NUDISME

EL NATURISME, UNA VIA PER L´ALLIBERAMENT PERSONAL

Des de que tenim memòria prehistòrica, sabem que els precursors de la nostra espècie, (Australopitecs, de 3´9 a 2 milions d´anys) disposaven d´un pelatge que els cobria de cap a peus, i els permetia sobreviure a les crueses dels hiverns. Amb això vull dir que els primers homínids foren (sense sospitar-ho) els precursors del nudisme modern, dons a l´hora que anaven “vestits” també anaven despullats.

Durant aquest metamòrfic i llarg viatge en el temps, hem  anat acumulant abundant documentació sobre la propia nuesa, utilitzant tota mena de suports artístics, com volguent-nos transmetre a nosaltres mateixos,  una mena de missatge transcendent...”Aquest es l’autèntic art sagrat !!” 

Actualment  el “tèxtil”, substitueix eficaçment les defenses naturals, que degut a l´evolució hem anat deixant pel camí.  Tanmateix ens es indispensable  per protegir-nos  del fred, com del mateix Sol, donada la precària funció de la capa d’ozó.

El nudisme vist des d´aquest punt de partida, es redueix a la bona disposició d´aprofitar els espais possibles i les condicions climatològiques favorables, que ens permeten alliberar-nos de la roba per tal de viure tal i com la natura ens va crear.



Per dur a terme aquesta pràctica, no només ens hem d´alliberar de la vestimenta, sinó que també ho haurem de fer de la atrofia mental que al llarg  de la història ens ha anat provocant la  falsa interpretació  d´una moral tan aberrant  com ho es encara la judeo-cristiano-catòlica en molts aspectes de la quotidianitat, sobre tot, els que tenen a veure amb el propi cos i la sexualitat.

 Aquell que veu pecat, inmoralitat, provocació o luxúria en un esser humà desvestit, que s´ho faci mirar, per que indubtablement encara es troba  sota els efectes d´aquesta infausta repressió religiosa . El mateix puc dir, d´aquells que senten complexa o vergonya  del seu propi cos, dons encara no han entès que al marge dels  canons de bellesa imperants en cada època, es en essència bell, únic i per tant inigualable. Que mes saludable hi ha, que regressar quant el temps ens ho permet a la innocència edènica?  Qui pot veure maldat en els cossos sense roba dels pares bíblics?... Nomes aquells que porten la malicia a flor de pell, i conviuen amb ella fins l´extrem d´atorgar-li  qualificatius tan tergiversats com; decència, honestedat, virtuositat etc. 

Ben al marge d´aquestes disquisicions, el nudisme es en realitat una extensió mes de tot allò que està relacionat amb el medi natural, i al seu compendi l´anomenem NATURISME.  Aquest es per definició una doctrina integral d´existencia, que compren des de la medicina, les arts, el pensament, l´alimentació, i les relacions humanes en tots els seus aspectes.

No l´hem de confondre amb el significat de la paraula  NATURALISME, que en realitat malgrat les connotacions lingüístiques, pot diferir  bastant en quant a continguts filosòfics.

L’ésser humà es natura com qualsevol altre criatura vivent, per tant deixa de ser coherent quant es dedica a malmetre-la. La obligació inercial d´un naturista, consisteix bàsicament en  acabar amb el  dualisme amb el que gairebé tots hem crescut, fent-nos oblidar el que en essència som, i que paradoxalment ens porta a sostenir un pols sistemàtic tan destructiu contra ella-nosaltres, (tot a l´hora)  pretenent càndidament,  que tot segueixi com sempre de forma indefinida.  Dons NO!! Si la destruïm, ens destruïm, i això es una realitat inqüestionable.  Comprendre, interioritzar i actuar d´acord amb aquest concepte, significa adquirir consciencia, i es precisament aquesta adquisició la que ens diferencia de la resta.   “Home* es aquell que estudia  l´arrel de les cosses, lo altre es ramat”  (José Martí,  patriota cubà)

Un bon exemple d´aquest subtil absurd, el podem constatar quant una persona d’ideologia capitalista es considera naturista, donat que el capitalisme es precisament el que amb la seva acció irresponsable,  ho condiciona tot, per tal  que la sobreexplotació del planeta, es tradueixi en ultrabeneficis per les seves privades butxaques,  fomentant de retruc que,  la dinàmica residual de  productes de consum innecessaris, (en la majoria dels cassos) sigui admesa com insubstituïble tradició per la resta dels consumidors, no pas pels conscienciats.  D´això sen desprèn, la urgent necessitat d’acabar amb el sistema, abans de que ell, acabi amb tot, ells inclosos.

El nudisme, un cop ubicat el seu paper en el panorama social, un cop assumit per la persona en qüestió, actua com element racionalitzador i armonitzador, eliminant de la nostra consciencia intima, tares i contradiccions adquirides sobre la concepció del nostre organisme del tot absurdes i perjudicials pel que fa a la salut, tant física com psíquica.  La seva practica  integral i assídua, generalment comporta equilibri emocional, i una existència molt mes pròxima a la felicitat.  Diria que es un autèntic cant a la llibertat.

Si mes no, llevat Deu, tots som imperfectes (“a tot arreu es couen faves”),  per tant hem  d´entendre que mentre no es solucionin alguns comportaments de caire inadmissible en aquest col·lectiu, tals com la marginació de parelles, o grups d´un mateix sexe, l´ existència de grupets sectaris, o dogmàtics que impedeixen la gentil comunicació entre tots els adeptes, probablement el nudisme, i en conseqüència el naturisme, com moviment social, seguirà en l´actual estancament.

Tampoc podem deixar de banda reivindicacions, que per desgracia son gairebé endèmiques tals com la separació d’espais per l’ús nudista i pel no nudista, entenc que hem de sortir del “Gueto” que a la praxis suposen els clubs privats o les zones destinades ex-profès per aquesta practica.  El físic que tenim es el que Deu ens va donar, per tant sigui com sigui, hem de sentir-nos molt dignes de poder lluir-lo arreu.  Dit això, aprofito l´avinentesa per  recriminar al sr. Jordi Hereu, ex alcalde de Barcelona, i militant del PSC, la promulgació  d´una llei de caràcter repressiu que atempta vergonyosament contra les llibertats personals i de consciencia de les persones, al mes pur estil inquisidor.  Que s´ho facin mirar els militants i simpatitzants socialistes, si amb el seu vot continuen sostenint aquests tipus de personatges que tant i tant, sintonitzen amb els postulats inherents només als partits mes reaccionaris.



El nudisme no te edat

Dit això, podríem afirmar que el nudisme-naturisme, ( no es pot entendre una cosa sense l´altre i al mateix temps pretendre la coherència) existeix limitat per les fronteres de la desproporcionada ignorància d´una societat ancorada mentalment en temps de màxima repressió social, induïda i imposada per part dels poders imperants.  Efecte que podem interpretar com una (però molt important) castració mes que hem patit al llarg de la història, i que ens condiciona de forma determinant a l´hora de acceptar-nos com allò que humilment som; essers humans, es  a dir, animals (diuen) racionals...

Per cloure, us remeto al contingut de l´enunciat d´aquest article. Al marge de totes les virtuts que aquesta praxis ens aporta,  la mes important es la de doblegar i dissoldre els poderosos barrots que ments malaltisses ens han inoculat.  Si sentir la llibertat no us terroritza...   Apunteu-vos-hi !!!

*Podem entendre aquest “home” com una forma genèrica de referir-se a l’espècie humana, no         crec que es tracti  d´un masclisme poètic venint de qui ve. 

NOTA D’ÚLTIMA HORA

No vull tancar aquest escrit, sense dedicar un sentit condol pel xicot de 24 anys mort d´un tret mentre recol·lectava herbes en un bosc de les proximitats de Maià de Montcal (La Garrotxa), el  15 de gener d´enguany.

Un projectil provinent de l´arma d´un caçador de 61 anys, que disparà sobre uns matolls que es movien, sense saber amb certesa el que hi havia al darrera, acabà brutalment amb la vida d´un jove que ben be podria ser el seu net.

Es tracta d´un fet aberrant que ve succeint-se amb excessiva freqüència i del qual nomes sen parla el primer dia, desprès tot cau en un fosc oblit, i aquí no ha passat res... fins el següent.  Potser que algú comenci a aixecar la veu per tal que aquesta activitat tan impròpia dels temps en que vivim, mai amb tanta justícia, sigui abolida amb mes motiu encara que ho van estar els braus.  Les tasques de control de la fauna, es poden dur a terme de formes molt mes civilitzades i sense l´extrema  violència en que es porta a terme en el nostre país.

Aquest tema el tractaré de forma monogràfica pròximament per tal de posar al descobert tota la brutícia que s´hi amaga darrera d´aquesta anacrònica activitat.

Quim