          

    

VIDA SOCIAL.SI US PLAU, ANEM AL TEATRE

Aquest article, ha estat recuperat de l´antic TROBADOR        Dijous 26 de juny del 2007

“MENS SANA IN CORPORE SANO”

Almenys això sembla, que va escriure un poeta satíric de l´antiga Roma (Desè Juny Juvenalius) i encara que la frase la llegim incompleta*, la qual cosa canvia exprofessament el seu sentit per tal d´adaptar-lo al mon de l´esport, la veritat es que quadra força be.

Però... no tot ha d´estar esforç físic a la vida!! ... També es necessari  “l´esport mental”. Recordo que, un regidor municipal d’esports d´una de les quatre capitals catalanes, en confiança em va deixar anar; “L´esport es molt necessari, sobre tot pels nanos. Si pugen competint entre ells, no pensen en crear problemes polítics ni socials. A l´hora que els pares també s´impliquen i tampoc ho fan”.

SINOPSI I INTENCIÓ DE LA OBRA

Vaig guardar silenci,  mentre per dins del cap, em picava com una vespa el que m´acabava d´escoltar.  Si mes no, una reacció espontània em va donar la resposta adequada, per tal de combatre aquest punyent argument;  “Menys esport i mes consciencia de Classe”

Per tal de posar en marxa aquesta màxima, entre el desenvolupament muscular i la intel·ligència, “El mètode Grönholm” va estar una contribució neta, sobre tot a l´hora de compatibilitzar i anivellar les dues activitats, i si a la qüestió li afegim una instructiva passejada pel casc antic de Barcelona, un bon soparet, (sense luxes), i finalment unes copes a la fresca, podrem entendre que la dinàmica creada ens impulses a preparar la propera activitat física, una sortida a la Fou de Bor (La Cerdanya) i arrodonir d´aquesta manera una magnifica nit.

Quim

* Frase completa “Orandum est ut sit mens sana in corpore sano”

   ( “Cal pregar als Deus que ens concedeixin una ment sana en un cos sa”)

  

BARRANC DELS GORGS O DE LA MASIA DELS FRARES

Planol de la siyuació cedit amablement per l´ICC

LA FEBRÓ – MUNTANYES DE PRADES – BAIX CAMP - CATALUNYA

DISSABTE 26 DE JULIOL DEL 2008

INTRODUCCIÓ

Viatjar per aquests paratges, ve a ser com retrocedir en el temps, i la sensació de natura gairebé verge es fa palesa per cada racó on trepitges. Els poblets com ara es el cas de la Febró, (754 msnm) tenen en comú, el silenci i la escassa població. Actualment hi viuen de forma permanent unes 14 persones, sinònim d´una  tranquil·litat, que només es veu destruïda per l´acció desaprensiva i perillosa dels caçadors.

Ens trobem a l´entrada de la població, i davant la impossibilitat de poder prendre un cafè, dons tot era tancat (son quarts de nou) ens inclinem per anar a buscar l´accés al barranc.

APROXIMACIÓ PER CARRETERA

Al Mas dels Frares, s´hi pot arribar com a mínim, de dues maneres diferents: des de Prades, o de Reus.

En el primer cas, des de Prades, agafem la TV-7048, fins arribar a un encreuament on girarem a la dreta per la T-704 que ens durà a la Febró. Ara seguim per la mateixa sense entrar al poble, i sobre els km 26-25, dons anem en contra de la numeració kilomètrica, ja veurem el Mas dels Frares.

La segona possibilitat consisteix en partir de Reus direcció Les Borges del Camp, però, abans d´arribar-hi, ens desviarem cap a l´Aleixar T-704, aquesta carretera ja no l´abandonarem fins arribar als km 25-26.

