Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 4 de desembre del 2019


        EL SALLENT DE RUPIT
         Osona, el Collsacabra
                 Barcelona             


INTRODUCCIÓ

Rupit i Pruït, integren un sol municipi amb dos nuclis separats (poc distants, 2´3 k). Enclavat  a l´est de la serra de Cabrera , i situant-se com avant darrer poble de la província de Barcelona, allotja una població d´uns 278 hab. (2018).  El màxim nombre es situà l´ any 1857 amb 1297 hab. Gaudeix d´una superfície de 47´8 km2, molt accidentats, farcits de bosc d´alzines, boix, roures, rierols i salts d´aigua (anomenats sallents). Tots aquests ingredients, articulen un espai ferest ideal per caminar, fer barranquisme i també aprofitar la riquesa  cultural, si be de gust es clar. Com podeu notar, l´oferta que vos proposo no es gens minça.


COORDENADES

X= 42º 1´ 33´´ N
Y= 2º 28´01´´ E
Z= 826 msnm.


COM ARRIBAR-HI

Nosaltres anàrem des de La Floresta (Lleida) raó per la qual, el trajecte mes racional, passa per Mollerussa, des d´on prendrem la A-2  fins Cervera, i d´ací, agafarem la sortida 518,  per enllaçar  amb la C-25,  direcció  Manresa, Vic. Girona.

Deixarem la C-25 a la sortida 123, Creu de Codines, per enllaçar amb la C-153 direcció Roda de Ter, on ja connectem amb el carrer Jacint Verdaguer (C-153).  Seguirem per la mateixa cap a Vic , Camprodon, Olot (Carretera vella  d´Olot). Continuant, farem cap a la BV-5208 que ens deixarà a Pruit- Rupit. 

El trajecte dura unes  2´15 h. Aprox. per recórrer uns 160 km.

Haurem de passar pert sota de Cal
Jonquer

UNA MICA D´HISTORIA

Les primeres construccions de la zona s´erigeixen als voltants del 968, i es concreten en la parròquia de St. Joan de Fàbregas mes el seu castell. Mes tard, (S-XII) s’inicia el sorgiment d´un nucli de població, essencialment noble, que no culminarà amb el nom de Rupit fins el 1951.

Rupit i Pruit, no s´uniran com un sol municipi fins el 1977.

D´equenes al poble, zona d´horta i balama de les Pedretes

L´ECONOMIA

Des de sempre, aquestes poblacions han subsistit en base a una economia fonamentada principalment en la agricultura de secà; farratges,  llegums, patates, cereals, blat de moro, complementada mitjançant una ramaderia  bovina i porcina.

Actualment, sobre tot Rupit, s´ha convertit en un centre d´atracció turística de primer ordre, on el comerç i la construcció (Respectant sempre les pautes de la rusticitat, i mantenint l´aire dels segles XI i XII) son la font d ingressos predominat.


LA SORTIDA

Com gairebé  sempre, aquestes sortides ja em voltaven pel cap feia algun any, només l´inconvenient de trobar una data adient, es constituïa com el principal escull per tal de no anar-hi. Finalment, el dimecres 25 de setembre, agafarem els estris i a Rupit-Pruit férem cap.

Personalment, ja hi havia estat en dues o tres ocasions anteriors, molt distanciades en el temps, una quant només tindria uns 7, o 8 anys, i les altres sobre els 30. Ara ja vorejant els 67, he pogut apreciar els canvis molt substancials que en aquell indret s´han produït.  No sabria dir si m´agrada mes, o pel contrari menys...  S´ha perdut la rusticitat autèntica, i guanya terreny la artificiosa, però si excloem el pàrquing de l´entrada, (On haurem de deixar el vehicle) la població es mes agradable, ben conservada i ordenada.


EL SALLENT

Anar a Rupit i no gaudir-ne del sallent amb mes caiguda de Catalunya, (+ de 100m) es gairebé com anar a Paris i no veure la torre  Eiffel... o, el Louvre, o ...

Així que, salvant les diferències i malgrat arribar bastant a deshores, (sobre les 12 del mig dia) després de desdejunar una mica, enfilem la caminadeta.  (Veure mapa)


L´EXCURSIÓ

El dia fou molt nuvolat,  però si la llum no era bona per les fotos, si que ho era per caminar.  Des de l´aparcament anem en direcció al nucli urbà, per fer-ho, haurem d’a travessar el pont penjant sobre la riera de Rupit.  Enfilem el carrer principal i ja passada la plaça Major de l’església, arribarem  a un plec d´indicadors a ma esquera, on es senyala cap el sallent, (entre d´altres). 


Ens adonem d’immediat que per tal d´ abordar el camí, cal baixar unes escales que passen per sota d´una casa ( Can Jonquer)  connectant amb una zona d´horta que, es on realment s´inicia la ruta. Circularem pel costat de la balma de les Pedretes, on el senderó,  pren un accentuat descens que ens condueix a la confluència del rec d´en Saltiri, amb la riera de Rupit, (tram  esglaonat) ens durà envoltats de  paratges de vegetació feréstega, al punt on haurem de creuar la torrentera, si baixa grossa, tindrem problemes per fer-ho.  

