Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de desembre del 2019


        EL SALLENT DE RUPIT
         Osona, el Collsacabra
                 Barcelona             


INTRODUCCIÓ

Rupit i Pruït, integren un sol municipi amb dos nuclis separats (poc distants, 2´3 k). Enclavat  a l´est de la serra de Cabrera , i situant-se com avant darrer poble de la província de Barcelona, allotja una població d´uns 278 hab. (2018).  El màxim nombre es situà l´ any 1857 amb 1297 hab. Gaudeix d´una superfície de 47´8 km2, molt accidentats, farcits de bosc d´alzines, boix, roures, rierols i salts d´aigua (anomenats sallents). Tots aquests ingredients, articulen un espai ferest ideal per caminar, fer barranquisme i també aprofitar la riquesa  cultural, si be de gust es clar. Com podeu notar, l´oferta que vos proposo no es gens minça.


COORDENADES

X= 42º 1´ 33´´ N
Y= 2º 28´01´´ E
Z= 826 msnm.


COM ARRIBAR-HI

Nosaltres anàrem des de La Floresta (Lleida) raó per la qual, el trajecte mes racional, passa per Mollerussa, des d´on prendrem la A-2  fins Cervera, i d´ací, agafarem la sortida 518,  per enllaçar  amb la C-25,  direcció  Manresa, Vic. Girona.

Deixarem la C-25 a la sortida 123, Creu de Codines, per enllaçar amb la C-153 direcció Roda de Ter, on ja connectem amb el carrer Jacint Verdaguer (C-153).  Seguirem per la mateixa cap a Vic , Camprodon, Olot (Carretera vella  d´Olot). Continuant, farem cap a la BV-5208 que ens deixarà a Pruit- Rupit. 

El trajecte dura unes  2´15 h. Aprox. per recórrer uns 160 km.

Haurem de passar pert sota de Cal
Jonquer

UNA MICA D´HISTORIA

Les primeres construccions de la zona s´erigeixen als voltants del 968, i es concreten en la parròquia de St. Joan de Fàbregas mes el seu castell. Mes tard, (S-XII) s’inicia el sorgiment d´un nucli de població, essencialment noble, que no culminarà amb el nom de Rupit fins el 1951.

Rupit i Pruit, no s´uniran com un sol municipi fins el 1977.

D´equenes al poble, zona d´horta i balama de les Pedretes

L´ECONOMIA

Des de sempre, aquestes poblacions han subsistit en base a una economia fonamentada principalment en la agricultura de secà; farratges,  llegums, patates, cereals, blat de moro, complementada mitjançant una ramaderia  bovina i porcina.

Actualment, sobre tot Rupit, s´ha convertit en un centre d´atracció turística de primer ordre, on el comerç i la construcció (Respectant sempre les pautes de la rusticitat, i mantenint l´aire dels segles XI i XII) son la font d ingressos predominat.


LA SORTIDA

Com gairebé  sempre, aquestes sortides ja em voltaven pel cap feia algun any, només l´inconvenient de trobar una data adient, es constituïa com el principal escull per tal de no anar-hi. Finalment, el dimecres 25 de setembre, agafarem els estris i a Rupit-Pruit férem cap.

Personalment, ja hi havia estat en dues o tres ocasions anteriors, molt distanciades en el temps, una quant només tindria uns 7, o 8 anys, i les altres sobre els 30. Ara ja vorejant els 67, he pogut apreciar els canvis molt substancials que en aquell indret s´han produït.  No sabria dir si m´agrada mes, o pel contrari menys...  S´ha perdut la rusticitat autèntica, i guanya terreny la artificiosa, però si excloem el pàrquing de l´entrada, (On haurem de deixar el vehicle) la població es mes agradable, ben conservada i ordenada.


EL SALLENT

Anar a Rupit i no gaudir-ne del sallent amb mes caiguda de Catalunya, (+ de 100m) es gairebé com anar a Paris i no veure la torre  Eiffel... o, el Louvre, o ...

Així que, salvant les diferències i malgrat arribar bastant a deshores, (sobre les 12 del mig dia) després de desdejunar una mica, enfilem la caminadeta.  (Veure mapa)


L´EXCURSIÓ

El dia fou molt nuvolat,  però si la llum no era bona per les fotos, si que ho era per caminar.  Des de l´aparcament anem en direcció al nucli urbà, per fer-ho, haurem d’a travessar el pont penjant sobre la riera de Rupit.  Enfilem el carrer principal i ja passada la plaça Major de l’església, arribarem  a un plec d´indicadors a ma esquera, on es senyala cap el sallent, (entre d´altres). 


