ST.
FELIU DE GUIXOLS – BAIX EMPORDÀ
DISSABTE
DIA 6 DE JULIOL DEL 20013
A
les 6;41 h no va passar el tren que des de Les Borges Blanques
m´havia de portar a BCN. Es va presentar amb 18 minuts de
retard...RENFE.... Per tant vaig arribar amb aquesta demora mes o
menys. (les 9:40 h)
En
el lloc convingut en Ramon ja esperava per tal de marxar el mes ràpid
possible. En dues hores mal contades, incloent-hi alguns embussos,
arribem al port de St Feliu.
LOCALITZACIÓ
Ja
des de l´entrada a la
població, buscarem el port,
resulta relativament fàcil de trobar, dons es raonablement ben
indicat. Un cop arribats, veurem que hi ha bastant de lloc per deixar
el vehicle, i també un turó ben
escarpat a ma esquerra. Haurem
d´arribar a la part mes alta,
i ho podem fer des de diferents indrets. Nosaltres
ens varem dirigir a la Cala Jonca, on ens podem permetre
una remullada si ve de gust. En aquest punt, trobem unes escales
rústiques, que ens hi
porten, i també que pugen fins dalt.
 |
| Cala Jonca |
Situats
a la part superior, anirem seguint un camí ben arreglat, que
vorejant el perímetre dels penya-segats de la Sofrera, ens condueix
a una mena de pèrgola, que fa les funcions de connexió amb un
viarany que baixa fins el mateix començament de...
LA
FERRADA
Sembla
ser que es tracta de la única que ens ofereix un traçat que passa
tant a la vora del nivell de la mar, a demés, un aigua visualment
deliciosa.
Ningú
esperi trobar cap vertical a superar, dons tot el circuit discorre
entre 5 i 25 msnm. flanquejant la sinuositat dels tallats que
conformen La Cala del Moli.
 |
| La pèrgola |
Aquesta
via s´inaugurà el 2001, i va estar clausurada el 2004, degut a
problemes legals i al mal estat dels materials, que l´havien
convertit en perillosa. Després de certa pressió popular, ha estat
reinstal·lada i reoberta novament enguany.
Potser
per allò de la novetat, ens hem trobat amb una gentada no gens usual
en cap altre ferrada. Molts grups marxaven quant nosaltres arribàvem,
sense haver-la pogut fer, dient-nos molt decebuts; “està
impossible”. Per curiositat ens vam acostar, i el que veiérem,
ens deixà estorats. En un curt tram, vaig poder comptar fins 80,
persones estàtiques pegades a les parets una al costat de l´altre;
no es movien!!
 |
| Una petita part del col·lapse |
La
veritat es que ens entraren ganes de donar mitja volta, a nosaltres
també, allò semblava una macro trobada de “Pixa pins”. Però jo
havia creuat mitja Catalunya per fer-la!!
Mentre
dubtàvem, si la fem...no la fem... i ja portàvem uns 20 minuts
fent-ho, semblà que la cua començà a moure´s. Aquest fet em donà
ànims, el Ramon es mostrà mes reticent, però acabà per acceptar.
 |
| Desplomat horitzontal |
La
ferrada, te el seu principi baixant gairebé a nivell del mar (5m) De
seguit superem un pas bastant desplomat en sentit longitudinal, per
lo qual no representa cap dificultat a tenir en compte, i a partir
d´aquest moment, comencen els ponts, 5 en total, no son de gaire
llargada, però estan ben situats. El pas mes complicat resta
emplaçat a la feixa que ve després del tercer pont, es la mes
llarga i la mes feixuga, degut a que hi ha un extra-plom en sentit
vertical, però que no donarà gaire problema, dons es ben
instal·lat. Un cop passat, ja no trobarem cap punt conflictiu mes,
que mereixi la pena comentar.
Resta
en construcció una petita zona, on s´oferirà una variant mes
esportiva, situada en una escletxa poc abans d´arribar al final. La
via acaba gairebé al mateix lloc on comença.
Sota
el meu criteri no està feta per principiants, però paradoxalment es
el que mes abunda, la qual cosa sembla a priori una contradicció,
però no ho es. Una de les raons pel que s´acumula tanta gent
estàtica, es precisament per aquest motiu. Quant s´ha de superar
un pas que no es del tot mastegat, s´aturen, es
cremen i triguen molt a continuar. En alguns casos mes de 20 minuts.
L´aire
que es respirava, al menys aquest dia, el podríem qualificar de
“channy total” on la cridòria resultava especialment molesta i
fora de lloc, De tant en tant, les barques que passegen turistes
amunt i avall, amb musiques de pèssim gust a tot volum, ho
acabaven d´arredonir... Puc assegurar als lectors, que aquell clima
era a les antípodes del que tradicionalment es viu entre
muntanyencs.
 |
| El tram llarg, on es l´extraplom vertical |
En
síntesi, la ferrada molt be, l´ambient lamentable. Potser ho havíem
d´haver intentat a ple hivern.
Tan
aviat sortírem del xivarri, anàrem a fer una “queixalada” i a
hidratar-nos, dons la calor es deixava sentir molt. Tot i amb això,
no podíem seguir gaudint de l´agradable fresca a l´ombra de la
terraseta on hi érem, dons jo havia d´estar a l´estació de Sants
abans de les 19:00h per agafar el tren que m´havia de tornar a Les
Borges, i en Ramon tenia un sopar amb d´altres companys. Així que
sobre les quatre, emprenem el retorn a BCN.
 |
| Es en aquesta escletxa on s´està preparant una zona mes esportiva. |
Arribem
sense novetat, ens acomiadem, i aquesta vegada, si, el tren fou
puntual, per tant a les 21;00 h, ja era a casa. Encara tinguè temps
de dutxar-me i veure “El comissari Brunetti” mentre sopava.
A prop de 600 km per haver de
suportar aquell “ambientillo”... Valga'm Deu!!!
ALGUNES
DADES D´INTERES
L´instal·lador;
L´Albert Gironès
La
longitud total es de 2.700m, dels quals 480 resten equipats.
Si
trobem un nombre racional de persones, podem trigar 1´5h, si no es
així, ni se sap...
No
es difícil, però tampoc es fàcil. Jo diria per neòfits avançats.
Coordenades;
x= 41º 46´ 45´´ y= 3º 02´ 30´´ Orientació = SSE
La
roca de granet vermellós, es molt dura, i en aquest cas en concret,
plena de porus, deguts a l´erosió marina. Te bona adherència.
 |
| Últim tram de la ferrada |
OBSERVACIONS
L´acer
inoxidable, mes concretament la barra calibrada, es un material
excel·lent, sobre tot per instal·lacions a la vora de la mar, com
es el cas, dons suporta els efectes de la corrosió estupendament be.
Si mes no. La seva perfecció i el seu acabat sense textures ni
rugositats, li resten capacitat de fixació, sobre tot si soldem al
extrem exterior, un passamà en forma de pedal. Pot passar, (el que
ja passa) que la barra clavada giri en redó, fent insegur el punt
d´apostament. En la paret mes llarga, després del tercer pont, i
abans d´arribar al desplom n´hi ha una que ja en pateix.
Gracies
Albert, la ferrada es molt encertada, i resulta força divertida, et
felicitem per que hi ha molta feina, molt esforç invertit i sobre
tot molta voluntat.
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada