EL CONGOST DE MU

ALOS DE BALAGUER - PRESA DE CAMARASA

UNA PERLA DEL SEGRE

(AQUEST ARTICLE HA ESTAT RESCATAT DEL TROBADOR2   8/10/2011)

Dimecres 14 de setembre



CEDIT AMABLEMENT PER ICC

INTRODUCCIÓ

Alòs de Balaguer es un petit assentament rural de 144 habitants, situat gairebé al bell mig  de la comarca de la Noguera, (297 msnm).  El trobarem a l´oest d´Artesa de Segre, o be a  l´est, segons es miri, de la presa de Camarasa.  A part de ser el poble amb mes fonts que mai he vist.  I no pas d´aquelles que porten aixeta, no, sinó d´aquelles que ragen  dia i nit .  També es l’accés natural a una de les joies que ens ofereix el transcurs del riu Segre, el Congost de Mu, o de Mur, i que avui serà objecte de la nostra visita.

ALOS DE BALAGUER PONT SOBRE EL SEGRE

APROXIMACIÓ

Arribats a la població, i sense entrar al nucli urbà, trobarem el pont que salva el Segre, i  al costat d´un brollador de quatre generosos dolls,  hi han els indicadors que ens acompanyaran durant tot el trajecte per tal no ens extraviem, encara que tant la pista com la sendera,  per si soles estan ben definides. Podem començar a caminar aquí, (Camí del Solà) o be seguir amb el vehicle fins cobrir els 3´5 km. que ens separen del mateix congost, ara be, nosaltres, nomes varem fer-ne un, es a dir, arribarem al segon broll, i com el vial sense asfaltar estava en bastant mal estat, iniciàrem la travessa allà mateix.

La font de l´Espadella, es un lloc idíl·lic per tal de fer bons àpats, a part d´un aigua molt bona, podem gaudir d´una esplèndida barbacoa coberta, de planta circular, taules i bancs sota una ombra vegetal que, realment fa d´aquest espai un autèntic oasis, sobre tot quant la calor  es deixa sentir.



FONT DE L´ESPADELLA



El relleu, es bastant planer, petites pujades i baixades molt suaus l’amenitzen. El paisatge, esdevé força relaxant, sobre tot per la omniscient presencia del riu  que baixa pausat, molt ample i cabalós a la nostra esquerra.

EL CONGOST

 Allunyant-nos 300m. de la font, i a uns  50,60m. per damunt nostre,  tenim la cova del Parco, lloc d´importants troballes arqueològiques, que daten l´activitat humana des del final del paleolític superior, fins l´edat del bronze.  Es tracta d´una espaiosa balma, semi tancada que s´utilitzava per guardar ramat. Penetrant per una esquerda d´uns 3 m d´amplada arribem al seu final, uns 10 m en total.

Ja des d´aquest indret, es perfila amb claredat l´estret al que no trigarem gaire en arribar.  Efectivament, tan bon punt on s´acaba l´accés per vehicles,  comença el que pròpiament denominem congost de Mu.  Podem observar com la tectònica de plegament  fa que el sinclinal, amb una curvatura de 45º s´enfonsi en les verdes aigües. La serralada de la Carbonera,  te el seu punt mes elevat en el  pic de Mu, (718m) mentre l´afrau resta a l´altre extrem.  Es tracta d´una genuïna vall d´origen fluvial que a força de torrentades, va anar excavant la llera, tot obrint-se pas a traves de les roques calcàries pertanyents a l´era secundaria  (mesozoic,  Des de 251 a 65 milions d´anys), concretament al cretàcic superior. Podem trobar  gresos arcaics, calcàries bioplastiques, esculloses , lacustres, i alguns nivells de lignits.

De fet, el pas s´acaba aviat, dons es flanqueja amb tota la comoditat, gracies a la construcció d´una robusta  passarel.la metàl·lica que, al marge de facilitar-nos la marxa ens permet veure al detall  aquell espectacle geològic.

