FELICITACIÓ NADALENCA ...BONES FESTES!!!

ELS VILARS D´ARBECA

POBLAT IBERIC

5-6 de maig del 2012 (Calçotada a la Floresta)

INTRODUCCIÓ

Es tracta d´una troballa arqueològica de gran interès historic-cultural per les contrades Garriguenques, tradicionalment pobres en el sentit mes ampli de la paraula, on la economia de secà junt amb el ramat estepari fou en origen, abans no arribà el reg, la principal font de riquesa. Actualment continua essent una comarca molt mancada d´iniciatives i recursos, i per si això encara no hagués estat  prou, a causa de l´esclat de la bombolla immobiliària , i la irresponsable gestió del sector financer, recolzada per la classe política en general, ha tornat a retrocedir fins a cotes que  encara no sabem fins on ens situaran...

Vista de la fortalesa abans de creuar el fossar

Es per tant aquest assentament ibèric, un punt d´atracció que degudament promocionat i gestionat, posseeix en si mateix un  potencial francament encoratjador, a no ser que passi com en el sector de la olivera, on per desgracia endèmica mai s´ha sabut treure’n cap profit.

Resulta fins hi tot difícil de creure, que un producte tan preuat arreu com ho es “lo millor oli del mon” autèntic or líquid en estat pur, per incapacitats humanes, no hagi esdevingut en el nostre segle un motor capaç per si sol, de repartir abundància i riquesa a una esforçada població, que desprès de penalitats infinites, mai ha vist el just fruit de la seva abnegació.  

Es potser aquesta abnegació, allò que encara ens resta dels primers pobladors de la nostra comarca.

ELS IBERS

S’estenien bàsicament des del sud de la península que avui coneixem com Andalusia, i es perllongava  per tota la costa mediterrània, Murcia, Valencia, Catalunya incloent el braç  que penetra cap l´interior, es a dir, la vall de l´Ebre. També, un petit ull a l´alçada de Lisboa,  Portugal.

Podríem definir aquesta ètnia i el seu tarannà cultural com una mena de fusió o síntesi entre els precursors tartesics, i “Almeriencs” junt amb el que aportava la convivència mercantil amb els pobles fenicis i grecs.  La resta de la península, pertanyia a les tribus celtes, de cultures diverses, o no homogènies  d´origen  indoeuropeu.

ELS ILERGETS

Dins del món ibèric, els ilergets destacaren sobre tot per la seva capacitat ofensiva de resistència als pobles invasors.  Escriptors grecollatins, com Polibi i Titus Livi els mencionen sovint en relació a la  2ª Guerra Púnica (218-205 aC) considerant els seus cabdills Indibil i Mandoni,  com uns dels mes rellevants de la península Ibèrica. Menció obtinguda per l´atribució de les moltes derrotes, que infringiren tant als exercits cartaginesos, com a les legions romanes.

Estatua a Indibil i Mandoni

El seu territori, que limitava al nord amb el Montsec, al sud amb l´Ebre, i d´est a oest, de l´Urgell fins el riu Gállego (Aragó) tenia la seva centralitat a les planes de Lleida i les seves capitals mes importants foren; Atanagrum i Iltirta que arribà a encunyar moneda amb les següents llegendes; “Iltirtasalirban, Iltirtar o Iltirtasalirustin”.     

Panoràmica dels Vilars d´Arbeca

Els inicis de la construcció dels Vilars, daten sobre el 775 a.n.e. (primera edat del ferro) i es abandonada desprès de 400 anys de ser habitada contínuament, als voltants del 325 de la n.e.  

Pou central

S’apunten com a possibles causes, sobre tot, el creixement demogràfic que deixà petit el recinte emmurallat, dons no s´han trobat indicis d’haver estat mai expugnada. Simplement fou abandonada, i per tant es va conservar intacte sense cap variació posterior, aportada pel domini o fusió d´altres cultures.

