SERRA DE GUARA – OSCA
Dies 17 i 18 de
novembre del 2007
INTRODUCCIÓ EN ESCENA,
DIA 17
Sortim de casa a
les 7:30 h, per tal d´arribar a les 9:00 h. Hem quedat al bar de la benzinera
del càmping Alquezar. Som els últims en arribar, en conseqüència allí els
trobem a tots esperant-nos. Sap greu, però les circumstancies durant el viatge
han estat adverses...
Presentació protocolària |
No hem arribat a
temps per tal de fer les presentacions pertinents, entre els dos grups de
companys que no es coneixen entre ells i que avui s´afeigeixen. Els arribats de
Barcelona; Ramiro, Contxi, Rafel, Quima, José, Cristina. Nosaltres dos, Quim i
Cristina L. de La
Floresta. Mes les nouvingudes Carmen i la seva germana
Victòria de Saragossà. I allà restaven els uns al costat dels altres sense saludar-se. Fets els actes
protocol·laris de presentació, desdejunem i anem planificant les activitats
previstes pel dia d´avui; La primera consistirà en fer-nos càrrec dels
bungalows que tenim aparaulats, i a continuació preparar-nos per anar al barranc de la Portiacha.
Aproximació per carretera |
APROXIMACIÓ
La iniciem partint d´Alquezar (HU-352) en direcció
Colungo. Arribats al Collado de San Caprasio (HU-V-3421) anirem baixant i a
l´hora controlant el primer pàrking també mirador del Vero, que hi ha ma esquerra,
entre els km. 11 i 12. Podem deixar el vehicle aquí mateix, però desprès ens
tocarà caminar des del pàrking 2, que hi ha mes avall, on s´acaba l´activitat, 1´5 km. novament fins aquest.
Aproximació a peu |
Hi ha qui deixa el
cotxe en el 2,, i cobreix el trajecte fins l´1, a peu ja d´entrada. Nosaltres
optàrem per deixar els vehicles repartits en ambdós punts d´estacionament, i
així de sortida, que es quant anem mes castigats, ens estalviem el desnivell existent.
Un cop situats a
l´aparcament 1, indicat com “La Portiacha ”, buscarem un
camí que surt senyalitzat a ma esquerra, i que en cinc minuts ens porta fins la
boca del barranc.
DESCRIPCIÓ DEL BARRANC
A la capçalera, hi
ha dos punts d´instal·lació, podem escollir (sempre que no estiguin ocupats),
el que mes ens vingui de gust, dons en cap cas, ens lliurarem de l’aeri de 26m d´aquest
salt inicial semi campaniforme. La veritat es que als que ens agrada el descens
a ràpel, el gaudim molt, puig que la sensació d´ingravidesa es mes intensa
degut a que podem observar amb claredat, el gran espai vuit que s´obre per sota
dels nostres peus. Aquesta sensació desapareix per complert, o al menys en gran
part, per exemple, quant ho fem en un pou vertical al interior d´una cavitat,
on els únics fotons disponibles son els que ens dispensa la nostra modesta
il·luminació autònoma.
Plegada la corda, i
una mica mes endavant, ens surt al pas un nou desnivell, aquest nomes de 8m.
però ens obliga a instal·lar de nou per tan poca cosa. Tot seguit prosseguirem
per un tram amb malesa i ràpidament ens anirem encaixant en una estreta canal,
travessant diverses cadolles i ressalts petits, mentre no arribem a la ultima
vertical de 30m. Aquesta, es
morfològicament gairebé calcada de la primera, el que uns metres mes llarga.
S’inicia des d´una petita badina seca a mena de balconet amb barana natural, on
ens haurem d´enfilar per tal d´efectuar la despenjada final, que ens deixarà a
pocs metres del riu Vero.
Al primer salt, el José preparant la instal.lació |
Es tracta d´un
barranc rapit de fer, molt intens i comprimit, puig que nomes presenta una
longitud d´uns 250m per un desnivell de 110m. la qual cosa vol dir que en poca
estona el tenim enllestit.
Ens han vingut a
rebre a la sortida de la
Portiacha , la resta de companys, dons els únics en davallar
la canal, hem estat el José, Cristina P. en Rafel, i un servidor. Per començar
el retorn, ens dirigim a la conca del Vero, i el remuntarem fins arribar al
moli de Lezina, des don prendrem el corriol que passa pel seu costat. Si les
aigües baixen crescudes, ens haurem de descalçar un parell o tres vegades per
tal de creuar-les. Finalment ascendirem fins el pont de la presa d´aforament, i
d´ací a l´aparcament 2, on tenim part dels vehicles. Ara, ens dirigim ja
motoritzats al pàrking 1, on ens redistribuirem novament per tal de tornar cap
Alquezar, si mes no, al mirar el rellotge, ens adonarem de que era massa aviat,
i aprofitàrem ja que hi érem a prop, per tal d´anar a visitar l´alzina
mil·lenària, dons alguns encara no l´havien vist.
De tornada fem
parada al Meson de Colungo, i desprès de fer un aperitiu, acordem quedar-nos-hi
a dinar, dons coneixem aquest local per haver estat en anteriors ocasions, i
sempre hem trobat que per un preu just, es menja be a base de cuina tradicional
del país.
Sortim una mica
tard, el sol ja s’amaga darrera les teulades, i l´aroma a llenya cremada que
fuig d´algunes xemeneies, confereixen a l´ambient un aire bucòlic, difícil
d´explicar.
Tornem al càmping,
ens arreglem i sortim a comprar queviures, per tal de sopar als bungalows. Durant
aquestes dades, els comerços tanquen aviat.
Finalitzat
l´aprovisionament, passem per la plaça on son els bars, seiem en una terrassa. La vista nocturna es
interessant, però el fred, no fa còmoda l´estança mes enllà dels 30 minuts.
La nit alquezarenya molt al contrei d´époques estivals, resulta bastant apagada per aquestes dades, així que la festa la muntarem a la
cabana mes gran, on desprès d´un opípar sopar, s´imposà el descans... Tot i amb això encara varem fer tard.
DIA 18
No ens llevarem
massa d´hora, i desprès de desdejunar a cos de rei, decidirem anar a visitar la Col ·legiata,
Alquezar, topònim
àrab. (al-Qasr) (Alcàsser), vol dir fortalesa, i d´ací li ve el nom al poble.
Al pas dels segles, quant cau en mans cristianes, es construirà l’església o
col·legiata sota l´advocació de Sta. Maria, regentada per la canònica Agustiniana.
La seva cronologia, va des dels segles XI
al XVII. Èpoques representades pels seus corresponents estils arquitectònics.
Final del segon desnivell, i del barranc |
La visita, sempre guiada es fa amena, i per tant el temps vola. Des del Crist sense melic del S-XIII, el Claustre romànic, “La torre de las tormentas”, les muralles, la vista fantàstica que domina sobre el Vero i la població, conformen els elements del fenomen de la deformació temporal.
Sortida del barranc |
Moli de Lezina |
A la sortida, excepte
en Ramiro, la Conxi ,
i jo mateix, que ens quedarem al bar, la resta baixaren fins el riu per tal
d´estirar les cames. Com en teníem per estona, sens va passar pel cap intentar
trobar taula al restaurant Casa Gervasio, molt conegut a la zona, (i fora
també) Te la peculiaritat de no admetre reserves, i nomes serveixen al client
que entra i troba taula, quant tot es ple, cal fer cua.
L´alzina mil·lenària |
Ens aniran portant
un darrera l´altre, els onze plats
enllistats, mes les postres.
El que es sol
servir es, si fa o no fa, el que ara detallo:
ENTRANTS
Patés de la casa, 3
classes
Pernil serrà
Xoriç vermell
Formatges, 2
classes
Croquetes de la
casa
Canelons fregits a
la cervesa (Es serveix tot en
abundància, i es de bona qualitat)
PLATS
Patates amb bacallà
Mongetes blanques amb
xoriç i pernil
Cigrons amb sípia i
gambes
Guisat de carn
Costelles i
mitjanes de xai (Es serveix tot
en abundància, i es de bona qualitat)
LAS POSTRES
Gelat
Galetes de coco
Ametlles i nous
Cafè
COMPLEMENTS
Vi + pa, + gasosa,
i de vegades algun extra. (Tant
com es demani)
ADREÇA
Restaurant Casa
Gervasio
C/ Pedro Arnal
Cavero 13,
CP 22145 - Alquezar
(Osca)
TEL 974 318282
Gravat de la població i la Col·legiata |
Crist sense melic, S-XIII |
COMIATS
Desprès de molts
esforços i intents fallits, ningú va arribar a l’últim plat, molts no passaren
del primer... i això va estar degut a l´esmorzar copiós, que havíem fet pel
matí. Maleïda sigui la improvisació!!
Amb els estomacs
plens a rebentar, dons com qui diu, ens sortia el menjar per les orelles,
arribarem a dures penes on teníem els carros, allà mateix, formalitzarem els
comiats i ens retirarem cadascú al seu destí.
Fins un altre col·legues!!!
Bon profit!!!
Quim