LA FOU DE BOR?... Millor que no ens pensàvem! (Aquest article ha estat recuperat de l´antic Tobador 8 de juliol 2007)
INTRODUCCIÓ
Quant desprès de tants anys i panys, un torna a visitar la Fou, (això ho dic per experiència pròpia), la sensació que encara resta a la memòria, es la d´un lloc un tant angoixant, claustrofòbic, incòmode, com una mena de rèmora que de forma inconscient indueix a no entretenir-se gaire i sortir-ne aviat. La presencia amenaçadora del sifó es omnipresent al llarg de tota l´exploració. Dons be, he de confessar que aquesta percepció desprès de sortir-ne, segueix intacta.
PRULLANS
30 de juny del 2007, 18:00 h . Càmping la Cerdanya. Mes o menys a l´hora convinguda tots érem a lloc . Abans d´instal.lar-nos, alguns aprofitem la bona tarda per tal de fer una bona cabussada a la piscina i rebaixar tensions del viatge.
Els allotjaments van resultar molt més espaiosos del que creiem, dons hi havia 10 places en cada un, a mes d´una gran terrassa que incloïa una barbacoa, la qual cosa va suscitar un canvi de plans instantani ... “I si anem a Puigcerdà a comprar jalo i fem una barbacoa?” Dit i fet, tant mestresses com mestressos, van dissenyar un sopar fet a mida de tots, en el que no hi va mancar de res. Nomes ens faltava posar de fondo “La Barbacoa” d´en Georgi Dan per tal d´amenitzar-ho tot. La sobretaula va estar molt animada i així estant, sens va fer molt tard i calia matinar.
DIA 1 DE JULIOL
08:00 h. Quant arribo a taula, en Rafa i l´Albert ja estan acabant d’esmorzar. Trobem a faltar al Ramon Aguade que encara dorm. “Ens havia de fer una xocolata desfeta amb nata!!” Vaig sentir queixar-se algú, mentre anava a despertar-lo. Poc a poc es va anar incorporant la resta de la colla. A les 09:00 h. la planificació de la jornada havia estat aprovada per unanimitat; la Cristina, Mercè, Quima i Montse, anirien a comprar mes fato per tal de tornar a aprofitar el foc, mentre que l´Albert, Rafa, Ramon Aguade, Quim, Ramon Martí, Magda, i les nenes, Alba & Laura marxem cap a la Fou.
Desprès d´un parell de petites “encigalades” ens encaminem correctament. L´aproximació es curta i encisadora. El camí planer vorejat d´arbres centenaris, conformen un paisatge selvàtic que s´accentua a mida que ens acostem. Els rierols d´aigua freda i transparent ja ens acompanyaran fins el serrat de la Quera a uns 1300 msm. on s´obren les surgències.
GEOLOGIA DE LA ZONA
11:34 h. Es preferentment en La vessant sud de la Cerdanya Catalana, on tenen el seu enclavament la majoria dels fenòmens Càrstics que, afecten les calcaries devóniques primàries.
La zona fracturada pels moviments tectònics, deixa entreveure els afloraments de diverses pissarres, acumulacions detrítiques i arenes pròpies del carbonífer, per tal de donar pas a diferents paquets de roca calcaria on precisament s´obre tant la Tuta freda, com la Tuta Gran.
LA TUTA GRAN
El nostre objectiu principal era obtenir algunes fotos del sifó, així que triarem la ruta més fàcil, per tal que les criatures ho poguessin superar sense problemes, Un cop situats a la sala d´entrada, ens dirigim a la gatera que s´obre a ma esquerra, i que des de l´inici va descendint durant 35m amb forta pendent, fins connectar directament amb la galeria Badalona. Aquest passadís, es de proporcions bastant irregulars, tan aviat es pot anar dret, com de sobte s´ha de besar el terra, o l´aigua que s´acumula per el constant degotall de les filtracions. Desprès de recórrer 240m arribem a la sala final de formes ovoides, i de proporcions considerables que van des dels 5x8m del vestíbul, als 30x12m de l´estança sifonant.
UNA MICA D’HISTÒRIA
El complexa de la Fou de Bor ve sent explorat des de mol antic. Ja en el 1896 Martel i Saguè donen compte de la seva exploració, si mes no, la dècada dels 60 aporten les tasques de mes relleu per part del G.E.S. del C.M.B.. i de l´E.R.E. del C.E.C.
Durant el 1973 el G.B. de Badalona descobreix noves galeries i el 1984 l´Espeleoclub de Gracia va fer un nou intent infructuós de forçar el sifó, allà on l´any 1965 perderen dramàticament la vida els espeleòlegs Subils i Godoy. També es va poder comprovar que el cabdal que ejacula la Tuta Freda actuant com a Top Plein, pot arribar als 2m cúbics per segon, i que les inundacions poden ser sobtades i imprevisibles en èpoques de precipitacions quantioses.
Ja situats en la més rabiosa actualitat, aquesta cova torna a ser noticia de primerisima plana, per ser objecte de la recent visita dels il.lustres ex-membres de la S.I.R.E. de Sants. Que quedi constància!!
DESCRIPCIÓ DE LA CAVITAT...
Segons l´Alba Martí i Gòdia, 11 anys.
TOPOGRAFIA E LA CAVITAT I DELS DEUS EXPLORADORS...
Per L´Alba.
IMPRESIONS I ASPECTE HUMÀ ...
Per la Laura Martí i Gòdia, 7anys.
INSTANTANIA DEL GRUP A LA MATEIXA BOCA DE LA TUTA GRAN..
Per la Laura
CLOENDA
Val a dir que el dinar va estar igual d´extraordinari que el sopar. Que alguns en contes de sobretaula, vam fer migdiada, i que a quarts de set de la tarda, una solemne entonació dels “Adéus ciaus”es va deixar sentir melòdicament per tot el càmping, que guardà respectuós silenci. Aquest últim acte va estar interromput sobtadament per la gran tempesta que es va desfermar, i que ens obligà a fotre el camp corrents...
Fins un altre afició!!!
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada