FERRADA DE LES BALMES CORCADES

CENTELLES – OSONA      26  D´OCTUBRE DEL 2008

Planol de la situació, cedit amablement per l´ICC

INTRODUCCIÓ

Sincerament, em sorprengué l´extensió horitzontal d´aquesta ferrada, semblava no acabar-se mai !! Ara, no presenta una dificultat tècnica digna de menció, tret del “pont nepalí” (evitable) i el petit extraplom que trobem gairebé al final, immediatament abans d´arribar a la barra i l´escala metàl·liques (també evitable). Tot plegat forma un traçat molt distret, que  exigeix  incondicionalment d´una bona forma física.

"Ja som molt a prop de l´objectiu"

Conjunt lúdic, enclavat entre els termes municipals de Centelles, i Balenyà. Compren en extensió tota l’àrea que ocupa el Turo del Puigsagordí  983 msnm.

Centelles (496 msnm) es una població d´uns 7282 habitants (cens del 2012) i diversifica la seva economia bàsicament, en una industria colpida també per la injusta i brutal crisi que vivim, mes el sector primari, puig que la construcció gairebé no hi compte. Aquest espai esportiu, contribueix al sosteniment del sector serveis ja que atreu setmanalment un bon nombre de visitants.

APROXIMACIÓ

Arribem a Centelles, per la C-17, Sortim una mica abans del km 46,  i entrem a la rodalia de la població per la C-1413b. Trobarem molt aviat un desviament a la dreta (Camí de carro) que no agafarem. A uns 200 m, localitzem un altre entrada també  a ma dreta, que es la que ens interessa, està indicada com “Mas de Banyeres” a partir d´ací, si seguim les indicacions, arribem a una esplanada de cultiu de cereals, on podrem deixar els vehicles. L´objectiu ja es molt a prop.

Extret de la pagina web de l´Ajuntament de Centelles

LA FERRADA

Rastrejant les marques grogues, aviat ensopeguem amb la primera part de ferrada, es vertical i resta tallada en dos trams, pel camí que d´una o altre manera, ens acompanyarà fidel durant tot el recorregut.

Un cop superats aquests segments, ens tocarà caminar una estoneta turó amunt, fins trobar a ma esquerra un nou accés.  Aquí situats, disposem de dues opcions: la primera, es trepar per un curt plombat instal·lat, on haurem de fer un flanqueig  un xic compromès, per tal d´arribar al pont “nepalí”. Si no ens veiem en condicions de passar-lo, (el pont), podem triar el sender que cobreix el mateix trajecte per la part inferior.

El “volat de sirga,” mereix un cometari per si sol, ja que les seves característiques be ho mereixen. Amb una longitud de 68 m. destaca com un dels mes llargs d´Europa, i la instal·lació francament esdevé una autentica obra d´enginyeria, val la pena acostar-s´hi encara que només sigui pel plaer d´observar-la.

Un altre cosa es creuar-lo, dons cal disposar d´un sentit de l´equilibri molt senyut, sobre tot quant comencem a allunyar-nos del punt de partida i  la falta de fermesa sota dels nostres peus es fa palesa. Cada pas es transforma en una tasca feixuga per mantenir-nos en posició perpendicular, arribant al clímax, sobre la part central, on la elasticitat es màxima i requereix una concentració absoluta. No en va, podem invertir en arribar a l´altre extrem entre 15 i 25 minuts. Això si, podrem deixar constància de la nostra proesa en el “llibre de signatures”. No es permès passar de dos en dos.

Mantenir-se perpendicular costa molt...

Superat aquest tràngol, ens introduïm en una llarga i estirada feixa que recorrerem, aprofitant tant les juntes d´estratificació, com les zones erosionades en forma balmada, don li ve part del nom a la ferrada. Aquest tram, no presenta cap dificultat tècnica, ara be, caldrà que ens la prenguem amb calma, dons es fa un pel excessiu.  Aquesta monotonia, només es veu alterada per un desplom a base de grapes, que ens situa novament gairebé al peu del penya segat. Des d´aquest indret, ens observa amb curiositat una cabra, que lluny d´espantar-se amb la nostra presencia, sens atansa confiada i de maneres prou expeditives ens fa entendre que a canvi d´aquesta familiaritat, alguna cosa l´hi haurem de donar. La convidem a cruspir-se una borsa sencera de dàtils desossats que duia l´Albert, va donar compte d´ells en un tres i no res. Finalment ens varem acomiadar amistosament, i ella va jeure novament esperant el següent grup...

Prosseguim el nostre avanç una bona estona mes, tot arribant a una nova  bifurcació: Si continuem pel corriol, arribem a una ferrada aïllada de dues vies, una fácil, i un altre mes complicada que connecten al sender comú que ja he mencionat i que enllaça amb tota la resta.

Nosaltres varem deixar de banda aquest annexa, i optarem per pujar directament pel rost que tenim davant i que ens torna a la part superior del tallat. A partir d´ací, haurem de caminar per una sendera en sentit ascendent, que ens hi porta a la última part instal·lada i també la mes critica.

El llibre de signatures

La llarga feixa

La tirada en qüestió, venç uns graus de diferent altura i dificultat si mes no, es el primer, el que potencialment ens “la pot fer suar”. A una alçada d´uns 10 m. apareix un extraplom que ens obliga a tirar de braços, però la situació es complica quant trobem un “bolígraf” de la línia de vida, situat en un punt on els necessitem tots dos, així que, amb una ma ens haurem de remuntar “extraplomats”, mentre amb l´altre tindrem que passar els mosquetons. Es tracta d´un pas que per aquest simple detall, molts s´esgoten i han d´abandonar.

Un cop deixada enrere aquesta zona conflictiva, arribem a una mena de diàclasi, coberta per un estrat de roca sobresortit, que forma un sostre molt pronunciat, on descobrim un altre muntatge sorprenent; Una barra, o tub fitxat a la paret, sobrevola horitzontalment el vuit, i en el seu extrem hi ha fitxada una escala metàl·lica de barrots, que ens permet sortir-ne sense cap neguit extraordinari, d´una situació que d’altra banda nomes seria factible i no sense dificultats, pels escaladors molt experimentats.

Fent noves amistats

El que ja ens resta a partir d´aquí, es molt suau, i en pocs minuts posem fi a l´ascensió, arribant al cim del Puigsagordi on immortalitzem la gesta amb una foto sota la senyera .

El material es de bona qualitat, i transmet seguretat, tanmateix les dues obres mestres, tals com el pont, i l´enginy per vèncer el sostre, son agosaradament excel·lents i dignes d´elogi. 

LA TORNADA

Seguint el trajecte per la pista que avarca l´itinerari, però a la inversa, arribarem novament al pàrking on tenim els vehicles, tot gaudint d´un bon passeig, amenitzat per una bella vista panoràmica.

Desats els estris, ens disposem  a satisfer les necessitats elementals, la qual cosa fem un cop arrecerats i  disposats al solet.

ELS COMIATS

Ben restaurats, tornem a Centelles, per tal de fer un cafè i comentar les incidències de la jornada, així i sense adonar-nos sens van fer les tantes, Només quant miràrem el rellotge, prenguérem consciencia de que calia acomiadar-nos.

Fins la propera col·legues!!

Quim