GENIAL INTERPRET DE L´ART-NOVEAU
LA SEVA VIDA
LA SEVA OBRA
Fill d´un noble espanyol i d´una de mare
tedesca, Franz Von Byros va nàixer a Zagreb, capital de Croàcia el 28 de maig del 1866.
Ben complerts els 17
anys, el localitzem superant les proves d’accés
a l’Acadèmia de Viena, cor de L’imperi Austrohongarès, junt amb el pintor
Eduard Von Engert, que mes tard en seria també rector. No li costà gaire introduir-se i
integrar-se a l’alta societat vienesa de
finals del segle XIX. Aquest fet li permeté accedir als diferents cercles selectes
de la metròpoli, entre ells el de Jhoann Strauss II, i es precisament en el si d´aquesta família, on coneix Alice,
la fillastra del famós compositor del
vals “Danubi Blau”, que al 1896 es
convertiria en la seva esposa.
El 1897 Choisy Liconin (pseudònim), es
trasllada a Munic, on exercirà la seva rica carrera d´artista comercial, il·lustrador, pintor,
escriptor i Marques, dons aquest era el rang nobiliari que li pertocava per
ascendència paterna. Amb el fruit de l´esforç, inaugurà al cap de vuit anys, la
primera i reeixida exposició en la
mateixa ciutat (1904). Engrescat per l’èxit, viatjà gairebé d´immediat a Paris,
i desprès a Itàlia per tal d´ampliar estudis. El 1908 tornà a Munic, on
reprengué, la feina, però en el 1911 es denunciat pel seu controvertit
llibre ”Toilettentsch erzählugen”
(Contes del tocador) considerat excessivament perillós per l´ordre aretològic
imperant. El cas es que aquesta literatura acabà arribant als tribunals. Causa
per la qual fou detingut, jutjat i desterrat.
Desprès de veure’s
obligat a mudar, de població en població per gairebé tota Europa, puig que cada
obra que escrivia era sistemàticament prohibida, Byros, decidí retornar a la Viena de principis del segle
XX, que ja no el reconegué i amb la que mai mes es retrobà. Al 1914,
l´esdeveniment de la I Guerra1924 a
l’etat de 58 anys. Dibuixant posseït per
Eros, prosèlit d´en Sade, de Boucher, del Rococó i intèrpret excepcional de l´Art Noveau, llegà a la
humanitat uns 2000 gravats de tota mena. Essent conegut també, per les
impactants il·lustracions d´una sexualitat sense eufemismes, que imprimí a clàssics de la literatura, alhora prohibits, tals com
per exemple el “Decameron” d´en
Boccaccio.
Gairebé la integritat dels
seus treballs, trasllueixen mes aviat el reflexa d´una creativitat basada en la
memòria d’allò que, amb seguretat no li era aliè, i que hauria disposat de la
oportunitat, com a mínim, d´observar amb certa freqüència, en els àmbits
relacionats a les elits privilegiades, per on transcorria la seva existència.
El traçat precís, ondulat i segur, del seu dibuix posa de manifest que no
era gens afectat pels temes que ens
mostrava, em refereixo exclusivament al poderós contingut i ingeni eròtic, en el
que s’expressa la major part de la seva
producció. Estil entroncat plenament en el moviment literari decadentista, que tingué el seu inici a la França del segle XIX.
Aquesta manera d´entendre l´art, s´estengué per tota Europa i arribà també als
EEUU. Es definí com una mena de transició entre el romanticisme, i el modernisme.
En les creacions dels adeptes
d´aquest corrent, trobem un comú denominador que confereix rellevància a l´artificialitat
i la temporalitat de la bellesa tradicional, així com la fixació en
contrapartida, de la lletjor, la mort, el pessimisme, i els personatges
turmentats. En definitiva, una fugida de les convencions i de l’enclaustra-me’n
de la societat, actitud que els alinea
explícitament amb els autors del romanticisme.
Influenciats per la
novel·la gòtica, i d´altres moviments contemporanis propers, tals com el simbolisme
i l’esteticisme, mostren a traves de la seva tasca una clara pronunciació també,
contra la hipòcrita moral burgesa, immobilitzada
al voltant de conceptes tals com;
progrés mes fe.
Alguns autors adscrits
foren Oscar Wilde, Paul Verlaine, i també el primerenc Machado. Influenciats
pel mateix pensament, trobem tant escriptors com artistes i intel·lectuals
posteriors, els mes representatius van estar; Franz Kafka, Tomas Mann, Eduard
Munch, H.G.Wells. etc. En tots ells
podrem apreciar una similitud procliu a recrear tant atmosferes asfixiants com foscor existencial o estètica.
El nom de decadentisme,
ve donat per la tendència indissimulada dels seus partidaris per tot allò que
mostres un alt contingut de morbositat, malaltia, roïndat, i que poses en
evidencia la inestabilitat de la societat del moment. Ara be, en realitat el
mot va sorgir dels seus detractors a mena de despectiu.
Von Byros, trencà d´una
forma audaç i elegant, amb molts tabús profundament ocults sota el teixit col.lectiu d´aquells temps. A traves de les rareses fantasmals, eròtiques
i metafísiques, va traduir gràficament com cap altre, les inquietuds i
contradiccions latents en el inconscient d´una societat excessivament ancorada
en la moral farisea, i que en el nostre
país, d´alguna manera encara perdura. Ho
poseu en dubte? Les imatges per ell creades, mai deixaren ningú indiferent, observeu
be, i pregunteu-vos; quins i com son els sentiments profunds (em refereixo als
no racionalitzats) que us provoquen la seva contemplació...? Però si us plau...
sigueu sincers, al menys amb vosaltres mateixos ...
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada