POBLAT IBERIC
5-6 de maig del 2012
(Calçotada a la Floresta)
INTRODUCCIÓ
Es tracta d´una troballa arqueològica de gran interès historic-cultural
per les contrades Garriguenques, tradicionalment pobres en el sentit mes ampli
de la paraula, on la economia de secà junt amb el ramat estepari fou en origen,
abans no arribà el reg, la principal font de riquesa. Actualment continua
essent una comarca molt mancada d´iniciatives i recursos, i per si això encara
no hagués estat prou, a causa de l´esclat
de la bombolla immobiliària , i la irresponsable gestió del sector financer,
recolzada per la classe política en general, ha tornat a retrocedir fins a
cotes que encara no sabem fins on ens
situaran...
Vista de la fortalesa abans de creuar el fossar |
Es per tant aquest assentament ibèric, un punt d´atracció que
degudament promocionat i gestionat, posseeix en si mateix un potencial francament encoratjador, a no ser
que passi com en el sector de la olivera, on per desgracia endèmica mai s´ha
sabut treure’n cap profit.
Resulta fins hi tot difícil de creure, que un producte tan preuat arreu
com ho es “lo millor oli del mon” autèntic or líquid en estat pur, per incapacitats
humanes, no hagi esdevingut en el nostre segle un motor capaç per si sol, de
repartir abundància i riquesa a una esforçada població, que desprès de
penalitats infinites, mai ha vist el just fruit de la seva abnegació.
Es potser aquesta abnegació, allò que encara ens resta dels primers
pobladors de la nostra comarca.
ELS IBERS
S’estenien bàsicament des del sud de la península que avui coneixem com
Andalusia, i es perllongava per tota la
costa mediterrània, Murcia, Valencia, Catalunya incloent el braç que penetra cap l´interior, es a dir, la vall
de l´Ebre. També, un petit ull a l´alçada de Lisboa, Portugal.
Podríem definir aquesta ètnia i el seu tarannà cultural com una mena de
fusió o síntesi entre els precursors tartesics, i “Almeriencs” junt amb el que
aportava la convivència mercantil amb els pobles fenicis i grecs. La resta de la península, pertanyia a les
tribus celtes, de cultures diverses, o no homogènies d´origen
indoeuropeu.
ELS ILERGETS
Dins del món ibèric, els ilergets destacaren sobre tot per la seva
capacitat ofensiva de resistència als pobles invasors. Escriptors grecollatins, com Polibi i Titus
Livi els mencionen sovint en relació a la
2ª Guerra Púnica (218-205
aC ) considerant els seus cabdills Indibil i Mandoni, com uns dels mes rellevants de la península
Ibèrica. Menció obtinguda per l´atribució de les moltes derrotes, que
infringiren tant als exercits cartaginesos, com a les legions romanes.
Estatua a Indibil i Mandoni |
El seu territori, que limitava al nord amb el Montsec, al sud amb
l´Ebre, i d´est a oest, de l´Urgell fins
el riu Gállego (Aragó) tenia la seva centralitat a les planes de Lleida i les
seves capitals mes importants foren; Atanagrum i Iltirta que arribà a encunyar
moneda amb les següents llegendes; “Iltirtasalirban, Iltirtar o
Iltirtasalirustin”.
Panoràmica dels Vilars d´Arbeca |
Els inicis de la construcció dels Vilars, daten sobre el 775 a .n.e. (primera edat del
ferro) i es abandonada desprès de 400 anys de ser habitada contínuament, als
voltants del 325 de la n.e.
Pou central |
S’apunten
com a possibles causes, sobre tot, el creixement demogràfic que deixà petit el
recinte emmurallat, dons no s´han trobat indicis d’haver estat mai expugnada.
Simplement fou abandonada, i per tant es va conservar intacte sense cap
variació posterior, aportada pel domini o fusió d´altres cultures.
