ART I MITOLOGIA GREGA

DIFERENCIAR  ENTRE EL MITE DE LES TRES GRACIES I EL JUDICI DE PARIS
Aquest article ha estat recuperat de l´antic TROBADOR        18 de maig del 2007

Es una obvietat, només amb el nom s’entén que no parlem ni del mateix mite, ni de la mateixa representació pictogràfica. Ara, si per aquelles coses de l´art visitem algun museu on per sort podem admirar com a mínim una obra de cada, potser si no estem massa familiaritzats correrem el risc de confondre-les, encara que en ambdues  trobarem sobradament els criteris que les identifiquen. Per tal d´evitar aquest contratemps, i poder recrear-nos-hi contemplant les ironies o les finors que l´artista intenta transmetre’ns, res millor que conèixer el contingut mitològic de cada pintura en qüestió.

LES 3 GRACIES

Ja en el paleolític superior trobem l´emprenta dels orígens d´aquest mite-arcà. En les parets rocoses d´un recer (Angles sur Anglin) trobem els cossos dibuixats de tres dones nues, una al costat de l’altre, mostrant-nos de forma molt prominent els seus genitals. Difícilment podríem creure que ja algú havia creat un cànon premeditat, probablement pintava un desig del subconscient, o una necessitat crupal... però en qualsevol cas les tres gracies ja eren allà.

En temps preterits, i en ple esplendor Olímpic, Les Tres Gracies, venien a ser una mena d´animadores socials, filles d´en Zeus i la nimfa Eurinome. Els seus noms eren; Aglaé o Aglaya, Eufrosine, i Talía. Hi ha fonts que citen a Aglaya desposada amb Hefestos, (cosa rara) D´altres, que fou Eufrosina qui el reculli quan va ser expulsat de l´Olimp...

Eren les posseïdores de la bellesa, l´alegria i l´encanteri, també de la jovialitat, l´esplendor i el bon gust . La seva tasca consistia bàsicament en presidir totes les celebracions, banquets , activitats placenteres i atractives... Atorgaven a deus i mortals l’eloqüència, la liberalitat, la genialitat per ser artista, i la saviesa.

Les Gracies eren acompanyants habituals d´Afrodita, a qui servien i d’Eros de qui moltes vegades, es servien...

Sempre ballant i divertint-se, junt amb les musses, al so de la captivadora flauta d’Apol·lo. Nues, descalces , despentinades i en l’acció de donar-se les mans per tal d´iniciar altre cop la dansa, es com més les ha representat l´art. També se les ha vist en companyia dels sàtirs més horrorosos, per tal de designar que no es pot jutjar a les persones per la seva aparença, i que els defectes del rostre podien ser esmenats per un bon esperit.

També es pot interpretar el mite, com la representació grega de la arcaica deessa triple, de moltes altres mitologies del mon.

EL JUDICI DE PARIS

Contemporani de les tres Gracies,que també hi eren, es produí un gran esdeveniment. Es tractava d’una boda del tot extraordinària, doncs estaven invitats deus i mortals (d´això s´en diu bon rotllo) . Els contraents eren, d’una banda, en Peleu rei de Egina, un mortal deixeble del centaure Quiró, i de l’altre Tetis, una nereida, divinitat marítima i immortal, filla d´en Nereu antic i vell deu del mar...

 

El cas es que la deessa Éride, (la discòrdia) va volgué fer notar la seva absència, presentant-se a la festa amb una poma d´or, on havia fet gravar la següent frase “Per la més bella”... tot seguit, la va llençar sobre la taula on seien els deus, esfumant-se a continuació.  Simultàniament tres de les deesses allà presents, Hera, Atena, i Afrodita van creure´s mereixedores del títol, i sense pensar´s-ho gaire,  es van llençar indissimuladament a per totes, con tal de fer-se amb la poma. No podeu imaginar-vos la que es va "munatr"!! Ni el mateix Zeus va voler intervenir en tan virulenta i compromesa discusió, així que va recórrer a l’estupidesa d´un jove...

 

Hermes el missatger dels Deus, conduí a les tres Deesses al peu d´una muntanya anomenada Ida, situada a la plana de Troia i les presentà a Paris, un jove fermós i ben plantat, fill del rei Priam i d´Hecuba, que en aquells moments es trobava pasturant els ramats reials... Ell havía de ser l´encarregat de dirimir el plet.

 

Cada deessa va fer valdre els seus mèrits, mostrant-se completament desvestida i suggerent al jove, mentre aquest les observava atentament amb el preuat “títol” a la ma. Si mes no, veient-se més desfavorida que les altres, Hera (muller d´Zeus) , d´amagades li va oferir un plus; fer-lo sobirà de tota Asia. El mateix va fer Atena que li donava la prudència i la victòria en tots els combats. Afrodita malfiant de la influencia de les altres dues, va emprar les mateixes armes, brindant-li l´amor de la mortal més formosa de Grècia, Hel·lena, filla d´en Menelau, rei de Lacedemònia.

Paris molt jove encara, i mancat d’experiència, va entregar la poma a l´Afrodita, i així   s´arranjà el problema. Com tots sabem, la seva decisió va donar més tard el vist i plau a la mítica guerra de Troia.

EL PUNT DE VISTA ARTISTIC

Les tres Gracies, i el Judici de Paris, artísticament justifiquenc la mateixa finalitat, es tracta de compondre tres vistes que agrupin el conjunt de l’anatomia d’una dona. Les tres creus en l´art sacre s´utilitzen amb el mateix propòsit , només que en l’anatomia d´un home.

Quim