FONT DESPATLA COMARCA DEL MATARRANYA
 |
| Fontdespatla vista des de la cova |
INTRODUCCIÓ
Els
dies que van del 5 al 10 de juliol del 2016, tant en Ramon com jo
mateix, ens desplaçarem a Fontdespatla , per tal d’aixecar la
topografia de la “Coveta de l´Aigua” Feina prèviament
acordada amb el regidor del consistori, Lluís M. Serrat
Es
tracta d´una cova turística oberta al públic, molt curiosa i que
segons anirem veient al llarg de la seva descripció i
peculiaritats, sens dubtes gratificarà l´esforç de fer-li una
visita.
LOCALITZACIÓ
Arribar
a la “Coveta de l´Aigua”, resulta molt senzill; Situats a la
plaça del poble, baixarem pel carrer St. Miquel, fins trobar
l´encreuada amb la carretera A-1414, allà mateix,
davant nostre, veurem un indicador cap a la “coveta”, (entre uns
altres) a partir d´aquest moment, només ens caldrà seguir
les indicacions. Recorreguts uns 2´5 – 3 km, per una pista semi
cimentada en bon estat, arribarem a una corba molt ample a la dreta,
que ens servirà de pàrquing.
 |
| Camí a la Coveta |
En
aquest indret, ben senyalitzat, s´inicia el camí que en uns 15-20
minuts ens conduïra a la cavitat.
A
uns 45 m. podrem fer un respir en un banc situat a la vorera, i
destinat a tals efectes.
COORDENÀDES
X
= N 40º 47´ 973´´
Y
= E 000º 04´ 326´´
Z
= 870´5 msnm.
DESCRIPCIÓ
DE LA CAVITAT
Un
cop estacionat el vehicle, iniciarem l´ascens pel corriol que
després de superar 78m de desnivell, ens situa sobre una petita
terrassa allargassada, on a l´extrem dret, i ben protegida per una
solida porta metàl·lica, localitzem la boca de la cavitat.
D´immediat,
accedim a una mena de petit vestíbul, (197º SO) aquí, per raons de
seguretat, ens haurem de subjectar un casc, (A càrrec de
l´empresa) no tant pel risc de caiguda de pedres, (cosa que
escassament succeeix a l´interior de coves turístiques), si no mes
aviat, per tal no ensopegar amb el cap, contra alguns puntuals passos
de volta baixa, en els que per força ens haurem d´inclinar.
Acte
seguit, ja equipats, iniciem la davallada al “pou del diable”
(4´40 mp.) mitjançant unes escales de ferro, (163º SE) que ens
dipositen a “L´encreuada de les bruixes”. Localitzats en
aquest punt, amb 4 possibles direccions, optarem per seguir rectes
(131º SE) fins arribar a l´ala d´una sala (La sala invisible) on
el terreny s´eleva en forma de rampa i les parts altes, son poblades
de concrecions estalactítiques.
 |
| El pou del diable. Al fons L´encreuade de les bruixes |
El
recorregut, de forma trapezoïdal, aconsegueix circumdar-la gairebé
sense adonar-nos de que, en realitat ens trobem en una mateixa
estança, on el sostre només contacta amb el terra en un únic punt
ben camuflat, a mena de tenda de campanya d´un sol pal.
(
290º NO) Es l´angle des d´on podrem observar, amb finalitats
didàctiques, uns quants rat-penats, (Myotis Myotis - Rhinolophus
ferrumequinum, Pipistrellus-Pipistrellus, etc... Genuïns residents
d´aquests paratges).
 |
| Zona dels rats penats |
Abandonant
el lloc, regressarem novament a “l´encreuada de les bruixes” Si
mes no, ara seguirem aquesta prolongació de la galeria (34º NE) Ben
aviat, i a la nostra esquerra, ens sorprendran dos simpàtics
personatges de l´era de les cavernes, (paleolític) donant-nos la
benvinguda. Aquest espai, anomenat “dels troglodites” ens
dirigeix en el seu extrem, a una petita finestra oberta a través de
la roca, d´es d´on podrem gaudir d´un àrea temàtica, dedicada al
procediment científic, empleat a l´hora de realitzar excavacions
arqueològiques. (La Cambra de les cates) (83º NE).
Retrocedint
uns metres, penetrem a la “Galeria de les ànimes”,
(perpendicular a l´anterior) (125º SE). A poc d´iniciar el seu
trajecte, visualitzarem en el sostre, uns gravats sobre la pedra
calcària, en forma de pentalfa, (Estel de 5 puntes) que sens dubte,
ens indueixen a pensar sobre els símbols utilitzats en antics i
obscurs rictus satànics o de bruixeria...
 |
| Pentalfes |
Seguint
la progressió, a la nostra ma esquerra, i a ras del terra, ens
percebrem de l´existència d´una gatera (fora del recorregut
visitable) que ens introdueix en un passadís de volta baixa, i
sentit paral·lel al principal. Aquest, troba la seva fi, davant d´un
pas molt estret, que ens obligarà a treure´ns el casc per tal de
forçar-lo, i que a l´hora, connecta amb un reduït cambril mes
elevat, on el primer que salta a la vista, es l´única cascada
fòssil de gorgs, o mini gorgs esglaonats de tota la cavitat.
 |
| En Fede amb els simpatics neolítics |
Reculant
pel conducte estret, aprofitem una darrera escletxa, amb la finalitat
d´incorporar-nos novament al corredor general.
Aquí
estant, si gosem a alçar la mirada sobre els nostres caps,
contemplarem una pronunciada concavitat (+7 / 8 m) anomenada “La
xemeneia de l´infern” producte inequívoc de l´excavació inversa
(d´abaix a dalt) que l´enorme força tur-billonar va
exercir en el seu moment sobre aquest punt.
 |
| La sala de les cates |
Sense
gairebé moure'ns del lloc, podrem detenir-nos en un parell de
parades, per tal d´observar un reduït embornal, (El sifó) on
llisquen les aigües procedents de les filtracions, sempre cercant
nivells mes profunds.
 |
| La galeria de les ànimes |
Val
a dir, que ja estem a molts pocs metres del final del recorregut
turístic. Aquest, es produeix en la darrera cambra anomenada “la
font encantada”. Es tracta d´una petita cadolla calcificada, on
s´acumulen les aigües procedents d´un constant degotall zenital.
Es precisament d´aquest bassiol, d´on pren el nom la “Coveta
de l´aigua”
 |
| Galeria de les ànimes, a sobre trobarem la xemeneia del´infern |
A
partir d´aquest moment, podrem donar per finalitzada l´agradable
aventura, i ens tocarà refer gairebé tot el traçat, fins eixir
novament a la llum del mon exterior.
CONSELLS
ÙTILS
Malgrat
estar equipada amb il·luminació elèctrica, es bona idea carregar a
la butxaca una lot, o frontal, per disposar de llibertat, a
l´hora de recrear-nos en detalls d´interès personal.
 |
| La xemeneia de l´infern |
Es
poc menys que imprescindible, un calçat adequat per la muntanya.
Cal
tenir present, que la mitjana de temperatura ambient durant tot
l´any, es situa al voltant dels 11º C, i l´humitat relativa entre
el 82 i 93 %
La
roba mes adequada, es l´esportiva, tot sabent que no ens embrutarem.
Encara
que sigui estiu, una màniga llarga no ens farà cap nosa.
Es
prohibit fumar, tant en l´ambient exterior com a l´interior; el
primer pel perill d´incendi, i el segon per raons de sanitat
pública.
ESPELEOMETRIA
Recorregut
visitable ............. 74´60 m
Recorregut
total .................. 102´768 m
profunditat
max ................... 5´90
m
ESPELEOGÈNESI
Per
tal de poder fer-nos una idea sobre la formació d´aquesta cavitat,
haurem de retrocedir imaginàriament en el temps, entre uns 225 - 65
milions d´anys, situant-nos en plena era Mesozoica, i centrar-nos
mes concretament, a finals del període Triàsic, principis del
Juràssic.
El
relleu paisatgístic, com es de suposar, no tenia re a veure amb el
que avui podem admirar, dons el fons de la vall de la riera del
Barranc de la serra de Fondespatla, amb seguretat seria molt mes
elevat, i no excessivament per sobre d´ell, tímidament despuntarien
les primeres mostres d´un paquet rocallós, format per diverses
menes de calcàries dolomítiques (Puig del corb – Punta umbría)
on podríem trobar; dolomies carniolars, franges dolomítiques
grogues, roges, i negres.
La
cova s´obre en la actualitat, bastants metres per sobre del tàlveg
que amb tota seguretat fou el que en el seu moment, aportaria la
força hidràulica necessària per tal d´excavar el global del
subterrani.
Es
tractaria dons, en els seus orígens, d´una junta d´estratificació
excavada pel seu contacte amb les aigües de la torrentera, cercant
nivells inferiors.
També
hem de considerar la probabilitat, de que l´accés primitiu, es
situes a bastanta distancia de l´actual, en direcció al centre de
la canal. L´erosió i eixamplament de la mateixa, la feu retrocedir
fins on es en els nostres dies.
Ja
a l´interior, podrem percebre amb claredat i gairebé durant la
totalitat del seu recorregut, concavitats tant de caràcter parietal
com zenital, (cops de gúbia) que ens proporcionen un testimoni
inequívoc, de l´enorme força tur-billonar que, les grans
aportacions imprimiren sobre elles, arribant a l´extrem, de perforar
en sentit invers, fet originat i a posteriori potenciat, per l´efecte
de les aigües que no podien ser absorbides pel sistema de galeries
existent. Indici preclar de que amb molta probabilitat, el pas es va
veure molt limitat u obstruït del tot, de forma mes o menys sobtada,
en un moment clau de la seva evolució, provocant el consegüent
augment de la pressió hidrostàtica en tots els sentits. Així ens
ho delata la presencia de “La xemeneia de l´infern” diàclasi
eixamplada i situada a pocs metres del final de la galeria de “Les
ànimes”.
Òbviament,
aquest moviment tectònic, va canviar radicalment i de forma
irreversible tant la gènesi com la litogènesi de tot el fenomen
subterrani conegut.
A
“grosso modo” sis fases bàsiques podem distingir en la seva
creació;
1
/ Procés de fissuració tectònica.
2
/ Procés d´abrasió mecànica i dissolució química.
3
/ Falla o plegament tectònic, que causa l´amputació de l´antre.
Etapa de màxima pressió hidrostàtica.
4
/ Suspensió progressiva, d´aportacions hídriques, degut al
desplaçament del torrent.
5
/ Procés de sedimentació
6
/ Procés re-constructiu o litogènic que encara continua en els
nostres dies.
Es
tracta dons, d´una cavitat en estat fòssil, i en plena fase
re-constructiva. Tal com podem intuir del que es desprèn de tot
l´anteriorment exposat, el seu recorregut en el
passat, arribà a desenvolupar molta mes longitud i profunditat.
 |
| Altimetries |
Si
per algun lloc podríem sospitar d´alguna mena de continuïtat
natural, sempre tenint pressent que es tracta de pura especulació,
seria sens dubtes, uns quants metres pel damunt (Entre 9 i 12m) de la
cambra de la “Font màgica”, degut a la presencia d´una petita
falla, o plegament tombat amb fractura (NE-SO) que en el moment de
produir-se, va cegar o seccionar progressivament, la galeria de les
ànimes en aquest precís indret.
En
conseqüència, la troballa d´una hipotètica prolongació, seria
sens dubtes factible a costa de practicar feixugues i perilloses
perforacions, partint del sostre, i en sentit ascendent, sempre
seguint la junta o línia de trencament, fins trobar l´enllaç . El
presumpte hipogeu, apareixeria absolutament verge, molt concrecionat
i completament net de fum, certificant una evolució totalment
independent i diferenciada de l´anterior.
 |
| Climàtica (En Ramon) |
Tanmateix
existeix la possibilitat, ( molt mes improbable) de resseguir el
traçat subterrani sobre la superfície, per tal de localitzar algun
avenc o cova, que permeti connectar amb l´interior de la mateixa,
aconseguint així ampliar el complexe. Sobre tot, dedicant especial
atenció prospectiva, a la zona perifèrica afectada per l´esmentada
efracció.
LITOGÈNESI
El
procés re-constructiu que presenta la cova, no es especialment
abundant en el tipus de concrecions habituals, si mes no, denota una
mena de recobriment bastant generalitzat i de gruixos molt regulars
en distintes àrees. La majoria d´elles en estat de descomposició,
i en d´altres, es pot observar com es reinicia el procés,
això si, morfo - litogènicament diferent, i procliu als cànons mes
tradicionals.
 |
| L´embornal |
Aquest
fenomen, corrobora d´alguna manera la tesi d´un esquinçament
sobtat, o bastant ràpid en el temps, de la “Galeria de les
ànimes”, en el seu darrer tram de desenvolupament, lo que provocà
que la cavitat romangues completament inundada d´aigua, durant uns
períodes temporals relativament llargs, ocasionant que l´osmosi de
la roca calcària, retingues el carbonat càlcic (Ca CO3) entre els
seus porus, tot conferint-li un aspecte homogeni d´arrebossa-ment
global, que arredoneix i suavitza el seu relleu.
Aquest
estancament, propicià també, un retard considerable a l´hora
d´iniciar la creació de formacions d´origen gravitacional;
canícules (macarrons), estalactites, estalagmites senyeres,
cascades, òrgans... amb tota la seva voluptuositat i riquesa
mòrfica.
 |
| Columnes ennegrides en les parts baixes |
No
s´observen cap mena d´excèntriques, en part, per l´esmentat
retard, i també òbviament, per l´absència de corrents d´aire, la
qual cosa testimonia d´alguna manera la seva estanquitat.
Percebi'm
un segon cicle, on el procés de construcció es fa evident, i
llavors si, apareixen amb certa profusió formes concrecionades
parietals – zenitals. Les columnes fan acte de presencia, sobre
tot, en les parts baixes d´estances i passadissos, recolzant la tesi
del retard, dons evidencien joventut.
 |
| Mini gorgs ecalonats, ja en procés de descalcificació |
Crida
l´atenció, a l´interior d´un cubill apartat del circuit
visitable, l´existència d´un seguit de mini gorgs
escalonats, en una rampa semi cònica, (ja en descomposició), que va
estar creat per les minses contribucions regulars, que tanmateix,
foren la causa del seu propi assecament, degut bàsicament a l´aport
dels sòlids groguencs, (sofre?) que ocasionaren la seva oclusió.
 |
| Procés de reconstrucció litogènic |
L´esser
humà ha deixat malauradament la seva empremta d´in fra-valoració
de la natura, inconfusiblement expressada en la ruptura i espoli
sistemàtic, d´estalactites i d´altres concrecions que trobaren a
ma.
Tanmateix,
de la obscura coloració de parets, i sostres, deguda sens dubta a
una abusiva proliferació en l´us de teies.
Aquesta
il·luminació tan arcaica, podria haver-se iniciat ja amb
l´arribada dels primers visitants, (transhumància) molt abans de
produir-se els assentaments humans a la zona. Un adequat estudi
arqueològic, podria aportar molta llum al respecte, documentant les
l´edats del paleolític, bronzo, i ferro Fontdestpalí.
Durant
el passat mes recent, tant pastors, llenyataires i curiosos,
utilitzaren aquest sistema d´il·luminació, per tal d´anar a
cercar aigua per beure, en el darrer toll que dona nom a la caverna.
 |
| La font màgica, bassiol d´on pren nom la Coveta de l´Aigua |
GEOLOGIA
GENERAL I LOCAL
Obra
dels grans moviments tectònics continentals, han estat les
configuracions geològiques actuals.
L´àrea
interessada a la que fem referencia, inclou (entre d´altres) i a
grans trets, el municipi de Fondespatla com part integrant de tot el
conjunt anomenat “Zona Septentrional Plegada” (Beseit- Portal
Rubió)
EL
TERCIARI
El
trobem representat pels següents materials; Interposicions de certs
d'espuntaments constituïts per conglomerats, compostos de còdols
procedents de calcària i matriu argilosa. Les proporcions poden
oscil·lar entre els 5, i 60 cm.
El
potencial del paquet, pot arribar als 30 m, si mes no, no es disposa
en l´actualitat d´elements suficients com per poder oferir dades
més precises. Només per les referencies circumdants, podrien
situar-lo entre l´Oligocè i el Miocè Inferior.
EL
SECUNDARI
El
domini de les calcàries, i margues del Cretàcic, gairebé s´estén
fins les parts centrals de la regió, davallant cap a formacions
litogèniques del Juràssic i Triàsic, amb petits afloraments de
pissarres Paleozoiques. L´aplegament s´exhaureix sobre una estreta
franja, integrada per sediments costers neògens, que van conformant
la plana de Castelló.
TECTÒNICA
Sobre
el present esquema, es posen també de relleu les principals zones
estructurals de la part oriental de la Cadena ibèrica.
El
territori queda emplaçat entre la unitat central subtabular (Ares de
Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada (Beseit Portal Rubió).
Producte
d´aquesta configuració geològica, son les nombroses falles
verticals que afecten series poc plegades especialment en la part
sud, i plecs mes estrets i poc fallats a la part nord.
 |
| Final de la cavitat |
FALLES
Prou
coneguda es la falla del Regatxolet amb direcció NO-SE de 15 km de
longitud presentant una bifurcació en dos sentits.
El
salt produït es realment gran, i arriba a posar en contacte
l´Aptiens superior, amb materials datats del Portlandià –
Valanginià. Elevant en conseqüència, la part Juràssica del
Bogaral i enfonsant la Cretàcica de castell de Cabres. La magnitud
del desnivell arriba a l´ordre dels 600 m aproximadament.
La
falla de Sta Àgueda, separa 2 grans regions estructurals; la Plegada
i la Sub-tabular amb direcció E-O in flexionant-se cap el N.
DESCRIPCIÓ
PARCIAL
Constitueix
bàsicament la zona representada per la conca de la població, camps
de conreu i l´elevació del massis format per la Penya del Corb 1002
m, i la Punta Umbría 1054 msnm. Incloent-hi la riera intermitent del
Barranc de la Serra, que frega l´extrem est de la població.
 |
| Retorn a la superfície |
Crec
empobrir molt, la descripció de la formació d´una zona geològica
separant-la arbitràriament de la resta de fenòmens amb els que ha
interactuat, i continua fent-ho. Per aquesta raó, he cregut
convenient aportar tota l´informació anterior, que servirà de marc
referencial per tractar d´entendre només, aquesta limitada fracció
de tota la seva complexitat.
El
factor que considero determinant , (En aquest concepte parcial) i
principal motor de transformació concreta sobre el terreny, es sens
dubtes el poderós encavalcament E-O que, degut a la seva
extraordinària potencia ha arribat a contactar directament,
materials pertanyents al Triàsic - Juràssic (d´entre 208 milions
d´anys, amb elements pertanyents al terciari, paleogen oligocè ( 35
– 27 ma.) produint un salt aproximat de 179 ma. i que resta
íntimament relacionat amb la falla subterrània que transcorre
paral·lela al peu de tot el massis. Gairebé segueix bona part del
traçat de la carretera A-1414 fins uns 250 m, passada la població,
en que la zona mes desplaçada cap a l´est, s´hi veu afectada o,
inclosa. Per exemple, el bar fonda de ca l´Aparici, i les piscines,
un a cada costat per situar-nos).
Els
moviments mecànics combinats i derivats d´aquestes forces
tectòniques, els podem sintetitzar a grans trets, a través de les
seves transformacions físiques sobre el paisatge. Aquestes es
manifesten en ; l´esfondrament del sinclinal, o vall (Fosa
tectònica) i l´elevació de la serra de Fondespatla creant
l´anticlinal (Horst o altiplà tectònic) Aquest, es a l´hora,
empenya't de baix a dalt, in-flexionant-lo en direcció a
l´embassament de la Pena, O-E.
Moviments
recíprocs i per tant idèntics, si mes no, mes complexes degut a la
presencia d´altres falles, i plegaments, tanmateix situats en la
direcció oposada, son; les elevacions de l´ermita de St. Miquel,
(808m) (contrafort de la Molinera 968-969m) NO, i Sta. Bàrbara
(888m) NE. Tots ells es veuen implicats en un mateix sistema o graben
tectònic.
Conseqüentment,
la Coveta de l´aigua, excavada en materials compactes constituïts
per diverses calcàries dolomítiques, segueix els desplaçaments
geològics i s´eleva solidaria amb el bloc muntanyós,
distanciant-se a l´hora de la superfície de la fondalada.
Observem
també, una petita falla o anticlinal tombat, molt pròxim al
subterrani (NE-SO) fenomen que molt probablement ha estat el causant
del seu sobtat escapçament, sobreentenent-se que la possible
continuïtat, es situï alguns metres pel damunt de l´actual “Cambra
de la font màgica”, tal com ja he apuntat en la seva gènesis.
Podem
incloure l´àrea de les terres de conreu, com zona sedimentària,
integrada bàsicament per restes de conglomerats, arenisques i
argiles roges, pertanyents al terciari, Paleogen – Oligocè
(Estampiens – Sannoniens).
Quim
