EL BOSÓ DE PETER HIGG, O DE DEU...

Deu creant l´univers



En realitat, el sobrenom de Deu, no te gaire a veure amb la controvertida partícula, a no ser que ho vulguem entendre des de la vessant religiosa que, ens ofereix el gènesis bíblic, llavors si, com en aquest cas concret Deu esdevé  creador absolut, es de calaix que l´element tampoc es una excepció.

Ara fa 48 anys, per tal de trobar la baula de la matèria que mancava per poder explicar millor el mon tal i com el coneixem, un físic angles va iniciar la recerca d´una hipotètica partícula que, mitjançant un mecanisme per ell ideat, (Mecanisme de Higgs) permetria a les partícules adquirir massa, i de passada  confirmar la vigència del Model Estàndard.

Mr. Higgs durant una classe magistral

 LES QUATRE FORCES FONAMENTALS

El cosmos, es regeix primordialment per quatre forces ben diferenciades entre elles, la primera, i per ordre de dèbil a forta, es la gravetat, com he dit, resulta la mes dèbil, però en contrapartida exerceix la seva influencia per tot l´espai sideral.  (Atractiva).   La segona i ja mes poderosa, es l´electromagnetisme, la trobem agrupada en grans borses o camps.  (Atractiva i repulsiva). La tercera rau dins del nucli de l’àtom, es la força nuclear Dèbil, junt amb l’Electromagnètica s´encarrega de mantenir units els nuclis atòmics, i de les seves relacions amb altres sistemes, per tant també es responsable directe de tota la química. (Atractiva). I la quarta,  la nuclear Forta, te la missió de mantenir units els quarks que formen tant els protons com els neutrons. No actua mai si aquests no fan cap gest de fugir. Aquesta esdevé desproporcionadament superior a la primera,  es a dir, la gravetat.

Bosó

FERMIONS I BOSONS

El mon de les partícules subatòmiques, es bifurca bàsicament en dues tendències, els FERMIONS, i els BOSONS. Els primers drenen cap a la matèria, i els segons cap a les forces fonamentals de l´univers, o l´energía.

Els fermions es subdivideixen en LEPTONS,  els quals no es veuen afectats per la interacció Forta, i els QUARKS, que si que estan sota la seva influencia. Tots s´agrupen en tres generacions cada una de les quals son constituïdes per dos quarks i dos leptons. La primera que es rellevant per la física tant molecular, atòmica i fins hi tot nuclear,  resta formada pels quarks u, i d, mes els leptons e´ (electrons) i nne (neutri electrònic). Com es preceptiu tots ells disposen de les seves corresponents antipartícules.

Els bosons son els portadors de les interaccions (forces fonamentals). Els bosons que coneixem i han estat demostrats experimentalment, son el FOTÓ, o quantum de la radiació que transmet la interacció electromagnètica, els GLUONS, portadors de la interacció Forta, i els BOSONS vectorials w+,w-, Zº, portadors de la Feble. La unió d´aquests tres últims mes el foto, son els transmissors de la interacció  unificada Electrofeble.

El presumpte bosó de Deu..

EL BOSÓ DE HIGGS

El model estàndard, fa necessària l´existencia de l´actualment famós bosó de Higgs, o de Deu, tal com l´anomena la premsa. Com ja he explicat, sense ell, no es possible entendre quin es el mecanisme que fa que les interaccions electromagnètica i feble, siguin tant diferents a la nostra gradació,  relacionant-se de forma tan  directa, mentre  transfereix  massa a les partícules.



Model Estandart, totes les H, fan referencia al bosó de Higgs



Cal deixar molt clar que, malgrat totes les dades  que es desprenen dels anàlisis efectuats sobre els resultats de les col·lisions, son molt engrescadors, no hi ha  a hores d´ara, quant  escric aquestes línies, la seguretat absoluta de que es tracti del desitjat bosó.  Feta aquesta observació, passem  a detallar com està mes o menys la situació.

Una cosa es segura, el que s´ha descobert, es  un bosó, i que a demes, es molt massiu. De fet, totes les característiques fins el moment comprovades, concideixen de forma espectacular amb la partícula descrita pel sr. Higgs,  No es casual que, els científics ja li atorguin un nivell de confiança de cinc sigmes, això ens trasllada al mateix llindar estadístic del que ells mateixos qualifiquen de descobriment. De no ser així, la comunitat científica, hauria de replantajar novament la mateixa Teoria Estàndard, o elaborar-ne un altre que de forma coherent, expliques el per que la nostra realitat es com es i no d´un altre manera.

L´existencia d´aquesta nova partícula, (en el cas de confirmar-se) aportarà molta informació d’extraordinària vàlua sobre, aspectes tan importants com per exemple;  la accelerada expansió de l´univers producte de la teoria inflacionària, on les galàxies es separen entre si a una velocitat propera a la de la llum i  en conseqüència podrà “il·luminar” qüestions tant punyents, com la detecció de les partícules supersimètriques, mai observades i molt sospitoses de ser les constituents de la matèria-energia fosca. O be, la relació entre l´espai temporal i les dimensions superiors, puig que podria ser que l´univers, reserves unes dimensions encara no detectades que, podrien explicar els fenòmens anormals.

Val a dir de totes maneres, que la consecució d´un bosó d´aquestes característiques,  no resulta gens fàcil, dons es fan imprescindibles milionàries inversions en estructures tecnològiques, com per exemple el CERN (Centre Europeu D´investigació Nuclear) i el seu gran accelerador de partícules (LHC) per tal de recrear unes condicions semblants, a les que presentava  l´univers a  poques mil·lèsimes de segon desprès del Big Bang (13.700 milions d´anys), on tornarien a reviure tots aquests elements.



Sala d´actes del CERN en el moment d´anunciar la pre-descoberta



Poden ser  necessàries  mes de, cent milions de milions de col·lisions per tal produir un sol bosó de Higgs.  Això explica  l´enorme dificultat que presenta  poder confirmar la seva existència de forma definitiva. A tot això, cal afegir la súper efímera franja vital d´aquest corpuscle, que no supera unes poques mil·lèsimes de segon, per tant no es observable de forma directa, i cal procedir a un exhaustiu examen dels residus restants de la col·lisió, per tal de poder confirmar la descoberta, i això reclama el seu temps.

Esperem que la confirmació del bosó de “marres” no es faci esperar gaire, i en breu, puguem veure com es porten a terme altres fites científiques que poden, al menys en potencia, canviar-nos la vida a tothom de forma altament exponencial.

Quim