CAMINS I CONEIXENÇA

LES ROQUES DE LA VILA DE FINESTRES

(la muralla xinesa)

LA FRANJA DE PONENT- LLITERA- OSCA

En aquest punt cal anar alerta per agafar la pista

INTRODUCCIO

El 5 d´octubre del 2019, després d´haver aplaçat en diverses ocasions la sortida per causes meteorològiques, i de no disponibilitat, quedem amb el Txus, na Maribel i en Zerito a la plaça de Finestres, a les 10´0h, i tant aviat arribem, mes que puntuals, allà estan tots tres des de fa estona.

Pont de Penalvera

Actualment, en aquell despoblat de la Llitera, només existeix una casa habitada (no sempre) “Cal Coix”, la veurem a ma dreta nomes entrar a la vila.

Per fi !! podrem contemplar aquest fenomen paisatgístic, eminentment de caire geològic i explorar-lo a plaer.

Plaça de Finestres

GEOLOGIA LOCAL

Aquesta manifestació de les forces geològiques, (tectònica) es digna de ser observada per tal de comprendre les espectaculars conseqüències perifèriques, que comportà l´aixecament+ ensorrament, de la falla del Montsec, (porció de l´Estall) a les quals, s´afegeixen les de compressió lateral, creant els plegaments d´aspecte ondulat en que, es situa l´entorn.

Vista del turó de la casa del "Sinyó"

Els materials sedimentaris, (calcàries secundaries del Cretàcic) a causa dels formidables moviments tectònics, es troben molt desplaçats de la seva posició original, tant es així, que les plaques que resten dels estrats horitzontals, s´han anat elevant fins els 90º verticals, es a dir, en aquests moments, es troben justament perpendiculars a la seva posició inicial. Esdevé el factor determinant que els hi confereix aquesta peculiar forma que, tant ens recorda la gran muralla xinesa.

Primeres vistes de "La Muralla"

ANTECEDENTS HISTORICS

La construcció de l´embassament de Canelles (1958-1962) amb les seves àrees afectades, va significar a la practica la immersió de moltes terres de conreu, fet que conseqüentment comportà la desaparició d´un bon nombre de nuclis habitats. Aquesta infraestructura, encara que necessària, en cap moment va preveure dotar de noves vies de comunicació amb els punts d´abastiment, salut i comerç que els hi eren naturals a l´altre costat del pantà, i que haguessin pogut garantir la seva supervivència.

Durant el descens

Així dons, Finestres es un mes del grapat de poblets que en el seu moment varen quedar afectats i irremeiablement condemnats a la desaparició (tal com va succeir). Avui, aquelles tristes enrunes ens parlen dels drames socials i humans, perpetrats per la desconsideració pròpia del règim del moment.

Passeig entre les roques

Actualment, la DG d´Aragó, tampoc demostra sentir massa interès per la zona, consentint uns accessos tan pèssims com els que em de superar per tal d´arribar-hi. Tot plegat, propi del 3er mon, una mica vergonyós pels dies que corren, no?

La Portella que dona a l´embassament de Canelles

COM ARRIBAR ?

Des de la Floresta viatjarem fins Lleida, (N-240) d´on ens adreçarem cap a Torrefarrera, tot seguint per la N-230 direcció Benavarri, fins arribar mes o menys a la meitat d´una llarguíssima recta, que s´inicia només superar el coll de Saganta, al mateix desviament que duu a Estopinyà, (col·lin dant amb l’aeròdrom de Benavarri). Tot ben senyalitzat.

En una apertura de les roques, apareix l´emita de St. Vicenç

A 6´4 km, de l’accés, i una mica abans d´arribar a Estopinyà, haurem d´anar en compte per tal de no passar-nos de llarg, dons a ma esquerra, i degut a la mala situació, a mes de bastant tapat per la vegetació, localitzarem l´indicador cap a Caserres, Finestres i Fet.

Apertura i petita desgrimpada

Es tracta d´una pista d´11´5 km en bastant mal estat, sobre tot, en punts determinats, en que amb prou feines passa un sol vehicle, I el ferm, molt desnivellat codolós i enfangat, es fa gairebé intransitable per vehicles 2X2, especialment, si ha plogut recentment.

L´ermita de St. Vicenç

EL TRAJECTE PER LA PISTA, DESGLOSAT PER TRAMS

Vista des dels merlets de "La Muralla"

Un cop hem accedit;

A 1´8 km divisarem unes granges.

2´6 Km ens desviem a la dreta, tot seguint l´indicador al pont

de Penalvera.

5´4 Km creuem el pont de Penalvera.

7´2 Km tornem a desviar-nos a ma dreta, direcció Finestres.

11,8 Km arribem a Finestres. Cal anar en compte i tenir

pressent que als primer indicis de enrunes, cal desviar-

se i entrar pel camí que indica cap a l´ermita de S. Marc

i en pocs metres, farem cap a la plaça del poble.

Insisteixo en aquest punt per que, quant hi ets a sobre

les enrunes, pràcticament no es veuen, i es fàcil

Passar-se de llarg. (Com va estar el meu cas)

LA CAMINADETA

A la mateixa plaça, podrem deixar el vehicle, i ja disposats a caminar, enfilem pel carrer que puja cap el turo. Seguint l´ indicador passarem pel costat d´una edificació medieval “La casa del sinyór”. Un cop superat, ja podrem divisar els espadats, i tot seguit, iniciarem les fortes baixades d´un corriol ben fresat que, les nostres genolls hauran de patir. Els senyals es veuen poc, o gens, però resten reforçats mitjançant fites de pedres que, cal que conservem, o refem si les veiem malmeses.

Finalment, el baixar clou en una entrada de l´embassament, la creuem, i ara comencem a pujar. La inclinació es bastant pronunciada i ens farà suar una mica (no massa eh!!) .

Iniciant el descens. Al fons les restes del castell

Arribats a dalt, haurem de creuar una de les crestes (la posterior) que dona pas a una petita des grimpada equipada amb grapes, i acte seguit, ja tenim franquejat l’accés a la minúscula ermita romànica de S. Vicenç, (S-XI) enclavada sobre la mateixa junta d´estratificació dels aixecaments, i vorejada pels alts merlets que coronen la “muralla” tot oferint al seu través, bones vistes de la extensa vall inundada del Canelles. Fou inacabadament restaurada al 1.999. Les restes del castell, possible torre de guaita de planta quadrada, la trobarem al nord de l´ermita.

El jardí de la Portella

Arribats aquí, i després de fer algunes fotos per la posteritat, emprenem la retirada, amb la intenció de visitar l´ermita de S. Marc.

Ho farem pel mateix lloc per on hem vingut, amb la diferencia de que ara tot serà feixuga pujada.

Mostra de la verticalitat dels estrats

Un cop arribats de nou al turó, on s’inicia la primera baixada, ens desviarem, i en comptes d´anar cap el despoblat, farem cas de l´indicador del camí que ens portarà a l´ermita de S. Marc (1´1 km aprox.).

admirant "la Portella)

La perspectiva de la “muralla” ara es torna francament espectacular, doncs es veu tota ella integrada en el seu conjunt, d´est a oest. Tanmateix, al tractar-se d´un lloc elevat, es pot divisar també una amplia panoràmica de 360º.

Ascens de nou al turó de "la casa del Sinyó"

Com sempre, no voldríem marxar, si mes o, es fa tard i no para d´arribar gent, així que, abans de que també els hi entrin les ganes marxar a l´hora, decidim fer-ho nosaltres i evitar trobar-nos algun vehicle de cara, dons les podríem passar “canutes” tots plegats.

Decidim anar a dinar a Estopinyà, i ho fem en un petit bar restaurant que trobarem gairebé a l´entrada de la població, a ma dreta, on vàrem poder gaudir-ne d´una cuina amb sabor accentuadament sud americana, tot plegat, per un preu raonable.

Vista del castell, l´ermita de St Vicen+ i la Portella

El dia s´acaba, i l´hora dels adéus també. Ens ho hem passat de conya tots plegats. Fins la propera companys!!!

Ermita de St. Marc

DADES D´INTERES

Coordenades;

X 0º 61´ 70” y 42º 0´ 66” z 566 msn.

De la sortida en si, diré que es fàcil, però no per això menys interessant.

Es pot anar durant tot l´any, si mes no, seria recomanable abstenir-e els dies en que ha plogut recentment, dons la pista, com ja he dit, resta en pèssimes condicions, sobre tot, pels vehicles 2x2.