Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 8 de novembre del 2020

 

LA TIROLINA DE FUENTESPALDA EXPERIMENTADA PER UN USUARI

 


INTRODUCCIÓ

La tirolina de “Fondes” començà a concebre’s mes o menys com tots els projectes, justament en això, un projecte. Jo en vaig tenir noticia un parell o tres d´anys abans (no ho recordo amb exactitud) També em ve al cap que, finalment es van iniciar les obres, i per problemes en l´arrossegament dels cables, (l’helicòpter no podia amb ells) es van aturar.

Finalment, el 26 de juliol del 2019 començà la seva vida operativa. l´èxit inicial va superar les expectatives mes optimistes i només en 6 mesos es van sobrepassar els 4000 salts.

En definitiva, una atracció mes d´aventura que equipa la comarca del Matarranya, per tal de promocionar i donar  viabilitat econòmica a la zona. Activitat que recomano sense pal·liatius.

LES PRINCIPALS CARACTERISTIQUES

Partint gairebé del cim de la Penya del Corb (1002 msnm) fins l´ermita de St Miquel, (costat oposat de la vall (803 msnm) salvarem un desnivell de 199 m, si mes no, l´alçada total a la que viatjarem sobre la vall, serà entre 290 i 300m

La longitud del viatge es d´uns 1.980m (d´ací els problemes d´arrossegament d´uns cables d´acer trenat de 22m/m de diàmetre, (el pes està sobre unes 32-33  tones cada un.)

El trajecte dura 1´5 minuts i el cobrirem a una velocitat mitjana de 120 kh.

El carro o tren, on el viatger va subjecte, es d’aliatge metàl·lic, i la part mòbil consta de  dues politges en tàndem, igualment d´aliatge, que roden al llarg del recorregut sense cap problema, tot produint un so semblant al d´un petit reactor.



REQUISITS DE L´AVENTURA

L´aventura comença ja a l´hora de cercar i complimentar la reserva del salt. Un cop dins la pàgina, no cal que cerquem el lloc on s´indica “reserves”, per que no hi es, hom ha d’intuir que s´ha de clicar a sobre d´una de les fotos on s´exposen les diferents modalitats de salt, que poden ser;  Individual, Pack parella, grups i tàndem (en la mateixa via un costat de l´altre).

Una vegada dins, apareix un petit calendari on podem triar les dates que ens interessin, o que ens deixin lliures.  A partir d´ací, la cosa ja s’estandarditza i no tindrem cap mes dificultat per formular la reserva. (el pagament dels 28 € que costa el descens, l´efectuarem amb la tarja).  La pàgina, encara que si ho demandes, et contesten en català, o frangí,  oficialment, nomes  es en castellà, francès o anglès, ignorant dons, la seva pròpia llengua, (manca d´afecte per la mateixa?)

Efectuat el viatge a “Fondes”, (tal i com l´anomena la població autòctona) hem d´arribar a lloc preguntant, dons no hi ha cartells indicadors.  Ara be, l’enclavament es situat a una de les oficines superiors del poliesportiu.  L´atenció i el tracte son correctes. La qüestió fotos, un despropòsit. No permeten pujar càmeres ni telèfon mòbil, només càmeres tipus “Gopro” o algun sistema fiable que no hagi d´utilitzar les mans. Les fotos les fan ells, però es molt difícil trobar-les a la seva pàgina, a mes, si per casualitat  hi son, son de “pago”.

L´AVENTURA

(30 de setembre 2020)  Un cop a la oficina, signarem alguns papers relacionats amb la responsabilitat, ens pesaran, i a continuació ens faran vestir l´arnes en forma de plataforma de tela sintètica, per tal de poder viatjar boca  avall. Ja vestits, armats amb casc i ullerers (al marge de casc i ulleres, també posen una mena de còfia sanitària pel cap), ja som a punt per la foto de rigor ( que no servirà de re, dons mai la tindrem) davant el pòster de màrqueting, tot esperant el moment de pujar al mini-bus que, ens durà a la plataforma de llançament.

El trasllat dura 15 minuts aproximadament, i ja ens deixa davant la instal·lació, moment en que els monitors reclamen la nostra atenció, i ens donen les instruccions precises per tal com ens hem de comportar durant el descens, tant mateix, com dominar la situació en cas de vents laterals,  així, com els protocols que haurem de seguir en els darrers metres “pre aterratge” No hem d´oblidar que, el nostre cos suplirà, o farà les funcions pròpies del fuselatge d´un avió, un cop suspès de l´arnes i depenent del centre de gravetat. La xerrada dura uns 5 minuts aproximadament, i acte seguit, ens situem a pocs centímetres de la caiguda i un monitor ens enganxa al carro o tren de politges, tot col·locant els contrapesos necessaris segons el propi pes, i ja sospesos en posició horitzontal, ens fan un breu compte enrere... tres, dos, un... (Es fa llarguíssim dons les ganes de saltar en aquests moments son immenses!!!)


LA VOLADA

Finalment notes com un petit empello et fa sortir al buit i comença una acceleració progressiva amb un soroll a l´esquena (politges) molt semblant a un petit reactor, donant la sensació que es ell qui ens impulsa i no la gravetat.

Aviat, la visió frontal i perifèrica es insuficient per tal d´observar tot el paisatge que en aquella posició i circumstancies sens ofereix, així que girem suaument el cap d´un costat a l´altre i ja notem d´immediat com actua fent de timó de direcció o profunditat, bandejant el cos. Com no fa gaire vent, la situació es corregeix aviat tot contrarestant amb el mateix cap. La velocitat ja deu ser la màxima (120 kh) “Fondes” es veu petit a uns 300 m d´alçada. En aquest punt de la trajectòria, ja cal anar mirant el portal d´aterratge i estar atent a les possibles instruccions del monitors, dons ells estan controlant en tot moment les incidències de la nostra ensulsiada. Malgrat el petit aero-fre que duem actua durant tot el viatge, hi ha vegades que, haurem d´ajudar la frenada tot obrint les braços augmentant així la resistència a l´avanç. En el cas contrari, per tal de mantenir la velocitat, no fora  que ens aturéssim a poca distancia del final, haurem de mantenir els braços enrere. (En el supòsit de mancar-nos empenta, un instructor se’ns acostaria i supliria la inèrcia que no hem conservat)

En el meu cas en concret, al notar que la velocitat ja disminuïa, vaig alçar el cap i en veure que els monitors no feien cap senyal amb els braços (indicatiu de que tot va be) vaig mantenir els meus replegats enrere, tot posicionant el cap per avall fins creuar el portal que dona accés a la plataforma d´aterratge. Gairebé a l´instant, senti una sotragada pendular que  m´impulsà cap amunt uns 45º,  deguda a l´acció dels cables de frenada i retenció, tot indicant de forma  inequívoca, que el viatge s’acabat.

He sentit un pel d´insatisfacció,  no per la instal·lació i tot plegat, dons es magnifica!!  Si no per que s´ha fet molt curt i tinc la sensació de no haver-ho gaudit prou, o al menys el que jo m´imaginava.

A continuació ens desprenem dels estris, i esperem a que vagin arribant els altres per tal d´omplir el mini-bus que, ens durà de nou al punt de partida, on hem deixat els vehicles.

CLOENDA

La vivència en general, ha estat immillorable, malgrat no pugui conservar un recordatori tan important com pot ser el d´una simple foto. (Ja he advertit mes amunt que, aquest tema esdevé un veritable desastre,  caldria solucionar-lo urgentment de forma segura i eficient).

Recomano dons, a tots aquells als que la salut, o el vertigen no els ho impedeixi, acumulin una experiència com aquesta, tot i que, es pugui fer com en el meu cas, molt fugaç. 

Caldria promocioar una mena de “forfaits” (econòmics) a similitud de l´esquí, per tal poder efectuar uns quants salts al dia, així la cosa tindria un regust mes durador.

CAL SABER QUE....

La tirolina de Fondes actualment, es considerada com la mes llarga d´Europa i del mon, si tenim present que es doble (2 vies ) i a mes, està preparada també per disminuïts que la vulguin gaudir. (Bon detall).

Cal ser a lloc,  mig hora abans.

L´activitat pot esser sospesa per causes meteorològiques adverses. L´empresa es reserva el dret de suspendre el llançament, o aplaçar-lo.

Caldrà gosar de bona salut física i mental.

No es permeten salts en condicions d´embriaguesa ja sigui etílica, o d´altres estupefaents.  Embarassades abstenir-se.

Calçat tancat, o ben subjecte al peu. (No xancletes)

No es pot dur re a les mans.

El pes mínim estipulat es de 50 kg

El pes màxim serà de 120 kg (Tàndem 150Kg total)

Tel informació  690 982317

Reserves a;  info@tirolinafuentespalda.com

 

Tot això es el que caldrà contemplar per tal de gaudir de la tirolina mes llarga d´Europa.  Saluuuttttt!!!

 


SUGGERENCIES

Iniciativa brillant que animo d´es d´aquestes línies, com també, a millorar aspectes tan molestos com la impossibilitat d´obtenir un record fotogràfic personal de la diada.

La pagina, podria oferir també traducció al català, o frangí. No hem d´oblidar que molts usuaris provenen dels Paìsos catalans, tot plegat per tal no sembli un menyspreu, o manca d´educació.  

Caldria instal·lar cartells indicadors, no només pel poble, si no ja des de Vallderoures com a mínim.

Instal·lar una mànega de vent a la zona de llançament per tal d´orientar als saltadors.

 

(Totes les fotos han estat obtingudes de la xarxa, excepte una que vaig poder realitzar personalment). (Perdoneu)

 

Quim





 

   CARCASSONA

                                     Un autèntic viatge al passat


 

Visita efectuada els dies 22 i 23 se setembre del 2020

 

Introducció

Ciutat medieval fortificada i tant ben conservada que, només travessar el llindar de la porta Narbonesa (SE), hom se sent traslladat d’immediat  a l’antiguitat, sense necessitat de cap  màquina del temps, ( del romànic al gòtic flamíger.)

Si de dia resulta imponent i fascinant, de nit esdevé fantàstica, i misteriosa.

 

Una mica d’història;  Els origens

La Cité que podem admirar avui en dia, es el resultat d´una afortunada visió de futur que ja al segle IXX, es va anar obrint pas, per part d´una ciutadania cada cop mes engrescada amb la idea de conservar el  seu propi patrimoni.

Quant la majoria de poblacions fortificades, es desfeien a corre cuites d´unes muralles que les constrenyien i els feien impossible la seva expansió. Personatges com l´erudit i influent Pierre Cros-Mayrevieille, varen impulsar la restauració completa de la monumental obra històrica, responsabilitat que va recaure sobre l’arquitecte, geòleg i escriptor Eugene Violet-le-Duc, que va desenvolupar la seva colossal tasca des del 1844,  fins la seva mort al 1879.

Els orígens de Carcassona es remunten al s. VII ac. Situada en un principi sobre un altiplà anomenat Carsac, a un kilòmetre al SE de l´actual emplaçament, fou defensada bàsicament per un sistema d´atrinxerament que envoltaven unes 25, 30 ha.

No ha quedat registre del perquè es va anar abandonat aquest indret ja mitjans del s.VI, en favor d´una elevació del terreny d´es d´on es domina perfectament  el riu Aude.  Aquest nou indret,  serà ja el definitiu.

Els avatars d’una plaça com Carcassona (nom que ja apareix tímidament per primera vegada al s. I de la nostra era), enclavada a la bora de l´Aude, i formant una encreuada amb dos importants eixos de comunicació comercial, que uneixen l’àmbit mediterrani amb l´aquità, ja vos podeu imaginar que han estat nombrosos, per tant, oferiré una breu síntesi, de les fites mes destacades segons el meu humil criteri.

Durant els s. VI,VII i VIII, els dominis visigots ja eren en clar declivi degut a la pressió dels francs, que temptaven en Clodoveu per tal de posar setge a la Cité. Acció que, un cop duta a terme es veurà abocada al fracàs i Carcassona continuarà encara en mans visigodes.

La invasió musulmana a la península ibèrica aguditzà aquest debilitament, provocant l´enderrocament definitiu, ara si, de la saga visigoda.

Al 725, el wali Andalusí entra a la ciutat, i la sotmet al seu protectorat (es en aquesta època quant el nom de Carso esdevé ja Carcassona  o Carcachouna)

El sarraïns son expulsats de la Septimania i també de Catalunya a finals del s. VIII, per Carlemany i mes tard per Lluis el Pietós.