Zona paradisíaca

APROXIMACIÓ A PEU

Al mateix costat del mas, hi ha dos accessos, el que ens convé es el que està situat mes a la vora del km26, l´altre va exclusivament a la masia.  Anirem descendint buscant el primer espai d´aparcament. Els que no anem amb un tot terreny, haurem de deixar el vehicle en aquest punt, (si el volem conservar, es clar!!). Continuem per la mateixa pista, ara en molt mal estat, i aviat apareix el segon pàrking. Seguirem fins trobar el rierol dels Gorgs. En aquest indret, podem escollir dos itineraris; el primer significa seguir el curs, ja preparats per iniciar el primer salt, dons som gairebé a sobre.

El segon, requereix travessar el rierol i seguir per un viarany, que ens porta en poca estona, a l´afluent situat a un altre canal a l´esquerra  i que conflueix mes avall amb l´anterior.

Nosaltres, varem descartar la segona possibilitat.

EL BARRANC DELS GORGS O DE LA MASIA DELS FRARES

De continuar pel rierol, aviat ensopeguem amb el salt inicial de 15 m, que cau dins d´una cadolla de bones proporcions. L´espai format per un ample caos de blocs, sol ser freqüentat a les hores centrals del dia, pels banyistes, i els que els agrada insolar-se de forma integral. Es respira un ambient força sà.

A partir d´ací, caminarem i saltarem de pedra en pedra per un tram irregular que ens condueix a una mena de tobogan de 4m. Ens deixa en una badina petita però capriciosa.

No triguem gens en trobar-nos davant del segon ràpel de 15m. que ens situa, no hi ha dubte, a la part mes encisadora del barranc. Sens presenta com una mena de lloc paradisíac, integrat per una espècie de piscina penjant, excavada en la roca i sobreeixida d´aigües cristal·lines. Envoltada d´un exuberant  entorn vegetal, rocós i paisatgístic, es transforma gracies a la intel·ligent  disposició, d’aquests elements naturals, en un conjunt de refinat estil “arquitectònic”, També podem afexir-li el plus dels factors soledat-intimitat, conseqüència directa del seu difícil accés.

Aquesta descoberta, desprès de gaudir-la durant una bona estona, ens incentiva a prosseguir amb el següent desnivell de 13m, per tal de descobrir algun altre paratge semblant, però no. El que ens manca només, es un ressalt d´uns 5m,  la resta, es transforma de sobte, en una riera d’allò mes corrent. El cabdal continua fins el riu de Siurana i de la Febró, just en la intersecció en que  s´intercanvien el nom.

El seu desnivell es d´uns -74m, i el recorregut al voltant dels 500m.

TORNADA
Haurem de caminar seguint el curs de l´aigua, i parant atenció per tal de trobar una sortida a ma dreta, per cert, bastant emboscada, que anirà ascendint, ja localitzada, fins trobar la confluència de les dues canals, i a partir d’ací, desfem el camí que havíem fet amb anterioritat per tal d´arribar novament als cotxes.

LA VARIANT DE L´AFLUENT

Recordar a l´aficionat, que nosaltres no varem fer aquest tram, ho deixàrem per un altre ocasió, que encara no ha arribat. Si mes no,  a traves de la topografia, podem entreveure les característiques que millor el descriuen, tant com els seus desnivells abans de trobar-nos amb el riu dels Frares.

CAL RECORDAR...

Que les fixacions de la instal·lació, son d´acer inoxidable + ciment químic, i d´una molt bona disposició, la qual cosa sempre es d´agrair. No cal recordar que el neoprè es necessari, i que necessitarem com mínim un parell de vints (2x20)

LA JORNADA S´ACABA

Varem dinar a base de carmanyola, cerveses, fruites, etc, i per tal de fer un cafetó, reculem cap a la Febró. En una tarda de dissabte del mes de juliol, tot era tancat. Convençuts de que allí ja no hi teníem res a “pelar,” decidim  fer una muntanya de kilòmetres per tal de permetre’ns aquest petit plaer.

Al final es transforma en una riera sense cap particularitat

Finalitzat amb èxit aquest recés de sobretaula, entonem els “adéus” i tots tant contents cap a casa.

