FERRADA DE "LES DAMES" (Montserrat) + 3ª TROBADA "EX-SIRES" (El Bruc)

Cedit amablement per l´ICC

INTRODUCCIÓ, DIA 7 D´OCTUBRE DEL 2007

L´hora de concurrència i el lloc on s´havia de produir, eren ben determinats, el problema radicà en que per tal d´arribar al pàrking del restaurant  “La vinyanova”, l´itinerari esdevé una mica complicat, sobre tot, si no s´hi ha anat mai. Per aquesta raó, adjunto un parell de plànols que amb tota seguretat faran mes senzilla la seva localització.  El fet de no conèixer-la massa be, i l’adherència excessiva d´alguns llençols, afectaren  una puntualitat que no va estar massa lluïda. (No dic noms que desprès tot se sap...)

Degut a que el punt de trobada, era també l´establiment on havíem de consumar l’àpat, l´Albert, en Pep Hidalgo, Ramon, Rafa, i jo mateix, marxarem a fer la ferrada de “Les Dames”. Les dones, optaren per dirigir-se cap el monestir i desprès pujar amb el cremallera de St. Joan, per tal de caminar fins el mirador de St. Jeroni. Un cop acabades les respectives activitats, ens reunirem novament en aquest mateix indret , junt amb els que tenen previst afegir-se només al dinar.

APROXIMACIÓ A L´ARTIGA BAIXA O “LES DAMES”

Sortint de la zona d´estacionament de vehicles, seguirem direcció sud-est per la  pista que ens retorna novament  a Collbató en sentit descendent, si mes no, donada la proximitat, ( 1´5 km aprox.), varem cobrir el trajecte passejant.

Anirem en compte, dons al cap d´uns 625m. trobarem un accés a ma esquerra, format per una esplanada tancada a base de pilons de fusta fitxats al terra (Per aquí haureu de deixar el vehicle, si l´heu fet anar) Ara ens introduirem per la canal de l´Artiga Baixa, situada al marge dret del serrat de Pollegons. De seguit prendrem una corba molt tancada a l´esquerra (senyal que anem be) recorrerem un viarany accidentat, amb alguna petita grimpada, acte seguit avancem pel llit de la riera plena de còdols, fins assolir una bifurcació. Continuarem per la dreta, fiant-nos d´un indicador de ferro rovellat i en castellà. A partir d´aquest paratge rastrejarem les marques vermelles que directament ens deixaran a peu de  ferrada, a uns 425m. dels pilons.

 LA FERRADA

A grans trets, direm que es tracta de la típica “ferrada montserratina,” es a dir, dotada amb molta precarietat de materials. Grapes tortes, doblegades i d’escàs diàmetre, algunes fins hi tot ballen. Trams que no disposen de graons, d´altres   mancats de cable de seguretat, i bastants metres de cadena. Amb tot això, ja ens podem anar fent a la idea, de que haurem de fer anar, i molt, els braços.

Sota el meu estricte criteri, (i ja se que hi ha polèmica), es apta per principiants, ara be, no es fàcil, hi ha un parell de passos un tant intricats; un petit extraplom en la penúltima paret de 30m, i també el pas final, quant ja anem una mica justets de forces, en el replà de l´Olla, on tenim que remuntar una xemeneia molt llisa (10m.) dotada nomes de cable de vida, en el que ens hi haurem de subjectar  per nassos, puig que no disposarem de cap mes presa per tal de superar-la.

SINTESI

1/   Paret de 15 m verticals. Al començar, el primer graó, es situat a 1´70m.  Per abandonar aquesta, haurem de     

      flanquejar a l´esquerra. Agafadors torts i en mal estat.

2/   Superarem alguns relleixos equipats només amb cadenes.

3/   Paret 30 m,  molt inclinada però no vertical, no hi ha escalarons,  si cable de vida. Trobarem preses artificials.

4/   3 trams de cadenes.

5/   Paret de 30 m. Aquí els aferralls, son de bona qualitat, disposa de cable de vida. Gairebé a la meitat, haurem     

      de vèncer un petit extraplom format per una junta d´estratificació.

6/   Paret de 10 m. La seva dificultat consisteix en una xemeneia llisa,  mancada  de fixacions naturals i artificials,      

      per descomptat hi ha línia de vida. 

Des del Replà de l´ Olla, ultima paret

TORNADA

Per tal de sortir de la canal, nosaltres varem fer-ho seguint la llera mes amunt i desprès enfilant-nos pel costat dret, servint-nos d´uns agafalls, fins assolir un sender senyalitzat  en color groc. El seguirem fins arribar a un pas des del qual ja podem divisar les poblacions de la plana. A partir d´ara, prosseguim pel camí del Clot de la Mònica  que distingit amb marques blaves, ens dirigirà fins la mateixa carretera sense asfaltar, per la que anteriorment hem vingut, i que ens durà a Collbató, o be, en el sentit contrari pel nostre interès concret, cap a la Vinyanova, dons allà mateix tenim previst celebrar la...

3ª TROBADA D´EX-SIRES

Tan aviat arribàrem a la zona d´aparcament, ens adonàrem de que la situació havia canviat substancialment respecte a primera hora del mati, quant literalment érem sols. Allò, sense exagerar ni un pel, semblava “La Marabunta!!!”  Sincerament, hem costava un gran esforç creure que aquell espai tranquil i ple de serenor matinal, es pogués transformar en tant poques hores de marge, en aquell formiguer frenètic, bulliciós, famèlic i ple de cridòria. Afortunadament havíem tingut la precaució de reservar taula, ja que tot era ple a vesar, i les cues per tal d´entaular-se s’engreixaven per moments.

Alguns mostren un bon estil ...

No sense dificultats, varem anar localitzant-nos els uns als altres, dons també coincidien en arribar  els que nomes venien a dinar i passar l´estona en tan entranyable acte de germanor.

D´altres, com fer trampes

Ens entaulàrem els 17 assistents a l´exterior, sota l´ombra dels arbres i para-sols,  en una gran terrassa plena de llargues taules  (18-20 places cada una), disposades en bateria. No s´hi cabia ni en calçador. El preu (No diré xifres), no era elevat, si mes no, la qualitat i el servei tampoc, ara be, entenc que resulta materialment impossible, atendre correctament  tota aquella gernació, dins de la franja horària que va de les 13:00 a les 16:00 h amb la mà d´obra disponible.

Al marge d´aquestes anècdotes, el dinar va discorre entre les converses i els records d´altres èpoques, que malgrat oferir un to alegre i divertit, sempre en el fons, traspuà una profunda nostàlgia, la de ser conscients que el temps havia passat inexorablement per tots. No obstant fer gala d´una bona memòria, ningú de nosaltres  érem ja els mateixos. Però creieu-me companys, això també te els al·licients pels que paga la pena seguir!!

Donant per acabada la sobretaula, entrarem de ple en l´apartat d´abraçades i petons de comiat. També va haver alguns suggeriments per tal de preparar un altre sortida, la qual cosa feliçment es va produir.  Però d´això ja en sabreu mes a traves dels propers articles.  Adéu-siau camarades!!!

Quim