Planol de la siyuació cedit amablement per l´ICC |
DISSABTE 26 DE JULIOL DEL 2008
INTRODUCCIÓ
Viatjar per aquests paratges, ve a ser com
retrocedir en el temps, i la sensació de natura gairebé verge es fa palesa per
cada racó on trepitges. Els poblets com ara es el cas de la Febró , (754 msnm) tenen en
comú, el silenci i la escassa població. Actualment hi viuen de forma permanent
unes 14 persones, sinònim d´una tranquil·litat, que només es veu destruïda per
l´acció desaprensiva i perillosa dels caçadors.
Ens trobem a l´entrada de la població, i
davant la impossibilitat de poder prendre un cafè, dons tot era tancat (son
quarts de nou) ens inclinem per anar a buscar l´accés al barranc.
APROXIMACIÓ PER CARRETERA
Al Mas dels Frares, s´hi pot arribar com a
mínim, de dues maneres diferents: des de Prades, o de Reus.
En el primer cas, des de Prades, agafem la TV-7048 , fins arribar a un
encreuament on girarem a la dreta per la T-704 que ens durà a la Febró. Ara seguim per la mateixa
sense entrar al poble, i sobre els km 26-25, dons anem en contra de la numeració
kilomètrica, ja veurem el Mas dels Frares.
La segona possibilitat consisteix en partir de
Reus direcció Les Borges del Camp, però, abans d´arribar-hi, ens desviarem cap
a l´Aleixar T-704, aquesta carretera ja no l´abandonarem fins arribar als km
25-26.
Zona paradisíaca |
APROXIMACIÓ A PEU
Al mateix costat del mas, hi ha
dos accessos, el que ens convé es el que està situat mes a la vora del km26,
l´altre va exclusivament a la masia. Anirem
descendint buscant el primer espai d´aparcament. Els que no anem amb un tot
terreny, haurem de deixar el vehicle en aquest punt, (si el volem conservar, es
clar!!). Continuem per la mateixa pista, ara en molt mal estat, i aviat apareix
el segon pàrking. Seguirem fins trobar el rierol dels Gorgs. En aquest indret,
podem escollir dos itineraris; el primer significa seguir el curs, ja preparats
per iniciar el primer salt, dons som gairebé a sobre.
El segon, requereix travessar
el rierol i seguir per un viarany, que ens porta en poca estona, a l´afluent
situat a un altre canal a l´esquerra i
que conflueix mes avall amb l´anterior.
Nosaltres, varem descartar la segona possibilitat.
EL BARRANC DELS GORGS O DE LA MASIA DELS FRARES
De continuar pel rierol, aviat
ensopeguem amb el salt inicial de 15
m , que cau dins d´una cadolla de bones proporcions. L´espai
format per un ample caos de blocs, sol ser freqüentat a les hores centrals del
dia, pels banyistes, i els que els agrada insolar-se de forma integral. Es
respira un ambient força sà.
A partir d´ací, caminarem i
saltarem de pedra en pedra per un tram irregular que ens condueix a una mena de
tobogan de 4m. Ens deixa en una badina petita però capriciosa.
No triguem gens en trobar-nos
davant del segon ràpel de 15m. que ens situa, no hi ha dubte, a la part mes
encisadora del barranc. Sens presenta com una mena de lloc paradisíac, integrat
per una espècie de piscina penjant, excavada en la roca i sobreeixida d´aigües
cristal·lines. Envoltada d´un exuberant entorn vegetal, rocós i paisatgístic, es
transforma gracies a la intel·ligent disposició, d’aquests elements naturals, en un
conjunt de refinat estil “arquitectònic”, També podem afexir-li el plus dels
factors soledat-intimitat, conseqüència directa del seu difícil accés.
Aquesta descoberta, desprès de
gaudir-la durant una bona estona, ens incentiva a prosseguir amb el següent
desnivell de 13m, per tal de descobrir algun altre paratge semblant, però no.
El que ens manca només, es un ressalt d´uns 5m, la resta, es transforma de sobte, en una riera
d’allò mes corrent. El cabdal continua fins el riu de Siurana i de la Febró , just en la
intersecció en que s´intercanvien el
nom.
El seu desnivell es d´uns -74m,
i el recorregut al voltant dels 500m.
TORNADA
Haurem de caminar seguint el curs de l´aigua, i parant atenció per tal de trobar una sortida a ma dreta, per cert, bastant emboscada, que anirà ascendint, ja localitzada, fins trobar la confluència de les dues canals, i a partir d’ací, desfem el camí que havíem fet amb anterioritat per tal d´arribar novament als cotxes.
Haurem de caminar seguint el curs de l´aigua, i parant atenció per tal de trobar una sortida a ma dreta, per cert, bastant emboscada, que anirà ascendint, ja localitzada, fins trobar la confluència de les dues canals, i a partir d’ací, desfem el camí que havíem fet amb anterioritat per tal d´arribar novament als cotxes.
Recordar a l´aficionat, que
nosaltres no varem fer aquest tram, ho deixàrem per un altre ocasió, que encara
no ha arribat. Si mes no, a traves de la
topografia, podem entreveure les característiques que millor el descriuen, tant
com els seus desnivells abans de trobar-nos amb el riu dels Frares.
CAL RECORDAR...
Que les fixacions de la instal·lació,
son d´acer inoxidable + ciment químic, i d´una molt bona disposició, la qual
cosa sempre es d´agrair. No cal recordar que el neoprè es necessari, i que
necessitarem com mínim un parell de vints (2x20)
Varem dinar a base de
carmanyola, cerveses, fruites, etc, i per tal de fer un cafetó, reculem cap a la
Febró. En una tarda de dissabte del mes de
juliol, tot era tancat. Convençuts de que allí ja no hi teníem res a “pelar,”
decidim fer una muntanya de kilòmetres
per tal de permetre’ns aquest petit plaer.
Al final es transforma en una riera sense cap particularitat |
Finalitzat amb èxit aquest
recés de sobretaula, entonem els “adéus” i tots tant contents cap a casa.
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada