I
LES FONTS DEL LLOBREGAT
PLÀNOL DE LA SITUACIÓ |
INTRODUCCIÓ
Volent
visitar la pirenaica població de Castellar de N´Hug en qualitat de
turista, dons crec que val la pena fer-ho, encara que sigui per tal
de veure on i com naix el riu Llobregat, vaig cercar per Internet,
que de mes es podia visitar per les rodalies, i vet ací, que es
llavors quant tinc la primera notícia de l´existència de la Tuta.
O mes mal dit, de “la cova de la Tuta,” però com el mot tuta vol
dir exactament el mateix que cova, òbviament no repetiré dues
vegades el substantiu per tal de referir-me a ella.
PONT ROMÀNIC DE LA FARGA VELLA |
Ampliant
la meva recerca, es quant descobreixo que respecte a les dades
topogràfiques, el consens es absolutament inexistent, però no pas
per pocs metres, no, sinó que per un mateix recorregut, les xifres segons quines versions, gairebé es dupliquen!!. Aquestes van des dels
60m que dona el Gelera, fins els 110m del GIE. Tanmateix passa amb
les fondàries, que oscil·len entre els -6 i els -13mp.
La
revisió espeleo-mètrica ex-professo feta per l´equip de
L´espeleo-index, dona 83mh mes 11mp.
VEUREM AVIAT LA COVA AL PEU D´UN PETIT CINGLE |
En
contemplar aquesta disparitat de guarismes, i observant que la
topografia mes propera en el temps data del 1987, (ERE-CEC) fa 27 anys. Ens
varem preguntar, si no hi podíem fer res per tal d´aportar quelcom
que servis d´aclariment o referència en aquest ball de xifres, motiu determinant a l´hora d´aventurar-nos a un
nou aixecament topogràfic, destinat, reitero, a comprovar si coincidíem amb
algú o altre en la polèmica dualitat mòrfic-proporcional, però
NO!! La nostra feina, nomes aporta unes formes i mesures diferents
a les ja existents, únicament ens avala el fet de ser la mes recent,
tot sabent de bell començament que, ser la mes recent no vol dir en
cap cas, ser la mes correcta.
PLANADA DE LA CAVITAT |
L´APROXIMACIÓ
Per
arribar a la població de Castellar de N´Hug, (1390msnm) des de La
Floresta, haurem de fer uns 188km, i si tot va be, trigarem 2´15h.
La
Floresta: per carretera localisssima, arribarem a Arbeca, després a
Mollerussa, d´ací, prenem la A-2, fins Cervera, on agafarem
la C-25 en direcció Manresa-Girona. La seguirem tot arribar a
Sallent (no entrarem a Berga, si no que passarem de llarg) i ens
dirigirem a la C-16. Aquesta no la deixarem fins Guardiola de
Berguedà, desviant-nos desprès cap a la B-402, i a la Pobla de
Lillet, veurem un indicador que de seguir-lo ens durà a Castellar
de N´Hug per la BV-4031.
AL FONS LES CASES DEL PETIT BARRI DE L´EROLA |
A
les 8:30 Am, hora de trobada a la Farga Vella, només hi havia el
Quim, tant el Ramon com en Rafel, arribaren 1/4h mes tard. Després
d´esmorzar en un racó ben incòmode, volgueren anar a fer un cafè
al bar, que tot just obria les seves portes.
Finalment
reprenem la marxa cap a Castellar de n´Hug, població que deixarem
enrere per tal d´arribar al barri de l´Erola, situat a pocs
kilòmetres desprès d´una costeruda pujada. Haurem d´estacionar el
vehicle per on puguem, lo mes aconsellable es travessar el poblat, i
deixar-lo tan aviat comença el mal camí. A partir d´aquest
indret, la Tuta, ja no te pèrdua, dons la veurem aviat a la nostra
esquerra, al peu d´un petit cingle. Nomes caminarem uns nou-cents
metres, ara, suarem de valent, sobre tot al començament on el
pendent es força feixuc. Un cop superat, s´inicia una baixada que
ens situa davant una font on hi trobarem fins hi tot una barbacoa.
Ensems allà mateix, també ens apercebrem d´un senyalador apuntant
el petit corriol, que enfilat-se poc a poc pel coster, ens radica a la
planada on s´obre la cova. (I que de tornada em va obsequiar amb
una bona "gleva")
ACCES |
L´EXPLORACIÓ
I AIXECAMENT TOPOGRAFIC
L´antre
ofereix un traçat fàcil, apte per tot-hom, criatures incloses,
l´únic perill resideix en el pis, dons es ple de pedres
relliscoses. Cal dons portar bon calçat, i anar en compte amb les dents, si no volem deixar-les per allà escampades.
Un
espaiós vestíbul horitzontal (22´90m), dona pas a una pendent
negativa que ens deixa a la sala mes gran de la cavitat, ( 31´90m) i ací, trobem el punt on el sostre es mes baix (1´40m) aquest curt intercomunicador, ens situa a la darrera sala de mitjanes proporcions (12´20m) incomoda per la mala distribució d´un parell de blocs mal caiguts. Es tracta d´una caverna en estat senil. Segurament la
seva continuïtat (per que segur que la te) es troba justament per
sota del nivell actual, en el punt on es produeix una intersecció de
diàclasis, i en el que s´observa un petit caos de blocs ja
cimentats, producte d´un preterit esfondrament. Les abundants
formacions litogen-iques, presenten diferents estats evolutius que
podem constatar en franca descomposició, sobre tot, a prop de
l´entrada i les mes actives en les parts mes profundes.
VESTÍBUL |
Preparem
estris, i ens repartim la feina; En Ramon i Rafel, es
responsabilitzen
d´aixecar l´alçat, mentre un servidor ho farà amb la planta i
seccions. Tal com avancem, anem posant-nos d´acord amb les fites,
amplades, alçades i percentatges dels plànols
inclinats. En un parell d´hores tenim la topo enllestida i podem
dedicar-nos a fer fotos.
SISTEMA PER RECOLLIR AIGÜES PEL BESTIAR |
Les
dades obtingudes com he comentat
anteriorment, son diferents, i ens donen el següents valors;
67mh. -
10´50mp. No hem tingut presents les minúscules galeries situades
al “taló” de la “bota” final, distingides en
les porcions
de secció; j, -
c,
per considerar-les part de les esmentades seccions. Si sumem
aquestes curtes distancies al
recorregut lineal, llavors obtenim una longitud total de 73mh. Que
cadascú compti com vulgui.
TEMPS
DE TURISME I D´ESBARJO
De
tornada, com no podia ser de cap altre manera, anem a visitar una
mica el poble de Castellar, ( 140 habitants) que presenta una
interessant arquitectura rusticà pròpia de la zona i sobre tot, molta tenda de records. Finalment
baixem novament fins La Farga Vella, on deixem el cotxe i caminant
ens hi acostem a Les Fonts del Llobregat (1´5km) encara que la
pista es apte fins hi tot per autocars).
Arribats
al parador, encomanem dinar per tres, i marxem a fer el turista.
Visitar
aquest indret suposa introduir-se en una xarxa de camins condicionats
paral·lelament a la torrentera, tot situant-nos cara a cara amb la
surgència. Si seguim amunt, també hi trobarem bones fotos de sallents d´aigua i finalment sortirem al mateix Castellar de n´Hug.
GEOLOGIA
I HIDROLOGIA
Es
tracta d´un sistema hidrològic format sobre una base de calcàries
vermelloses pertanyents al Devonià, període geològic enquadrat al
Paleozoic, entre 2´8 i 2´5 milions d´anys que prolifera en una
conca d´uns aproximadament 20-25 km2, avarca des del Puig-llançada
2406 msnm, atansant-se a la Pleta Roja 2031 msnm.
Els punts d´absorció mes significatius, amb gairebé tota seguretat, son situats a les dolines de la Tossa d´Alp, i els rasclers del pla d´Anyella. No es coneixen fenòmens càrstics de suficient importància com per permetre'ns suposar un accés als trams inundats. Aquesta enorme xarxa presenta un volum de transit d´uns 10Hm3, que originen un cabal de capçalera d´entre 0´05 i 4m3/s.
Els punts d´absorció mes significatius, amb gairebé tota seguretat, son situats a les dolines de la Tossa d´Alp, i els rasclers del pla d´Anyella. No es coneixen fenòmens càrstics de suficient importància com per permetre'ns suposar un accés als trams inundats. Aquesta enorme xarxa presenta un volum de transit d´uns 10Hm3, que originen un cabal de capçalera d´entre 0´05 i 4m3/s.
EL PAS MES BAIX 1´40M |
La
Tuta, actualment, com a realitat càrstica, nomes resta relacionada
amb les Fonts, a traves de l´imaginari popular que pren sentit en
la llegenda, que a continuació vos presento.
LA
LLEGENDA DE LA BRUIXA DEL RIU
“Aquesta
llegenda ha estat adaptada pels membres del Camp d’Aprenentatge.
Fa
molt de temps a Castellar hi vivia un noble que es deia N'Hug de
Mataplana, senyor de la Pobla i Castellar. Un dia va decidir de
casar-se amb una dona bruta i deixada.
Ningú
no se sabia avenir que hagués triat aquella donota com esposa. Tot
el que N'Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era
altivesa i egoisme; tot el que en ell era bondat, en ella era maldat
de la més negra.
Fins
llavors, els vassalls de N'Hug havien viscut tranquils i en pau sota
el govern del seu senyor; però l'arribada al castell d'aquella dona
tibada i orgullosa ho va capgirar tot. La seva influència era tan
malèfica que el senyor de N'Hug va emmalaltir i, al cap de poques
setmanes, moria sense remei sense arribar a conèixer la filla que
esperaven. Els seus vassalls no s'explicaven aquella mort. Els
semblava cosa de misteri i males arts. I així començà a córrer la
brama que la dona del senyor de N'Hug era una bruixa de les més
dolentes.
I
no devien anar pas gaire errats: uns mesos més tard va néixer la
filla que esperaven i, com si fos un càstig per la dolenteria de la
mare, va resultar tan lletja que feia por de veure. Tenia els cabells
vermells com el foc, i els ulls, petits i lluents com els de les
bestioles que de nit corren pel bosc.
La
meva filla ha de ser la més bonica d'aquestes terres - pensava la
bruixa, plena d'enveja.
Com
que això era impossible, va decidir fer desaparèixer totes les
nenes que naixeren als seus dominis llençant-les al fons d'una
profunda i feréstega cova que va descobrir muntanya amunt, prop del
seu castell.
EN RAMON RECOLLINT ESTRIS |
Moltes
nits, sobretot quan hi havia tempesta, la bruixa visitava la cova i
reia, complaguda i satisfeta per la seva venjança, escoltant els
plors d'aquelles criatures innocents.
Tant
i tant van plorar que la cova es va anar omplint de llàgrimes. Per
por d'ofegar-se les nenes van anar fent forats a les parets de la
cova fins a sortir a l'exterior i es van escapar.
CASTELLAR DE N´HUG |
Aquella
nit la bruixa es va acostar a la cova i no va sentir cap soroll. Què
podia significar, això? Encuriosida, la bruixa s'anà abocant més
i més dins l'esvoranc, obrint bé els ulls com si volgués veure-hi
enmig de la fosca, i afinant l'oïda com si pogués sentir altra cosa
que no fos el silenci. Tan gran era el seu desfici i tant es va
abocar dins aquell forat, que, al capdavall, va relliscar i va anar a
raure, ella també, al fons del fons d'aquell avenc infernal. Però,
com si les profunditats de la terra no volguessin saber res d'aquella
donota maligna, un gran riu d'aigua sorgí de dins la cova,
expulsant-ne el cos de la bruixa.
Diuen
que d'aquesta feta en va néixer el riu Llobregat, i que les seves
aigües són les llàgrimes d'aquelles pobres criatures.
També
diuen que la força d'aquell riu va ser tanta, que la bruixa quedà
convertida en un polsim rogenc que, des de llavors, tenyeix aquells
paratges i, quan hi ha tempesta, també les aigües del Llobregat.
PUJANT CAP A LES FONTS |
I
qui no s'ho cregui (que sempre hi ha algun descregut que diu que
aquestes llegendes són històries de la vora del foc) que vagi a les
fonts del Llobregat i es passegi pels voltants de Castellar de n'Hug
i la Pobla de Lillet, i ja ens sabrà dir si hi ha o no hi ha pedres
i sorra de color vermell.”
LES FONTS |
COMIATS
Després
de restaurar-nos, emprenem la marxa cap el cotxe i mentre caminem
aprofitem per tal de fer els comiats, proposant noves activitats per
passades les vacances d´estiu. Es un agradable passeig acompanyats
pel mateix riu que val la pena fer, i... fins un altre companys!!
UN ALTRE ANGLE DE LES FONTS |
PE.
Aprofito
l´avinentesa per tal de felicitar als components
de l´Espeleo-index, valorant
sobretot la seva profusa tasca
a l´hora d´elaborar les
seves fitxes, on crec sincerament no es pot oferir
mes informació, sense editar un llibre per cada cavitat. Lo
únic potser negatiu, es el format, dons no penso que el PDF sigui la
millor opció per aquest tipus d´obres, ja que dificulta en
extrem treballar amb elles.
Dit d´un altre manera, fa que una bona eina vegi
dràsticament reduïda
la seva utilitat. S´imagineu
la Viquipèdia en PDF?.
EL PONT DE LA FARGA TORNAT DE LES FONTS |
Quim
Hola, soc el Rafel, haig de dir que la llegenda i tot el demes ma agradat d`allo mes, dons el meu "germa" Quim es un POETA i fa servir les paraules perque totom les antengui, no pas com jo que soc una mica destraler. Salut i Força.
ResponEliminaHola Rafel!!!
ResponEliminaPerdona´m que no t´hagi contestat amb mes celeritat, però s´em ha passat una mica per alt.
Gracies pel compliment, però la tasca que a mi personalment em resulta mes difícil, es precisament la de fer-me entendre, per tant he de dedicar molt de temps i esforç, per tal d´anar eliminant el major nombre de confusions interpretatives. Cada text es repassat un munt de vegades abans no el dono per enllestit, tot i amb això, un cop publicats, encara en algunes ocasions, els retiro, els torno a corregir, i els torno a penjar.
No son només les paraules, si no també els conceptes i la sintaxis els que emboliquen l´enteniment. També cal estar sempre obert a correccions alienes.
M´ha agradat molt això de "germà" Quim, Sàpigues dons una vegada mes, que des de sempre per mi has ostentat la categoria de "Germà Major", no oblidis mai que fou en Rafel Solanas i Garric, qui em va introduir a l´espele.
Pots ser com tu dius un destraler per escriure, però amb una mica de praxis, això es pot corregir, en canvi tens el do de ser la excel·lent persona a la que sincerament admiro molt.
Tinc un parell de projectes per proposar-vos, a veure si vos semblen prou engrescadors. Ja parlarem.
Quim