La cornissa del sallent
Mes o menys per aquest indret, i si ens fixem en els costers a la nostra ma dreta, podrem divisar dalt d´un serrat l´ermita de Sta. Magdalena.  Una mica mes avall, i també a ma dreta, guaitarem  com les aigües es precipiten pel sallent del Moli del Rodó.   

Foto en temps de pluges (Xarxa)

La font de la Pomareda apareix una mica mes avall a ma esquerra, i ja sense abandonar el mateix corriol, que sempre discorre paral·lel a la llera, el pendent es suavitza. Planejarem  una estoneta, abans d´arribar  al punt on l´estretor de la vall, paulatinament s´obre a  un gran espai, i allà mateix, damunt la roca nua, trobarem  la espectacular cornisa  del Sallent.

Foto del dia pel Sallent cau poca aigua

Per tal d´observar-lo en la seva magnificència, cal desplaçar-se una mica mes endavant (per la mateixa vessant esquerra, sobre els cingles de Pujalràs) i fer cap a un mirador ben equipat amb baranes i seients, des d´on es pot contemplar la  majestuositat d´aquella vertical, per on es precipiten amb vertigen les aigües de la riera de Rupit.

El temps invertit, tot parant a fer fotos i  petar la xerrada, va estar d´uns 30 minuts, i el desnivell d’ensulsiada vorejà els 250 m.

Ja de tornada
LA TORNADA

Desprès de gaudir-ne, i molt, d´aquell  incomparable marc de natura dinàmica, (la sequera havia esmerçat notablement la precipitació tot restant-li espectacularitat) calia dons, anar pensant en la tornada, l´estomac degut a  l´exercici desplegat, començava  a exigir  el seu inexcusable tribut...
Cami de l´esglesi
El regrés, es pot efectuar al menys per dos vies diferents, la una, pel mateix lloc per on hem vingut, i l´altre, una mica mes llarg però amb pendent mes suau, i que passa prop de església de  St. Joan de Fàbregas.

St. Joan de Fabregas
Nosaltres optàrem per aquesta segona opció.  Tornem dons de nou a la cornisa del sallent, creuarem per segona vegada  la torrentera tot continuant per un camí ben fresat, que en poc, es converteix en una pista sense asfaltar (en mal estat) ja mes amunt, fem peu al conegut Pla de Fàbregas, on el camí es converteix en pista cimentada.  Prosseguint, s´inicia un pendent que contornejant-se arriba  fins el desviament  que duu, ara ja, sobre un ferm  asfaltat, a la mateixa  parròquia  i cap a Rupit.  (En sentit contrari  ens presentaríem a Vilanova de Sau)


Ens dirigim dons, cap el temple, que al poc d’avançar, se’ns  apareix pintorescament guarnit pels cingles que delimiten l´extens Pla Boixer,  amb el prominent cim de Rocallarga .

La construcció data del segle XI, (romànic llombard) consta  d´ una sola nau en volta de mig punt, i tres absis en forma de creu. Justament al damunt, s´eleva un cimbori de planta octogonal coronat amb un far, o llanterna. A l´oest, s´erigeix el campanar de secció quadrada, i sostre piramidal.



El portal principal, s´obre a la façana de mig dia, i consta d´un accés rematat per dos arcs de mig punt en degradació i un timpà sense esculpir.

A la façana de ponent, hi ha la  Rectoria, actualment transformada en un restaurant on s´ofereixen tota mena de plats originals de la comarca, envoltat d´un paisatge idíl·lic.  

La Rectoria
El lloc ens va semblar tant bucòlic, que ens vàrem interessar pel servei d´hostatgeria tot demanant informació, ara sabem que, en efecte, estan preparant-se estances per tal d´oferir-les pròximament.  Val a dir que, es tracta d´un lloc ideal per combatre  l’estrès, o fer retirs espirituals.

Pati de darrera de la Rectoria
Acabada la visita, retornem novament al desviament que anteriorment havíem deixat. A partir d´ací, només haurem de seguir  carretera amunt fins arribar a l´indicador de l´ermita de Sta Magdalena. (Nosaltres, degut a la  manca de temps ho deixarem per un altre visita) Al cap d´uns 15-20 minuts  fèiem l´entrada novament a Rupit ara pel vessant oest. 

Els cingles de Pujalràs
Aprofitarem per tal de fer algunes compres i visitar el poble, abans d´emprendre la retirada direcció al restaurant on volíem dinar, però vet ací que ja no servien àpats (massa tard) així que decidirem anar tirant cap a casa, però provarem sort a Can Toni Gros, i  si.

Accès oest a Rupit
SINTESI

Descens fins el Sallent, des d´el  nucli del poble; 30-40 minuts, depèn del que parem.

El reton, passant per St. Joan de Fabregas, es d´uns 40-50 minuts, al marge queda el temps que li dediquem al temple i el que anem parant.


El desnivell total es de;  - 250 m + 270 m  (Descens + ascens)

Es tracta d´una excursió  gairebé per a totes les edats, en la que vos garanteixo un bon regust.  Salut!!

Casa consistòrial

Quim