A partir d´ara, continuem per un sender ben visible, que va prenent alçada de forma molt suau. També passarem pel costat de la font de la Feixa, i  seguirem fent ruta fins adquirir la cota mes alta  per la vessant de Lo Palomar, zona privilegiada des d´on visualitzar tota la perspectiva de la travessa  ambdós sentis.

Els profunds i verticals meandres, contrasten ara amb l´altitud de la mola del Mont-Roig que,  de forma imponent, domina el relleu durant gairebé tota la caminada. Encantats amb aquest festival paisatgístic, i gairebé sense adonar-nos, ens situem al barranc del Palomar on hi ha la única cruïlla (senyalitzada) que, per un costat es dirigeix cap a la part de Penalta i l´altre,  la que nosaltres prendrem, baixa novament a nivell de riu, en una ziga-zaga molt pronunciada.

El que ens resta ja es poca cosa, però no es pas per axó  menys interessant.  El passeig per  l´exuberant ribera, ens condueix al pont penjant que vola sobre el Segre. Es llarg,  potser uns 25 o 30m i es balanceixa suaument mentre el creuem, el cabal d´aigua es impressionant, i mes encara quant el veiem tan a la vora de les nostres botes...  Si mes no,  ens espera una segona passarel.la, molt mes llarga que la primera, completament aèria i amb el pis transparent, la qual cosa, a bon segur que obligarà aquells que no poden controlar el seu vertigen, a mirar a un altre costat.

Es en aquest indret, on les aigües salten una petita resclosa essent aprofitades per la hidroelèctrica ENDESA. Això passa pocs metres abans de l´aiguabarreig entre el Noguera Pallaresa i el Segre, punt on es dona per acabada  l´excursió. Tanmateix, nosaltres varem continuar un parell de km mes per la carretera asfaltada que segueix paral·lela al curs del torrent, tot arribant-nos fins les cases de L´Illa, o l´antic poblat dels treballadors de FECSA que edificaren les instal.lacions i la presa de Camarasa, ara abandonades.  Servint-nos de la pau i bona l´ombra del lloc, varem fer concessions als nostres estomacs i tant la Petiteta, com l´Orió, (els nostres gossets) aprofitaren per tal de remullar-se una mica, abans d´iniciar la tornada. Des d´aquest punt, per sota de la carretera que porta a Tremp, es pot apreciar  la gran verticalitat del penya-segat sud del Mont-Roig, on resta enclavada la cova del Tabac, i tota la curiosa fenomenologia càrstica d´aquest massís, de la qual  farem un bon resum  en properes dates.

EL RETORN

La tornada va estar presidida i sobre tot, condicionada, per les altes temperatures, tant fou així que els animalons, ho van passar realment malament ja que vorejaren  el cop de calor. Les parades a les minses ombres foren nombroses, fins arribar novament a la Font de l´Espadella on teníem el cotxe.  Allà,  varem fer una obligada migdiada tots plegats, abans de tornar cap el càmping Zodíac,  on teníem la base d´operacions “vacacionals”.  Per cert, un càmping exclusivament per nosaltres!!!    Gracies Joan per la teva amabilitat i confiança, si ens pots llegir!!



PARED SUD DEL MONT-ROIG - COVA DEL TABAC



SINTESI  KILOMETRICA

Alòs de Balaguer – Font de l´Espadella                                                                    1´0 Km

     “             “         - Passarel.la del Congost de Mu                                                 3´2 Km

     “             “         - Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa                  6´5 Km

     “             “         - Casetes de l´Illa                                                                         8´5 Km

Caminàrem uns  17 Km entre l´anada i al tornada, i férem uns 310 m de desnivell màxim  acumulat.

ALGUNA SUGGERENCIA

Hem trobat a faltar, un enllaç de camí que permeti unir l´aiguabarreig, amb la part superior de la pressa de Camarasa, per tal de poder accedir a la base del Mont-Roig, dons pel que sembla l´unic existent actualment, es dins de la propietat d´ENDESA, i no es permès el pas a ningú que no pertanyi a la mateixa empresa. Crec que seria una bona opció allargar el recorregut, i dotar-lo així encara de mes atractiu del que per si sol ja  te.

Quim