Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 29 d’octubre del 2011

LA BAL D´ONSERA

LA BAL D´ONSERA
SERRA DE GUARA  (OSCA)   30, 31, 1 D’OCTUBRE I  NOVEMBRE 2010
                                                                                   (AQUEST ARTICLE HA ESTAT RESCATAT DEL TROBADOR2  27/2/2011)  

Situada a la part mes noroccidental del macis, a falta de 28,4 km de la ciutat d´Osca, trobem la petita població de Panzano (649m. sobre el mar).  Actualment compta amb uns 45 habitants dedicats bàsicament a l´agricultura i ramaderia, amb un incipient sentit del turisme d´aventura, dic incipient puig que el potencial disponible crec que dona per bastant mes.

Dia 30 d´octubre
Trobarem el càmping “Cañones de Guara y Formiga” sobre el km 22 de la carretera A-1227 en direcció a Bastaràs.  Aquest establiment  ens servirà de centre d´operacions durant els tres dies que per aquí hi serem. La puntualitat no va estar gaire uniforme, va anar des dels mes puntuals, fins els que es van passar de llarg...

Desprès d´instal.lar-nos en una sala amb catorze lliteres, sobre les 12 del migdia, en Ramon, na Fina, l’Enric, i na Maribel, marxen cap la “Ferrada del Palomo”, i la resta, José, Cristina P., Montse, Albert, Rafel, Quima, Cristina L. i Quim, cap la vall de St. Martin de Bal d´Onsera.


Un cop arribats a St. Julian de Banzo, seguim per la HU-V 3302 que, es transforma en una circumval·lació al voltant del nucli urbà. Hem d´anar en compte dons aviat trobarem una corba molt pronunciada a l´esquerra, on hi ha un indicador a St. Martin de la Bal d´Onsera, es tracta d´una  una pista que s’obre a ma dreta, l´agafarem i encara no l´haurem transitat uns quants metres, un altre cartell ens encamina novament a la dreta, en aquest cas el ferm es en bastant mal estat, pel que haurem de patir una mica amb els cotxes baixos. A partir d´ací, en pocs minuts descobrim  un aparcament senyalitzat, bastant espaiós i amb panells informatius.


El dia amenaça pluja, si mes no, decidim equipar-nos amb les capelines i iniciar la caminada pel senderol S6/PR-HU-165 que, en sentit descendent ens situa a la llera d´una riera seca plena de còdols. Hem de seguir a ma dreta, es a dir cap amunt. En alguns punts, podem agafar unes dreceres per tal de poder caminar millor fins arribar a l´indret, on la vall  comença a tancar-se i el camí s´enfila en zig-zag per la vessant esquerra, travessant una densa zona boscosa. Seguint sempre  l`indicador S6 arribem a un desviament de la mateixa ruta, una possibilitat  es el camí de “La Viñeta”, i l´altre “La senda de los burros” tots dos marcats amb S6, dons tots dos porten al mateix lloc. El primer ho fa per un pas bastant vertical equipat amb sirgues i encara que velles, resistents baranes de ferro. L´altre consisteix en un camí bastant costerut, però sense cap dificultat. Com he dit amb dos ens deixen al coll de St. Salvador.

Des d´aquest port, es divisa una panoràmica molt abrupta i feréstega, estem al vell mig de  la cresta que separa les dues valls, la S6 i la de St. Martin de la Bal d´Onsera.  Per tal d´arribar a l´ermita que es troba situada al fons del barranc que tenim davant, podem optar també per dues vies; la primera consisteix en agafar el camí que ens senyala l´indicador, i descendir els gairebé dos-cents  metres fins la riera, acte seguit la remuntem uns 150m fins arribar a un circ tancat, en el que aprofitant una gran balma, hi ha  l´esglesieta en bastant mal estat de conservació.


La segona, proposa  realitzar el descens aprofitant el tram superior del mateix barranc, accés  que trobem seguint la carena uns 300m. en direcció NE. Aquesta ensulsiada incorpora un salt de 12m., 2 de 20m , i un final de 22m, que ens deixa davant mateix del santuari. Varem trobar la canal, si mes no, excessivament atapeïda de tot tipus de vegetació, i no hi havia senyals d´instal.lacions, a més, en aquell precís instant començà a ploure de forma continuada i abundant, raó per la qual decidim posar-nos la capelina, i retrocedir fins l´inici del corriol habitual senyalitzat. Un cop situats novament al pas, ens fan saber que la Quima i la Montse han retornat als vehicles, mentre que la Cristina L. ha descendit amb els gossos (la Petiteta i l´Orió) fins la capella.                                                      

Aquest corriol, requereix molta atenció fins hi tot quant el terra es eixut, degut a la gran pendent que presenten les llises llastres de roca en que discorre. Ara mullades, i regalimant aigua es feia realment perillosa. Va ser de gran ajuda la presencia de tot un itinerari de barres de ferro recent clavades, segurament amb previsió  d´instal.lar una sirga de dalt a baix, per tal d´assegurar-se. 



Durant la davallada, la pluja s´havía intensificat i ara queia amb força.


Ja a peu de  riera, ens trobàrem a la Cristina L. que tornava amb els gossos, al veure´ns  s´afeigí a nosaltres   per tal  d´aixoplugar-nos en aquell petit temple troglodític, enclavat en un lloc tan inhòspit  com inversemblant.

Desprès d´ingerir alguns aliments i donar gracies a l´icona de  St. Martí, aprofitem un recés de la pluja,  per reprendre la tornada. Abans de marxar, una última mirada a aquella replaceta gairebé tancada, on en un racó destacava el petit campanar, i immediatament al darrera, aquella fina cascada que es precipitava remorosa des de 30m.

L´ascens fou, encara que sembli contradictori, mes descansat i plaent que el mateix trajecte en sentit contrari, si mes no, la gosseta anava bastant tocada, i la Cristina L. va haver-la de carregar a coll, i cedir sa motxilla a un servidor.


Novament situats a la collada, decidírem retornar per “La senda de los burros”. Aquell baixador es fa bastant pesat i inacabable fins assolir la riera de còdols.
A les 19:00 h. Arribàvem finalment als vehicles i empreníem bastant molls el retorn a la “Base d´operacions”. Allà ens esperaven els que havien anat a la “Ferrada del Palomo” i entre cerveceta i cerveceta fent petar la xerrada, es va fer l´hora de sopar. Cal remarcar que la relació qualitat-preu, es molt bona i varem quedar satisfets.


Dia 31 d´octubre
 La nit va transcórrer plujosa, i el dia eixía plovent de valent, davant la impossibilitat de dur a terme alguna de les activitats previstes, novament es van formar dos grups amb motivacions diferents, els uns anaren a visitar la ciutat d´Osca,  i els altres anàrem a fer el mateix, però al castell de Loarre. Al mig dia  dinàrem novament a l´hostatgeria. Per la tarda, com semblava que el cel s’arreglava, encara ens donà temps d´anar a fer una passejadeta fins la capçalera del barranc del riu Formiga, (Camí equipat i de tres hores) zona molt escarpada i de dificultat mitjana, ara be, amb un paisatge preciós. Al capvespre ens retrobàrem a taula per sopar i finalment, celebrar la “Castanyada” tots plegats.

Dia 1 de novembre
En llevar-nos, la primera tasca va consistir en plegar estris, fer les motxilles, recollir  l´habitació, rentar-nos, carregar els cotxes, i desdejunar. El dia es presentava  clar i ventós.  Tant l´Enric, la Fina, la Maribel i el Ramon, van optar per marxar ja cap a Barcelona. Nosaltres dos, la Cris i el que subscriu aquestes línies, degut a l´aflorament d´un virulent refredad que, amb seguretat  ja portava covant durant algun temps, també ens varem retirar. La resta van decidir anar a fer la “Ferrada del Palomo” i pel que sembla s´ho van passar força be.

Ja en parlarem d´això, i tan que si!!


Quim




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada