EL PUIG DE LA BALMA I LA COVA DE MURA

Una sortida per passar-ho be     dies 30 de setembre i 1 d´octubre del 2006

PLANOL CEDIT AMABLEMENT PEL ICC

El dissabte dia 30 de setembre a les sis de la tarda, gairebé tota la colla ens reuníem al pàrking 2  de la població de Mura, nomes restava  una parella per arribar que finalment no es va presentar. I així  superat aquest entrebanc, emprenem la marxa cap el casal de “La Vila,” on tenim llogades les instal.lacions.

Prenem la carretera BV 1223 que va d´aquesta població fins Rocafort, i en el primer desviament a ma esquerra, que creua la riera de Mura, (uns 2´3km) prendrem la pista forestal que ens durà fins el nostre destí, desprès de recórrer d`uns 2´5 km . Hi ha algun punt en que els cotxes baixos poden patir una mica...

El Puig de la Balma, serà el restaurant on per un preu molt raonable, anirem a sopar, desdejunar i dinar aquests dies. Aquesta construcció encabida   en una gran balma, tal com el seu nom indica, data de diferents èpoques de construcció bastant ben definides; La part central pertany al segle X, l´ala dreta al XIII, i l´esquerra, al XVII.  Ha anat passant de generació en generació fins els actuals propietaris, també descendents directes dels primers habitants. Val la pena visitar totes les seves estances, dons indefectiblement, percebrem la seva enorme emanació tel·lúrica.

Un cop arribats a La Vila i desprès d´explorar tota la mansió, efectuem un sorteig molt democràtic, per tal de que no hi hagin garrotades a l´hora de repartir les habitacions.  Tan aviat estem ben allotjats, ens adonem que entre una cosa i l´altre sens ha fet l´hora de sopar.  Fent un agradable passeget, recorrem els dos o tres cents  metres que ens separen de l´històric casalot.

Superem les rampes finals, accedint per una petita porta al que en els seus temps deurien ser les cavallerisses, ara transformades en un càlid menjador  amb parets i volta de pedra. Triguen una mica en servir-nos, potser hem arribat un xic mes aviat... Però la xerrameca  aconsegueix distreure’ns mentre no arriben els plats. El sopar a base de bona olla, rostits, brasa, llegums, postres etc, s´ha fet  llarg, i la sobretaula amenitzada per l’anís “El Chamaquito”, fa que no trobem l´hora d´alçar el cul del seient...

Quant abandonem l’estança, la nit es clara, estelada i freda, el camí de tornada a La Vila es fa en un no-res i resulta francament gratificant. Ara començava una sessió de diapositives que il.lustraven les nostres gestes de jovenets, a càrrec d´en Rafel Solanas. Amb aquesta activitat remembradora, sens fan les tantes i ja farts de “Kubates” i “Xupets” anem desfilant cap el llit que demà la cosa continua... Durant la nocturnitat, sembla ser que algú va sentir la presencia de fenòmens estranys, dons hi havia llums que s´encenien i s´apagaven de forma misteriosa...  Desprès...zzzzzzzzzzz...

Dia 1 d´octubre

Alçánt-nos encara un pel adormits, anem camí amunt altre cop al Puig a desdejunar, ho fem amb una mica de pressa, dons hem previst repartir-nos en dos grups, els uns aniran a visitar la rustica població de Mura,  així com la seva l’església romànica de St. Martí, datada en el  segle XII. Caldrà posar-hi molt d´èmfasi en el seu enigmàtic timpà, per la qual cosa contaven amb el sòlid assessorament d´en Ramiro, que arrossegà la gran majoria; Conxi, Leo, Albert, Montse, Cristina Parra, Cristina Junior, i els recent incorporats, Xus, Maribel, Enric, Carme, Josep i Marcel.  Un altre grupet mes reduït, optarem per pujar fins la cova de Mura; Un servidor, Josè, Rafel, Cristina Lazaro i J.Mª Bosch.

L´ascens el vaig trobar una mica feixuc, dons el recordava bastant mes suau, si mes no, el varem coronar sense dificultat. A la porta de la cavitat, coincidirem amb una munió de quitxalla que, potser serien d´algun col.legi en hores d´esbarjo, gracies a ells, un responsable, havia obert la porta, dons la caverna es tancada amb clau, per tal que els desaprensius no puguin dur a terme les activitats que tan lamentablement els caracteritzen. També vaig trobar molt diferents els seus 150 m de recorregut aproximat. Varem entretenir-nos molt intentant  fer algunes fotos sense que sortissin els nanos pel mig, dons omplien la cavitat de principi a fi, anant i venint contínuament. Finalment, gracies a Deu van anar desapareixent  i la cridòria també, va ser llavors quant podíem treballar en condicions, si mes no, s´havia fet tard...

Baixarem tan aviat com poguérem, però l´altre grup es va cansar d´esperar-nos i feina rai varem tenir per tal de retrobar-nos novament. Del còctel que va preparar en Ramiro, ja no en restava ni l´olor, però encara ens sobrà una mica de temps per tal d´estrenar la piscina coberta, petita, però ens proporcionà un bany  força tonificant.

Ens entaularem plegats per dinar (18 en total) i vos puc assegurar que ho varem gaudir en tots i cada un dels seus aspectes, dons feia molts anys (+ de 25 en alguns casos) que no ens retrobàvem tanta gent en una sortida i ben acomodats en tan extraordinària dinàmica, arribem al final d´aquesta gloriosa jornada, fent-nos les fotos de rigor.    Fins la propera companys!!!

OFERTA TURISTICA

El Puig de la Balma, al marge d´oferir-nos una bona mostra de la cuina casolana del país, també ens ofereix allotjament en la casa de la roca:  tres habitacions dobles amb bany, calefacció i televisió, mes una sala comuna per practicar el tenis taula, a demes d´una petita botiga on es poden adquirir productes de la terra. El regim pot ser de mitja pensió o be complerta.

Aquest singular conjunt arquitectònic, disposa d´una capella dedicada a Sta Margarida del 1441, però l´actual, es va reconstruir a mitjans del segle XVIII

El museu, ens mostra una bona col·lecció d´estris utilitzats pels successius moradors al llarg de la seva dilatada història (26 generacions) per tal de sobreviure a les adversitats de l’existència. Es poden concertar visites guiades els dissabtes, diumenges i festius, pel matí de 10 a 12. I per les tardes de 16 a 18 h.. També a hores convingudes.

La Vila Es la casa pairal que nosaltres hem llogat, situada a uns 200 o 300 m del restaurant de la Balma, posa a la nostra disposició; 6 habitacions dobles, 5 banys, i una piscina climatitzada. Sala de jocs, menjador, biblioteca i televisió.

Els Masovers; Son unes construccions adossades d´estil rústic, equipades amb 3 habitacions, bany i xemeneia.

Les Casones; Es tracta d´unes construccions mes modernes, i distanciades del conjunt, on trobarem 3 habitacions saló amb televisió i bany.  

Si necessiteu mes informació (que la hi ha) podeu trucar al telèfon de la tarja.

Quim