BARRANC DE LA PORTIACHA

SERRA DE GUARA – OSCA

Dies 17 i 18 de novembre del 2007

INTRODUCCIÓ EN ESCENA,  DIA 17

Sortim de casa a les 7:30 h, per tal d´arribar a les 9:00 h. Hem quedat al bar de la benzinera del càmping Alquezar. Som els últims en arribar, en conseqüència allí els trobem a tots esperant-nos. Sap greu, però les circumstancies durant el viatge han estat adverses...

Presentació protocolària

No hem arribat a temps per tal de fer les presentacions pertinents, entre els dos grups de companys que no es coneixen entre ells i que avui s´afeigeixen. Els arribats de Barcelona; Ramiro, Contxi, Rafel, Quima, José, Cristina. Nosaltres dos, Quim i Cristina L. de La Floresta. Mes les nouvingudes Carmen i la seva germana Victòria de Saragossà. I allà restaven els uns al costat dels altres  sense saludar-se. Fets els actes protocol·laris de presentació, desdejunem i anem planificant les activitats previstes pel dia d´avui; La primera consistirà en fer-nos càrrec dels bungalows que tenim aparaulats, i a continuació preparar-nos per anar al barranc de la Portiacha.

Aproximació per carretera

APROXIMACIÓ

La iniciem  partint d´Alquezar (HU-352) en direcció Colungo. Arribats al Collado de San Caprasio (HU-V-3421) anirem baixant i a l´hora controlant el primer pàrking  també mirador del Vero, que hi ha ma esquerra, entre els km. 11 i 12. Podem deixar el vehicle aquí mateix, però desprès ens tocarà caminar des del pàrking 2, que hi ha mes avall, on s´acaba l´activitat,  1´5 km. novament fins aquest.

Aproximació a peu

Hi ha qui deixa el cotxe en el 2,, i cobreix el trajecte fins l´1, a peu ja d´entrada. Nosaltres optàrem per deixar els vehicles repartits en ambdós punts d´estacionament, i així de sortida, que es quant anem mes castigats, ens estalviem el desnivell existent. 

Un cop situats a l´aparcament 1,  indicat com “La Portiacha”, buscarem un camí que surt senyalitzat a ma esquerra, i que en cinc minuts ens porta fins la boca del barranc.

 DESCRIPCIÓ DEL BARRANC

A la capçalera, hi ha dos punts d´instal·lació, podem escollir (sempre que no estiguin ocupats), el que mes ens vingui de gust, dons en cap cas, ens lliurarem de l’aeri de 26m d´aquest salt inicial semi campaniforme. La veritat es que als que ens agrada el descens a ràpel, el gaudim molt, puig que la sensació d´ingravidesa es mes intensa degut a que podem observar amb claredat, el gran espai vuit que s´obre per sota dels nostres peus. Aquesta sensació desapareix per complert, o al menys en gran part, per exemple, quant ho fem en un pou vertical al interior d´una cavitat, on els únics fotons disponibles son els que ens dispensa la nostra modesta il·luminació autònoma.

Plegada la corda, i una mica mes endavant, ens surt al pas un nou desnivell, aquest nomes de 8m. però ens obliga a instal·lar de nou per tan poca cosa. Tot seguit prosseguirem per un tram amb malesa i ràpidament ens anirem encaixant en una estreta canal, travessant diverses cadolles i ressalts petits, mentre no arribem a la ultima vertical de 30m.  Aquesta, es morfològicament gairebé calcada de la primera, el que uns metres mes llarga. S’inicia des d´una petita badina seca a mena de balconet amb barana natural, on ens haurem d´enfilar per tal d´efectuar la despenjada final, que ens deixarà a pocs metres del riu Vero.

Al primer salt, el José preparant la instal.lació

Es tracta d´un barranc rapit de fer, molt intens i comprimit, puig que nomes presenta una longitud d´uns 250m per un desnivell de 110m. la qual cosa vol dir que en poca estona el tenim enllestit.

LA TORNADA

Ens han vingut a rebre a la sortida de la Portiacha, la resta de companys, dons els únics en davallar la canal, hem estat el José, Cristina P. en Rafel, i un servidor. Per començar el retorn, ens dirigim a la conca del Vero, i el remuntarem fins arribar al moli de Lezina, des don prendrem el corriol que passa pel seu costat. Si les aigües baixen crescudes, ens haurem de descalçar un parell o tres vegades per tal de creuar-les. Finalment ascendirem fins el pont de la presa d´aforament, i d´ací a l´aparcament 2, on tenim part dels vehicles. Ara, ens dirigim ja motoritzats al pàrking 1, on ens redistribuirem novament per tal de tornar cap Alquezar, si mes no, al mirar el rellotge, ens adonarem de que era massa aviat, i aprofitàrem ja que hi érem a prop, per tal d´anar a visitar l´alzina mil·lenària, dons alguns encara no l´havien vist.

De tornada fem parada al Meson de Colungo, i desprès de fer un aperitiu, acordem quedar-nos-hi a dinar, dons coneixem aquest local per haver estat en anteriors ocasions, i sempre hem trobat que per un preu just, es menja be a base de cuina tradicional del país.

Sortim una mica tard, el sol ja s’amaga darrera les teulades, i l´aroma a llenya cremada que fuig d´algunes xemeneies, confereixen a l´ambient un aire bucòlic, difícil d´explicar.

Tornem al càmping, ens arreglem i sortim a comprar queviures, per tal de sopar als bungalows. Durant aquestes dades, els comerços tanquen aviat.

Finalitzat l´aprovisionament, passem per la plaça on son els bars,  seiem en una terrassa. La vista nocturna es interessant, però el fred, no fa còmoda l´estança mes enllà dels 30 minuts.  

LA NIT 

La nit alquezarenya molt al contrei d´époques estivals, resulta bastant apagada per aquestes dades, així que la festa la muntarem a la cabana mes gran, on desprès d´un opípar sopar, s´imposà el descans...     Tot i amb això encara varem fer tard.

DIA 18

No ens llevarem massa d´hora, i desprès de desdejunar a cos de rei, decidirem anar a visitar la Col·legiata,

Alquezar, topònim àrab. (al-Qasr) (Alcàsser), vol dir fortalesa, i d´ací li ve el nom al poble. Al pas dels segles, quant cau en mans cristianes, es construirà l’església o col·legiata sota l´advocació de Sta. Maria, regentada per la canònica Agustiniana. La seva cronologia, va des dels segles  XI al XVII. Èpoques representades pels seus corresponents estils arquitectònics.

Final del  segon desnivell, i del barranc

La visita, sempre guiada es fa amena, i per tant el temps vola. Des del Crist sense melic del S-XIII, el Claustre romànic, “La torre de las tormentas”, les muralles, la vista fantàstica que domina sobre el Vero i la població, conformen els elements del fenomen de la deformació temporal.

Sortida del barranc

Moli de Lezina

A la sortida, excepte en Ramiro, la Conxi, i jo mateix, que ens quedarem al bar, la resta baixaren fins el riu per tal d´estirar les cames. Com en teníem per estona, sens va passar pel cap intentar trobar taula al restaurant Casa Gervasio, molt conegut a la zona, (i fora també) Te la peculiaritat de no admetre reserves, i nomes serveixen al client que entra i troba taula, quant tot es ple, cal fer cua.

L´alzina mil·lenària

Ens aniran portant un darrera l´altre, els onze  plats enllistats, mes les postres.

El que es sol servir es, si fa o no fa, el que ara detallo:

ENTRANTS

Patés de la casa, 3 classes

Pernil serrà

Xoriç vermell

Formatges, 2 classes

Croquetes de la casa

Canelons fregits a la cervesa    (Es serveix tot en abundància, i es de bona qualitat)

PLATS

Patates amb bacallà

Mongetes blanques amb xoriç i pernil

Cigrons amb sípia i gambes

Guisat de carn

Costelles i mitjanes de xai         (Es serveix tot en abundància, i es de bona qualitat)

LAS POSTRES

Gelat

Galetes de coco

Ametlles i nous

Cafè

COMPLEMENTS

Vi + pa, + gasosa, i de vegades algun extra.          (Tant com es demani)

ADREÇA

Restaurant Casa Gervasio   

C/ Pedro Arnal Cavero  13,

CP 22145 -  Alquezar  (Osca)

TEL 974 318282

Gravat de la població i la Col·legiata

Crist sense melic, S-XIII

COMIATS 

Desprès de molts esforços i intents fallits, ningú va arribar a l’últim plat, molts no passaren del primer... i això va estar degut a l´esmorzar copiós, que havíem fet pel matí.  Maleïda sigui la improvisació!!  

Amb els estomacs plens a rebentar, dons com qui diu, ens sortia el menjar per les orelles, arribarem a dures penes on teníem els carros, allà mateix, formalitzarem els comiats i ens retirarem cadascú al seu destí.  Fins un altre col·legues!!!

 

Alquezar al vespre

Bon profit!!!

Quim