Es evident que la dreta espanyola i amplis sectors de la falsament anomenada
esquerra, haurien de tornar a l´escola.
Amb tant desconeixement es impossible dirigir un país de forma coherent
i pretendre a l´hora un funcionament que comporti certa afecció social. El primer indicatiu d´aquesta omissió cultural, es
fa palesa en la mateixa constitució (Títol Preliminar art. 2) on no es reconeix
com nació, cap altre territori que no sigui la mateixa Espanya, si mes no, com
si es tractes d´un producte devaluat, de tercera categoria, es fa menció a les
“nacionalitats”... Que vol dir aixó?, que
no es el mateix? o be representa que soc nacionalment espanyol amb nacionalitat catalana? Aixó esdevé un tant esotèric, si si, quelcom semblant alló “ D´un destino en lo universal” o el “misteri de la Santíssima Trinitat ”.
Em pregunto, s´han mirat alguna vegada el diccionari
aquests intel·lectuals juristes i polítics anomenats “Els pares de la Constitució ”?
Quina diferencia de contingut hi ha entre les paraules,
nació i nacionalitat, per que ells, els constitucionals a
ultrança les interpretin de manera tan radicalment diferents. Us
invito a que trobeu la resposta per vosaltres mateixos.
Segons el diccionari de la llengua catalana ; Nació=
Comunitat d´individus als quals uns vincles determinats, però
diversificables, bàsicament culturals i d´estructura econòmica, amb una
historia comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una
voluntat d´organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a
voler-se dotar d´institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
Segons el diccionari de la llengua espanyola ; Nación
= Conjunto de personas de un mismo origen étnico y que comunmente
hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
Segons el diccionari de la llengua catalana; Nacionalitat = Caràcter nacional, condició ètnica, política i
institucional que constitueixen una nació.
Situació de la persona determinada per la seva
subjecció o pertinença a un estat i la seva jurisdicció, amb el conjunt de
deures i drets que aixó comporta.
En algunes constitucions, nació sense estat però amb
un cert nivell d´autonomia.
Principi de nacionalitat; Principi jurídic i polític
segons el qual hi ha d´haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual
els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. S´anomena també
principi d´autodeterminació o d´autogovern dels pobles.
Segons el diccionari de la llengua espanyola; Nacionalidad = Caracter nacional.
Estado propio de la persona nacida o naturalizada en
una nación.
Heu trobat alguna desvinculació en el significat de
les dues paraules d´ambdós
diccionaris?... jo tampoc.
La caverna política espanyola, es veu que si, i
recolzant-se en aquesta hipotètica diferenciació, neguen l’existència de la NACIO CATALANA ,
neguen drets i llibertats, neguen llengües i ometen fets històrics que els
senyalen com genocides del nostre poble. Mai han deixat d’espoliar-nos
econòmica i patrimonial-ment fins l´extrem de creure cegament que poden fer-nos
passar indefinidament amb raons tan barroeres com insultants.
Aquestes endèmiques traces entre Catalunya i Espanya. La generalitzada corrupció de la classe política.
Un Tribunal Constitucional format per militants amb carnet del PSOE, i PP,
molts d’ells amb el mandat caducat, insisteixen en fer-nos creure que es tracta
d’una institució neutral i despolititzada, que casualment interpreta la constitució de la forma mes retrograda possible i ens
submergeix novament a les profundes i fosques aigües preconstitucionals. Si aquest estat de circumstancies li afegim la
vergonyant gestió de la crisi del sistema financer, podrem fer-nos una idea mes
o menys fidedigna de per que el dia 10 de juliol del 2010 van sortir al carrer
moltes mes persones de les que ens van dir els de sempre. Som molts els que sabem que es van fregar els
2.000.000 de persones. Malgrat hi van
haver dos aeronaus sobrevolant i filmant la zona durant tot el temps que va
durar la mani, sospitosament encara avui ningú ha vist cap imatge aèria
d´aquesta magna concentració humana que, sortí pacifica i festivament al crit
de “Som una nació nosaltres decidim” si mes no, es van cridar molts mes
eslògans, essent els que feien al·lusió
directe a l´independencia clarament
majoritaris.
Aquesta manifestació per sobre d´altres
consideracions, ha estat una ventada d´aire fresc i reconfortant per les grans
majories silencioses, fartes de tanta falsedat, de tant retrogradis-me
corrupció, inoperància i una extrema afecció als càrrecs. Per fi, un
agermanament que ens permet autorecolzar-nos ja que les institucions que
dirigeixen el país no ho fan. No ho fan simplement per que no els interessa.
Conseqüència d´aquests fets, no per sempre repetits,
menys vergonyants, veiérem un president
de la Generalitat
que escridassat pels manifestants abandonava la concentració, i pel que es veu no en va
treure cap conseqüència, sinó que lluny d´escoltar les clarísimes demandes
d´autodeterminació, donà un tomb cap l´espanyolisme mes ranci, i incorporà un exministre de treball, que venut a les
patronals, traeix les classes
treballadores a les que fent ostentació d´un cinisme patètic, diu defensar. Per
si aixó no en fos prou, assisteix a Madrid per tal de presenciar “El desfile de
la Victòria ”...
Es un cadàver polític sense cap honorabilitat al qual haurem d´apartar.
Uns partits clarament desbordats i desnonats per la
seva pròpia concurrència, que fent honor a la seva històrica trajectòria, resten
absolutament endarrerits i superats pel poble que, es qui realment protagonitza
els autèntics canvis socials. Els polítics momes estan per frenar-los o anorrear-los amb el propòsit que res no canviï.
Sempre hi haurà un abans i un desprès del 19 de juliol
del 2010.
Sobre tot companys, recordeu, que per dignitat no
podem estar d´acord amb que Espanya prengui diàriament a Catalunya 60.000.000 €
en referència a la reforma fiscal. Es
injustificable que, a Catalunya només s´inverteixi un 12% del PIB anual quan
aportem un 22%. No es admissible que, El
Ministerio de Cultura faci una despesa de 47 € per cada espanyol, i només de 5
per cada català. Pel mateix motiu tampoc es pot estar d´acord en que un de cada
tres anys el Ministerio de Fomento no faci cap inversió a casa nostra. Hem d´aprendre a dir PROU discriminació, que
ja no som esclaus de ningú, i que Espanya no es la Roma Imperial !!
En que quedarà aquesta revolució pacifica? Aixó ho
veurem superades aquestes eleccions
catalanes del 28 de novembre del 2010. Entenc
que no els hauríem de fer cap
recolzament, no s’ho mereixen, no
votant-los farem que siguin ells qui
vinguin darrera nostre i llavors serà moment d´exigir-los el que convingui...
Catalans!!! Que no ens agafin amb l´eina sense esmolar!!!
“Avui els líders ofereixen escenes difícilment
superables per la sàtira literària. La sàtira degenera ara i aquí en quelcom grotesc” (Günter Grass)
Quim
