Cova Colomera

LA COVA COLOMERA (CONGOST DE MONT-REBEI)

                                 

 Aquest article ha estat recuperat de l´antic Trobador    (divendres 11 de setembre del 2009)

Podríem afirmar que es tracta d´una excusa de pes, per tal de tornar a visitar el Congost de Mont-rebei, també Mon-remei, o simplement del Remei.

COM ARRIBAR-HI

Si procedim de la zona nord, (baixant d´Alsamora) haurem de caminar gairebé tot el congost per tal d´arribar-hi. Un cop passat el petit tunel-reforç, farem cap, al penúltim espai de seients, o descans, (6-7 minuts del final). Progressant uns 6 m, en el mateix revolt a ma esquerra, trobarem una petita canal que puja equipada amb cadenes, i grapes “U”, ens conduirà en uns 8-12 minuts, directament a la boca de la cavitat, salvant un desnivell d´uns 30-40 m.

DESCRIPCIÓ MODIFICADA  DE LA CAVITAT

A grans trets, la cova Colomera, consta d’un sol túnel descendent de grans proporcions, que va d´oest a est, i d´uns  145 m. de longitud per 15 de prof.  Arribats al final, s´obren tres galeries, una a la nostra dreta, i dues a l´esquerra. Aqusta última, arriba als 70m. Mentre que les altres dues fan uns 12 i 20m respectivament.  Resten per explorar les possibles continuitats que podem veure des del terra a la part mes alta dels sostres.



TOPOGRAFIA

 Cal anar amb els ulls ben oberts, ja que el terra, es compost de sediments i restes d’antics processos graviclastics, a demés, de nombroses cates arqueològiques que, cal respectar rigorosament.

 

GENESIS

Abans de prosseguir, cal situar-nos en el context geològic de la zona, es a dir a pocs metres de la gran la falla transversal del Montsec. Aquest fenomen es produí, amb l´esfondrament d’una secció del paquet de calcaries aptianes (125 i 112 milions d´anys pertanyent al mesozoic, cretàcic inferior, a partir de l´anticlinal) Al mateix temps que, degut a la pressió vertical exercida sobre materials més plàstics, en els que jeu tota la serralada, es materialitzà l´elevació de la part restant, fenomen que podem observar de forma directa en el bussament dels estrats (+a-, sud-nord).

La de la cova, es una fractura, probablement conseqüència del moviment tectònic anterior, i que secciona aquesta part del Montsec paralel.lament al penya-segat (est-oest). La seva profunditat es total, talla el macis verticalment de “cap a peus”.

L´acció química i mecànica de les aigües del Noguera Ribagorçana, va anar aprofundint la seva llera, mentre aprofitava l´esquerda (tectònica) que creuava el seu curs, per tal d´obrir-se pas a traves de les entranyes de la terra. (Carstificació)

Actualment, la Colomera es una cavitat fòssil, no utilitzada des de fa moltíssim per les aigües, i es troba en un procés més aviat pobre de formació estalgmitic-estalactitic. (litogènesis).Amb tota seguretat el seu recorregut fou molt més llarg i profund que l’actual, donades les característiques de la megaclasa que facilità el seu origen i posterior desenvolupament.

LA PRESENCIA DE L´HOME

Hi ha probes que daten la presencia humana des de 7000 anys aC. període que avarca tot el neolític, i arriben fins el bronzo antic i mitjà. De totes maneres, sembla ser que no va estar mai ocupada de forma permanent, sinó per períodes probablement subordinats a la caça entre d´altres.Avui dia, les campanyes arqueològiques es succeeixen anualment, proporcionant cada cop més descobriments en aquesta pacient recerca, de reconstruir  com era la vida quotidiana dels nostres llunyans avantpassats. Qui sap encara les sorpreses que ens reserva la cova Colomera!!.

DENUNCIA PUBLICA

Una vagada més, posar de relleu allò que fereix impietosament el meu sentit de l’honestedat. Causa de vergonya, ràbia i impotència, d´haver de pagar (i no poc) amb els meus impostos els sous d´una classe política corrupta fins el moll de l’ós.  Arribant a l´extrem de fer impossible la fusió entre el significat de les paraules politic-llealtad.
“Pels seus fets ( no paraules) els coneixereu...” En el cas que ens ocupa, per sort encara no son fets, però si projectes de caire tan aberrant, com el de construir una presa a la boca sud del congost. I per si no fos prou, una mica més avall, un “megapont” de ciment que, partint de la roca de la Pertusa enllaçaria l´Aragó sobre el mateix roquissar.

Aquell que coneix l´extraordinària singularitat i bellesa d´aquesta zona afectada, i estima la natura, no pot menys que fer-se partícip dels meus sentiments, n´estic completament segur.

Com no pot ser de cap altre manera, tot això només amaga projectes especulatius. “Caldo” en el que s´hi barregen politics, constructores, i empreses elèctriques, en definitiva essers sense cap mena d’escrúpols que a base d´ambicions irracionals, tracten de convertir el patrimoni de tothom, en molts diners per les seves individuals butxaques.

Aquesta mena de “naturcides” haurien de ser eliminats, no físicament, però si econòmicament. La societat civil, es a dir, la gent del carrer, avui per avui, no te cap altre manera efectiva de defensar-se, dels abusos protagonitzats per la seva classe dirigent que, no sigui la d´unir-se, (deixant de banda els partits politics) en plataformes, per tal de lluitar aferrissadament contra aquells que retribuïm expressament per que ens defensin.

El de Mont-rebei, i el Noguera Ribagorçana, es un d´aquests cassos. La seva complexitat nomes de per si sola, mereix un extens article informatiu amb noms i cognoms, per tal de fer-lo arribar al màxim nombre possible de ciutadans. La qual cosa intentaré fer.

CLOENDA

Al marge d´aquests mals rotllos, visitar el Congost, ja ho havia fet en anteriors ocasions (3,o 4, hom mai es cansaria de recórrer aquells espectaculars indrets), Però en aquesta, existia la premeditació de localitzar i explorar la cova Colomera, la qual cosa, ens va permetre conèixer un xic més si, s´escau, el gran interès d´aquest espai natural. El dia 5 de setembre, m’acompanyaven, la Cris i la Júlia, sense les quals no hauria pogut obtenir les fotos interiors (encara que precàries) de la gran caverna. Esdevé cru obtenir-les mitjançant una cambra digital , i sense potents fonts de llum, es una llàstima que, per elles, no sigui possible efectuar una exposició amb l’obturador obert subjectivament.

Una diada tranqui-la, sense preses, d´aquelles que deixen un bon sabor...

AGRAIMENTS

A part de la Cris i la Júlia, a la simpàtica i providencial família d´en Jordi Pasqual, que em va ajudar a sortir-ne sencer, d´un petit pou de 2.50 m al que vaig haver de baixar, per tal de recuperar la lot del meu casc. (Ja passen aquestes cosses, ja...) Gracies!!

 QUIM