Es molt possible que no anaren gaire lluny en la seva mudança, i que el
turó que avui ocupa el castell d´Arbeca, amb una superfície aproximada d´uns
60.000m2 esdevingués un espai suficient per albergar un gran poblat, que ara
si, comptaria amb un sistema defensiu mes tradicional. Aquestes cavil·lacions, ens permeten deduir dons, que aquest esdevingué el seu nou
emplaçament. En conseqüència, els fonaments de la coneguda construcció medieval
dels Cardona, haurien tingut el seu origen en aquella època.
Restes del castell d´Arbeca |
Fou uns 200 anys desprès de ser fundada, quant començà paulatinament el procés d´iberització dels ilergets, tal com els denominaven els escriptors
antics. Tanmateix al llarg de la seva
existència, es van anar succeint diverses
modificacions de caire urbanístic, sempre obra de les mateixes mans.
EL SISTEMA
DEFENSIU DELS VILARS
Constituïa en si mateix una autentica singularitat pel fet d´estar
ubicat en la planada, lloc poc escollit per aquestes tribus que preferien
gairebé en la seva totalitat, i per lògica estratègica, els turons escarpats
sempre mes difícils de conquerir.
En contrapartida idearen efectius sistemes per tal de dissuadir o
frenar qualsevol temptativa d´atac o agressió.
La porta nord des de l´exterior |
Tant les portes estretes d´un sol batent, com els carrers també dotats
d´una notable estretor, impedien a l´enemic replegar-se i auto protegir-se en
el cas suposat de poder accedir-hi. 12 altes torres ( 7-8m) protegien les muralles d´uns 5m
d’espessor i també d´alçada, sobre la
qual s´hi repenjaven les cases, formant així una mena de poblat en forma de
cercles concèntrics i carrers radials al voltant d´un gran pou central.
Tall de les cases, suportades al mur defensiu |
Es construïren perimetralment camps frisons, també anomenats “cavalls
de Frisia” constituïts per pedres clavades a portell, es a dir, al terra en
disposició vertical i formes anguloses,
omplint l´espai que precedeix la segona muralla. Es tractava d´una zona destinada a trencar l’avanç de qualsevol grup d´atacants
que imaginàriament hagués pogut superar els fossars.
Fossar |
No he cregut mai en exercits invencibles ni en fortaleses
inexpugnables, però sota el meu estricte criteri, si alguna realment ha estat
mereixedora d´aquest qualificatiu, sens dubte es aquesta.
DISPOSSICIÓ DEL
RECINTE EMMURATLLAT
1/ Situat al centre de la població, s´obria el
pou, o punt d´avituallament d´aigua, que
també complia les funcions de cisterna. Constituïa el lloc per excel·lència de les reunions
i trobades.
2/ La porta nord, estreta amb sol batent, s´obria entre dues altes
torres de planta quadrangular, i...
3/ donava accés a una llarga rampa fortificada, que travessant els fossars
ens situava davant la segona porta, des
don es controlava el pas a la ciutat.
4/ Doble fossar inundat que circumdava el recinte de la fortalesa, un mes
profund que l´altre. El mes ample tenia uns 15m, per 4 de profunditat.
5/ Fossars compartimentats avançats.
6/ Fossar de primer contacte que protegia la façana nord.
7/ Canal
d´alimentació dels fossars.
8/ Contraescarpa, o primer mur extern de la fortalesa.
Per la seva concepció defensiva, (arquitectura de poder) el seu
enclavament, el nivell d´equipaments i nombre d´habitants uns 170/200, permet acaronar la idea de que
probablement albergava un cabdill o príncep iber.
Els ilergets a l´igual que la resta dels ibers, desenvoluparen un
sistema d´escriptura propi, que els situa com la primera cultura històrica nostra,
malgrat no coneixem encara el significat de la seva llengua.
Escriptura ibèrica en un bronzo |
Tot i amb aquest gran impediment, sabem que la seva economia, es fonamentava
en el que avui tipifiquem com el Primer Sector, es a dir l´agropequari.
Intercanviaven els seus excedents cerealístics i les seves matèries primeres,
amb els pobles colonials, a canvi d´altres productes alimentaris com el vi i
paradoxalment, l´oli. També perfums, ceràmiques i objectes metàl·lics, a
partir dels quals anaren conquerint una autentica metal·lúrgia del ferro,
simbolitzada molt be, (al marge d´altres estris destinats a millorar les
condicions de vida) en la “falcata”, una
mena d´espasa integral d´una sola pesa, molt temible pel seu tall i disseny corbat.