 

Els Vilars, vista aèria 

Es molt possible que no anaren gaire lluny en la seva mudança, i que el turó que avui ocupa el castell d´Arbeca, amb una superfície aproximada d´uns 60.000m2 esdevingués un espai suficient per albergar un gran poblat, que ara si, comptaria amb un sistema defensiu mes tradicional.  Aquestes cavil·lacions, ens permeten deduir  dons, que aquest esdevingué el seu nou emplaçament. En conseqüència, els fonaments de la coneguda construcció medieval dels Cardona, haurien tingut el seu origen en aquella època.

Restes del castell d´Arbeca

Fou uns 200 anys desprès  de  ser  fundada,  quant  començà  paulatinament el  procés d´iberització dels ilergets, tal com els denominaven els escriptors antics.  Tanmateix al llarg de la seva existència, es van anar succeint  diverses  modificacions de caire urbanístic, sempre obra de les mateixes mans.

Torres, muralles i camp frisó

EL SISTEMA DEFENSIU DELS VILARS

Constituïa en si mateix una autentica singularitat pel fet d´estar ubicat en la planada, lloc poc escollit per aquestes tribus que preferien gairebé en la seva totalitat, i per lògica estratègica, els turons escarpats sempre mes difícils de conquerir. 

En contrapartida idearen efectius sistemes per tal de dissuadir o frenar qualsevol temptativa d´atac o agressió.

La porta nord des de l´exterior

Tant les portes estretes d´un sol batent, com els carrers també dotats d´una notable estretor, impedien a l´enemic replegar-se i auto protegir-se en el cas suposat de poder accedir-hi. 12 altes torres  ( 7-8m) protegien les muralles d´uns 5m d’espessor i també  d´alçada, sobre la qual s´hi repenjaven les cases, formant així una mena de poblat en forma de cercles concèntrics i carrers radials al voltant d´un gran pou central.

Tall de les cases, suportades al mur defensiu

 

Camp frisó

Es construïren perimetralment camps frisons, també anomenats “cavalls de Frisia” constituïts per pedres clavades a portell, es a dir, al terra en disposició vertical i  formes anguloses, omplint l´espai que precedeix la segona muralla. Es tractava  d´una zona destinada a  trencar l’avanç de qualsevol grup d´atacants que imaginàriament hagués pogut superar els fossars.  

Fossar

No he cregut mai en exercits invencibles ni en fortaleses inexpugnables, però sota el meu estricte criteri, si alguna realment ha estat mereixedora d´aquest qualificatiu, sens dubte es aquesta. 

DISPOSSICIÓ DEL RECINTE EMMURATLLAT

1/   Situat al centre de la població, s´obria el pou, o punt d´avituallament d´aigua,  que també complia les funcions de cisterna.  Constituïa el lloc per excel·lència de les reunions i trobades.

2/    La porta nord, estreta  amb sol batent, s´obria entre dues altes torres de planta quadrangular,  i...

3/   donava accés a una llarga rampa fortificada, que travessant els fossars ens situava davant la segona  porta, des don es controlava el pas a la ciutat.

4/    Doble fossar inundat que circumdava el recinte de la fortalesa, un mes profund que l´altre. El mes ample tenia uns 15m, per 4 de profunditat.

5/    Fossars compartimentats avançats.

6/    Fossar de primer contacte que protegia la façana nord.

7/    Canal d´alimentació  dels fossars.

8/    Contraescarpa, o primer mur extern de la fortalesa.  

Per la seva concepció defensiva, (arquitectura de poder) el seu enclavament, el nivell d´equipaments i nombre d´habitants  uns 170/200, permet acaronar la idea de que probablement albergava un cabdill o príncep iber.

LA SEVA ECONOMIA

Els ilergets a l´igual que la resta dels ibers, desenvoluparen un sistema d´escriptura propi, que els situa com la primera cultura històrica nostra, malgrat no coneixem encara el significat de la seva llengua.

Escriptura ibèrica en un bronzo

Tot i amb aquest gran impediment, sabem que la seva economia, es fonamentava en el que avui tipifiquem com el Primer Sector, es a dir l´agropequari. Intercanviaven els seus excedents cerealístics i les seves matèries primeres, amb els pobles colonials, a canvi d´altres productes alimentaris com el vi i paradoxalment, l´oli.  També  perfums, ceràmiques i objectes metàl·lics, a partir dels quals anaren conquerint una autentica metal·lúrgia del ferro, simbolitzada molt be, (al marge d´altres estris destinats a millorar les condicions de vida)  en la “falcata”, una mena d´espasa integral d´una sola pesa, molt temible pel seu tall i disseny corbat. El torn de terrissaire, també constituí un altre element importat, que adquirí, molta importància en el progrés d´aquests pobles. 

 

Falcata, o sabre iber

A diferencia d´altres ramats, (oví i  boví) el cavall  fou un animal molt apreciat, tant, que fins hi tot, es creu que tingué connotacions  de culte religiós.

 

Figura de ferro trobada
en un poblat de València

EL MON SIMBOLIC I PENSAMENT RELIGIOS

Desconeixent com he dit, l´idioma d´aquestes gents, esdevé una tasca  força feixuga basada nomes en l´anàlisi de les troballes, comprendre el seu pensament transcendent. Ara be, degut a l´aparició d´enterraments en diverses llars, de fetus de criatures que morien abans de nàixer, durant o desprès del part, deduïm   l’existència de tradicions  que obligaven  a complir el rictus, donat que no havien assolit les cerimònies d´afiliació o els rituals que els reconeixien com  adults, i que per tant, no podien ser incinerats. Altres teories, condueixen a la conclusió de que en realitat, es tractava d´una forma de control de la natalitat encoberta, donada la escassa o nul·la  capacitat d´espai vital, existent al interior de la ciutadella.

També hi trobem restes d´animals preferentment joves, cabres i ovelles sota dels paviments, que probablement responen a l´ofrena de sacrificis de caire fundacional, amb la finalitat de sotmetre l’edifici a l´acció protectora dels deus. Així ens ho fa creure, la troballa d´un gran vas de ceràmica, que en contenia un altre de mes petit  amb aquest tipus de contingut. En aquest cas en concret, el lloc escollit, fou la part central d´una casa dels Vilars 0.

Cases i carrer concentric

Si mes no, una mena de ritual nomes conegut en aquesta població i en cap altre, consistia en sepultar, tal com feien amb els prenatals, els fetus de cavall. Aquesta practica posa de relleu la gran importància que es concedia a aquestes nobles criatures. Altre prova es concreta en l´estabulació de les eugues, sempre en algun lloc ocult, desconegut i fora de la fortificació. El conjunt d´aquestes praxis ens convida a pensar en l´advocació d´una divinitat protectora dels èquids, o als èquids, com elements de protecció.

 LA CALÇOTADA

Com activitat cultural havíem previst fer una visita als Vilars, i amenitzar-ho amb una calçotada. Dit d´un altre manera, passar un cap de setmana d´esbarjo.

 DIA 5

A mig matí arribaren l´Albert, la Montse i el Rafa, anàrem de compres, i mes tard, desprès de cuinar-les, ens cruspirem les apreciades hortalisses acompanyades de carn i d´altres capricis. La tarda la dediquem a la migdiada, i al passeig per la terra. Soparem tard, i també ens retiràrem tard a dormir.

DIA 6

Un cop en peu, (que fou a mig matí) agafem les cambres de fer fotos i ens dirigim a Arbeca,  un cop allà, tan aviat hem travessat el poble, l´abandonem per la part nord en direcció Mollerussa, i a l´últim desviament, ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig- Bellpuig. Passats els primers 4 km,  aviat trobem els indicadors que ens hi deixen a la mateixa porta del complex arqueològic dels Vilars d´Arbeca.

 

Localització

La visita fou amena, i de mes durada del que teníem previst, dons si volíem saber de que anava tot aquell “pedrissar”, hi havíem d´invertir temps.   Finalment tornem altre cop a La Floresta, on l´Albert i na Montse, preparen una paella valenciana, que no va quedar massa be, dons no disposàvem d´un recipient prou gran, i l´aigua, insuficient, no va bullir be l’arròs que quedà una mica cru.  Malgrat això, no en sobrà gens!!

Ja ben entrada la tarda, arribà l´hora dels “adeus” i per tant el comiat.

Fins un altre camarades!! 

(Als amants de les fortificacions, vos recomano la seva visita,  paga de llarg l´esforç que us suposi el desplaçament.)

Quim