Ens adonem d’immediat que per tal d´ abordar el camí, cal baixar unes escales que passen per sota d´una casa ( Can Jonquer)  connectant amb una zona d´horta que, es on realment s´inicia la ruta. Circularem pel costat de la balma de les Pedretes, on el senderó,  pren un accentuat descens que ens condueix a la confluència del rec d´en Saltiri, amb la riera de Rupit, (tram  esglaonat) ens durà envoltats de  paratges de vegetació feréstega, al punt on haurem de creuar la torrentera, si baixa grossa, tindrem problemes per fer-ho.  

La cornissa del sallent
Mes o menys per aquest indret, i si ens fixem en els costers a la nostra ma dreta, podrem divisar dalt d´un serrat l´ermita de Sta. Magdalena.  Una mica mes avall, i també a ma dreta, guaitarem  com les aigües es precipiten pel sallent del Moli del Rodó.   

Foto en temps de pluges (Xarxa)

La font de la Pomareda apareix una mica mes avall a ma esquerra, i ja sense abandonar el mateix corriol, que sempre discorre paral·lel a la llera, el pendent es suavitza. Planejarem  una estoneta, abans d´arribar  al punt on l´estretor de la vall, paulatinament s´obre a  un gran espai, i allà mateix, damunt la roca nua, trobarem  la espectacular cornisa  del Sallent.

Foto del dia pel Sallent cau poca aigua

Per tal d´observar-lo en la seva magnificència, cal desplaçar-se una mica mes endavant (per la mateixa vessant esquerra, sobre els cingles de Pujalràs) i fer cap a un mirador ben equipat amb baranes i seients, des d´on es pot contemplar la  majestuositat d´aquella vertical, per on es precipiten amb vertigen les aigües de la riera de Rupit.

El temps invertit, tot parant a fer fotos i  petar la xerrada, va estar d´uns 30 minuts, i el desnivell d’ensulsiada vorejà els 250 m.

Ja de tornada
LA TORNADA

Desprès de gaudir-ne, i molt, d´aquell  incomparable marc de natura dinàmica, (la sequera havia esmerçat notablement la precipitació tot restant-li espectacularitat) calia dons, anar pensant en la tornada, l´estomac degut a  l´exercici desplegat, començava  a exigir  el seu inexcusable tribut...
Cami de l´esglesi
El regrés, es pot efectuar al menys per dos vies diferents, la una, pel mateix lloc per on hem vingut, i l´altre, una mica mes llarg però amb pendent mes suau, i que passa prop de església de  St. Joan de Fàbregas.

St. Joan de Fabregas
Nosaltres optàrem per aquesta segona opció.  Tornem dons de nou a la cornisa del sallent, creuarem per segona vegada  la torrentera tot continuant per un camí ben fresat, que en poc, es converteix en una pista sense asfaltar (en mal estat) ja mes amunt, fem peu al conegut Pla de Fàbregas, on el camí es converteix en pista cimentada.  Prosseguint, s´inicia un pendent que contornejant-se arriba  fins el desviament  que duu, ara ja, sobre un ferm  asfaltat, a la mateixa  parròquia  i cap a Rupit.  (En sentit contrari  ens presentaríem a Vilanova de Sau)


Ens dirigim dons, cap el temple, que al poc d’avançar, se’ns  apareix pintorescament guarnit pels cingles que delimiten l´extens Pla Boixer,  amb el prominent cim de Rocallarga .

La construcció data del segle XI, (romànic llombard) consta  d´ una sola nau en volta de mig punt, i tres absis en forma de creu. Justament al damunt, s´eleva un cimbori de planta octogonal coronat amb un far, o llanterna. A l´oest, s´erigeix el campanar de secció quadrada, i sostre piramidal.



El portal principal, s´obre a la façana de mig dia, i consta d´un accés rematat per dos arcs de mig punt en degradació i un timpà sense esculpir.

A la façana de ponent, hi ha la  Rectoria, actualment transformada en un restaurant on s´ofereixen tota mena de plats originals de la comarca, envoltat d´un paisatge idíl·lic.  

La Rectoria
El lloc ens va semblar tant bucòlic, que ens vàrem interessar pel servei d´hostatgeria tot demanant informació, ara sabem que, en efecte, estan preparant-se estances per tal d´oferir-les pròximament.  Val a dir que, es tracta d´un lloc ideal per combatre  l’estrès, o fer retirs espirituals.

Pati de darrera de la Rectoria
Acabada la visita, retornem novament al desviament que anteriorment havíem deixat. A partir d´ací, només haurem de seguir  carretera amunt fins arribar a l´indicador de l´ermita de Sta Magdalena. (Nosaltres, degut a la  manca de temps ho deixarem per un altre visita) Al cap d´uns 15-20 minuts  fèiem l´entrada novament a Rupit ara pel vessant oest. 

Els cingles de Pujalràs
Aprofitarem per tal de fer algunes compres i visitar el poble, abans d´emprendre la retirada direcció al restaurant on volíem dinar, però vet ací que ja no servien àpats (massa tard) així que decidirem anar tirant cap a casa, però provarem sort a Can Toni Gros, i  si.

Accès oest a Rupit
SINTESI

Descens fins el Sallent, des d´el  nucli del poble; 30-40 minuts, depèn del que parem.

El reton, passant per St. Joan de Fabregas, es d´uns 40-50 minuts, al marge queda el temps que li dediquem al temple i el que anem parant.


El desnivell total es de;  - 250 m + 270 m  (Descens + ascens)

Es tracta d´una excursió  gairebé per a totes les edats, en la que vos garanteixo un bon regust.  Salut!!

Casa consistòrial

Quim


                                       

diumenge, 10 de febrer del 2019

NOVES SOBRE LA LOCALITZACIÓ DE LA COVA DEL MAS DE PAU 1

 

TALL LONGITUDINAL DE LA CANAL

 

DARRERS AVENÇOS

Finalment i després de molts esforços, s´ha localitzat la canal on segons tots els indicis, ha d´estar enclavada la “Mítica” cavitat (No n´hi ha cap altre més que respongui als elements i característiques de localització tan fidelment, es única i no te pèrdua)


A hores d´ara, estem a la recerca d´un escalador voluntari i ben equipat, que vulgui instal·lar una paret de 4 m per tal d´accedir-hi, no resten camins, sobre tot els que abans ens hi conduïen. Si mes no, encara es poden seguir visualment els traçats dels mateixos, però resten massa malmesos per ser utilitzats de nou.

Es tracta dons, d´obrir un nou accés aprofitant una esquerda vertical a la paret, que dona pas a la canal per la seva part inferior, La cova en tot cas, ha d´estar enclavada gairebé a la capçalera de la mateixa.

La localització es ja un fet, el que no sabrem fins que hi entrem, es en quin estat la trobarem, si obstruïda o accessible... Tot es possible desprès de romandre 50 anys il·localitzable.

Si per aquelles coses de la vida algun escalador llegeix això, i es veu amb ànim de prestar el servei, només li cal posar-se en contacte amb un servidor a traves d´aquest mateix bloc, fent valdre la secció d´opinió.

La data de la sortida s´hauria d´encabir a la primavera d´enguany (2019) a partir  de mitjans de març, fins principis de juny qualsevol dia a triat serà bo.


Salut!!

Quim



dissabte, 12 de maig del 2018


A L´AMIC TONI GINE


El passat dia 13 de desembre del 2017, a les 20´8h, i amb 52 anys (Només) s´esvaïa per sempre el cos de l´amic Toni Gine. Se que no el tornarem a veure mes, ara be, també se que...

"La darreria, el decés... L´adéu, sovint expressions de tristor, de profunda absència sempre dolorosa, si mes no, quant es fa palesa de sobte, sense avisar, i hom l´ha de viure prescindint de l´escalf i comiat d´aquells a qui guarda en lloc preferent del seu cor, l´anada serà especialment punyent, i no del tot, fins la fi dels temps en que plegats ens reunirem passejant per l´eternitat, on la necessària inexistència dels dies, exhibeix la sabia bondat d´esborrar les distancies, fins el punt de fondre les debilitats humanes, per tal l´amor i la felicitat, sempre de la ma, sinònims perfectes, puguin oblidar definitivament el subjacent significat de la paraula extinció."

La mort, quina mentida...

Quim

dimarts, 16 de gener del 2018

EL MONTSEC DE L´ESTALL I EL CIM DE LO GRALLER (1331m)


LA RIBAGORÇA (La Franja-Aragó)

INICI DE L´ASCENSIÓ
INTRODUCCIÓ
El Montsec de L´Estall, el mes menut de tots tres, creat per les mateixes forces orogèniques que els seus germans catalans, (Finals del període Cretàcic + - 60 milions anys. (Secundari)) forma part d´una única cadena muntanyosa d´uns 40 km, de longitud (est-oest) que abasta les demarcacions de Lleida i d´Osca. Es constitueix en una elevació intermediària entre els Pirineus i la depressió de l´Ebre.

Òbviament, la seva composició rocosa, esdevé idèntica a la resta del massis. Es tracta d´un material sedimentari, compost bàsicament per carbonat càlcic (Calcària). Un dels efectes químics que la caracteritza, es la cavitació deguda a la relativa facilitat amb que es dilueix al contacte amb l´aigua. Aquesta propietat, dona origen al fenomen càrstic, i en conseqüència a l´aparició de cavernes.


L´acció hidrològica, va tallar la serralada per tres punts; El Congost de Montrebei pel Noguera Ribagorçana, El Congost de Terradets, pel Noguera Pallaresa, i el Congost de de l´Escala del Pas Nou, pel riu Boix (Extrem mes oriental) . La continuïtat del massis queda aquí escapçada pels contraforts formats per la Serra de la Campaneta i la de Comiols. (Terciari)

Així les coses, separat de forma natural pel riu Noguera Ribagorçana i per l´home de la resta, el Montsec de l´Estall va quedar aïllat en aquell espai d´aiguabarreig de llengües i cultures anomenat La Franja de ponent.

La construcció de l´embassament de Canelles, (1958-1962) al no contemplar vies substitutòries de connexió amb Catalunya, va suposar pels pobladors d´aquella comarca, la supressió dels accessos naturals als seus punts de referència, sobre tot, pel que fa als serveis i el comerç que li eren tant habituals com necessaris. Conseqüentment, van veure de la nit al dia com desapareixien les seves expectatives de supervivència. Tal com era de preveure, els efectes foren dramàtics, dons gairebé tots els poblets afectats desaparegueren, deixant només pel visitant, la sensació de profunda tristesa que podrem sentir a l´arribar a l´Estall.

PLÀNOL DEL CASTELL DE BENAVARRI
LA SORTIDA
Els dies 16, 17, i 18 de setembre del 2017, efectuàrem una sortida amb l´objectiu de conèixer la zona de Benavarri, i de passada fer l´ascens al pic de “Lo Graller”. Arribada l´hora, el jorn es despertà nuvolat, amb tanta mala fortuna, que només situar-nos a peu de camí que puja fins el cim, començà a ploure. En apercebre´ns de que no tenia cap intenció d´afluixar, finalment, decidirem donar mitja volta i cap a casa... Si mes no, abans, aprofitàrem l´estada per tal de visitar el castell de la vila. 

FAÇANA OEST DEL CASTELL - ACCÉS
Aquesta construcció històrica, data del S-XI (restes) Esglésies romànica i gòtica (restes). Muralles del S-XVII. Cisterna gòtica. Muralles S-XVII – XVIII. Fort de fusellers S- IXX. Paga la pena fer-li una visita (2 € per cap) Es troba en bon estat de conservació.

PERÍMETRE  INTERIOR
Com no teníem cap intenció de tirar la tovallola, varem efectuar un nou intent el dia 9 d´octubre. En aquesta ocasió, la jornada fou esplèndida, fins hi tot passarem força calor. 

PLÀNOL DE LA SITUACIÓ

L´APROXIMACIÓ
La primera etapa, consistí en arribar a Benavarri, i un cop allà, encarar-nos per la mateixa carretera, N-230 direcció a Viella. Al cap d´uns 15 minuts, passem pel costat de Tolba. Si volem, podem prendre la pista que surt en direcció a l´Estall, ara be, personalment, no ho aconsello, dons està en bastant mal estat, i gairebé sense cap indicació. (Fàcil perdre´s)

ZONA EST. AL FONS EL MONTSEC
Si optem per la segona opció, es a dir, la de Viacamp, segons el meu criteri, l´haurem encertada, dons està ben cuidada i per tant ens estalviarà maltractar el cotxe en excés. L´inici de la mateixa, es troba justament al darrera del poble, es senzill arribar-hi. Aquestes dues pistes, conflueixen una mica abans d´arribar del Mas d´en Quintillà (Ben senyalitzat) i a partir d´aquest punt, ens espera una baixada bastant pronunciada que s´allarga gairebé, fins arribar al derruït poblet de l´Estall. (El tall) (Uns 10 km des de Viacamp)

EL MAS D´EN QUINTILLÀ
Podem seguir uns 800m més en direcció a Mont-falcó, fins trobar una corba bastant tancada a ma esquerra, (Coll de Ramis) on clarament indicat, comença l´ascens a “Lo Graller”. Allà mateix, i a ma dreta, segons el sentit de la marxa, hi ha un bon espai destinat a deixar el vehicle. Si tot ho hem fet be, haurem trigat des de Benavarri, uns 35 – 45 minuts.




L´ASCENS
Al llarg de l´itinerari que ens espera, tenim tres punts que cal controlar per tal d´orientar-nos sobre el terreny; el primer es l´inici, summament fàcil, (el tenim davant). El segon, es el Pas de St. Miquel, situat una mica abans d´arribar al coll que duu el mateix nom. El tercer es el cim. Aquests punts de referència, els podem estudiar abans de començar a caminar, dons son bastant identificables des del mateix pàrquing.

IMATGES DE L´ESTALL
Iniciem ruta pujant suaument fins arribar dalt d´un petit turonet, i un cop superat, iniciarem una baixada també suau, fins travessar un torrent sec que ens apropa ja a peu de muntanya, tot accedint a una zona boscosa, ( Fins aquí, el camí es ben fressat i prou visible). Aviat arribem a peu d´un cartell indicador, on situada a la nostra esquena, i mig tapada per la malesa, trobarem el que queda de l´ermita de St Miquel (sense sostre, només tres parets i molta runa).
PUTS QUE CAL MEMORITZAR
Es justament abandonant l´àrea forestal, que el sender es fa mes difús, ara be, si anem atents, podrem anar distingint les marques grogues i blanques del PR-HV200 que encara que descolorides, a hores d´ara, es veuen bastant be. També ens ajudaran les fites, que no manquen en bona part del trajecte, especialment allà on son més necessàries.

INICIANT L´ASCENS, AL FONS EL PÀRQUING
El desnivell es fa cada cop mes costerut, amb un traçat d´inacabables ziga-zagues, tot plegat, fins arribar a peu de cinglera, d´ací al Pas de St Miquel hi queda poc.

CARTELL INDICADOR
Aquest pas, consta d´un tram estret d´uns 50-70 cm. d´amplada i uns 20-30m. de longitud que queda obert al buit i excavat sobre la mateixa roca. Ens mostra una magnifica panoràmica que ja fa intuir el que ens espera mes amunt. Travessar-lo no representa cap problema, ni existeix sensació de perill.

ERMITA DE ST. MIQUEL, O EL QUE QUEDA
D´ací al coll de S. Miquel, ens resten pocs minuts, i amb un tres i no res, ens hi presentem. En aquest punt, aprofitem per tal d´hidratar-nos al mateix peu de l´indicador, dons estem suant de valent.

PEU DE CINGLERA,
EL CIM
A partir d´ara, caminant gairebé a la bora del penya segat, anirem pujant i baixant, tot dibuixant pel damunt del rascler, el caprici del relleu. Al coronar la darrera rampa, apareix davant nostre la fita que identifica el cim. Mirem els rellotges, i comprovem que malgrat totes les aturades que hem fet, encara ens ajustem a l´horari que hi ha previst, 1´45 h. Si fa o no fa...

EL PAS DE ST.MIQUEL
El que podem veure en direcció sud i sud oest, es gairebé il·limitat, des del més proper, el mateix embasament de Canelles, fins el Pedraforca, el Moncayo i moltes d´altres muntanyes que no he reconegut. Al nord, la magnífica i allargassada aglomeració de pics del Pirineu. A l´est, la impressionant vertical del tallat de la Matamala que clou al mateix inici, o final... (Segons per on s´agafi) del Congost de Montrebei (Montsec d´Ares). Ahhh!!, ara que hi penso, si carregueu uns binoculars, no cal dir-vos que gaudireu molt més d´aquell fantàstic espectacle visual que, el lloc vos ofereix gratuïtament, en compensació a l´esforç realitzat.

PANORAMA DES DEL PAS DE ST. MIQUEL
Al nord est, podrem observar també, un bon nombre de rèpliques de la falla principal. Al costat d´una d´elles, i gairebé mimetitzat amb el color i el relleu, el poblet de St Esteve de la Sarga, darrera població abans de baixar al mateix Congost.

EN EL MATEIX COLL DE ST. MIQUEL
I com no, cal destacar la nombrosa presencia, d´àligues reials, que no pararan de voltar-nos silenciosa però persistentment. Degut a que ja deuen estar acostumades a la presencia de l´esser humà, passen molt prop nostre, de vegades, tenim la sensació de que podríem tocar-les amb només estirar la ma. Son enormes, sobre tot les femelles, que solen ser mes grans que els mascles, arribant al voltant dels 2´5 m d´envergadura.

SERRALADA DEL PIRINEU (VISTA NORD)
El temps allà dalt, envoltats d´aquells ocellots, passa volant, (Mai millor dit) el dia es molt bo, i s´està prou be, si mes no, cal anar pensant en tornar. Val a dir que, hem previst anar a dinar al restaurant hotel Mars o Casa Carmen, de Benavarri, (Tot es el mateix) dons es menja be, a preus raonables. Els dies laborables, serveixen àpats només fins 2/4 de 3. A la taula i al llit!!!...

CAMINANT A LA BORA DEL PENYA SEGAT
EL DESCENS
Comptant amb amb el favor de la gravetat, la baixada es fa més ràpida, si mes no, una hora no ens la treu ningú. Curiosament, arribem a l´estacionament més cansats que quant hem començat, però també mes contents, dons ha estat una experiència molt agradable i de molt bon regust. Del tot recomanable.

HEM FET CIM

LA SORTIDA EN SÍNTESI
Grau de dificultat = Baixa
Desnivell a salvar = 525m
Horari = 1´45 h. + -
L´Època més adient = Es aconsellable triar dates en les que ja faci fresca, cal recordar que es tracta de la paret sud. (Octubre-Abril)

VISTA SUD, EMBASSAMENT DE CANELLES
MES INFORMACIÓ
Vaig adquirir un mapa de la Editorial Alpina El Congost de Montrebei, E= 1/ 20.000 : Es tracta d´una guia bastant complerta, escrita en diferents llengües (Català, castellà, francès i anglès) Te l´avantatge de que respecta la toponímia autòctona, si mes no, malgrat ens serveix perfectament, manca un bocí, el del poble de l´Estall. Tot plegat es en color.

VISTA EST, LA MATAMALA (MONTSEC D´ARES)
També em vaig fer amb el mapa de l´Editorial Prames nº 20, El Montsec I, E= 1/ 40.000, Escala molt in-pràctica, (costa de veure) Abarca la zona que ens interessa, ara be, excepte el mapa, la guia es en BN, porta molt poca informació útil, i per acabar-ho d´adobar, els autors, es molesten en traduir els toponímics, del català al castellà, situant el nom traduït a sobre, i l´original a sota. (Segurament, deu estar dirigit a gent de parla castellana, bastant justeta d´enteniment, dons canviant alguna lletra, es llegeixen exactament igual...) Acudits a part, personalment, em sembla una actitud deliberada, mancada de rigorositat professional, sense cap utilitat pràctica, de molt mal gust, i vexatòria envers a la llengua pròpia de la zona. D´altri, costum inequívocament associada al franquisme, que sembla ser, encara perviu en alguns cervells de l´espanya profunda. La guia es només en castellà. Sota el meu estricte criteri, deixa bastant que desitjar.

AL PEU DE LA MATAMALA, INICI DEL CONGOST DE MONTREBEI
També, si es vol , es pot arribar gairebé fins Lo Graller, amb un vehicle 4x4 per la pista de la cara nord, si mes no, no es ni de bon tros, tan espectacular com fer-ho superant la falla de la cara sud. I si no, quina classe de muntanyencs som??

ÀLIGA REIAL
El pic de lo Graller, es igualment conegut per; Tossal Gros, Pic de Montgai i o de l´Estall.


Fins un altre col·legues!!!!

Quim