CARCASSONA
Un
autèntic viatge al passat
Visita
efectuada els dies 22 i 23 se setembre del 2020
Introducció
Ciutat
medieval fortificada i tant ben conservada que, només travessar el llindar de
la porta Narbonesa (SE), hom se sent traslladat d’immediat a l’antiguitat, sense necessitat de cap màquina del temps, ( del romànic al gòtic flamíger.)
Si
de dia resulta imponent i fascinant, de nit esdevé fantàstica, i misteriosa.
Una
mica d’història; Els origens
La
Cité que podem admirar avui en dia, es el resultat d´una afortunada visió de
futur que ja al segle IXX, es va anar obrint pas, per part d´una ciutadania cada cop mes engrescada amb la idea de conservar el seu propi patrimoni.
Quant
la majoria de poblacions fortificades, es desfeien a corre cuites d´unes
muralles que les constrenyien i els feien impossible la seva expansió. Personatges
com l´erudit i influent Pierre Cros-Mayrevieille, varen impulsar la restauració
completa de la monumental obra històrica, responsabilitat que va recaure sobre
l’arquitecte, geòleg i escriptor Eugene Violet-le-Duc, que va desenvolupar la
seva colossal tasca des del 1844, fins
la seva mort al 1879.
Els orígens de Carcassona es remunten al s. VII ac. Situada en un principi sobre un altiplà anomenat Carsac, a un kilòmetre al SE de l´actual emplaçament, fou defensada bàsicament per un sistema d´atrinxerament que envoltaven unes 25, 30 ha.
No
ha quedat registre del perquè es va anar abandonat aquest indret ja mitjans del
s.VI, en favor d´una elevació del terreny d´es d´on es domina perfectament el riu Aude.
Aquest nou indret, serà ja el definitiu.
Els avatars d’una plaça com Carcassona (nom que ja apareix tímidament per primera vegada al s. I de la nostra era), enclavada a la bora de l´Aude, i formant una encreuada amb dos importants eixos de comunicació comercial, que uneixen l’àmbit mediterrani amb l´aquità, ja vos podeu imaginar que han estat nombrosos, per tant, oferiré una breu síntesi, de les fites mes destacades segons el meu humil criteri.
Durant els s. VI,VII i VIII, els dominis visigots ja eren en clar declivi degut a la pressió dels francs, que temptaven en Clodoveu per tal de posar setge a la Cité. Acció que, un cop duta a terme es veurà abocada al fracàs i Carcassona continuarà encara en mans visigodes.
La
invasió musulmana a la península ibèrica aguditzà aquest debilitament,
provocant l´enderrocament definitiu, ara si, de la saga visigoda.
Al
725, el wali Andalusí entra a la ciutat, i la sotmet al seu protectorat (es en
aquesta època quant el nom de Carso esdevé ja Carcassona o Carcachouna)
El sarraïns son expulsats de la Septimania i també de Catalunya a finals del s. VIII, per Carlemany i mes tard per Lluis el Pietós.
en que els comptes emancipats es prodigaren arreu.
En
el 1067 mor sense descendència masculina en Roger III, compte de Carcassona i
del Rasez, bescompte de Beziers i d´Adge. La successió incità a una confrontació
d´interessos entre Raimon Berenguer I, Compte de Barcelona per una part, i els
dos cunyats de Roger III, per l´altre, Guillaume Raymond, compte de Cerdanya y Raymond
Bernard Trencavel, bescompte de l´Albi i de Nimes. El barceloní se’n surt
guanyador i s’adjunta de retruc altres poblacions adjacents, entre elles Carcassona.
Aquesta situació variarà quant, aprofitant dificultats econòmiques i de successió de la part catalana, en Bernat Aton IV, Trencavel, (1074 – 1129) fill d´en Raymond Bernard, aconsegueix lliurar-se de la protecció Barcelonesa.
Les
guerres entre els bescomptes de Carcassona i el seus veïns feudals, els poderosos comptes de Tolosa, amb
victòria final dels Trencavel, varen marcar gairebé tot el s.XII.
De l´inici de la creuada albigesa, fins la dominació francesa
L´auca
de l´heretgia Càtara a Occitània, marcarà la fi de la continuïtat en el poder
dels Trencavel, protectors encoberts d´aquesta ordre que, s´oposava al papat de
Roma.
La
creuada contra la fe càtara, començà als voltants del 1209, donant entrada a
l´exercit papal d´en Simon de Montfort, que conquerirà la ciutat amb certa
rapidesa, tot posant a continuació, setge a Tolosa, que tampoc trigarà a caure.
El 12 de setembre del 1213, venç a Muret a Pere II, rei de la corona catalano-aragonesa que acudia en suport del compte de Tolosa. Aquest “guerrer de Crist”, morirà accidentalment el 1218.
Mort
en Simón de Monfort, el seu fill successor Amaury, es veu incapaç de sostenir
el poder i cedeix tots els seus drets al rei de França, si mes no, Raymond VII
aconsegueix recuperar novament Carcassona, i amb un gest d´honestedat, la
tornà a Raymond II Trencavel, fill d´en
Raymond Roger Trencavel.
El rei de França Lluis VIII, respondrà als fets tot enviant un poderós exercit amb l´objectiu de retornar els comptats rebels de nou a la corona, cosa que aconseguirà amb facilitat, dons gairebé tots es varen sotmetre sense lluitar. Aquets exercit aviat es fa amb Avinyò i Beziers. Posteriorment Carcassona s´entrega també sense combatre, el 26 de juliol del 1226.
