(Aquest article ha estat recuperat dels arxius personals)
17-18 DE SETEMBRE DEL 2005
INTRODUCCIÓ
Encara no fa mes i mig que hem aconseguit retrobar-nos, que ja muntem
una segona trobada, aquesta vegada en un
mon mes proper al que ens varem conèixer tots plegats, el de la espeleologia.
Van haver dos torns, els que ens trobaríem el dissabte 17 pel matí, i
els que vindrien per la tarda, mes un tercer el diumenge pel matí.
DIA 17
A les 9:30 h anem trobant-nos al
pàrking enjardinat, que hi ha a la vora de la mateixa presa del pantà de
Margalef (Priorat). Massa puntualitat no
en va haver, però existia el pretexta de que la carretera va estar tallada
durant unes hores a causa d´una cursa automobilística. Malgrat tot, completarem
la colla i ens encaminarem a la cova de La Taverna. Alguns
van optar per quedar-se a prendre el Sol, altres com el “Manolito” tingueren la
“mala sort” de patir una fatal trencadissa de sabates, sense sortir del cotxe, també es quedà... Que hi farem...
APROXIMACIÓ
Per tal de no complicar les coses, faré la descripció partint de
Margalef de Montsant. Abandonant la població per la sortida nord, passem el
punt kilomètric 8, i poc abans d´arribar al k6, trobarem a ma dreta un
desviament senyalitzat. Cal anar en compte ja que si anem una mica ràpids, ens
podem passar. Fa una mica de mal agafar, dons presenta desnivell en si mateix,
i aviat baixa fins la llera del riu.
Recorrent aproximadament uns dos kilòmetres de pista en bastant bon estat, ens deixa al punt de
trobada.
Aparcats els vehicles, sortim ja a peu en direcció a la resclosa pel
seu costat dret. Aquest tram de camí resta cimentat i es dirigeix a Ull de
Molins. Encara no haurem recorregut 1k, que trobem el pont penjant que salva la
canal de la Taverna ,
un cop travessat, veurem un corriol senyalitzat
a ma dreta que ens porta a qualsevol de les moltes entrades de que
disposa la cavitat.
Aquest antre d´origen tectònic, desenvolupa el seu recorregut (474m) en
paral·lel al torrent del mateix toponímic. Si l´agafem per la boca superior,
haurem d´efectuar un descens de 55m. Normalment i sobre tot en èpoques
plujoses, baixa un rierol pel seu interior, que s´hi afegeix a la llengua
d´aigua que entra per l’accés principal, quant l’embassament es ple, raó per lo
qual, es gaire bé sempre inundat. Els seus ressalts, resten instal·lats amb
grapes, “U”, i cordes amb nusos, això permet fer-la sense material. Val la pena
anar-hi preparats per creuar tots els trams entollats.
Nosaltres ens presentarem sense
cap equipament especial, dons ni els antics carburers teníem en condicions. Per
aquest motiu, iniciàrem l´exploració
pels accessos centrals, espais oberts entre grans blocs producte de
despreniments. Hagués estat bona idea
portar alguna corda per tal de facilitar el descens d´uns 10-15m.
Des d´aquest punt interior, varem anar ascendint fins el final. Desprès, tornàrem, i férem el mateix per tal
d´arribar a la part mes baixa però, com no es podia passar per estar negada,
remuntàrem novament, fins poder eixir pel mateix lloc per on havíem accedit.
Retornats als aparcaments, optarem per anar a dinar a un paratge
relativament proper, i que valia la pena visitar. Es tracta de l´ermita
troglodítica de St Salvador, situada a 1027 msnm. sota la roca Corbatera. Es el
temple mes alt del Montsant. El seu origen
retrocedeix probablement a les construccions eremítiques del S-XII .
També coneguda com Sta. Maria del Montsant, s´hi feien romiatges en diferents èpoques
de l´any, sobre tot per tal de demanar pluja. Actualment, es celebren dues
trobades el 23 d´abril, i el 17 d´agost. dia de l´Aplec. En lloc de la tradicional campana, disposa
d´un obús buidat, que li confereix un so prou peculiar. En el mateix lloc on deixarem
els cotxes, hi localitzarem una font.
Per tal d´arribar al petit temple, ens encaminarem novament a Margalef
sense deixar la carretera, i ja veurem una zona esportiva, mes o menys a
l´alçada de la meitat de la vila (sense entrar-hi). Per allà mateix, a ma
esquerra, trobarem indicadors que ens hi porten. Cal remarcar, que la calçada
es bastant costeruda, amb revolts molt tancats, i el ferm en mal estat.
Desprès d´haver visitat les estances incrustades al mateix interior de
la balma, i comprovar l´alt nivell d´emanacions tel·lúriques que desprenen,
varem anar a dinar a la vora de la font. Només quant el Sol declinava en els
serrats, emprenguérem viatge cap a la Floresta.
EL SOPAR DE GERMANOR
Teníem un sopar col·lectiu preparat a base de brasa, i un pernil serrà
per encetar, els que havien d´arribar en la segona tanda, ho van fer sense cap
problema a excepció del Pedrete, que no trobava el lloc, però gracies al telèfon ens varem poder retrobar. Sopàrem com a lleons, i recordant vells
temps, sens van fer les tantes de la matinada, finalment, ens adreçarem a dormir al garatge,
inflant matalassos i fent conyeta ja amb les llums apagades, això va estar una
delícia també pels gossos, que varen poder triar amb qui passar la nit.
DIA 18
Es fàcil deduir que no matinàrem gaire... Una mica pesats per la
ingesta si que ens llevarem... si mes no, alguns encara van trobar lloc a
l´estomac per desdejunar. També ens animarem a fer alguna cosa pel que restava
de dia, i varem proposar anar a visitar la cova de la
Font Major
Un cop allà, uns s’estimaren mes fer la ruta dels cellers modernistes,
els altres entrarem a la cova.
Aquesta caverna, excavada sobre materials conglomerats (Oligocè inferior,
38-21 milions anys) es considerada una de les mes llargues de Catalunya, també
diuen del mon, 3.590m, però pot ser que
això últim sigui una exageració comercial, puig que només la cova de Cuberes
(Pallars Jussà) també perforada en la
mateixa roca sobrepassa els 13.386m.
Els conductes subterranis, travessen bona part del nucli urbà de
l´Espluga de Francolí. El seu descobriment tingué lloc casualment l´any 1853,
quant un veí excavà un pou, que connectà directament a l´hipogeu, mes
concretament, a la sala de la Biela (nom del propietari)
on es troba el primer sifó. Encara que de cara a la societat no fou oberta fins
el 1956. El recorregut turístic consta
d´uns 400m secs, on la mateixa galeria
es transforma en una mena de museu interactiu sobre l’hàbitat prehistòric, i
geològic.
També hi ha el tram d´aventura, on sempre guiats per professionals,
qualsevol visitant prou agosarat, podrà explorar els 465m de zones inundades,
(amb la mateixa entrada li es facilitat tot l´equipament necessari). Per mes informació, podeu adreçar-vos a; www.espluga.altanet.org
No es necessari redactar cap mena de localització, dons es apegada al
mateix poble, per tant les indicacions, que les hi ha en abundància, us conduiran
sense extravi possible.
L´HORA DELS COMIATS
Desprès d´unes jornades tant
intenses, podria gairebé assegurar, (encara que ningú ho digué obertament) que
tots teníem ganes de retirar-nos a la quotidianitat de les nostres respectives
llars, encara que només fora per agafar aire i tornar.
Adéu companys !!!!
Quim
