EL MONTSEC DE L´ESTALL I EL CIM DE LO GRALLER (1331m)
LA
RIBAGORÇA (La Franja-Aragó)
 |
| INICI DE L´ASCENSIÓ |
INTRODUCCIÓ
El
Montsec de L´Estall, el mes menut de tots tres, creat per les
mateixes forces orogèniques que els seus germans catalans, (Finals
del període Cretàcic + - 60 milions anys. (Secundari)) forma part
d´una única cadena muntanyosa d´uns 40 km, de longitud (est-oest)
que abasta les demarcacions de Lleida i d´Osca. Es constitueix en
una elevació intermediària entre els Pirineus i la
depressió de l´Ebre.
Òbviament,
la seva composició rocosa, esdevé idèntica a la resta del massis.
Es tracta d´un material sedimentari, compost bàsicament per
carbonat càlcic (Calcària). Un dels efectes químics que la
caracteritza, es la cavitació deguda a la relativa facilitat amb que
es dilueix al contacte amb l´aigua. Aquesta propietat, dona origen
al fenomen càrstic, i en conseqüència a
l´aparició de cavernes.
L´acció
hidrològica, va tallar la serralada per tres punts; El Congost de
Montrebei pel Noguera Ribagorçana, El Congost de Terradets, pel
Noguera Pallaresa, i el Congost de de l´Escala del Pas Nou, pel riu
Boix (Extrem mes oriental) . La continuïtat del massis queda aquí
escapçada pels contraforts formats per la Serra de la Campaneta i la
de Comiols. (Terciari)
Així
les coses, separat de forma natural pel riu Noguera Ribagorçana i
per l´home de la resta, el Montsec de l´Estall va quedar aïllat en
aquell espai d´aiguabarreig de llengües i cultures anomenat La
Franja de ponent.
La
construcció de l´embassament de Canelles, (1958-1962) al no
contemplar vies substitutòries de connexió amb Catalunya, va
suposar pels pobladors d´aquella comarca, la supressió dels
accessos naturals als seus punts de referència, sobre tot, pel que
fa als serveis i el comerç que li eren tant habituals com
necessaris. Conseqüentment, van veure de la nit al dia com
desapareixien les seves expectatives de supervivència. Tal com era
de preveure, els efectes foren dramàtics, dons gairebé
tots els poblets afectats desaparegueren, deixant només pel
visitant, la sensació de profunda tristesa que podrem sentir a
l´arribar a l´Estall.
 |
| PLÀNOL DEL CASTELL DE BENAVARRI |
LA
SORTIDA
Els
dies 16, 17, i 18 de setembre del 2017, efectuàrem una sortida amb
l´objectiu de conèixer la zona de Benavarri, i de passada
fer l´ascens al pic de “Lo Graller”. Arribada l´hora, el jorn
es despertà nuvolat, amb tanta mala fortuna, que només situar-nos a
peu de camí que puja fins el cim, començà a ploure. En
apercebre´ns de que no tenia cap intenció d´afluixar, finalment,
decidirem donar mitja volta i cap a casa... Si mes no, abans,
aprofitàrem l´estada per tal de visitar el castell de la vila.
 |
| FAÇANA OEST DEL CASTELL - ACCÉS |
Aquesta
construcció històrica, data del S-XI (restes) Esglésies romànica
i gòtica (restes). Muralles del S-XVII. Cisterna gòtica. Muralles
S-XVII – XVIII. Fort de fusellers S- IXX. Paga la pena fer-li una
visita (2 € per cap) Es troba en bon estat de conservació.
 |
| PERÍMETRE INTERIOR |
Com
no teníem cap intenció de tirar la tovallola, varem efectuar un nou
intent el dia 9 d´octubre. En aquesta ocasió, la jornada fou
esplèndida, fins hi tot passarem força calor.
 |
| PLÀNOL DE LA SITUACIÓ |
L´APROXIMACIÓ
La
primera etapa, consistí en arribar a Benavarri, i un cop allà,
encarar-nos per la mateixa carretera, N-230 direcció a Viella. Al
cap d´uns 15 minuts, passem pel costat de Tolba. Si volem, podem
prendre la pista que surt en direcció a l´Estall, ara be,
personalment, no ho aconsello, dons està en bastant mal estat, i
gairebé sense cap indicació. (Fàcil perdre´s)
 |
| ZONA EST. AL FONS EL MONTSEC |
Si
optem per la segona opció, es a dir, la de Viacamp, segons el meu
criteri, l´haurem encertada, dons està ben cuidada i per tant ens
estalviarà maltractar el cotxe en excés. L´inici de la mateixa, es
troba justament al darrera del poble, es senzill arribar-hi. Aquestes
dues pistes, conflueixen una mica abans d´arribar del Mas d´en
Quintillà (Ben senyalitzat) i a partir d´aquest punt, ens espera
una baixada bastant pronunciada que s´allarga gairebé, fins
arribar al derruït poblet de l´Estall. (El tall) (Uns 10 km des
de Viacamp)
 |
| EL MAS D´EN QUINTILLÀ |
Podem
seguir uns 800m més en direcció a Mont-falcó, fins trobar una
corba bastant tancada a ma esquerra, (Coll de Ramis) on clarament
indicat, comença l´ascens a “Lo Graller”. Allà mateix, i a ma
dreta, segons el sentit de la marxa, hi ha un bon espai destinat a
deixar el vehicle. Si tot ho hem fet be, haurem trigat des de
Benavarri, uns 35 – 45 minuts.
 |
L´ASCENS
Al
llarg de l´itinerari que ens espera, tenim tres punts que cal
controlar per tal d´orientar-nos sobre el terreny; el primer es
l´inici, summament fàcil, (el tenim davant). El segon, es el Pas de
St. Miquel, situat una mica abans d´arribar al coll que duu el
mateix nom. El tercer es el cim. Aquests punts de referència, els
podem estudiar abans de començar a caminar, dons son bastant
identificables des del mateix pàrquing.
 |
| IMATGES DE L´ESTALL |
Iniciem
ruta pujant suaument fins arribar dalt d´un petit turonet, i un cop
superat, iniciarem una baixada també suau, fins travessar un
torrent sec que ens apropa ja a peu de muntanya, tot accedint a una
zona boscosa, ( Fins aquí, el camí es ben fressat i prou
visible). Aviat arribem a peu d´un cartell indicador, on situada a
la nostra esquena, i mig tapada per la malesa, trobarem el que queda
de l´ermita de St Miquel (sense sostre, només tres parets i molta
runa).
 |
| PUTS QUE CAL MEMORITZAR |
Es
justament abandonant l´àrea forestal, que el sender es fa mes
difús, ara be, si anem atents, podrem anar distingint les marques
grogues i blanques del PR-HV200 que encara que descolorides, a hores
d´ara, es veuen bastant be. També ens ajudaran les fites, que no
manquen en bona part del trajecte, especialment allà on son més
necessàries.
 |
| INICIANT L´ASCENS, AL FONS EL PÀRQUING |
El
desnivell es fa cada cop mes costerut, amb un traçat d´inacabables
ziga-zagues, tot plegat, fins arribar a peu de cinglera, d´ací al
Pas de St Miquel hi queda poc.
 |
| CARTELL INDICADOR |
Aquest
pas, consta d´un tram estret d´uns 50-70 cm. d´amplada i uns
20-30m. de longitud que queda obert al buit i excavat sobre la
mateixa roca. Ens mostra una magnifica panoràmica que ja fa intuir
el que ens espera mes amunt. Travessar-lo no representa cap problema,
ni existeix sensació de perill.
 |
| ERMITA DE ST. MIQUEL, O EL QUE QUEDA |
D´ací
al coll de S. Miquel, ens resten pocs minuts, i amb un tres i no res,
ens hi presentem. En aquest punt, aprofitem per tal d´hidratar-nos
al mateix peu de l´indicador, dons estem suant de valent.
 |
| PEU DE CINGLERA, |
EL
CIM
A
partir d´ara, caminant gairebé a la bora del penya segat, anirem
pujant i baixant, tot dibuixant pel damunt del rascler, el caprici
del relleu. Al coronar la darrera rampa, apareix davant nostre la
fita que identifica el cim. Mirem els rellotges, i comprovem que
malgrat totes les aturades que hem fet, encara ens ajustem a l´horari
que hi ha previst, 1´45 h. Si fa o no fa...
 |
| EL PAS DE ST.MIQUEL |
El
que podem veure en direcció sud i sud oest, es gairebé il·limitat,
des del més proper, el mateix embasament de Canelles, fins el
Pedraforca, el Moncayo i moltes d´altres muntanyes que no he
reconegut. Al nord, la magnífica i allargassada aglomeració de pics
del Pirineu. A l´est, la impressionant vertical del tallat de la
Matamala que clou al mateix inici, o final... (Segons per on s´agafi)
del Congost de Montrebei (Montsec d´Ares). Ahhh!!, ara que hi
penso, si carregueu uns binoculars, no cal dir-vos que gaudireu molt
més d´aquell fantàstic espectacle visual que, el lloc vos ofereix
gratuïtament, en compensació a l´esforç realitzat.
 |
| PANORAMA DES DEL PAS DE ST. MIQUEL |
Al
nord est, podrem observar també, un bon nombre de rèpliques de la
falla principal. Al costat d´una d´elles, i gairebé mimetitzat amb el
color i el relleu, el poblet de St Esteve de la Sarga, darrera
població abans de baixar al mateix Congost.
 |
| EN EL MATEIX COLL DE ST. MIQUEL |
I
com no, cal destacar la nombrosa presencia, d´àligues reials, que
no pararan de voltar-nos silenciosa però persistentment. Degut a que
ja deuen estar acostumades a la presencia de l´esser humà, passen
molt prop nostre, de vegades, tenim la sensació de que podríem
tocar-les amb només estirar la ma. Son enormes, sobre tot les
femelles, que solen ser mes grans que els mascles, arribant al
voltant dels 2´5 m d´envergadura.
 |
| SERRALADA DEL PIRINEU (VISTA NORD) |
El
temps allà dalt, envoltats d´aquells ocellots, passa volant, (Mai
millor dit) el dia es molt bo, i s´està prou be, si mes no, cal
anar pensant en tornar. Val a dir que, hem previst anar a dinar al
restaurant hotel Mars o Casa Carmen, de Benavarri, (Tot es el mateix)
dons es menja be, a preus raonables. Els dies laborables, serveixen
àpats només fins 2/4 de 3. A la taula i al llit!!!...
 |
| CAMINANT A LA BORA DEL PENYA SEGAT |
EL
DESCENS
Comptant
amb amb el favor de la gravetat, la baixada es fa més ràpida, si
mes no, una hora no ens la treu ningú. Curiosament, arribem a
l´estacionament més cansats que quant hem començat,
però també mes contents, dons ha estat una experiència molt
agradable i de molt bon regust. Del tot recomanable.
 |
| HEM FET CIM |
LA
SORTIDA EN SÍNTESI
Grau
de dificultat = Baixa
Desnivell
a salvar = 525m
Horari
= 1´45 h. + -
L´Època
més adient = Es aconsellable triar dates en les que ja faci fresca,
cal recordar que es tracta de la paret sud. (Octubre-Abril)
 |
| VISTA SUD, EMBASSAMENT DE CANELLES |
MES
INFORMACIÓ
Vaig
adquirir un mapa de la Editorial Alpina El Congost de Montrebei, E=
1/ 20.000 : Es tracta d´una guia bastant complerta, escrita en
diferents llengües (Català, castellà, francès i anglès) Te
l´avantatge de que respecta la toponímia autòctona, si mes no,
malgrat ens serveix perfectament, manca un bocí, el del poble de
l´Estall. Tot plegat es en color.
 |
| VISTA EST, LA MATAMALA (MONTSEC D´ARES) |
També
em vaig fer amb el mapa de l´Editorial Prames nº 20, El Montsec I,
E= 1/ 40.000, Escala molt in-pràctica, (costa de veure) Abarca la
zona que ens interessa, ara be, excepte el mapa, la guia es en BN,
porta molt poca informació útil, i per acabar-ho d´adobar, els
autors, es molesten en traduir els toponímics, del català al
castellà, situant el nom traduït a sobre, i l´original
a sota. (Segurament, deu estar dirigit a gent de parla castellana,
bastant justeta d´enteniment, dons canviant alguna lletra, es
llegeixen exactament igual...) Acudits a part, personalment, em
sembla una actitud deliberada, mancada de rigorositat professional,
sense cap utilitat pràctica, de molt mal gust, i vexatòria envers a
la llengua pròpia de la zona. D´altri, costum inequívocament
associada al franquisme, que sembla ser, encara perviu en alguns
cervells de l´espanya profunda. La guia es només en castellà. Sota
el meu estricte criteri, deixa bastant que desitjar.
 |
| AL PEU DE LA MATAMALA, INICI DEL CONGOST DE MONTREBEI |
També,
si es vol , es pot arribar gairebé fins Lo Graller, amb un vehicle
4x4 per la pista de la cara nord, si mes no, no es ni de bon tros,
tan espectacular com fer-ho superant la falla de la cara sud. I si
no, quina classe de muntanyencs som??
 |
| ÀLIGA REIAL |
El
pic de lo Graller, es igualment conegut per; Tossal Gros, Pic de
Montgai i o de l´Estall.
Fins
un altre col·legues!!!!
Quim