1240, La recalcitrant tossudesa, dels Trencavel es manifesta de nou quant en Raymond II Trencavel es fa amb un petit exercit integrat principalment pels senyors desposseïts de les seves terres. Mentre tant, la Citè havia estat molt ben reforçada i degut a aquests fet preventiu, en Guillaume des Ormes, senescal de la plaça, va poder repel·lir tots els intents d´assalt amb relativa tranquil·litat, tranquil·litat que li conferia el fet de saber de la imminent arribada novament de les forces reials. Els assaltants, també se’n assabentaren d´aquesta jugada i en conseqüència, optaren per desistir definitivament de la reconquesta dels que havien estat els seus territoris.
Del
final de la fortificació, a la decadència i nou ressorgiment
Els
segles següents, es caracteritzen per les sistemàtiques obres defensives de la Citè, arribant a finals dels s. XIII – XIV
quant es dona per acabada la fortalesa. El resultat final, es una gegantina fortificació,
que segons paraules del cronista de la època Jean Froissart; (1337 – 1410) “Resta ben tancada i amb forts murs”.
Aquest
gran emmurallament, desenvolupa una longitud interior de 1250m de diàmetre
major, i tanca una superfície d´aproximadament 7 Ha.
Consta
de dos línies defensives (una dins de l´altre) amb un total de 40 torres, 4
barbacanes, dues portes, mes un castell central independent, també força
fortificat. Només el recinte interior, compta amb 26 torres (Sense tenir en
compte les tres del front oest del castell senyorial. Les muralles s´eleven en
alguns punts, prop dels 30m.
Fins finals de l´edat mitjana i degut a la fama d´inexpugnable, la Cité, mai va esser atacada. Una anècdota explica que; l´anomenat “Príncep Negre” (Eduard príncep de Gales, fill del rei d´Anglaterra Eduard II) un dels generals de la guerra dels 100 anys, es va donar per satisfet només en incendiar la ciutat baixa, si mes no, mai va gosar atacar la fortificació. (La ciutat baixa fou fundada a l´altre bora de l´Aude, per Sant Lluis en el 1247)
Els s. XVI i XVIII, estaran caracteritzats pel progressiu despoblament de la Cité, en favor de la ciutat baixa, i sobre tot, arran del Tractat dels Pirineus (1659) que tancava definitivament “l’hexàgon”
La
corona catalàno-aragonesa, havia intentat en diverses ocasions tornar a reconquerir
aquells territoris, si mes no, en va. Les petites fortificacions cada cop mes
prop de la frontera (“les filles de Carcassona” en poder dels francs) complien ja
la funció de control sobre la
divisòria amb Catalunya,
prenent-li a la Cité aquell protagonisme estratègic d´antany.
Progressivament, la ciutadella va anar lliscant pel pendent de la despoblació sistemàtica, i de retruc, la fortificació en va patir les conseqüències, arribant a uns nivells de degradació força acusats. Les torres es van transformar en colomers, corralines, i en el millor dels cassos, en magatzems. L´afany especulatiu va contribuir, a aquest galopant procés entròpic, tot extraient pedra per tal d´edificar de nou, magatzems i tallers de teixidors.
Finalment, el s. IXX, es tradueix en la intervenció de personatges influents de la ciutat com en Pierre Cros – Mayrevieille, que s´interessen de sobte per la conservació del patrimoni històric d´aquell singular conjunt monumental, a les hores ja molt malmès. El govern de Paris després molts tràmits burocràtics, donà via verda al desitjat projecte, tot triant l´arquitecte Eugene Violet-le-Duc, per tal de conduir les obres de restauració fins la seva mort.
L´ACTUALITAT
Avui
en dia, la Cité de Carcassona, es un indubtable pol d´atracció turístic de
primer ordre a Europa, on tot està enfocat al marxandatge. L´ Hosteleria, restauració,
recordatoris, artesania i roba... Constitueixen la base principal de l’economia
que dona vida a la actual ciutadella. Val a dir que, tot es envoltat de l´encant
extraordinari que confereix aquell marc incomparable de la construcció medieval
i renaixentista. Va entrar a formar part del patrimoni mundial per la humanitat
de l´ UNESCO el 1997
Es
molt recomanable, per no dir obligatori, recórrer la “Cité la nui” i comprovar
in situ, la màgia d´aquest recinte emmurallat,
ple de carrerons omplerts de gent i on la fortificació acaba apareixent
sempre, prenguem la direcció que prenguem. A destacar, sobre tot també, el
sistema d´il·luminació
groga, simulant el color de les flames de les antigues faroles, o torxes.
Ja posats, no ens perdem la ocasió de fer una visita al castell comtal, per tal d´observar tot el sistema defensiu (abonant prèviament el tiquet de 9´50 € horari diürn)
En
definitiva, no puc mes que fer la recomanació a tots aquells que encara no hi
heu estat, per tal vos animeu, i sobre tot, per als que els hi agraden els
castells medievals, dons aquest, es pot veure i viure en un immillorable estat
de salut.
L ´oferta hotelera, com no podia ser de cap altre manera, es molt àmplia i variada, tan en preus com en proximitat. Els hi ha situats a l´interior mateix de la Cité, a preus bastant assequibles i en bones condicions, també a l´exterior, immediatament prop de la muralla, i a la ciutat baixa, però en aquest cas, tot es mes allunyat. (També els preus son mes baixos).
El vehicle no el podrem entrar, per tant l´haurem de deixar fora. La majoria d´hotels ofereixen places de pàrquing vigilat (pagant) al costat mateix de la muralla, a cinc minuts del centre, (pels portals de St. Nazaire (S)
La
xarxa ens proporciona la possibilitat d´entrar en contacte i fer reserves en
qualsevol d´aquests establiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada