UNA
VISITA MOLT RECOMANABLE PER A TOTS ELS PÚBLICS, I ESPECIALMENT PELS
“TRENERS”. (VILANOVA I LA GELTRÚ - GARRAF)
 |
| Vista aèria de la disposició del museu |
INTRODUCCIÓ
El
divendres 22 de setembre 2017, varem decidir que d´una vegada per
totes havíem d´anar a visitar el Museu del Ferrocarril de
Catalunya, cosa que ja ens voltava pel cap des de feia temps i que
per aquelles cosses de la vida, es van deixant per un altre dia...
Sentíem molta curiositat per tal de poder apreciar i tocar d´aprop
aquells vells enginys, veritables pioners de l´avens d´una societat
que ho demanava a crits, per la pura necessitat d´iniciar la gran
revolució que encara avui no s´ha aturat. També, com no, observar
l´evolució dels mateixos fins els nostres dies.
 |
| Simulació de la sortida del Talgo del tunel de l´Argentera |
Finalment
l´ocasió es feu palesa i aprofitant el compromís d´anar a veure
la part de família que resideix per aquelles contrades, ens servírem
de l´avinentesa, i allà férem cap.
 |
| Finestreta de bitllets de l´estació de la Granada del Penedes |
Abans de
creuar el llindar de l´accés al recinte, en una porta que es troba
encara a l´exterior, tapiada i decorada a mena de Túnel de
l´Argentera, ( 4.044m línia Barcelona- Madrid) ) i simulant una
sortida a tota velocitat, ens dona la benvinguda una
“semi-locomotora” Talgo III del 1964, (La Verge del Carme) de
76.000 kg, que podia desenvolupar fins a 160 k/h (Krauss Maffei /
Maybach – Mercedes Benz)
 |
| Maqueta en miniatura amb paisatge |
El que si
que vos puc assegurar desprès de la nostra estança, molt al marge
de les meves valoracions personals, es que si vos agrada el tema,
gaudireu molt de les “Joies” que allí trobareu exposades.
UNA MICA
D´HISTORIA
El museu,
aprofità per a les seves instal·lacions, un antic dipòsit de
màquines a baf de finals del S.XIX, integrant i rescatant a l´hora,
un magnífic conjunt arquitectònic industrial propi de l´època,
ara destinat exclusivament a finalitats culturals. En els seus temps,
aquest complexe, va arribar a ocupar a mes de 900 treballadors.
Finalment, fou tancat el 1967.
 |
| Antiga taula d´enclavaments de l´estació de França BCN |
De totes
maneres, el Museu del Ferrocarril de Catalunya, inicià el seu
viatge com a tal, el 5 d´agost de l´any 1990, ara be, el fet que
realment impulsa la necessitat d´obtenir-ne profit d´aquelles
instal·lacions, per tal de convertir-les en un referent europeu de
la historia del transport ferroviari, es produeix al setembre del
1972, amb motiu de la celebració del XIX Congrés de Modelistes
Europeus del Ferrocarril (MOROP). Finalitzat aquell congrés, tot el
material exposat, va estar retirat i els edificis clausurats, fins el
1981, data en que els diversos organismes públics (Generalitat de
Catalunya, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú més Renfe) es
posaren d´acord per tal de crear una entitat que aplegués de forma
permanent tot el parc mòbil i estris que havien de ser
desballestats. Així naixia aquell projecte de pinacoteca
ferroviària, que acabaria formant part del sistema del Museu de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
 |
| Excel·lent maqueta, possiblement una Mza. 2-4-0 del 1914 |
|
|
|
|
 |
| Impressionant detall del rodament i bieles de la MZA 2-4-0 |
L´any
1992, la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, es feu càrrec
del seu equipament i gestió. Actualment, l´Associació de Socis i
Col·laboradors del Museu, formen un reduït grup de voluntariat, que
carreguen sobre les seves espatlles, la titànica tasca de mantenir
en condicions dignes, tota la gran col·lecció de vehicles que allà
es poden admirar. Donada la precarietat de la situació, (manca de
voluntaris) si alguns dels lectors s´animen a aportar la seva
desinteressada col·laboració, segur que sempre serà ben rebuda.
 |
| Maqueta del Talgo GIF |
 |
| Maqueta d´un vagó Talgo amb sistema pendular |
LA VISITA
A
l´entrada, passem per una taquilla, restaurada de l´antiga estació
de La Granada del Penedes (El preu actual, l´especifico al final de
l´article) Un cop superat aquest tràmit, ja estem en disposició
d´iniciar el recorregut.