Acabats aquests episodis, Carcassona passa a ser administrada pels francs. El primer compte fou un tal Bellon, tot encetant-se a continuació, una època
en que els comptes emancipats es prodigaren arreu.

En el 1067 mor sense descendència masculina en Roger III, compte de Carcassona i del Rasez, bescompte de Beziers i d´Adge.  La successió incità a una confrontació d´interessos entre Raimon Berenguer I, Compte de Barcelona per una part, i els dos cunyats de Roger III, per l´altre,  Guillaume Raymond, compte de Cerdanya y Raymond Bernard Trencavel, bescompte de l´Albi i de Nimes. El barceloní se’n surt guanyador i s’adjunta de retruc altres poblacions adjacents, entre elles Carcassona.

Aquesta situació variarà quant, aprofitant dificultats econòmiques i de successió de la part catalana, en Bernat Aton IV, Trencavel, (1074 – 1129) fill d´en Raymond Bernard, aconsegueix lliurar-se de la protecció Barcelonesa.

Les guerres entre els bescomptes de Carcassona i el seus veïns  feudals, els poderosos comptes de Tolosa, amb victòria final dels Trencavel, varen marcar gairebé tot el s.XII.

De l´inici de la creuada albigesa, fins la dominació francesa

L´auca de l´heretgia Càtara a Occitània, marcarà la fi de la continuïtat en el poder dels Trencavel, protectors encoberts d´aquesta ordre que, s´oposava al papat de Roma.

La creuada contra la fe càtara, començà als voltants del 1209, donant entrada a l´exercit papal d´en Simon de Montfort, que conquerirà la ciutat amb certa rapidesa, tot posant a continuació, setge a Tolosa, que tampoc trigarà a caure.

El 12 de setembre del 1213, venç a Muret a Pere II, rei de la corona catalano-aragonesa que acudia en suport del compte de Tolosa. Aquest “guerrer de Crist”, morirà accidentalment el 1218.

Mort en Simón de Monfort, el seu fill successor Amaury, es veu incapaç de sostenir el poder i cedeix tots els seus drets al rei de França, si mes no, Raymond VII aconsegueix recuperar novament Carcassona, i amb un gest d´honestedat, la tornà  a Raymond II Trencavel, fill d´en Raymond Roger Trencavel.

El rei de França Lluis VIII, respondrà als fets tot enviant un poderós exercit amb l´objectiu de retornar els comptats rebels de nou a la corona, cosa que aconseguirà amb facilitat, dons gairebé tots es varen sotmetre sense lluitar. Aquets exercit aviat es fa amb Avinyò i Beziers. Posteriorment Carcassona s´entrega també sense combatre, el 26 de juliol del 1226.

1240, La recalcitrant tossudesa, dels Trencavel es manifesta de nou quant en Raymond II Trencavel es fa amb un petit exercit integrat principalment pels senyors desposseïts de les seves terres. Mentre tant, la Citè  havia estat molt ben reforçada i degut a aquests fet preventiu, en Guillaume des Ormes, senescal de la plaça, va poder repel·lir tots els intents d´assalt amb relativa tranquil·litat, tranquil·litat que li conferia el fet de saber de la imminent arribada novament de les forces reials. Els assaltants, també se’n assabentaren d´aquesta jugada i en conseqüència, optaren per desistir definitivament de la reconquesta dels que havien estat els seus territoris.



Del final de la fortificació, a la decadència i nou ressorgiment

Els segles següents, es caracteritzen per les sistemàtiques obres defensives de la  Citè, arribant a finals dels s. XIII – XIV quant es dona per acabada la fortalesa. El resultat final, es una gegantina fortificació, que segons paraules del cronista de la època Jean Froissart; (1337 – 1410)  “Resta ben tancada i amb forts murs”.

Aquest gran emmurallament, desenvolupa una longitud interior de 1250m de diàmetre major, i tanca una superfície d´aproximadament 7 Ha.

Consta de dos línies defensives (una dins de l´altre) amb un total de 40 torres, 4 barbacanes, dues portes, mes un castell central independent, també força fortificat. Només el recinte interior, compta amb 26 torres (Sense tenir en compte les tres del front oest del castell senyorial. Les muralles s´eleven en alguns punts, prop dels 30m.

Fins finals de l´edat mitjana i degut a la fama d´inexpugnable, la Cité, mai va esser atacada. Una anècdota explica que; l´anomenat “Príncep Negre” (Eduard príncep de Gales, fill del rei d´Anglaterra Eduard II) un dels generals de la guerra dels 100 anys, es va donar per satisfet només en incendiar la ciutat baixa, si mes no, mai va gosar atacar la fortificació. (La ciutat baixa fou fundada a l´altre bora de l´Aude, per Sant Lluis en el 1247)

Els s. XVI i XVIII, estaran caracteritzats pel progressiu despoblament de la Cité, en favor de la ciutat baixa, i sobre tot, arran del Tractat dels Pirineus (1659) que tancava definitivament “l’hexàgon”

La corona catalàno-aragonesa, havia intentat en diverses ocasions tornar a reconquerir aquells territoris, si mes no, en va. Les petites fortificacions cada cop mes prop de la frontera (“les filles de Carcassona” en poder dels francs) complien ja la funció de control sobre la divisòria amb Catalunya, prenent-li a la Cité aquell protagonisme estratègic d´antany.

Progressivament, la ciutadella va anar lliscant pel pendent de la despoblació sistemàtica, i de retruc, la fortificació en va patir les conseqüències, arribant a uns nivells de degradació força acusats. Les torres es van transformar en colomers, corralines, i en el millor dels cassos, en magatzems. L´afany especulatiu va contribuir, a aquest galopant procés entròpic, tot extraient pedra per tal d´edificar de nou, magatzems i tallers de teixidors.

Finalment, el s. IXX, es tradueix en la intervenció de personatges influents de la ciutat com en Pierre Cros – Mayrevieille, que s´interessen de sobte per la conservació del patrimoni històric d´aquell singular conjunt monumental, a les hores ja molt malmès. El govern de Paris després molts tràmits burocràtics, donà via verda al desitjat projecte, tot triant l´arquitecte Eugene Violet-le-Duc, per tal de conduir les obres de restauració fins la seva mort.


L´ACTUALITAT

Avui en dia, la Cité de Carcassona, es un indubtable pol d´atracció turístic de primer ordre a Europa, on tot està enfocat al marxandatge. L´ Hosteleria, restauració, recordatoris, artesania i roba... Constitueixen la base principal de l’economia que dona vida a la actual ciutadella. Val a dir que, tot es envoltat de l´encant extraordinari que confereix aquell marc incomparable de la construcció medieval i renaixentista. Va entrar a formar part del patrimoni mundial per la humanitat de l´ UNESCO el 1997




Es molt recomanable, per no dir obligatori, recórrer la “Cité la nui” i comprovar in situ, la màgia d´aquest recinte emmurallat,  ple de carrerons omplerts de gent i on la fortificació acaba apareixent sempre, prenguem la direcció que prenguem. A destacar, sobre tot també, el sistema d´il·luminació groga, simulant el color de les flames de les antigues faroles, o torxes.


Ja posats, no ens perdem la ocasió de fer una visita al castell comtal, per tal d´observar tot el sistema defensiu (abonant prèviament el tiquet de 9´50 € horari diürn) 

En definitiva, no puc mes que fer la recomanació a tots aquells que encara no hi heu estat, per tal vos animeu, i sobre tot, per als que els hi agraden els castells medievals, dons aquest, es pot veure i viure en un immillorable estat de salut.

L ´oferta hotelera, com no podia ser de cap altre manera, es molt àmplia i variada, tan en preus com en proximitat. Els hi ha situats a l´interior mateix de la Cité, a preus bastant assequibles i en bones condicions, també a l´exterior, immediatament prop de la muralla, i a la ciutat baixa, però en aquest cas, tot es mes allunyat. (També els preus son mes baixos).

El vehicle no el podrem entrar, per tant l´haurem de deixar fora. La majoria d´hotels ofereixen places de pàrquing vigilat (pagant) al costat mateix de la muralla, a cinc minuts del centre, (pels portals de St. Nazaire (S)

La xarxa ens proporciona la possibilitat d´entrar en contacte i fer reserves en qualsevol d´aquests establiments.


Quim