VIDA SOCIAL

UNA PASSEJADA PER LA MEDITERRANIA

DISSABTE 27 DE SETEMBRE DEL 2014

El "Sa popa" a Port Ginesta

“De tres coses mai t´has de fiar; del rei, del temps i de la mar...” (Vella dita marinera).

A bord del "Sa popa"

Val a dir que quant fa temps que els vells amics no es retroben, bo es fer-ho. Sobre tot si es en un espai tan poètic com un vaixell de vela i sortint a mar oberta. (Hi érem presents; en Pep, Aymil, Albert, Montse, Ramon, Mercè, Cristina, Quim i Rafel)

En Pep, exercint de Capità en la bità-cora

A bord del “Sa popa” iot de 14m d´eslora i 5 de màniga, capitanejat impecablement pels comandants Josep Capdevila, i l´Aymil, partíem de Port Ginesta a 2/4 de 12, del dia 27 de setembre del 2014, rumb a l´horitzó.

Com segurament vos podeu imaginar, malgrat la perícia dels timoners, fou un destí impossible d´assolir, però si que ens allunyarem de la costa lo suficient, com per deixar els penya segats del Garraf tan petits, que hi cabien dins d´una pinça feta amb els dits, separant-los tant sols 5m/m.

Proa a l´horitzó

Només sortir de port, pararen motor, i desplegaren les veles, el vent no era massa actiu, i la barca perdé velocitat, la passejada es convertí en plàcida i tranquil·la, la qual cosa hom aprofità per fer les fotos mes artístiques. Es podia anar i venir de popa a proa sense cap dificultat, fins hi tot aquells mes preocupats pel mareig, s´atrevien a fer-ho sense por a perdre l´equilibri i anar a parar de cap a l´aigua.

Castelldefels

A mida que el Sol s´aixecava, també ho va anar fent el vent, que finalment acabà pujant d´intensitat fins arribar a impulsar la nau a uns 8 nusos hora. Era el moment d´actuar per tal de fer les fotos mes esportives. Tots sentíem la sensació de velocitat però el vent ja no ens fregava la cara, dons anàvem dins d´ell. L´embarcació s´inclinava i navegava molt bones estones en aquesta posició.

Tots menys l´Aymil que fa la foto

Algú va fer un pensament, com si alguna cosa s´ens hagués passat de llarg, i digué en veu alta...Ostia!! la coca... I llavors es preparà a corre cuites la taula apareixent ràpidament dues grans coques de St. Joan, també d´altres pica piques, que ens recordava tot plegat als presents, que en Ramon avui arribava als “60”... Per molts anys!!!

El flux impulsor, venia gairebé en contra de l´avanç, factor que ens obligava a anar contínuament canviant l´incidència de les veles, tant a bavor com estri-bor. L´iol escorava per tant, a un costat com a l´altre. Finalment, i veient els nostres patrons que no arribàvem de cap manera a l´objectiu i que l´hora de dinar s´acostava perillosament, efectuaren un cop de timó (mai millor dit) i enfilàrem novament proa a terra.

Per molts anys, per molts anys...

A mes de 8 nusos!!

Sobre les tres de la tarda, atracàvem, fermàvem la “closca de nou”, tot dirigint-nos a la “Marisqueria Santos” distant uns dos cents metres a peu, on teníem taula reservada. Ni que dir que el “jalo” en la seva integritat va anar de productes frescs de la mar. A la sobretaula, no hi van mancar els temes referents a la política actual, tant lamentablement portada pel govern espanyol del PP.

En Pep`al timó

En primer terme, la Capitana...

Quant ja es va acabar la jornada, entonarem els adéus, i amb la promesa de tornar-nos a veure aviat, varem acomiadar-nos.

Els penya segats del Garraf molt petits...

En Josep, acompanyà als que havien vingut en tren, amb el cotxe fins Barcelona, i nosaltres esperarem a que tornes, ja instal·lats novament al yacht, al cap d´un hora tornà, soparem, i a la fí, després de veure l´entrevista televisada al president Mas, per la Tarribes, ens retiràrem a descansar.

El diumenge dia 28, ens llevarem tard, el cel s´ens apareixia bastant tancat i entre que desdejunàvem i recollíem estris per marxar, començà a ploure de tal manera que ja no parà en tota la jornada. Si mes no, encara tinguérem temps per reunir-nos a BCN, amb el col·lega Joan Canals a l´hora del vermut (plovent) dons tornava a fer molt que no ens veiem, el Pep, al menys trenta anys!!! ( Hi fórem presents per donar testimoni; en Pep, Ramon, Mercè, Rafel, Cristina i un servidor)

Parlarem de moltes coses, del govern inclòs, (per no variar) però també arribà l´hora de retirar-nos. Nosaltres dos dinàrem en un restaurant proper a l´estació de Sants, ara be, per poder agafar el tren a l´hora, no ens quedà mes remei que exposar-nos a la pluja un curt tram, però que fou suficient per arribar xops. Be... a les nou ja érem a casa.

La sobretaula

Adéu i fins un altre camarades!!!

L´hora de descansar...

Quim