Existeix
la visita guiada, molt recomanable per aquells que no coneixen gaire
be la matèria. Si anem per lliure, podem començar per explorar el
contingut del mateix edifici principal.
Es tracta
de la gran sala compartimentada, on podrem admirar des d´una
fantàstica maqueta de trens en miniatura, amb paisatge inclòs,
una estació d´època a mida real, parc infantil, serveis,
i diverses maquetes de molt bona manufactura construïdes a diferents
escales . També disposarem d´auto servei bar, Audiovisuals (30
minuts, Català, castellà, anglès i francès) Botiga de records, i
la magnifica biblioteca especialitzada. Una de les peces mes
interessants, baix el meu estricte criteri, es sens dubta, la taula
d´enclavaments, artefacte de control manual, des d´on es podia
gestionar tot el transit diari de trens a l´Estació de França,
(BCN) abans de l´arribada dels sistemes informàtics.
 |
| Harland, o "Fustomer" quins recodrs!! |
|
 |
| Interior del Harland |
 |
| Lavabos del Harland qui no els ha fet anar?? |
Només
eixir al recinte exterior, ben delimitat per les tanques, el primer
que s´ens presenta a la vista es, “La Tereseta”, o “La Clot I”
maquina remolcadora de maniobres (1885 -Belgica – 125 cv, - 7000
kg). Degut a la seva escassa potencia, aviat va quedar obsoleta i
encetà una nova etapa vital com caldera fitxa, o planta motriu de
serveis auxiliars, tals com la maquinària dels tallers. L´espai
que l´envolta, es el denominat Gumà, consta d´una
varietat de dipòsits elevats edificats amb diferents materials, i
equipats amb sistema de desmineralització d´aigua d´abastiment
per a les locomotores, sent un d´ells (El construït d´obra) re-
aprofitat per oferir al visitant una exposició que dona a conèixer
l´epopeia de l´arribada, i el paper fonamental del ferrocarril a
Vilanova i la Geltrú.
 |
| Unitat del funicular de Vallvidrera |
En
l´annex, zona de mercaderies, estan disposats tres tipus de vagons,
entre ells, un classe J, una tremuja TT3 i un tercer XX, tanmateix,
una mostra dels diferents amples de via utilitzats arreu del mon.
 |
| Maqueta amb funcionament a vapor |
 |
| Cabina d´una Mikado 1-4-1 |
D´ací,
podem accedir a la rotonda (quadrant oest, sota sostre) per tal de
gaudir de l´esplèndida col·lecció, de locomotores a vapor (28
exemplars en total, dins i fora del cobert) considerada una de les
més destacades de tota Europa, entre elles “La Mataró”el primer
tren que va circular a la península 1848. També podrem observar,
tan una unitat de l´antic funicular de Vallvidrera, com un Harlan
(visitable), el popular “Fustomer”, tanmateix, el bogi de fusta
(conjunt de rodes o carretó giratori amb suspensió compartida).
Gairebé amagat al final, descobrirem també un “Ou”, vehicle
automotor de transport, destinat al personal de manteniment. Tampoc
falten algunes maquetes d´extraordinari valor, fetes a ma per
veritables enginyers i que poden funcionar amb el mateix sistema de
tracció que les seves homònimes grans.
 |
| Magnifica maqueta de la "Mataró" |
En el
quadrant nord, resten ubicades les mes modernes en ordre progressiu,
fins arribar a quadrant est, on son exposades, des de les mes
elementals elèctriques, fins els primers Talgo.
Enclavat
al centre d´aquesta enorme plaça, no passa inadvertit el pont
giratori, utilitzat per encarrilar els vehicles a qualsevol de les
diferents vies, on puguin ser requerits.
 |
| Visió dels baixos d´una "Mamut" amb els tubs de l´arena per les rodes |
En el
quadrant sud, s´allotgen, davant la façana dels antics tallers, i
la nau del pont grua, un vagó actual, més una maquina “MZA 651”
(2-3-0) “Compound” també la obra mural de l´escultor català
Josep Maria Subirats, que fou instal·lada en un principi a l´estació
de Sants, i que durant unes obres de rehabilitació, es traslladà
provisionalment al museu, on sembla que ha trobat la seva llar
definitiva.
 |
| Quadrant nord |
RELACIÓ
DE LES LOCOMOTORES A VAPOR MES INTERESSANTS, PRESENTS AL MUSEU,
SEGONS EL MEU CRITÈRI PERSONAL.
 |
| La "Mataró" |
 |
| Vagons de 1ª, 2ª, i 3ª de la "Mataró" |
“
ND
111” La primera de totes, “La Mataró” 1-1-1, Pesava entre
30.100 i 34.700 k. i podia desenvolupar una velocitat de 50 – 80
kh. Fou reconstruïda l´any 1948, a la Maquinista Terrestre i
Marítima, de BCN, com a commemoració del centenari del primer
viatge realitzat Espanya per un ferrocarril. La original, desprès de
molts anys de servei, fou exhibida damunt d´un pronunciat pedestal
durant una exposició al 1876, amb tan mala fortuna que, quant va
arribar l´hora de baixar-la, es desféu un lligam i la locomotora
caigué estavellant-se estrepitosament contra el terra. Va patir
danys molt severs, tant fou així, que esdevingué irreparable, raó
per la qual, fou desballestada. També hi han exhibits tant el
tender, com vagons de 1ª 2ª i 3ª classe, tots ells amb
ambientació interna de l´època.
 |
| MZA 168 1-2-0 |
La
segona; es la “MZA 168”, 1-2-0, (120-2112) fabricada el 1854,
per Sharp & Stewart (Manchester) amb el sobrenom de “Martorell”.
La que podrem observar es encara l´autèntica i per tant la mes
vella del país. Va estar exposada a la Exposició Internacional de
Barcelona l´any 1929.
 |
| MZA 246, 0-3-0 "La Mamut" |
“
MZA
246” Fabricada el 1857, per Ritson wilson & Cail Cockeril.
Una màquina emprada per MZA 0-3-0, (030-2013). Que a l´igual que
l´anterior, es tracta també de l´original. S´utilitzava per tal
de realitzar tasques molt dures, que complimentava força be, sobre
tot, en traçats costeruts amb el remolc tan de mercaderies, com de
passatgers, per aquesta raó l´anomenaren “La Mamut”.
 |
| MZA 571, 0-4-0 "Vilanova" |
“
MZA
571” “La Vilanova” , Locomotora a vapor construïda el 1879
per Sharp & Steward. Es tracta d´una 0-4-0, (040-2019). Va estar
assignada a Vilanova i la Geltrú des de 1949
 |
| NORD 1653, 0-3-0 "Perruca" |
“
NORD
1653” “La Perruca” 0-3-0, (030-2110) de manufactura Andre
Koechin & Cie, fabricada al 1885. Normalment (llevat d´alguna
puntual excepció) van estar cobrint els diferents serveis de la
zona nord-est de la península ibèrica.
 |
| Oest 9, 2-2-0 Hartmann |
“
OEST
9” 2-2-0, (220- 2005) Construïda a Alemanya al 1881 per Hartmann,
va estar destinada eminentment al transport de passatgers. Fou
ingressada al museu amb el nº de registre 00005 (donada per la
companyia)
 |
| Oest 77, 1-2-0 |
“
OEST
77” Any 1884, 1-2-0 (120-2013) també producte alemany sortit dels
tallers Maschinenfabrik-Esslingen AG, i al igual que l´anterior,
pensada per arrossegar trens de passatgers.
 |
| Mollet - Caldes 6, 0-3-0 "Caldes" |
“
MOLLET-CALDES
6” Mes coneguda amb el sobrenom de “Caldes” fou una
excel·lent maquina de vapor, 0-3-0 (030-0233). Fabricada a
Barcelona per la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) Arrossegà
principalment trens de viatgers, i quant fou rellevada, encara prestà
servei com a vehicle de maniobres.
 |
| MZA 651, 2-3-0 Compound |
“
MZA
651” 1901 -1903 , Locomotora a baf 2-3-0 (230-4001) “Compound”
també manufactura alemanya (Hanomag – Hannover Henschel, Cassei i
Maffei) especialitzada en el remolc de trens ràpids. Fou una
comanda de 15 unitats efectuada per la Companyia del Ferrocarril de
Madrid a Saragossa i Alacant (MZA) .( Exposada al quadrant sud)
 |
| Ferrocarril Central d´Aragó 53, 0-6-0 (Mallet - Compound) |
“
FERROCARRIL
CENTRAL D´ARAGÓ” 0-6-0 (060-4013). Sortida de la Mallet-
Compound, Suissa, al 1906, treballà de valent arrossegant
mercaderies pesants.
 |
| MZA 1155, 1-4-1 "Mastodont" |
“
MZA
1155” 1-4-1 (141-2135 ) del 1913, sobre anomenada “Mastodont”
tothom pot deduir mes o menys el per que... Transportà amb
eficiència tanmateix mercaderies com combois de passatgers, a una
velocitat màxima de 115 kh Construïda a Tubize (Bèlgica).
 |
| MZA 1808, 2-4-1 "La Linda tapada) |
“
MZA
1808” 2-4-1 (241-2108). Fabricada per la Maquinista terrestre i
Marítima (MTM) a BCN, l´any en que finalitzà la guerra civil
espanyola (1939) i coneguda com la “Linda tapada” Locomotora de
gran potencia, de servei mixt, podia arrossegar tant trens de
passatgers com de mercaderies amb molta solvencia.
 |
| 5001, 1-5-1 ( sta. Fe) |
“
5001”
any 1942, locomotora a vapor 1-5-1 (151-3101). Mes coneguda com
“Santa Fe” Sortida dels tallers de la Maquinista Terrestre i
Marítima (BCN) A l´igual que l´anterior, maquina de gran
potencia tractora, creada per tal d´estirar tant
combois de mercaderies com de viatgers.
 |
| Renfe, 1-4-1 (Mikado) |
“RENFE”
Locomotora britànica, del 1953. 1-4-1 F, (141F-2101/2348). Coneguda
com “Mikado” enginy elaborat per North British Locomotive
Company.
Aquest
tipus de locomotora a baf, sembla ser que va estar la darrera en
circular per la península. Fou apagada simbòlicament l´any 1975.
 |
| Quadrant est, zona de les elèctriques |
|
|
LES
LOCOMOTORES ELÈCTRIQUES
Com ja he
mencionat mes amunt, al quadrant est de la gran rotonda, resten
exposades les elèctriques, d´aquesta classe no ni ha tantes, si mes
no, gairebé son presents les mes representatives.
 |
| Nord & Renfe 7001, "La Chata" |
“
NORd & RENFE 7001” Construïda el 1921, a les factories d´Euscalduna
Oerlicon al País Basc, va compartir vies amb el vapor durant 44 anys
fins el 1975. Coneguda en l´argot ferroviari com “La Chata” i
classificada com: 270-001 / fou d´un ús polivalent.
 |
| Nord & Renfe 7206, "Cocodril" |
“
NORTE
I RENFE 7206” 272-006, “cocodril” de sobrenom, i fabricada per
Babcok & Wilcox, i Brown Boveri – Oberlicon a l´igual que
l´anterior fou d´us polivalent. Esdevingué una de les usades amb
mes èxit per travessar l´antic túnel de St. Gothard (Suïssa).
 |
| Estat & Renfe 1000 - 1004, "Trans Pirineu" |
“
ESTAT &
RENFE 1000-1004” 280-004, “El trans Pirineu” Ripoll-Puigcerdà
construït sota llicència Caf Secheron a Guipuscoa durant els anys
1929 – 1982. Especialitzada en cobrir trajectes plens de tombs i
revolts tancats, farcits de trams costeruts, raó per la qual es
requeria molta potencia sostinguda.
 |
| Renfe 7807 "La Panchorga" |
“
RENFE
7807” 278-007. Provinent dels EEUU, i de la factoria
Westinghouse (1954) i motejada “La Panchorga”. Dissenyada pel
remolc de passatgers durant gairebé tota la seva vida activa, només
al final, també fou emprada per arrossegar mercaderies.
 |
| 1801, Alco "La Marilyn" |
“
1801”
Fabricada als EEUU per American Locomotives Co. (ALCO) al 1958., fou
importada, al inicis dels 50, per tal d´iniciar la modernització
dièsel del país, dons sortien mes econòmiques que les de carbó i
el resultat era netament molt superior en tots els aspectes. “La
Marilyn” dons així se la sobrenomenava, fou matriculada amb la
placa 318F-001, i destinada gairebé en exclusiva a Galícia i
rodalies.
 |
| Talgo 1983 |
“
TALGO”
Tren Articulat
Lleuger Goicochea
Oriol, 1983, referència 354-001.
Aquesta locomotora fou concebuda inicialment per tal d´estirar
exclusivament trens Talgo, (Encara que finalment, gràcies a la seva
potencia i versatilitat, va acabar arrossegant combois de tota mena)
Fou si mes no, molt ben valorada tant per maquinistes com pels
mecànics, principalment degut a la manca de problemes que oferia. A
tanta avantatja, s´hi va oposar tot un seguit d´accidents
(Tobarra, Chinchilla de Monte Aragón, expres Badajoz... no pas tant
per defecte de la màquina, si no mes aviat per factors deguts a
l´estat de les infraestructures, deficiències en el traçat i
errors humans...
 |
| Dresina automotor "Ou" |
“
DRESINA
AUTOMOTOR OU” De via i obres, construïda artesanalment sobre els
anys 40. Utilitza un motor d´automòbil i se la coneix gracies a la
seva línia de disseny, com a “Ou”. Acomplia la funció de les
necessitats del servei, sobre tot pel desplaçament d´operaris de
manteniment.
 |
| Dresina Manual |
“
DRESINA
MANUAL” Molts de nosaltres, l´haurem vist en algunes ocasions al
cinema, preferentment a les pel·lícules còmiques, on un parell
d´esforçats actors la feien anar desesperadament al principi, i mes
pausadament al final de l´escena...
 |
| Detall del joc de bieles de la "Tereseta" 0-2-0 |
ALGUNES
CURIOSITATS I APUNTS TÈCNICS
En acabar
aquest recorregut literari, que també coincideix amb el de la visita
física, val la pena tenir en consideració alguns apunts que, ens
ajudaran a comprendre tant la duresa de l´ofici, com la complexa
metodologia emprada en la classificació d´aquells enginys.
Generalment,
als països de la mediterrània, la matriculació ens indica la
disposició de les rodes, per eixos, ja siguin tant portadors com
motors. Els motors, els distingim per que van connectats mitjançant
bieles, mentre que els portadors, solen anar o be al davant, o
indistintament al davant i al darrera. Només exerceixen de suport.
 |
| Botiga de records |
Les
locomotores a vapor, com ja he insinuat, no es coneixen tal com
d´altres vehicles per la seva marca o model... Si no que bàsicament
ho fan pel seu nombre i disposició de rodes, o eixos, com es el cas.
Per exemple: una 141 (1-4-1) ens explica que la composició rodant
correspon a 1 eix portador davanter, 4 eixos motors, i 1 darrer,
també portador, (Mikado) Una 241 (2-4-1) senyala a l´igual que
l´anterior, 2 eixos portants al davant, 4 tractors al mig, i 1 de
portant al darrera, (Muntanya). 242 (2-4-2) (Confederació)... Els
trens americans, els classifiquen comptabilitzant totes les rodes de
la màquina, per exemple; una 1-4-1, en aquell país seria una 2-8-2.
 |
| Caldera i instruments de la "Mastodont" |
El factor
rodant, dons, es clau ; a l´hora de repartir el pes, determinar la
velocitat i potència, però sobre tot, l´adherència, dons si les
rodes llisquessin sobre el rail, seria molt difícil posar en
moviment el comboi. Per a tals efectes, moltes d´aquelles
locomotores, disposaven d´un calaix de sorra, que conduïda
mitjançant uns tubs, dipositava una petita quantitat davant mateix
de les rodes, per tal d´assegurar l´adjunció de les mateixes, en
el moment de produir-se l´arrancada.
RENFE, va
adoptar el mètode francès de matriculació, puig que cada
companyia, disposava de diferents codificacions per a la seva
ordenació.
Veiem
tres exemples diferents de placa de matricula:
Matricules
( 230-4001) (242F- 2009) (030-0204)
Plaques 1 2 3
Cas 1;
Descodificació de la 1ª placa;
Després
del referent d´eixos, 2-3-0, (230-4001) i separat per un guió,
trobarem un 2on grup de 4 xifres, que ens indiquen el nombre de
cilindres si es una locomotora amb tender, (vehicle enganxat a la
mateixa que conté el combustible més l´aigua) Així, en aquest
cas sabem que; disposa de 4 cilindres, i es la nº 1 de la seva
serie.
Cas
2; Descodificació de la 2ª placa;
Ens
indica que es tracta d´una 2-4-2F (242F-2009) però com afegeix una
F, adverteix que consumeix fuel-oli. Si no incorporés aquesta F,
sabríem que crema carbó. També, que equipa 2 cilindres, i es la
9ª de la seva serie.
Cas 3;
Descodificació de la 3ª placa:
0-3-0, (030-0204)
correspon a la
d´una locomotora “tanc”, sense tender, aquesta xifra sempre
comença per 0, com podem observar. A més, també ens diu que, crema
carbó i es moguda per 2 cilindres, sent la nº 4, de la seva sèrie.
 |
| Obra mestra. Maqueta d´una 1-3-1 2301 |
Com heu
vist, el mètode es un xic complicat, si mes no, es tracta d´un
sistema d´identificació, que compleix
perfectament amb les expectatives requerides, per tal de classificar
aquesta mena tan prolífica d´enginys. Ara be, com tot a la vida,
només es qüestió de pràctica .
Malgrat
la seva aparença vetusta, (comparada amb la línia aerodinàmica
dels trens actuals) aquelles velles maquines, van resultar ser molt
longeves, dons algunes d´elles arribaren a centenàries, això si, a
costa d´un manteniment gairebé constant, dons entre d´altres,
exigien un continuat engreixament d´eixos i punts de
fricció cada poques estacions. A molts, encara ens resulta familiar,
aquella imatge d´un senyor amb una gorra bruta i rostre mascarat,
sostenint un bon setrill d´oli de cànula llarga a les mans, mentre
anava donant la volta a la locomotora, lubricant i lubricant abans
d´emprendre viatge de nou.
 |
| Vitrina de maquetes |
Un dels
requisits que es demanava per tal de poder accedir al grau de
maquinista, era disposar de coneixements de l´ofici de ferrer, dons
en determinades ocasions, calia efectuar reparacions sobre la marxa,
havent-se d´emprar la caldera a manera de fornal, i la
mateixa via, com enclusa, per tal d´enformar, o unir les peces
afectades.
La vida
de la tripulació del tren, de sempre que fou molt sacrificada, dons
de manera molt semblant als mariners, havien de passar moltes hores
fora de la llar, i per tant, gairebé privats de la vida familiar.
Sobre tot, si tenim pressent que els caps de setmana, s´empraven per
tal de fer neteja de calderes, i determinades tasques de manteniment.
D´aquestes dades, en podem extreure amb claredat, que aquella gent,
esdevenien pràcticament esclaus d´aquells enginys... I per
extensió, dels seus propietaris. Ahhh!!! Els sous?... de misèria.
 |
| Parc infantil |
Com a
darrera informació, obtinguda de fonts solvents, sabem que el museu
ha adquirit mitjançant donació, una locomotora elèctrica Alstom,
de l´Alta velocitat, que de moment no pot ser exposada, degut a la
manca d´espai, pendent d´una millor distribució i d´obres
d´adequació al recinte.
COM
ARRIBAR-HI
Plaça
d´Eduard Maristany, s/n – 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
En tren
R-2, amb bitllet combinat de Rodalies (Entrada al museu inclosa) (Al
costat de l´estació de Vilanova i la Geltrú) I per carretera C-32,
C-15 o be Autopista AP7
HORARIS
DE VISITA I PREUS
De
dimarts a diumenge de 10:30 a 14:30 h.
Dissabtes
de 10:30 a 14:30 i de 16:00 a 19:30 h.
Estiu;
des del 18 de juliol fins el 31 d´agost, obert tots els dies de matí
i tarda
Entrada
general; 6 €
“ reduïda;
4´50 € Nanos
“ Super
reduïda 3 € Jubilats
“ Guiada
general 5 €
(Preus a
data de publicació)
Telèfons
de consulta ; 938158491 - Fax . 938158220
Donada
l´enorme magnitud del contingut, a un servidor, malgrat estar
gairebé tot el matí passejant, li van quedar per observar moltes de
les joies amb el detall i l´atenció que mereixen, raó per la qual,
podeu estar ben segurs, que hi hauran més incursions.
 |
| Adeuuuu!!! |
Es
evident que en el present espai, no he fet encabir tot el material
allà exposat, si mes no, ho deixo expressament com al·licient, per
tal vos animeu a descobrir-ho per vosaltres mateixos... Vos puc
garantir que l´experiència paga, i molt be, la pena!!!
Quim
