EL SALLENT DE RUPIT
Osona, el Collsacabra
Barcelona
INTRODUCCIÓ
Rupit i Pruït, integren un sol municipi amb dos nuclis separats (poc
distants, 2´3 k). Enclavat a l´est de la
serra de Cabrera , i situant-se com avant darrer poble de la província de
Barcelona, allotja una població d´uns 278 hab. (2018). El màxim nombre es situà l´ any 1857 amb 1297
hab. Gaudeix d´una superfície de 47´8 km2, molt accidentats, farcits de bosc d´alzines,
boix, roures, rierols i salts d´aigua (anomenats sallents). Tots aquests
ingredients, articulen un espai ferest ideal per caminar, fer barranquisme i
també aprofitar la riquesa cultural, si be de gust es clar. Com podeu notar, l´oferta
que vos proposo no es gens minça.
COORDENADES
X= 42º 1´ 33´´ N
Y= 2º 28´01´´ E
Z= 826 msnm.
COM ARRIBAR-HI
Nosaltres anàrem des de La Floresta (Lleida) raó per la qual, el trajecte mes
racional, passa per Mollerussa, des d´on prendrem la A-2 fins Cervera, i d´ací, agafarem la sortida
518, per enllaçar amb la C-25,
direcció Manresa, Vic. Girona.
Deixarem la C-25 a la sortida 123, Creu de Codines, per enllaçar amb la
C-153 direcció Roda de Ter, on ja connectem amb el carrer Jacint Verdaguer
(C-153). Seguirem per la mateixa cap a
Vic , Camprodon, Olot (Carretera vella
d´Olot). Continuant, farem cap a la BV-5208 que ens deixarà a Pruit-
Rupit.
El trajecte dura unes 2´15 h. Aprox.
per recórrer uns 160 km.
UNA MICA D´HISTORIA
Les primeres construccions de la zona s´erigeixen als voltants del 968, i
es concreten en la parròquia de St. Joan de Fàbregas mes el seu castell. Mes
tard, (S-XII) s’inicia el sorgiment d´un nucli de població, essencialment
noble, que no culminarà amb el nom de Rupit fins el 1951.
Rupit i Pruit, no s´uniran com un sol municipi fins el 1977.
Des de sempre, aquestes poblacions han subsistit en base a una economia
fonamentada principalment en la agricultura de secà; farratges, llegums, patates, cereals, blat de moro,
complementada mitjançant una ramaderia bovina i porcina.
Actualment, sobre tot Rupit, s´ha convertit en un centre d´atracció
turística de primer ordre, on el comerç i la construcció (Respectant sempre les
pautes de la rusticitat, i mantenint l´aire dels segles XI i XII) son la font d
ingressos predominat.
LA SORTIDA
Com gairebé sempre, aquestes
sortides ja em voltaven pel cap feia algun any, només l´inconvenient de trobar
una data adient, es constituïa com el principal escull per tal de no anar-hi.
Finalment, el dimecres 25 de setembre, agafarem els estris i a Rupit-Pruit
férem cap.
Personalment, ja hi havia estat en dues o tres ocasions anteriors, molt
distanciades en el temps, una quant només tindria uns 7, o 8 anys, i les altres
sobre els 30. Ara ja vorejant els 67, he pogut apreciar els canvis molt
substancials que en aquell indret s´han produït. No sabria dir si m´agrada mes, o pel contrari
menys... S´ha perdut la rusticitat
autèntica, i guanya terreny la artificiosa, però si excloem el pàrquing de
l´entrada, (On haurem de deixar el vehicle) la població es mes agradable, ben
conservada i ordenada.
EL SALLENT
Anar a Rupit i no gaudir-ne del sallent amb mes caiguda de Catalunya, (+ de
100m) es gairebé com anar a Paris i no veure la torre Eiffel... o, el Louvre, o ...
Així que, salvant les diferències i malgrat arribar bastant a deshores,
(sobre les 12 del mig dia) després de desdejunar una mica, enfilem la
caminadeta. (Veure mapa)
L´EXCURSIÓ
El dia fou molt nuvolat, però si la
llum no era bona per les fotos, si que ho era per caminar. Des de l´aparcament anem en direcció al nucli
urbà, per fer-ho, haurem d’a travessar el pont penjant sobre la riera de
Rupit. Enfilem el carrer principal i ja
passada la plaça Major de l’església, arribarem
a un plec d´indicadors a ma esquera, on es senyala cap el sallent,
(entre d´altres).
Ens adonem d’immediat
que per tal d´ abordar el camí, cal baixar unes escales que passen per sota
d´una casa ( Can Jonquer) connectant amb
una zona d´horta que, es on realment s´inicia la ruta. Circularem pel costat de
la balma de les Pedretes, on el senderó,
pren un accentuat descens que ens condueix a la confluència del rec d´en
Saltiri, amb la riera de Rupit, (tram esglaonat) ens durà envoltats de paratges de vegetació feréstega, al punt on
haurem de creuar la torrentera, si baixa grossa, tindrem problemes per fer-ho.
Mes o menys per aquest indret, i si ens fixem
en els costers a la nostra ma dreta, podrem divisar dalt d´un serrat l´ermita
de Sta. Magdalena. Una mica mes avall, i
també a ma dreta, guaitarem com les
aigües es precipiten pel sallent del Moli del Rodó.
La font de la Pomareda apareix una mica mes avall a ma esquerra, i ja sense abandonar el mateix corriol, que sempre discorre paral·lel a la llera, el pendent es suavitza. Planejarem una estoneta, abans d´arribar al punt on l´estretor de la vall, paulatinament s´obre a un gran espai, i allà mateix, damunt la roca nua, trobarem la espectacular cornisa del Sallent.
La cornissa del sallent |
Foto en temps de pluges (Xarxa) |
La font de la Pomareda apareix una mica mes avall a ma esquerra, i ja sense abandonar el mateix corriol, que sempre discorre paral·lel a la llera, el pendent es suavitza. Planejarem una estoneta, abans d´arribar al punt on l´estretor de la vall, paulatinament s´obre a un gran espai, i allà mateix, damunt la roca nua, trobarem la espectacular cornisa del Sallent.
Per tal d´observar-lo en la seva magnificència, cal desplaçar-se una mica
mes endavant (per la mateixa vessant esquerra, sobre els cingles de Pujalràs) i
fer cap a un mirador ben equipat amb baranes i seients, des d´on es pot
contemplar la majestuositat d´aquella
vertical, per on es precipiten amb vertigen les aigües de la riera de Rupit.
El temps invertit, tot parant a fer fotos i
petar la xerrada, va estar d´uns 30 minuts, i el desnivell d’ensulsiada
vorejà els 250 m.
Desprès de gaudir-ne, i molt, d´aquell
incomparable marc de natura dinàmica, (la sequera havia esmerçat
notablement la precipitació tot restant-li espectacularitat) calia dons, anar
pensant en la tornada, l´estomac degut a l´exercici desplegat, començava a exigir
el seu inexcusable tribut...
Cami de l´esglesi |
St. Joan de Fabregas |
Ens dirigim dons, cap el temple, que al poc d’avançar, se’ns apareix pintorescament guarnit pels cingles
que delimiten l´extens Pla Boixer, amb
el prominent cim de Rocallarga .
La construcció data del segle XI, (romànic llombard) consta d´ una sola nau en volta de mig punt, i tres
absis en forma de creu. Justament al damunt, s´eleva un cimbori de planta
octogonal coronat amb un far, o llanterna. A l´oest, s´erigeix el campanar de
secció quadrada, i sostre piramidal.
El portal principal, s´obre a la façana de mig dia, i consta d´un accés rematat per dos arcs de mig punt en degradació i un timpà sense esculpir.
A la façana de ponent, hi ha la Rectoria,
actualment transformada en un restaurant on s´ofereixen tota mena de plats
originals de la comarca, envoltat d´un paisatge idíl·lic.
La Rectoria |
Pati de darrera de la Rectoria |
Els cingles de Pujalràs |
Descens fins el Sallent, des d´el
nucli del poble; 30-40 minuts, depèn del que parem.
El reton, passant per St. Joan de Fabregas, es d´uns 40-50 minuts, al marge
queda el temps que li dediquem al temple i el que anem parant.
El desnivell total es de; - 250 m +
270 m (Descens + ascens)
Es tracta d´una excursió gairebé per
a totes les edats, en la que vos garanteixo un bon regust. Salut!!
Quim