El torn de terrissaire, també constituí un altre element importat, que adquirí,
molta importància en el progrés d´aquests pobles.
A diferencia d´altres ramats, (oví i
boví) el cavall fou un animal
molt apreciat, tant, que fins hi tot, es creu que tingué connotacions de culte religiós.
EL MON SIMBOLIC I PENSAMENT
RELIGIOS
Desconeixent com he dit, l´idioma d´aquestes gents, esdevé una tasca força feixuga basada nomes en l´anàlisi de les
troballes, comprendre el seu pensament transcendent. Ara be, degut a l´aparició
d´enterraments en diverses llars, de fetus de criatures que morien abans de
nàixer, durant o desprès del part, deduïm l’existència
de tradicions que obligaven a complir el rictus, donat que no havien
assolit les cerimònies d´afiliació o els rituals que els reconeixien com adults, i que per tant, no podien ser
incinerats. Altres teories, condueixen a la conclusió de que en realitat, es
tractava d´una forma de control de la natalitat encoberta, donada la escassa o
nul·la capacitat d´espai vital, existent
al interior de la ciutadella.
També hi trobem restes d´animals preferentment joves, cabres i ovelles
sota dels paviments, que probablement responen a l´ofrena de sacrificis de
caire fundacional, amb la finalitat de sotmetre l’edifici a l´acció protectora
dels deus. Així ens ho fa creure, la troballa d´un gran vas de ceràmica, que en
contenia un altre de mes petit amb
aquest tipus de contingut. En aquest cas en concret, el lloc escollit, fou la
part central d´una casa dels Vilars 0.
Cases i carrer concentric |
Si mes no, una mena de ritual nomes conegut en aquesta població i en
cap altre, consistia en sepultar, tal com feien amb els prenatals, els fetus de
cavall. Aquesta practica posa de relleu la gran importància que es concedia a
aquestes nobles criatures. Altre prova es concreta en l´estabulació de les
eugues, sempre en algun lloc ocult, desconegut i fora de la fortificació. El
conjunt d´aquestes praxis ens convida a pensar en l´advocació d´una divinitat
protectora dels èquids, o als èquids, com elements de protecció.
LA CALÇOTADA
Com activitat cultural havíem previst fer una visita als Vilars, i
amenitzar-ho amb una calçotada. Dit d´un altre manera, passar un cap de setmana
d´esbarjo.
DIA 5
A mig matí arribaren l´Albert, la Montse i el Rafa, anàrem de compres, i mes tard,
desprès de cuinar-les, ens cruspirem les apreciades hortalisses acompanyades de
carn i d´altres capricis. La tarda la dediquem a la migdiada, i al passeig per
la terra. Soparem tard, i també ens retiràrem tard a dormir.
DIA 6
Un cop en peu, (que fou a mig matí) agafem les cambres de fer fotos i
ens dirigim a Arbeca, un cop allà, tan
aviat hem travessat el poble, l´abandonem per la part nord en direcció
Mollerussa, i a l´últim desviament, ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig-
Bellpuig. Passats els primers 4
km , aviat trobem
els indicadors que ens hi deixen a la mateixa porta del complex arqueològic
dels Vilars d´Arbeca.
La visita fou amena, i de mes durada del que teníem previst, dons si
volíem saber de que anava tot aquell “pedrissar”, hi havíem d´invertir
temps. Finalment tornem altre cop a La Floresta, on
l´Albert i na Montse, preparen una paella valenciana, que no va quedar massa
be, dons no disposàvem d´un recipient prou gran, i l´aigua, insuficient, no va
bullir be l’arròs que quedà una mica cru.
Malgrat això, no en sobrà gens!!
Ja ben entrada la tarda, arribà l´hora dels “adeus” i per tant el
comiat.
Fins un altre camarades!!
(Als amants de les fortificacions, vos recomano la seva visita, paga de llarg l´esforç que us suposi el
desplaçament.)
Quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada