SOM UNA NACIÓ !!!

Es evident que la dreta espanyola i  amplis sectors de  la falsament anomenada esquerra, haurien de tornar a l´escola.  Amb tant desconeixement es impossible dirigir  un  país  de  forma  coherent i  pretendre a  l´hora un  funcionament que comporti certa afecció social.    El primer  indicatiu  d´aquesta omissió cultural, es fa palesa en la mateixa constitució (Títol Preliminar art. 2) on no es reconeix com nació, cap altre territori que no sigui la mateixa Espanya, si mes no, com si es  tractes  d´un  producte  devaluat,  de  tercera  categoria, es  fa  menció a les “nacionalitats”...  Que   vol dir aixó?,  que no es el mateix? o be representa que soc  nacionalment  espanyol  amb  nacionalitat  catalana?  Aixó  esdevé un tant esotèric,  si  si,  quelcom  semblant  alló  “ D´un  destino  en  lo  universal” o el “misteri de la Santíssima Trinitat”.

Em pregunto, s´han mirat alguna vegada el diccionari aquests intel·lectuals  juristes i polítics anomenats “Els pares de la Constitució”?

Quina diferencia de contingut hi ha entre les paraules, nació i nacionalitat, per que ells, els constitucionals a ultrança  les interpretin  de manera tan radicalment diferents. Us invito a que trobeu la resposta per vosaltres mateixos.    

Segons el diccionari de la llengua catalana ;  Nació=  Comunitat d´individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d´estructura econòmica, amb una historia comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d´organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d´institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

Segons el diccionari de la llengua espanyola  ;  Nación = Conjunto de personas de un mismo origen étnico y que comunmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Segons el diccionari de la llengua catalana;  Nacionalitat =  Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueixen una nació.

Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que aixó comporta.

En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d´autonomia.

Principi de nacionalitat; Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d´haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se  en estat independent. S´anomena també principi d´autodeterminació o d´autogovern dels pobles.  

Segons el diccionari de la llengua espanyola;  Nacionalidad = Caracter nacional.

Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.

Heu trobat alguna desvinculació en el significat de les dues paraules  d´ambdós diccionaris?... jo tampoc.

La caverna política espanyola, es veu que si, i recolzant-se en aquesta hipotètica diferenciació, neguen l’existència de la NACIO CATALANA, neguen drets i llibertats, neguen llengües i ometen fets històrics que els senyalen com genocides del nostre poble.   Mai han  deixat  d’espoliar-nos econòmica i  patrimonial-ment   fins l´extrem de creure cegament que poden fer-nos passar indefinidament amb raons tan barroeres com insultants.

Aquestes endèmiques traces entre Catalunya i Espanya.  La generalitzada corrupció de la classe política. Un Tribunal Constitucional format per militants amb carnet del PSOE, i PP, molts d’ells amb el mandat caducat, insisteixen en fer-nos creure que es tracta d’una institució neutral i despolititzada, que casualment  interpreta la constitució  de la forma mes retrograda possible i ens submergeix novament a les profundes i fosques aigües preconstitucionals.   Si  aquest estat de circumstancies li afegim la vergonyant gestió de la crisi del sistema financer, podrem fer-nos una idea mes o menys fidedigna de per que el dia 10 de juliol del 2010 van sortir al carrer moltes mes persones de les que ens van dir els de sempre.  Som molts els que sabem que es van fregar els 2.000.000 de persones.  Malgrat hi van haver dos aeronaus sobrevolant i filmant la zona durant tot el temps que va durar la mani, sospitosament encara avui ningú ha vist cap imatge aèria d´aquesta magna concentració humana que, sortí pacifica i festivament al crit de “Som una nació nosaltres decidim” si mes no, es van cridar molts mes eslògans, essent  els que feien al·lusió directe a l´independencia  clarament majoritaris.  

Aquesta manifestació per sobre d´altres consideracions, ha estat una ventada d´aire fresc i reconfortant per les grans majories silencioses, fartes de tanta falsedat, de tant retrogradis-me  corrupció, inoperància i una extrema afecció als càrrecs. Per fi, un agermanament que ens permet autorecolzar-nos ja que les institucions que dirigeixen el país no ho fan. No ho fan simplement per que no els  interessa. 

Conseqüència d´aquests fets, no per sempre repetits, menys vergonyants, veiérem  un president de la Generalitat que escridassat pels manifestants abandonava  la concentració, i pel que es veu no en va treure cap conseqüència, sinó que lluny d´escoltar les clarísimes demandes d´autodeterminació, donà un tomb cap l´espanyolisme mes ranci, i incorporà  un exministre de treball, que venut a les patronals, traeix  les classes treballadores a les que fent ostentació d´un cinisme patètic, diu defensar. Per si aixó no en fos prou, assisteix a Madrid per tal de presenciar “El desfile de la Victòria”... Es un cadàver polític sense cap honorabilitat al qual haurem d´apartar.

Uns partits clarament desbordats i desnonats per la seva pròpia concurrència, que fent honor a la seva històrica trajectòria, resten absolutament endarrerits i superats pel poble que, es qui realment protagonitza els autèntics  canvis socials. Els polítics momes estan per frenar-los o anorrear-los amb el propòsit  que res no canviï.

Sempre hi haurà un abans i un desprès del 19 de juliol del 2010.  

Sobre tot companys, recordeu, que per dignitat no podem estar d´acord amb que Espanya prengui diàriament a Catalunya 60.000.000 € en referència a la reforma fiscal.  Es injustificable que, a Catalunya només s´inverteixi un 12% del PIB anual quan aportem un 22%.  No es admissible que, El Ministerio de Cultura faci una despesa de 47 € per cada espanyol, i només de 5 per cada català. Pel mateix motiu tampoc es pot estar d´acord en que un de cada tres anys el Ministerio de Fomento no faci cap inversió a casa nostra.  Hem d´aprendre a dir PROU discriminació, que ja no som esclaus de ningú, i que Espanya no es la Roma Imperial !!

                                                                                  

En que quedarà aquesta revolució pacifica? Aixó ho veurem superades aquestes eleccions catalanes del 28 de novembre del 2010.  Entenc que no els  hauríem de fer cap recolzament,  no s’ho mereixen, no votant-los farem que siguin ells  qui vinguin darrera nostre i llavors serà  moment d´exigir-los el que convingui... Catalans!!! Que no ens agafin amb l´eina sense esmolar!!!

“Avui els líders ofereixen escenes difícilment superables per la sàtira literària. La sàtira degenera ara i aquí en  quelcom grotesc”        (Günter Grass)

Quim