TOSSAL
DE TORRETES + FORAT DEL GEL + LLIMIANA
DIES
1, 2, 3 i 4 D´OCTUBRE DEL 2013
Poques
èpoques de l´any s´esperen amb tant deler com les vacances. Aquesta tardor, s´ens havia complicat tot a ultima hora, però
finalment si que hem pogut escapar-nos uns dies, per dur a terme
unes activitats pendents i llargament projectades.
El
càmping “La Noguera”, de St. Llorenç de Montgai, va semblar-nos un punt adient i estratègic com base d´operacions.
DIMARTS 1
Arribem
sobre 2/4 de 2, i ens instal·lem en el bungalou que teníem
reservat. Acte seguit es fa necessari recuperar forces. Mentre no arribem al
menjador, ens anem fent conscients de la extraordinària bellesa
d´aquests paratges, fins ara ignorada per nosaltres.
 |
| Passeig per l´arbrada vorera del llac |
La
resta del jorn, la dediquem a gaudir del passeig per la arbrada
vorera del llac. Durant aquestes dates, es fa força evident que el
dia s´escurça, la qual cosa aprofitem per tal de relaxar-nos i
descansar, dons demà, tenim previst efectuar l´ascensió al “Tossal
de Torretes”, i de tornada, desviar-nos per fer una incursió al
“Forat del Gel”.
DIMECRES
2
Carreguem
els estris, i deixem al “bunga” un dels dos gossets que ens
acompanyen, dons te ja masses anys per seguir-nos.
APROXIMACIÓ
AL MONTSEC DE RÙBIES
Des
de St. Llorenç, (LV-9047)
ens dirigim
a Camarasa, entrem
a la vila i d´ací, agafem
una carretera ben
senyalitzada, que ens porta
directament
a Cubells. Seguirem
per la C-26
fins Artesa de Segre, ens
introduïm al
nucli urbà i prenem
la sortida cap
a Tremp, per la L-512
fins la creuada d´Alentorn,
d´ací seguim per la
LP-9132, que
ens deixa
a Vilanova de Meià.
 |
| Entrada a Vilanova de Meià |
A
Vilanova de Meià població,
hi ha una sortida pel costat Est, la L-913, que travessa un congost
poc conegut, i molt
interessant anomenat el”Pas
Nou”. Val a dir que la
carretera, es estreta i dolenta la qual cosa ens obligarà a circular
poc a poc, i per tant podrem admirar
els feréstecs
tallats,
modelats
pel riu Boix.
 |
| Accès al congost del Pas Nou |
Haurem
d´estar molt atents sobre
el km 10´3, per tal de
detectar l´Hostal Roig (abandonat), Dons, uns 100m abans d´arribar,
hi ha
un camí senyalitzat (GR-1)
que ens dirigeix
cap a “La portella Blanca”. Es
aquest
el que
ens interessa. Cal
que tinguem molt
present l´estat d´aquesta pista, a hores d´ara
nó
es apte per vehicles normals, i fins hi tot, per segons quins 4x4. Hi
ha clots i graons de mes de 40cm.!!
Per intentar-ho,
ens varem aventurar amb una Peugeot Partner, i al cap d´un kilòmetre
i mig tinguérem que
aparcar-la a una vorera, per la impossibilitat de continuar.
D´haver-ho sabut,
l´haguérem deixat al mateix “Hostal Roig”.
 |
| Ruta seguida per nosaltres |
ASCENS AL
TOSSAL DE TORRETES
A
partir de 2/4 d´onze,
iniciem
la caminada per l´obaga del Rubies, que va guanyant
alçada de forma continuada
durant uns 9 km.
 |
| Vista de la cara sud del Rúbies |
Al
cap d´unes 2 h. Arribem a un desviament a ma esquerra, que puja
al “Tossal de Mirapallars” (1.668m). No el prenguérem,
per que volíem arribar al següent indicador situat uns 500m
mes amunt pel mateix vial
i que senyala a la dreta
el corriol que vorejant la
Coma del Torn, porta al
“Forat del Gel”.
Un
cop aconseguida aquesta fita, continuàrem durant
uns 3/4
d´hora fins gairebé arribar a la “Portella Blanca” (pas
natural que travessa al costat sud del massis,
abans d´arribar a la
vertical del Congost de Terradets). Com he dit, cobert el següent tram després de
l´indicador, es on a ma esquerra s´inicia un altre calçada de semblants condicions. Aquí ens aturarem per tal de fer una parada, hidratar-nos i recuperar energies. No resta indicada, però ascendeix mes pronunciadament i acaba sortint a un coll gairebé equidistant entre el “Mirapallars” i el “Torretes”. Nosaltres ens encaminem al segon que el tenim situat ja a 1/4 d´hora a la nostra dreta.
l´indicador, es on a ma esquerra s´inicia un altre calçada de semblants condicions. Aquí ens aturarem per tal de fer una parada, hidratar-nos i recuperar energies. No resta indicada, però ascendeix mes pronunciadament i acaba sortint a un coll gairebé equidistant entre el “Mirapallars” i el “Torretes”. Nosaltres ens encaminem al segon que el tenim situat ja a 1/4 d´hora a la nostra dreta.
 |
| Panoràmica des del camí |
Sobre
2/4 de tres, fem cim al Tossal de Torretes, el pic mes alt dels tres
Montsec´s, amb 1677m, també anomenat “El sostre de la Noguera”
 |
| Diferents vistes des del cim de Torretes 1,677msnm |
Restem
situats a cavall de
dues comarques, al Sud La Noguera, al nord tot el Pallars Jussà. Ni
que dir-vos que l´emoció
provocada per la
panoràmica, esdevé del tot inefable, multiplicada per dos!!
Mirant
Catalunya avall, la vista no te aturador, i amunt queda emmarcada
pels Pirineus ocupant una extensió inabastable. Per molt que
allargues aquest discurs, sempre quedaria incomplet.
 |
| Al fons el Montsec D´Ares |
També
està clar que allà dalt no podíem quedar-nos eternament, així que
sense mes dilacions, després de les fotos de rigor, iniciem el
descens.
 |
| Vista de la Barcedana i en darrer pla el pantà de Cellers, baixant al Forat del Gel |
En
poca estona, ens incorporem a la carrerada principal, (GR1)
dirigint-nos novament al senyalitzador del ...
FORAT DEL
GEL
En
arribar, just al costat del cartell,(cota 1500) hi trobarem un panell
explicatiu. A part de fer-nos cinc cèntims de la cavitat, i poca
cossa mes... en cap moment sens diu que el viarany, resta en un estat
pèssim, i que fins hi tot, haurem de superar continues des-grimpades
per les inclinades llastres de roca que, en alguns punts, sobre tot ja
en les proximitats de la boca, presenten força desnivell. Expressat
d´un altre manera, el trajecte ni es fàcil, ni es segur, no esperi
ningú trobar un recorregut turístic.
 |
| Diferents aspectes de la boca del Forat del Gel |
L´entrada
al “Forat” malgrat ser de grans proporcions, no la veurem fins
que no hi siguem al davant mateix, dons la vegetació constitueix una
mena de muralla que ens ho impedeix de totes totes. Resta guardada
pels serrats de Cornellassos i Costa Rubies.
DESCRIPCIÓ
Ubicada
en el septentrió del massis, dins del terme municipal de Llimiana i
sobre uns 1298 msnm, desenvolupa un recorregut màxim de 200m. i una fondària
de 70m. El seu pis, es cobert de grans blocs, conseqüència d´un
acusat procés clàstic, i les alçades varien dels 12 m de l´accés,
fins 1-2m del fons. Les amplades sobrepassen en alguns punts els 50m.
Conté processos de litogènesi incipients, i també restes d´altres
èpoques en estat de deteriorament o descomposició. En conjunt no es
atractiva, però si molt interessant des del punt de vista geològic.
Es
tracta d´una cavitat molt antiga de galeria única, que en la seva
llarga evolució ha variat la seva configuració de forma tan
notable i espectacular, que podríem imaginar-nos-la en un principi,
com un pou gairebé vertical, on les aigües aprofitaren les
diàclasis en contes dels estrats, quant la falla del Montsec encara
no existia.
 |
| Llimiana |
En
la proporció que es va anar produint l´aixecament, també es va
anar allitant el seu traçat, substituint l´aplom original, per la
rampa de 30º-40º que actualment trobarem.
El
seu topònim es relaciona directament a les peculiaritats que li
proporcionen l´alçaria i orientació nord del seu
enclavament, sobre tot, a la seva característica morfologia, que en
termes mes col·loquials la podríem definir com un “cul de sac”.
Durant l´hivern, l´aire fred s´acumula en el seu interior, i al
no existir cap mena de corrent de convecció, conserva les baixes
temperatures gairebé durant tot l´estiu, Les filtracions es
congelen oferint blocs de gel, que ja antigament s´aprofitaven per
la seva comercialització, o be, us familiar.
 |
| El pas de Terradets, i el Llac de Cellers |
 |
| Tot el Pallars Jussà!!! |
Al
final de la Guerra Civil, el maquis, va trobar en ella un aixopluc
bastant adient per tal de reorganitzar-se, i poder anar llençant petites ofensives contra les tropes feixistes, amb l´objectiu
d´aconseguir l´alliberament de la ciutat de Lleida.
EL RETORN
Els
aproximadament 270m de desnivell que ens separen del fondo de la
caverna, fins el panell il·lustratiu, repartits en 1´5km, de
distancia, els cobrim ja bastant apurats, així que quant hi arribem,
sobre 3/4 de sis pm, respirem, dons ara ja nomes ens resten 1h i 2/4,
per cloure la caminada on hem deixat el cotxe.
De
tornada, ja sobre rodes, seguirem la carretera estreta, que per
cert, no deu fer massa, que l´han asfaltada, dons sempre havia estat
un camí de carro que recorre tota la Barcedana d´est a oest. Una
vall amb caràcter propi, molt bonica i no gaire coneguda. Mentre
anem recorrent el descens, a la nostra banda esquerra, podem contemplar l´imponent relleu nord del Montsec de Rùbies, amb tots els
seus punts mes elevats. Anirem deixant enrere els pobles de St,
Martí de Barcedana, St. Miquel de la Vall, i St. Cristòfol de la
Vall, fins sortir a la creuada que ens porta a Llimiana, cap amunt, o
al congost de Terradets cap avall.
Havíem
previst atansar-nos-hi, però anem esllomats, i decidim dirigir-nos al
càmping, fer un bon sopar i a descansar que bona falta ens fa.
Desnivell fins el Torretes = 575 m
Desnivell acumulat = 785 m
 |
| Torre de planta quadrada Sta Mª de Llimiana sXI. Rellotge sXVII |
DIJOUS 3
Ens
llevem tard, el dia ha eixit bastant encapotat, així que optem per
anar a dinar a Llimiana, ja que ahir no varem poder atansar-nos-hi.
 |
| Sta. Mª de Llimiana sXI |
Aquesta
petita població de 125 habitants, situada a 790 msnm. i al sud del
Pallars Jussà, reuneix molts arguments per tal de dedicar-li una bona
visita, entre ells, descobrirem uns carrerons on s´hi respira un
aire d´autentica rusticitat. Els miradors ens ofereixen bones
estones de contemplació paisatgística. Una església romànica,
Sta Maria de Llimiana, del S-XI, tinguda com la mes gran i esplèndida
del Pirineu, amb planta basilical de tres naus, torre quadrada
adjunta i modificada, amb rellotge del segle XVII.
 |
| Interior, planta basilical, volta de canó |
Hem
recorda, salvant les distancies, al poblet de Siurana (Priorat) Es un
d´aquests assentaments tipus “niu d´àliga” que regalen bones
vibracions, al marge d´unes fantàstiques panoràmiques de tota la
comarca, Recomano la seva estança a tot aquell que busqui pau
interior i exterior.
Dinàrem a l´Hostal bar-restaurant “Centre del Montsec” no ens
esperaven, així que ens oferiren el que tenien per ells. Al sortir
encara plovia, (no ha parat gairebé en tot el dia).
 |
| Dia de lleure per tota la família. (Plou) |
Varem
tornar al bungalou, i per la televisió anunciaren pluges també per
damà, la qual cosa va fer que ens plantegéssim donar per acabats els
dies de vacances, malgrat teníem previst quedar-nos-hi fins el
dissabte 5.
DIVENDRES
4
Després
de llevar-nos, (també plovent) preparem els estris i sobre el mig
dia, abandonem les instal·lacions. Volíem visitar la cova dels
Muricecs, i El Forat de l´Or però tal com estava el cel, ho
deixarem per un altre ocasió.
A
Deu camarades!!!
Quim
