LES
CAVITATS : LA COVA DEL MAS DE PAU 2
INTRODUCCIÓ
Desprès
de 41 anys d´haver dedicat moltes hores a l´exploració i estudi de
les cavitats de la zona, tant el company Ramon com un servidor, per
pura remembrança decidirem retornar per aquelles terres, (dies
10,11,12,13,14 de novembre del 2014) amb l´exclusiva finalitat
d´observar el barranc de la riera del Sargar, i de passada, fer la
cova del Mas de Pau, amb el propòsit de realitzar un reportatge
fotogràfic actualitzat.
 |
| Tant en Joaquim Godes, com en Toño, es mobilitzen per trobar la cova. |
Una
vegada inspeccionat el barranc, arribarem a la conclusió de que
realment no mereixia la pena, dons només oferia un sol salt de 16´50
si es sec, i 14´70 si la cadolla on finalitza, es plena.
Decidits
a explorar la cova, dedicarem un dia a cercar-la infructuosament. Per
la nit, reunits al Mesón, ho comentàrem amb el jovent, que
estranyats, ens digueren que no era tan complicada de trobar. Tant en
Toño, com en Joaquim Godes, els mes implicats, a cop de mòbil, es
mobilitzaren i finalment ens posaren en contacte amb Juan Elias
Ramos, de l´Espeleoclub de Castelló, que ens facilità les
coordenades a l´igual que amb Jordi Membrado de l´Espemo de
Morella.
 |
| Enclavament de la cova, punt groc. Punt vermell, en Rafel. Visió des del pàrquing. |
Al dia
següent, en Miquel Àngel, el noi que regentava el Mesón, s´hi
afegí a la recerca. Al cap d´un parell d´hores, gràcies al GPS
que ens prestà en Toño, localitzarem una cavitat amb un accés
bastant incomode i perillós. Tant al Ramon com a mi, no ens sonava
de re, dons ambdós recordàvem que l´accés no era gens enrevessat
i precisament s´hi accedia pel costat contrari. Es cert que al racó
dret i creixia una sivina, això si que quadrava, però la resta de
cap manera.
 |
| En Ramon i un servidor damunt de la cavitat, a punt per baixar. |
Finalment,
ens ensulsiarem, i la primera diferencia notable fou comprovar que la
rampa inicial, ens permetia anar de peus, be... un tant inclinats,
però en peu, quant nosaltres recordàvem que havíem d´anar
reptant. A partir d´ací, semblava tenir mes similituds, dons al
final de la principal galeria, (A-B) s´obria un poue't poc profund,
si mes no, tampoc coincidia amb les característiques que recordàvem,
però hi era!!. Com també hi era la gatera al costat esquerro del
passadís, que connecta amb la diàclasi general, (A-C) si mes no, en
aquest cas, només n´hi havia una, mentre que al cap teníem que
també n´era una, però bifurcada... A mes, no oferia tanta estretor
i dificultat.
 |
| En Ramon deban de la boca |
Si mes
no, la proba definitiva de que en realitat no es tractava de la
mateixa cavitat, fou el fet de que, per tal de poder prosseguir,
s´ens feu necessari l´ajud de cordes, que ens possibilitessin la
davallada de tot aquell rosari de petits pous, produïts pels
pretèrits despreniments, ja sedimentats, dels que consta aquest
antre.
La que
nosaltres coneixem, es pot fer tota ella amb seguretat, sense cap
material mes, que no sigui l´equip autònom de llum.
 |
| En Rafel ja a peu de galeria |
Al no
poder continuar, finalment optarem per eixir, dons com ja he dit, no
dúiem medis per tal d´efectuar l´exploració amb uns mínims de
seguretat.
En
aquells moments, només teníem al cap la perplexitat que ens produïa
el haver descobert que en realitat existien dues coves, en contes
d´una, com sempre havíem cregut. Si mes no, del que també ens
adonarem aviat, es de que ningú del poble, ni dels altres grups de
col·legues, coneixien la que nosaltres si, per tant, quant parlàvem
de la cova del Mas de Pau, en realitat cada un parlava d´una cova
ben diferent. Ara sabem amb certesa que, com a mínim en aquell
coster n´hi ha quatre amb el mateix nom... Així que per tal
de fer palesa i posar ordre en aquesta confusió, les diferenciarem
de major a menor, per la seva longitud; La que coneixem, però que
encara no ha estat retrobada, serà la 1. La que acabàvem de sortir,
la 2, la que hi ha a la vertical del mateix mas, la 3, i una que
encara resta per explorar del tot, entre mig de la 1 i la 2, la 4.
La
primavera del 2015, dies 26,27,28,29,30 i 1 de maig-juny, ben
preparats, i amb l´ajud d´en Rafel, que també s´hi afegí,
arremetérem la 2, i en dos descensos (Dies 30 i 31 de maig)
completàrem la topografia i l´obtenció de dades.
El cas es
que, durant el 2015 efectuarem dos intents mes de localització de la
1, i de tots dos en sortirem derrotats. La malesa i la proliferació
arbòria ens impedeixen orientar-nos. Haurem de crear noves
estratègies de re-situació.
 |
| 1ª Rampa, podem anar drets, encara que inclinats. A la foto, en Miquel Àngel i en Ramon. |
DESCRIPCIÓ
GEOLÒGICA DE LA ZONA
Donat que
la distancia que separa totes les cavitats entre si, esdevé
insignificant en termes geològics, vos remeto estimats lectors, a
l´article 2 d´aquesta mateixa sèrie amb data del 13 de desembre
del 2015, publicat en aquest bloc.
Tanmateix
puc dir-vos, de la Tectònica, les falles i la geologia local.
LOCALITZACIÓ
Per tal
d´acostar-nos al punt de referencia comú, a qualsevol de les
cavitats per allà concentrades, cal que ens mirem la LOCALITZACIÓ
de l´article 2 abans esmentat, sobre el Mas de Pau.
Uns 70-80
m passat aquest mas, i a ma esquerra (sm) trobarem una mena de
pàrquing on hi tenen cabuda de 3 a 4 vehicles turisme. Davant mateix
de l´accés, i pintada al petit marge de pedra seca que trobem,
veurem una sageta indicadora de color blau, seguint-la, travessarem
els camps d´ametllers, fins començar a pujar tot desplaçant-nos a
ma esquerra, per un bosc de pins que, condueixen a un aflorament de
roca situat a mitja alçada del coster, (també visible des del lloc
on deixem els vehicles). Un cop aquí situats, i sempre deixant-nos
guiar pels senyals blaus, de seguit sortirem a una vertical. Amb
molta precaució, vorejarem la boca d´accés per sobre, i
seguidament iniciarem un descens d´uns 7-8m, que ens situa a peu de
cavitat. En aquests darrers trams, es aconsellable instal·lar una
corda de seguretat. (8-10m.) L´aproximació es fa en uns 20-25
minuts.
COORDENADES
ED50 –
DE. 79 – 30T 927 AP
753551
Horitzontal – 4508385 Vertical
DESCRIPCIÓ
DE LA CAVITAT
Cal
advertir que, deban mateix de la cavitat, no hi ha espai mes que per
una, o dues persones tot estirar, i a les nostres esquenes tenim una
vertical on podríem prendre mal, en cas de caiguda. Cal dons
extremar la precaució.
 |
| El que subscriu aquestes línies, forçant el laminador. |
ALÇAT
A-B
Al peu
d´un petit cingle(8-10m) trobem l´obertura practicada en un caos de
blocs, que haurem de baixar fent una desgrimpada fàcil de -2´7m, i
que a l´hora ens situa al cap d´una galeria descendent (259º S-O)
d´uns 4´8m longitudinals i amb unes dimensions d´1´0x 2´20m,
l´inclinació es de -40º.
La rampa
s´accentua en aquest 2º tram (257º S-O) de 4´3m long. perdent la
regularitat que fins ara mostrava. Les proporcions son, 2´7x 2´5m.
I el pendent de, -47º. Al peu de la petita saleta situada sobre el
primer esfondrament, ja fossilitzat, s´obre la continuïtat.
 |
| En Ramon accedint a la sala situada damunt del laminador |
Aquesta,
(322º N-O) es practicable a traves d´un estret pas entre pedrots
també sedimentats, de 4´0m long. per unes proporcions mitjanes de
0´7x 0´7m . Baixarem uns -6m. -65º pendent.
Aquest
incòmode conducte de proporcions irregulars ens dipositarà sobre
una galeria que presenta un traçat en forma de dents de serra
(322º-282º-283º-343º-290º-323º) amb un recorregut total de 22´4
mh, i unes proporcions mitjanes que van dels 0´5 m, als 0´90m
d´amplada, per 2´60-3´5m d´alçada. Finalitza en un petit pou de
4´5mp x 5 long. (3º NE- 183º SO) producte del mateix esfondrament
que caracteritza la gènesi de tota la cavitat.
Es
precisament a uns 12´5m de l´inici de l'esmentada galeria i als
nostres peus, que s´obre un laminador també amb traçat quebrad, (
340º-90º- 180º / 0´90, 1´90, 1´90m respectivament). Gairebé al
bell mig del seu recorregut, hi trobarem que l´esquerda, te
continuïtat vertical, es molt estreta, (0´25-0´30m) però al cap
de 3´5m. d´ascensió ens situa a una sala 315º NO, de 8 m x
4m. Mostra un declivi que ens deixa, a l´inici del primer pou de
l´alçat A-C. Conté una colada gairebé verge.
ALÇAT
A-C
 |
| cascada de la sala superior, molt poc visitada. |
 |
| En Rafel eixint del laminador |
La
sortida horitzontal del laminador, ens diposita a 1´51m del pis, de
la primera estança de l´inici de la diàclasi A-C
Aquesta,
amb una orientació 132º-312º, desenvolupa uns 6´20m de long. Per
uns 10 m d´alçada i una amplada que va des dels 0´70 als 2´80 m
segons el nivell. Te una continuïtat ascendent al llarg de 6´8m , i
pugem uns 5´70m per trobar-nos amb un primer descens vertical d´uns
4´5mp.
 |
| 1ª Sala del alçat A-C |
A partir
d´aquest moment i fins el final, les proporcions del conducte,
oscil·laran entre els 0´70m, i els 4´5m. El rumb es mantindrà al
voltant dels 132º-140º en els successius passos, excepte al final
on variarà entre 283º-290º. I les alçaries oscil·laran, entre
els 2´5 als 17m.
 |
| Detall dels orgues de la 1ª sala del alçat A-C |
Durant
aquesta primera davallada, també avançarem uns 3´5m, i gairebé
d´immediat haurem d´ensulsiar-nos en un segon graó de
6´0mp, que a l´hora connectarà amb un tercer d´uns 3´5 mp, que
no serà necessari baixar, ja que un bloc de grans proporcions,
gairebé ocupa tota l´amplada de l´estança. El vorejarem pel seu
costat esquerro, (sm) i un cop fet això, llavors si, que haurem de
despenjar-nos uns 3´5 mp, per tal de fer contacte novament a la
galeria. Fins aquí haurem avançat uns 5´60m (molt incòmodes) En
aquest espai, podrem observar als nostres peus, com la fenedura s´en
va cap avall i tot que impracticable, ens suggereix que encara pot
baixar molt mes. A partir d´ara, penetrarem uns 12´90m mes amb
uns desnivells sense importància, abans de trobar el quart i darrer
pou de 6´80mp, que senyalarà la fi de la cavitat. Aquesta
darrera estança es la que disposa de les dimensions mes generoses,
arribant a una alçada de 17m, fusiformes, restant tota ella
concrecionada. La longitud es de 4´27m, sent la seva prolongació al
superar un graó de 3m, d´altura per 5´20, de llargada amb l´ajud
d´una corda fitxa. A partir d´aquest punt, iniciem el retorn.
MATERIAL
NECESSARI
Aquesta
cova avenc, es pot fer simplement a base de desgrimpar i grimpar, si
mes no, i degut als materials altament aguts, aristols, i lliscants,
es aconsellable l´ús de cordes, descensors, i Jumars
tradicionals. A demés, en Jordi Membrado de l´Espeleo-club de
Morella (Espemo) es va preocupar de fer una molt bona instal·lació,
per tal d´evitar accidents, de difícil rescat. Això si, haurem de
portar cargols, plaquetes i clau per acollar-les, en un total de 8 de
cada.
Les
cordes, nomes les necessitarem en el que fa al traçat de l´alçat
A-C.
Podem
instal·lar una baga d´uns 3m, a la sortida del laminador, (part
alta del mateix) o millor, un estrep de 4, 0, 5 graons. Ens serà
molt útil, sobre tot quant haguem de sortir, ja que trobarem a
faltar quelcom per poder impulsar-nos amb les cames i peus.
Un 60m
que l´utilitzarem a partir del primer salt, i a cop de
reinstal·lació, el farem arribar fins passat el roc que, haurem de
superar reinstal·lant al sostre damunt d´ell mateix.
Pel
descens final, amb un pingo de 8-10m n´hi tindrem prou. Potser
administrant be el 60, també ens arribarà.
Llistat:
8
cargols de 8x15 m/m
8
plaquetes
1 clau
del 13.
1 baga
de 3m, o un estrep de 4-5 graons (optatiu i preferible)
1 60
de 8m/m
1
pingo de 8- 10m
ESPELEOMETRIA
25 m.
Profunditat (mp)
96 m.
Recorregut (mr) u horitzontals (mh)
(Cova
curta però molt atlètica)
ESPELEOGÈNESI
La
formació d´aquesta cova, es el producte de l´activitat tectònica
de la zona i a l´hora, també de la mateixa a nivell
continental.
S´estructura
bàsicament en una diàclasi general amb rumb 135º SE – 315º NO.
Posterior,
i probablement, fou utilitzada per les aigües del tàlveg que ara
circula uns 90 m mes avall, i a l´exterior. Ara be, aquesta
simbiosi, fou purament circumstancial, ja que no es perllongà mes
enllà del temps que necessitàrem les aigües del torrent de la
Rambleta, en seguir aprofundint la llera, per sota del nivell de l´
obertura.
 |
| Estalagmita inclinada desafiant la gravetat a modus d´un gran penis en erecció!!! |
Sembla
probable, que aquesta esquerda, en realitat, estigues generada des
d´un bon principi per dues molt pròximes, separades per una paret
central bastant prima, i en conseqüència subjecta a posteriors
esfondraments, que varen cloure amb la seva actual configuració de
dues vies, i diferents nivells en profunditat.
LITOGÈNESI
 |
| Les excèntriques, son senyal segur de corrents d´aire. |
En
l´actualitat, el procés de reconstrucció es localitza únicament
en el tram de l´alçat A-C, arribant a la seva màxima expressió
en la darrera sala, la mes activa amb diferencia. Podria ser, que
fins hi tot, lo febril d´aquesta l´acció, hagués estat el factor
responsable del final sobtat del subterrani, obturant totalment la
seva mes que probable continuïtat.
Els
primers senyals de litogenització actius, els trobem només entrar a
la saleta de la via A-C, immediatament després de superar el
laminador. Les estalactites i cascades, ocupen bàsicament les parts
zenital i parietal, per tant, podem imaginar-nos-la tota ella
concrecionada amb predomini del color marró terrós. A la sala
superior, que te accés tant des del centre del laminador cap amunt,
com des del costat dret, uns metres abans d´iniciar el primer
descens, trobarem un orgue d´uns 3´5m d´alçada que no ha estat
gaire visitat.
A partir
d´aquest indret, i durant tot el descens, va desapareixent aquesta
profusió, limitant-se a tímides presencies aïllades, tant en
sostres com a racons i parets.
 |
| Detalls de litogènesi de la darrera sala |
 |
| Detalls de litogènesi de la darrera sala. |
Pocs
metres abans d´arribar a la darrera sala, ara si, ens sorprèn la
gran presencia de tota mena de formació. Podrem admirar, des de
banderes ben ondulades i gairebé cilíndriques, a estalagmites d´un
diàmetre regular d´uns 10 cm, que creixen desafiant la gravetat,
mostrant una inclinació sostinguda de 20º-25º, amb mes de 2m de
longitud, comparable a un formidable fal·lus en plena erecció!!
Aquest fenomen, degut bàsicament a una circulació d´aire descendent i molt regular, ens indica la mes que possible connexió amb l´exterior, ja sigui a traves de conjunts de fissures impracticables, com d´alguna escletxa encara no descoberta. No es tracta de la única proba, de l´existència del corrent, ja que també podrem localitzar de forma dispersa i esporàdica, algunes excèntriques, que amb la seva presencia així ho testimonien.
Aquest fenomen, degut bàsicament a una circulació d´aire descendent i molt regular, ens indica la mes que possible connexió amb l´exterior, ja sigui a traves de conjunts de fissures impracticables, com d´alguna escletxa encara no descoberta. No es tracta de la única proba, de l´existència del corrent, ja que també podrem localitzar de forma dispersa i esporàdica, algunes excèntriques, que amb la seva presencia així ho testimonien.
Orgues,
alguns d´ells blancs, d´altres amarronats, i estalactites de tota
mena completen tota la decoració litogènica d´aquesta afortunada
sala.
No hem
localitzat cap columna pròpiament dita, element molt present en
canvi, a les darreres sales de la 1.
CLIMATOLOGIA
Degut a
que les característiques de la zona i les cavitats, son gairebé les
mateixes, vos puc remetre a l´igual que en altres apartats, a
l´article del 13 de desembre del 2015 d´aquesta saga, en el
pressent bloc.
BIOLOGIA
 |
| En Rafel al final de l´antre |
El nostre
recol·lector de fauna subterrània, en Rafel Solanas, en aquesta
ocasió, va capturar els següents exemplars;
2 –
Laemostenus (Pristonichus)
1 -
Trichoptera – Trichoptero
Tots tres
pertanyen a l´especie de Troglòfils comuns.
ARQUEOLOGIA
Es
localitzaren alguns fragments de ceràmica molt recent, (parament de
la llar, plats, gots de fang cuit), possiblement pertanyents a finals
del període de la guerra civil espanyola, ja que pel que sembla ser,
aquesta caverna fou utilitzada com amagatall per varies families, que miraven de protegir els seus bens (Aliments bàsicament) tant del Maquís com de la Guardia Civil.
CLOENDA
La
recerca de la 1, continuarà el proper mes de maig - juny . Els dies
son encara per concretar, si algun dels lectors es sent amb ganes, i
pot col·laborar, només cal que contacti amb nosaltres, mitjançant
un comentari en aquesta entrada.
Salut
camarades!!
Quim
