“ELS BESSONS” (593’4 msnm)
Resulta poc menys que injustificable; viure a les Garrigues, agradar-te
la muntanya, veure’ls a diari, i no sentir la temptació de fer-los-hi una visita. Portava un parell
d´anys dient-m´ho a mi mateix; “Ostres Quim, un dia hi has d´anar”...
Be dons, el dia 31 de març. Pasqua de resurrecció, varem agafar els
gossos i anàrem a tombar-la cap els
Bessons.
 |
| CEDIT AMABLEMENT PER L´ICC |
APROXIMACIÓ
Sortint de les Borges Blanques. capital de les Garrigues, anem a buscar
la C-233 en
direcció a Castelldans, passarem pel costat del polígon industrial de les
Verdunes, també per sota del pont de l´autopista (AP-2) fins arribar al Mas de
l´Aranyó. Haurem de parar compte, dons la pista que ens interessa, surt de
davant mateix d´aquesta coneguda construcció rural. Per aquest lloc podrem
deixar el cotxe. Iniciem la caminada encarant-nos al Tossal Gros (487msnm) L´anirem vorejant per
la base del costat N.
 |
| El Tossal Gros |
La primavera, enguany plujosa, comença a deixar sentir els seus
efectes, l´aroma de mil flors, la verdor dels camps, l´atmosfera neta, ventosa
però no freda, fa que el dia escollit sigui l´ideal per dur a terme una
caminada suau d´uns 12´4 km (anada i tornada) que farem en unes 4-5h, depèn del
temps que desitgem invertir en contemplar les panoràmiques.
Fins ara hem anat gairebé planejant, però el camí de carro, de sobte,
inicia un ascens molt pronunciat, i l´observem
prou llarg, així que decidim evitar-lo prenent un camí que s´obre a mà
esquerra, una mica abans d´iniciar la
rampa i que acabarà per dur-nos-hi a un tros sense continuïtat, si mes no,
tenim la plana anterior a l’últim coster del Bessó gran, com aquell que diu, a
tir de pedra. Sense pensar-nos-ho massa, trenquem pel dret, aprofitant enllaços
de tractor, i en un tres i no res, ens situem a la immensa superfície del Pla
del Pepe, per la seva vessant Est. Ens varem quedar molt sorpresos per la
gegantina plantació de ceps que hi ha allí. La nostra sorpresa es transformà en
estupor a mida que anàvem ascendint i observàvem que aquella gran parada, resta
unida a d´altres també de proporcions semblants a la primera i que ocupen si
mes no la totalitat de la Serra
del Mig, tot prèviament anivellat i instal·lat integrament amb reg gota gota.
 |
| Trencant pel dret |
En poca estona ens situem al petit coll que separa els dos turons,i ens
enfilem pel mes representatiu, un cop superat l’últim tram, fem cim sense cap
novetat. Ara podem observar atònits i en tota la seva extensió, la brutalitat
que en aquell paratge ha executat l´ambició
humana, de fet, es una mena de monument a escala real, de la manca absoluta
d’escrúpols que una part d´aquesta espècie, es capaç d´erigir al benefici
propi, en detriment del patrimoni paisatgístic dels demes. (Així ens van les
coses)
 |
| Una mica abans de sortir al Pla del Pepe |
Per acabar-ho d’arrodonir, podem divisar en l´extrem Oest, una
descomunal bassa, impermeabilitzada a base de materials plàstics que servirà
per subministrar aigua de suport en temps de sequera. La destrossa del medi i
del paisatge natural es prou evident, i senyalo aquells responsables, que
asseguts ens els seus despatxos oficials, es a dir, als que tots paguem per tal
de preservar allò que es de tots, fessin la vista grossa, vagin vostès a saber per
quins interessos.(Se´ls imaginen?) La
veritat es que pujar fins els Bessons hem va fer plorar tant per ràbia, com per
vergonya aliena.
 |
| Les últimes rampes |
 |
| EL CIM |
Ni tan se val la majestuosa i
gairebé inabastable visió que ens brinda el pic mes alt de la comarca, va poder
apaivagar la gran decepció que teníem als nostres peus.
 |
| Part de les plantacions i la ciclopea bassa de reg |
EL CIM
Al cim hi podem trobar un espai prou ampli per tal d’instal·lar un banc
per seure, una senyera, que de tan descolorida, sembla la de l´Atlètic de
Madrid, (potser caldria fer una col·lecta amb la intenció de substituir l´asta per una de mes alta i mes dreta, i la senyera
per una gran estelada.) També un pessebre, que tradicionalment creen i pugen
cada any des del 2005, els nanos del Centre Excursionista Borges-Garrigues. A
la vorera Nord, Veurem un panel on estan indicats els molt nombrosos indrets
que de Catalunya es poden divisar. Finalment, una fita on hi han les dades
cartogràfiques. Recomano dur uns bons
binoculars val la pena. Tal vegada fora
bona idea, construir una torre de 6´6 m, per tal de poder assolir els 600 msnm.
 |
| Part de les plantacions |
 |
| Les Borges Blanques |
 |
| El Bessó petit |
Un cop exhaurit tot el que havíem de veure, iniciem el retorn baixant
en direcció al Bessó petit, i li fem una visita, la vista però no es decebedora
com en el cas anterior, tanmateix tampoc podrem allargar tant la mirada, però en
contrapartida, contemplarem la singular bellesa d´un relleu típicament
garriguenc.
 |
| El Bessó gran vist des del Petit |
Ara si, son les tres de la tarda, i per tornar, decidim seguir la pista
fins el vehicle, puig que el que abans era llarga pujada, ara es llarga
baixada, i creieu-me...la cosa canvia molt!!
Crec que val la pena afegir, que amb l’automòbil podrem arribar fins el
mateix peu del Bessó gran, en el cas de no voler caminar es clar.
 |
| De tornada, al fons el Mas de l´Aranyó |
Quim
