UNA
PASSEJADA PER LA MEDITERRANIA
DISSABTE
27 DE SETEMBRE DEL 2014
 |
| El "Sa popa" a Port Ginesta |
“De
tres coses mai t´has de fiar; del rei, del temps i de la mar...”
(Vella dita marinera).
 |
| A bord del "Sa popa" |
Val
a dir que quant fa temps que els vells amics no es retroben, bo es
fer-ho. Sobre tot si es en un espai tan poètic com un vaixell de
vela i sortint a mar oberta. (Hi érem presents; en Pep, Aymil,
Albert, Montse, Ramon, Mercè, Cristina, Quim i Rafel)
 |
| En Pep, exercint de Capità en la bità-cora |
A
bord del “Sa popa” iot de 14m d´eslora i 5 de màniga,
capitanejat impecablement pels comandants Josep Capdevila, i l´Aymil,
partíem de Port Ginesta a 2/4 de 12, del dia 27 de setembre del
2014, rumb a l´horitzó.
Com
segurament vos podeu imaginar, malgrat la perícia dels timoners, fou
un destí impossible d´assolir, però si que ens allunyarem de la
costa lo suficient, com per deixar els penya segats del Garraf tan
petits, que hi cabien dins d´una pinça feta amb els dits,
separant-los tant sols 5m/m.
 |
| Proa a l´horitzó |
Només
sortir de port, pararen motor, i desplegaren les veles, el vent no
era massa actiu, i la barca perdé velocitat, la passejada es
convertí en plàcida i tranquil·la, la qual cosa hom aprofità per
fer les fotos mes artístiques. Es podia anar i venir de popa a proa
sense cap dificultat, fins hi tot aquells mes preocupats pel mareig,
s´atrevien a fer-ho sense por a perdre l´equilibri i anar a parar
de cap a l´aigua.
 |
| Castelldefels |
A
mida que el Sol s´aixecava, també ho va anar fent el vent, que
finalment acabà pujant d´intensitat fins arribar a impulsar la nau
a uns 8 nusos hora. Era el moment d´actuar per tal de fer
les fotos mes esportives. Tots sentíem la sensació de velocitat
però el vent ja no ens fregava la cara, dons anàvem dins d´ell.
L´embarcació s´inclinava i navegava molt bones
estones en aquesta posició.
 |
| Tots menys l´Aymil que fa la foto |
Algú
va fer un pensament, com si alguna cosa s´ens hagués passat de
llarg, i digué en veu alta...Ostia!! la coca... I llavors es preparà
a corre cuites la taula apareixent ràpidament dues grans coques de
St. Joan, també d´altres pica piques, que ens recordava tot plegat
als presents, que en Ramon avui arribava als “60”... Per molts
anys!!!
El
flux impulsor, venia gairebé en contra de l´avanç, factor que ens
obligava a anar contínuament canviant l´incidència de les veles,
tant a bavor com estri-bor. L´iol escorava per tant, a un costat
com a l´altre. Finalment, i veient els nostres patrons que no
arribàvem de cap manera a l´objectiu i que l´hora de dinar
s´acostava perillosament, efectuaren un cop de timó (mai millor
dit) i enfilàrem novament proa a terra.
 |
| Per molts anys, per molts anys... |
 |
| A mes de 8 nusos!! |
Sobre
les tres de la tarda, atracàvem, fermàvem la “closca de nou”,
tot dirigint-nos
a la “Marisqueria Santos” distant uns dos cents metres a peu, on
teníem taula reservada. Ni
que dir que el “jalo” en la seva integritat va anar de productes
frescs de la mar. A la sobretaula, no hi van mancar els temes
referents a la política actual,
tant lamentablement portada
pel govern espanyol del PP.
 |
| En Pep`al timó |
 |
| En primer terme, la Capitana... |
Quant
ja es va acabar la jornada, entonarem els adéus, i amb la promesa de
tornar-nos a veure aviat, varem acomiadar-nos.
 |
| Els penya segats del Garraf molt petits... |
En
Josep, acompanyà als que havien vingut en tren, amb el cotxe fins
Barcelona, i nosaltres esperarem a que tornes, ja instal·lats
novament al yacht, al cap d´un hora tornà, soparem, i a
la fí, després
de veure l´entrevista televisada al president Mas, per la Tarribes,
ens retiràrem
a descansar.
El
diumenge dia
28, ens llevarem tard, el cel s´ens
apareixia
bastant tancat i entre que desdejunàvem i recollíem estris per
marxar, començà a ploure de tal manera que ja no parà en tota la
jornada. Si mes no, encara tinguérem temps per reunir-nos a
BCN, amb el col·lega
Joan Canals a l´hora del vermut (plovent) dons tornava a fer molt
que no ens veiem, el Pep, al menys trenta anys!!!
( Hi fórem presents
per donar testimoni; en Pep,
Ramon, Mercè, Rafel, Cristina
i un servidor)
Parlarem
de moltes coses, del govern inclòs, (per
no variar) però també
arribà l´hora de retirar-nos. Nosaltres dos dinàrem en un
restaurant proper a l´estació de Sants, ara
be, per poder agafar el tren
a l´hora, no ens quedà mes remei que exposar-nos a la pluja
un curt tram, però
que fou suficient
per arribar xops. Be... a les nou ja érem a casa.
 |
| La sobretaula |
Adéu
i fins un altre camarades!!!
 |
| L´hora de descansar... |
Quim
