El Mont-Roig

EL MONT-ROIG I LA COVA DEL TABAC

AQUEST  ARTICLE  ENLLAÇA  AMB   EL  DEL  CONGOST DE MU     (ANTERIOR)

CEDIT AMABLEMENT PER L¨ICC

Feia temps que s´arrossegava pel meu cap aquesta sortida i quant realitzarem l´anterior al Congost de Mu, tinguérem  ocasió d´observar-la de  mes a prop, la qual cosa ens va esperonar a realitzar-la  a la primera oportunitat que sens presentes.

LA OPORTUNITAT JA ES AQUI    DIA 22 D´OCTUBRE DE 2011

Sortim de Borges a les 8:00 h.  i aparquem sobre la mateixa presa de l´embassament de Camarasa a les 9:00 h en punt.  Hem tingut sort, dons al pàrking nomes  hi ha espai per dos vehicles, i el nostre completà l´aforament. Lloc estratègic, dons l´excursió comença a mol pocs metres en el mateix costat de la carretera, (km 46´7 de la C-13) de no ser així, haurem de deixar el vehicle molt mes lluny, la qual cosa també ens afectarà a l´hora de la tornada, quant segurament estarem mes apurats.

El circuit, (circular) te aproximadament uns 9 km, dels quals; un 40% son pujada, 20% pla i  40% baixada.  Iniciem la caminada dirigint-nos al túnel de la carretera situat uns 50 metres mes enrere, torcem a ma dreta per unes escaletes situant-nos damunt d´un passadís de ciment, que transcorre penjat a la paret.  Aviat trepitgem  ferm avançant en direcció nord.

A uns 900 m del començament, hem canviat d´orientació dirigint-nos a l´est, es precisament on trobem un desviament indicat, gracies al qual tindrem clar que per arribar a la cova encara ens resten 2´2 Km. Fins aquí la pujada es continua, portem 72 m de desnivell.  Poc a poc anem girant de l´est cap el sud i comencem a divisar el congost de Mu. En dies clars, al fons, també es deixa veure Alòs de Balaguer.

Prosseguint la marxa, en breu entrarem de ple a la cara sud. Davant nostre ara tenim el tossal de St. Jordi sobre la feixa del Cinquet, i al fons de la vall, el congost de Camarasa amb el Segre baixant ràpid.  El viarany, sempre ben definit, no deixa de guanyar alçada, acostant-se cada cop  mes al segon i últim rengló d´escarpats. Finalment passem ja al tram que podem qualificar de via equipada, dons hi ha passos instal.lats a base de cadenes i grapes com si es tractes de mini ferrades, i d’ací arribem d’immediat a ...

LA COVA DEL TABAC

Anomenada així pel color de la seva terra, molt semblant al del tabac. Antigament, sen feia extracció per tal de barrejar-la amb aquesta planta un cop esmicolada i aromatitzada.  D´aquesta mescla en sortia el producte anomenat rapè,  que es consumia per via nasal. Els seus efectes  servien per dilucidar l’estat d´anim i fer-lo “escalar posicions”... El que no ens queda gaire clar, es si servia per adulterar el producte, o altrament per potenciar-lo...

Des de que abandonem el dic, fins arribar a la caverna, tot plegat conforma una pendent sostinguda  d´uns 2´6 km.  i un diferencial de 292 m.

Una espectacular boca de forma triangular i d´uns 20 m d´alçada es fa present davant nostre. Situat a ma esquerra, un cartell de la Generalitat ens dona la benvinguda i ens explica algunes de les peculiaritats de la cavitat. Sense perdre gaire temps, ens preparem i iniciem l´ exploració.

Situats a la gran galeria, busquem inútilment les pintures rupestres, sabem d´antuvi que  no es veuen massa be, gracies a la desafortunada acció d´indesitjables que, be potser portats per la ignorància  o pel pur vandalisme van deixar les seves “signatures” a sobre. Les representacions pictogràfiques en qüestió, daten del neolític es a dir, entre 6500 i 3000 anys abans de l´era cristiana. Son enquadrades dins de l´Art  Rupestre de L´Arc Mediterrani de la península Ibèrica. 

El “túnel del metro,” dons així podríem definir tot l´antre, te una longitud de 180 m. i voltes de 15 i 20m. d´altitud . Cal anar en compte amb els dos sondatges mes grans, ja que ocupen gairebé el pas a l´ample,  sobre tot el segon, dons  es bastant fondo i podem prendre mal en cas de caiguda.



Magnifica foto extreta de la xarxa. Autors J.L. Gazquez i Antoni Satorra



No gaire lluny, el sostre cau sobtadament i la continuïtat ens exigeix baixar una mica el cap per passar a la saleta final, de proporcions mes modestes, on son dipositats els llibres de signatures.  Sabem que, aproximadament uns deu metres en direcció nord-est, si cabéssim una petita foradada, sortiríem novament a l’exterior, connectant amb la cova-avenc de la Vall del pas del Sastre, (20 mp, 20 mh.) Es a dir, creuaríem aquesta part de la serralada de costat a costat, construint allò que en diuen en llenguatge tècnic  “una integral”.

La formació d´aquest sistema càrstic, probablement es degué a l´aprofitament per part del riu d´una diàclasi que, creuava el Mont-Roig (N-E, S-O) originant una mena de drecera, que quedà en desús a mida  que les aigües anaren excavant el tàlveg i assoliren nivells mes profunds. Actualment es troba en un estat senil o fòssil. 

A la sortida parem a desdejunar, dons cal recopilar forces per tal d´afrontar amb garanties d´èxit la part mes dura de la sortida, l´ascens al ...

PIC DE L´EXTREM 762 M.

Reprenem la marxa retrocedint novament durant uns 150 metres, fins que trobem unes fites que ens indiquen (A ma dreta) el nou camí a seguir, val la pena aclarir que les indicacions s´han acabat i ara depenem d´aquests petits túmuls de pedres per tal d´orientar-nos.  En ocasions es fa bastant imprecís i no resulta faedor seguir-lo, però sempre tenim els penya-segats que s´alcen verticals a la nostra dreta com referència, dons haurem de caminar molt sovint  gairebé fregant-los.



EL PORTELL

Aquest tram, malgrat en el còmput total guanyem alçaria, també es cert que ho farem pujant i baixant a semblança de les muntanyes russes. Es un trajecte bastant feixuc, en el que trobàrem, sobre tot en els abrics naturals, molts excrements de cabra, la qual cosa fa palesa la seva presencia, encara que nosaltres no en varem veure cap.

Un cop travessat tot el cingle, sortim a una amplia obertura flanquejada per dos turons, anomenada el Portell,  es tracta de l´accés a  la part superior del Mont-Roig.  La rampa es d´uns 30-35º + .  Per no anar fins el turo de  l´esquerra, a trobar la sendera, agafem la drecera que puja pel dret, i la veritat es que va estar un error, dons la tartera feia que de cada dos passos  en reculéssim un, la qual cosa dificultà molt l´ascensió.

Arribar a coronar el pic de l¨Extrem dons, no va estar fàcil, ara be, un cop dalt tots tres coincidirem en que l´esforç realment havia valgut la pena. La vista de la  que es pot gaudir es de 360º, i esdevé un plaer impagable, jeure al solet i degustar una cerveceta en aquest indret, fruint d´aquell espectacle de la natura en estat pur  Diuen que allò que es agradable sempre s’esvaeix de presa, així dons, degut a raons cronològiques  ens hem d´alçar per tal d´encetar ...

EL DESCENS

I ho fem planant per la part superior dels falls de la Feixa, encara que aviat comencem a internar-nos per fragmentades rouredes, on la senyalització a base de fites, es poc menys que imprescindible per tal no perdre el corriol.  Voregem el pic del Mont-Roig (715 m) mentre el descens comença a fer-se alíger.

Boca de l´avenc del Pas del Sastre

La ruta altra vegada recupera la direcció nord, i aviat ens adonem que ens hem deixat enrere l´accés de l´avenc del Pas del Sastre. Tenim clar que no tornarem a pujar, i per tant continuem per tal de trobar un petit desviament a ma dreta, que condueix a la boca de la cova del mateix nom.

En un tres i no res la tenim localitzada, malgrat el magnífic camuflatge d´exuberant vegetació que la cobreix. Un cop en el seu interior podem apreciar el pou, però això si, des d´abaix, lloc ideal per comprovar in situ, els efectes d´un pretèrit esllavissament de materials terrosos ja solidificats. Adveniment que seccionà de la cova del Tabac, constituint  així  dos fenòmens aparentment  independents.

TANQUEM EL CERCLE

Sortint de la gruta, el declivi continua essent molt pronunciat i la davallada vertiginosa, mentre, anem introduint-nos en un extens i tupi’t bosc de pi, on només les continues “encigalades” a causa de la gran quantitat d´arbres caiguts , (Segurament degut a les fortes ventades de la ultima tardor). Ens creen destacables dificultats. Nomes gracies a que encara resten algunes fites en peu, varem poder arribar al caminol que en poca estona ens durà; primer, al cartell que ja havíem trobat a l´anada indicant-nos la Cova, i acte seguit, a la presa on tenim el cotxe. Son  les 14:30 h. hem trigat a fer el circuit al voltant de les 5 hores. Ara nomes ens cal anar a celebrar la gesta, per la qual cosa escollim el bar restaurant Cal Quel de la Fontllonga, puig  que el tenim relativament a la vora i  gaudirem també de la  magnifica panoràmica dels “Montsecs”,

Adéu companys. Vos recomanem aquesta sortida, paga la pena!!!

Quim