Quim 

    

  

      

BARRANC DE "LEZINA" O "BASENDER - ASPERÒ DE "LA VIRGEN"

SERRA DE GUARA  (OSCA)

DIES 5 i 6  DE NOVEMBRE DEL 2005

Dia 5

Ens trobem tots a les 8:30 h, al bar de la benzinera que hi ha al davant mateix del càmping Alquezar, per tal de desdejunar. Tan aviat refets del viatge com de l´estomac, anem a prendre possessió del bungalow que ja tenim aparaulat, i de passada ens preparem per la primera activitat, el barranc de Lezina.

APROXIMACIÓ PER CARRETERA

Vestits per la ocasió, agafem els cotxes i posem rumb cap a Colungo (A-1223), seguim en direcció Lezina-Barcabo, (A-2205)) i sobre el Km 13, caldrà que anem en compte, puig que a ma esquerra haurem de trobar una esplanada massa visible per que sens passi de llarg, si mes no, cal vigilar, es on deixarem els vehicles per tal de continuar a peu.

APROXIMACIÓ AL BARRANC ( 30 minuts)

Baixem en direcció al riu Vero, i creuem el pont de l’estació d´aforament, a partir d’aquí agafarem un camí que marxa a l´esquerra i que va pujant fins arribar a una bifurcació, conseqüentment, ens encaminarem  pel viarany que està senyalitzat amb el nom de “Basender”. Aviat percebrem, que, el senderol comença a planejar per tal d´iniciar un petit descens a l´esquerra, fins la mateixa llera.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d´una torrentera seca, excavada en roca calcària, es a dir, funciona quant hi ha pluges abundants, però també es cert que evacua i absorbeix ràpid. Al ser fàcil i tan a la vora del pàrking, es possible que el trobem bastant atapeït de gent, a demes, també es realment interessant, la qual cosa explica el seu èxit d´exploradors. El  desnivell ve a ser d´uns 100m. des de la capçalera (primer descens de 2m)  fins el nivell del riu Vero, on efectua el seu esporàdic aportament.

EL POU D´UN AVENC...?

Consta d´un total de 18 salts, la majoria oscil·len entre 2 i 4 m, els primers sobre tot,  i la resta van de 8 a 13m. Tots ells repartits al llarg dels 680 m que aproximadament te de recorregut.

El traçat es molt sinuós, i l´erosió ha creat formes tan aviat capricioses com fantàstiques.  Alguns diuen, ( i n´estic completament d´acord), que es el mateix que un gran avenc, però tallat pel sostre. Grans sales, galeries, meandres, zones fosques, i moltes altres característiques de la vostra pròpia “collita”, que de segur podreu afegir.

Vos deixo amb el tall de l´alçat general, ja que una imatge val mes que mil explicacions.

EL RETORN

Desprès de passar-nos-ho força be al llarg de gairebé tot el matí, i part de la tarda, dons davallàvem sense cap mena de presa, finalment desemboquem al Vero.  Per tornar, seguirem pel mateix llit,   remuntant el corrent, que haurem de creuar un parell o tres vegades, fins desviar-nos pel sender de l’antic moli de Lezina, (abandonat) que per si sol ja ens duu directament a l´aparcament, això si, no sense abans haver  superat el feixuc desnivell que ens separa. 

INICI DELS FOSCOS

L´ESBARJO

Arribats al càmping, ens posem “guapos” i ens afegim pressa per tal d´anar a sopar, dons tot i havent fet una breu mossada sobre la marxa, ara ja tenim els budells en dansa altra vegada. Varem anar aconsellats pel Pep, al Mesón de Colungo, no coneixem cap restaurant de la zona, però en aquest en concret,  per un preu raonable es menja be. La nit per Alquezar, en aquestes dates, es molt fluixa, si mes no, encara trobem locals on fer unes copes, i xerrar fins la matinada.

ELS FOSCOS

DIA 6

Va costar una mica desempallegar-nos dels llençols, i un toc de pallissa, potser si que el dúiem, malgrat tot, a dos quarts de deu, ja érem a punt d´iniciar una nova  activitat. En Pep, ens proposà unes quantes, però finalment s´imposà la que es constituí per nosaltres, en la primera experiència de via ferrada.

APROXIMACIÓ PER CARRETERA

Sense pensar-nos-ho gaire, tornem a embarcar-nos en els cotxes, i ens dirigim cap a Rodellar.  Des d´Alquezar, el tenim a uns 34-35 Km, trajecte que cobrirem en uns ¾ d´hora si fa o no fa. 

Prendrem la A-1233,  d´Alquezar a  Adahuasca, i d’ací fins Bierge, la A-1230. Finalment ens encaminem  a la HU-341 que ens hi portarà fins Rodellar.

HAUREM DE CREUAR EL VERO 3 VEGADES

Es tracta d´un poblet rústic d´uns 50 habitants pertanyent al municipi de Bierge. Emplaçat en ple cor del parc natural de la Serra i Canons de Guara,(768m.s.n.m)   conserva molt be l´arquitectura tradicional de l´alt d´Aragó, malgrat que l´especulació també ha deixat aquí el seu desafortunat segell.

APROXIMACIÓ, (50 minuts)

Deixarem els vehicles por on puguem, i buscarem els indicadors que ens diuen com baixar al barranc del riu Mascún, el qual ha creat un paisatge espectacular que fa molt distreta la seva visita per si sola. Haurem de travessar el riu com a mínim en tres ocasions fins arribar a la font. Una mica mes amunt i davant mateix del barranc d´Andrebot, hi ha un encreuament de camins, girarem a la dreta i entre matolls anirem superant una curta tartera que ens deixa a peu de  ferrada. (3´5km en total).

FERRADA DEL ESPOLÓN DE LA VIRGEN

La primera part de l´ascens, es rapida i sense dificultat, la tècnica es tan simple que en pocs minuts la tenim dominada. Es a partir del primer (i únic) franqueig a l´esquerra, que passarem ajudant-nos  exclusivament a base de cadenes, que la cosa es complica, ara be, no gaire, sobre tot amb l’esperó que dona nom a la ferrada, ja que ens obliga a sortir a la vertical nua, des don podem contemplar i experimentar pels furs interns, els efectes d´una panoràmica vertical de vertigen (mai millor expressat) . A continuació, la cosa es suavitza ja fins el final, constituït per una plataforma petita, que entre  d´altres coses, ens permet gaudir d´una vista aèria privilegiada, formada pel Barranc d´Andrebot, “la Ventana”, el riu Mascún, “La Ciudadela”, i el Mascún Superior. Paga la pena tant l´esforç com el risc de vèncer els 146 m de desnivell que te la paret.

Ara ja només ens resta cobrir un tram que farem gairebé caminat, i que esta també equipat nomes amb cadenes, per tal d´assolir un turó que marca el final de l´activitat.

La instal·lació, igual que els materials emprats, son de primera, i molt encertats en el seu singlat, la qual cosa permet extreure la màxima emoció i seguretat a l´hora de gaudir-ne.

TORNADA (1 HORA)

Per tal de retornar novament al llit del riu, tenim dues opcions; la primera, la que utilitzàrem nosaltres, que suposa fer-ho pel sender que passa a la vora de la petita ermita de la Verge del Castell, i la segona; ensulsiant-nos pel barranc que porta el mateix toponímic, i que no ofereix massa interès, llevat d´algun que altre ràpel de 10m.

Una vegada situats al riu, desfarem l´itinerari fet anteriorment, fins jaure una mica justets de forces, al primer bar que trobem un cop entrats a la població, per tal d´hidratar-nos engolint una bona cervesa.

Fent  comentaris sobre  les incidències del dia, s´ens fa l´hora de dinar, i decidim anar( sempre de la ma d´en Pep) fins Bierge, al “Restaurant Hospederia de Guara”, un local molt ben cuidat, pulcre i tranquil on els paràmetres preu, qualitat i servei, es conjuguen força be.  Mentre dinem, planifiquem una propera visita per aquestes conrades, l´objectiu; el barranc del Vero.

SINGLAT DE LA FERRADA

Desprès de la sobretaula, arriba l´hora dels adéus, i.... Fins un altre camarades!!!

Quim