Aquest article ha estat recuperat de l´antic TROBADOR. Dilluns 16 d´abril del 2007
UNA MICA D´HISTÒRIA; ELS ATOMISTES
 |
| L´Univers encara guarda moltes incognites... |
A finals del segle XIX, (1898) les mes significatives autoritats mundials de la física tradicional, reunides a l´edifici de la Royal Society de Londres, escoltaven cofois les triomfalistes paraules del discurs d´en lord Kelvin, tenien coll avall que ja “no restava en el seu cel cap núvol” dons l'esser humà podia explicar amb profunditat i precisió tots els fenòmens haguts i per haver de l´univers, això si, només a falta d'un parell d´ irrellevants nuvolets”. La física, s´havia completat.
 |
| Max Planck 1858-1947 |
Aquests inofensius nuvolets,, segura referència a Max Planck immers en els seus estudis sobre la radiació dels cossos opacs, (El per que, un ferro emet llum quant se li aplica escalfor). (1900) I l´altre, en Albert Einstein que no trigà gaire en presentar les preliminars de la relativitat (1905). Si mes no, el mes important va estar el fet de que les aportacions científiques inicials d´aquests dos senyors, van permetre penetrar en un altre espai, si... un espai estrany i sorprenent, on la lògica aristotèlica deixava de tenir cap sentit. Progressant per aquesta estreta escletxa, aportaven a la humanitat possibilitats noves e infinites de coneixement. Acabaven de néixer la relativitat i la física Quàntica.
 |
| Leucip, 1ª meitat del sele V aC.? |
 |
| Demócrit. 460 aC ?- 370 aC |
Demòcrit d´Abdera, (460- 370 ac.) desenvolupador de la doctrina de Leucip, (?) ambdós de l'escola de Milet, foren els creadors de la teoria de l'àtom, els primers atomistes.
Ben al contrari d´Aristótil, que propugnava una idea continua i infinita de la matèria, afirmant que per molt que la poguéssim dividir mai arribaríem a trobar el bocinet final. Els àtoms, d´en Leucip&Democrit, eren corpuscles indivisibles, inalterables, i indestructibles. Estaven dotats de moviment propi, a consequencia d´aquest moviment, col-lisionaven entre ells formant noves estructures. Pel mateix principi eixia la vida, i quant es disgregaven desapareixia formant altres combinacions, i per tant, altres coses. (El vocable grec àtom vol dir en la nostra llengua indivisible) Aquesta teoria no va aglutinar masses seguidors, rao per la qual va ser olvidada ben aviat.
Avui, gracies a la mecànica quàntica, sabem que els àtoms, no son la part més petita de la matèria, sinó que estan formats per parts mes diminutes anomenades partícules subatòmiques. Tanmateix ara per ara, podem dir que aquests corpuscles elementals, estan constituïts no ja per altres partícules encara més petites, sinó per diferents estats superposats. Arribats a aquest punt, i per tal de poder seguir aquesta seqüència d’aprofundiment, haurem de substituir la lògica per la imaginació, només amb la seva ajuda podrem intentar la comprensió, de tot el que a partir d'ara ens proposen els físics quàntics. Preparats ?... Doncs som hi !!
Quim
 |
| Albert Einstein 1879-1955 |
ONES O PARTÍCULES ?
Per partícula entenem un objecte real identificat en forma de punt, amb una posició determinada. També pot representar-se com trajectòria´ en una successió de punts.
Per ona o camps, entenem no pas el moviment de la matèria, sinó "en" la matèria, com es el cas de les ones de la mar. Les ones son per definició transmissores d'energia.
La física clàssica, o Niutoniana, entenia que aquests conceptes esgotaven la noció de realitat, però una sèrie d'experiències derivades de la així anomenada catàstrofe ultraviolada (1880), conduïren a establir (Schrödinger, 1926) que les partícules en realitat, no son si no, ones agrupades en paquets que emergeixen als ulls de l'observador com partícules puntuals. Heisenberg afegeix ( Principi d'incertesa, 1925 ) En el mon quàntic esdevé impossible atribuir a una partícula, en un moment donat, una posició i velocitat determinades, ja que quant més definida està la posició, menys possibilitat hi ha de conèixer la velocitat , i el mateix a l'inrevés. Aquesta imprecisió quàntica es deu més aviat a la pròpia naturalesa de les partícules, que a la imperfecció dels sistemes de medició.
Bohr (1916 ) complementa aquestes paradoxes al senyalar que; en realitat no existeixen ones i partícules, sinó que ambdues son representacions d'una mateixa realitat: aquesta realitat. Deia; s'expressa de vegades en forma d'ones, i d´altres vegades en forma de partícules.
Einstein (1926) pensava, si més no, que la realitat profunda no podia ser tan imprecisa: "Deu no juga als daus amb l´univers" exclamava; "segurament existeixen variables ocultes, inaccessibles encara a la nostra tecnologia, que ens fan impossible el coneixement de la veritable naturalesa de les ones i partícules quàntiques".
Aquí ja tenim servida la polèmica, però no la exposarem en aquest article, per tal de no escalfar-nos-hi massa el cap. Així que fins la propera !! .
(Continua en FISICA QUANTICAII)
Eduardo Martinez de la Fe
