CAMPANYES ESPELEOLOGIQUES A HERBERS CASTELLÓ 2

LES CAVITATS : LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1

UNA MICA D´HISTORIA

Durant la setmana santa de l´any 1973, ( fa 42 anys) diversos membres de la SIRE de Sants, (BCN – Catalunya), de forma totalment fortuïta, anàrem a parar a la petita població d´Herbers, (La Franja, Castelló) on poguérem efectuar múltiples prospeccions que donaren com a resultat, la localització, exploració i estudi, de diferents cavitats.

De fet, mai hem deixat de tornar, encara que en ocasions ben distanciades en el temps.

En aquesta ocasió, aportaré les mes destacables en virtut del seu interès espeleològic, conferint-li un format de fitxa tècnica, amb l´expressa finalitat de facilitar la seva divulgació.

La narració de la vessant humana que inevitablement va sorgir, de tantes estades en aquesta entranyable població del Maestrat, resta ja àmpliament documentada i publicada, en l´article nº 1 d´aquesta mateixa saga monogràfica del 21 de juny del 2015.

DESCRIPCIÓ GEOLOGICA GENERAL DEL TERRITORI

ESPIRAL DELS TEMPS GEOLÒGICS

L´àrea a la que ens estem referim i que compren les immediacions d´Herbers, es la classificada com zona Septentrional Plegada (Beseit- Portal Rubió)

EL TERCIARI

S´intercalen certs afloraments, constituïts per conglomerats amb còdols de calcària i matriu argilosa. La heterometría es prou generosa, podem trobar-los des d´un parell de centímetres, a, 50 o 60.

La potencia del conjunt pot arribar als 30m. No obstant, no s´han trobat elements suficients, com per poder establir un mesurament mes precís.

Per criteris regionals, podrien considerar-se com pertanyents al Oligocè - Miocè inferior.

EL SECUNDARI

Litogènicament, dominen les calcàries i Margues del Cretàcic, gairebé fins el centre del territori aquí considerat, i als voltants, davallem cap a formacions Juràssiques i Triàsiques, amb algun petit i aïllat repunt de pissarres Paleozoiques. El conjunt, s´esgota en una estreta franja de sediments costers neògens, que determinen la plana de Castelló.

TECTÒNICA

En l´esquema que presentem es manifesten les principals zones estructurals de la part oriental de la Cadena Ibèrica.

La regió resta situada entre la unitat anomenada Central Subtabular (Ares de Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada, (Beseit – Portal Rubió) Degut a aquesta peculiar disposició geològica, es produeixen nombroses falles verticals que afecten a sèries poc plegades sobre la part S, i plecs mes estrets i poc fallats a la part N.

FALLES

Molt coneguda es la falla del Regaxolet, amb direcció NO-SE de 15 km. Bifurcant-se en dos ramals. El salt produït es realment gran, i arriba a posar en contacte l´Aptiense superior, amb els materials datats com Portlandià – Valanginià. Elevant la part Juràssica del Bogaral i enfonsant la Cretàcica de Castell de Cabres. Per tant, la magnitud del desnivell, arriba a l´ordre dels 600m. Aproximadament.

La Falla de Sta Àgueda; Separa dues grans regions estructurals; La Plegada i la Subtabular, amb una direcció E-O in flexionant-se cap el N.

GEOLOGIA LOCAL

La zona que ens ocupa, concretament la Serra dels Canals, constitueix un relleu orogràfic-hidrogràfic força erosionat i convulsionat pels moviments tectònics continentals. Presenta una barreja de diferents materials, on predominen les calcàries, i calcàries bioclàstiques, alternant-se en segon ordre, amb margues i escassos bancs d´arenisques, també d´origen calcari.

Aquest conjunt, el podem situar al Cretàcic inferior encaixant perfectament en la franja de l´Aptiense inferior. (146-100 milions d´anys)

LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1

LOCALITZACIÓ

Sortint del poblet d´Herbers, en direcció a Morella per la pista que ens porta al port de Torre Miró, arribem al cap d´uns 4´5km, al punt on trobem el Pont Trencat . En aquest indret, el riu Escalona rep per la seva part esquerra, les aportacions estacionals de l´afluent de La Rambleta.

Creuarem el rierol, i seguirem per una pista que remunta la vall pel marge dret del confluent, fins arribar a una masia anomenada Mas d´en Pau. (1km aprox.) A partir d´aquí, seguirem pel mateix vial uns 300-400m, fins localitzar una tartera a ma dreta, la distingirem per estar delimitada per una petita creu de ferro (Recordatori del lloc on va patir un accident mortal, el propietari de l´esmentat mas, l´any 1948) Es en aquest emplaçament, on precisament, haurem d´iniciar l´ascens per un pendent molt incòmode (tartera) i prou pronunciat, d´uns 45º o mes. Haurem de trepar com millor puguem, fins trobar una mena de canal estreta a la que haurem d´accedir-hi per la nostra esquerra, superant un petit mur (Cresta), que es precisament el que acanala aquesta seca torrentera. A uns 60m d´alçaria des del punt de partida i al vell mig del tàlveg, es on damunt d´uns blocs, s´obre la cavitat.

Cal advertir, que la seva localització es molt complicada, degut a les abruptes condicions del terreny, i a una sivina que creix al costat dret de la boca, conjunt de circumstancies que li confereixen un molt efectiu camuflatge. La proliferació d´una abundant vegetació, tant arbòria com de sotabosc, acaben d´arredonir la dificultat.

ESPELEOMETRIA

Recorregut màxim = 122m

Recorregut màxim total = 139m

Profunditat màxima = 28m

COORDENADES

X = 40º 40´ 56´´ / Y = 3º 42´ 20´´ / Z = 934 msnm.

Full cadastral de l´Institut Geogràfic Nacional Nº 520 IV Esc. 1/ 25.000

DESCRIPCIÓ DEA CAVITAT L

L´orifici d´entrada de 0´70x 1´20m connecta amb una galeria de forma rectangular, direcció 80º NE, i longitud 9´75m. Presenta un declivi de -24º.

Aquesta accedeix a una mena d´estança de 6´20x 5´10m amb idèntica direcció, originada pel mateix caos de blocs, que afecta la major part de la cavitat.

Seguim a traves d´un estret conducte descendent entre blocs, de -40º durant 4´35m, direcció 168º SE.

D´ací, penetrem a un corredor d´uns 1´50x1´95m durant 4´80m, i 198º SO. Mantenint aquestes proporcions, davallem un petit ressalt de 2´40m que clou al llarg d´un parell d´azimutals, amb l´entrada del pou del “Rat penat” 7´95m, 165º / 115º SE, i 8´40m, 110º / 140º SE.

La boca d´aquest petit pou, oscil·la entre els 2 x 1m, i cau semi-verticalment durant 5m. La seva base segueix exactament la mateixa direcció que la galeria superior, i ens dona un recorregut de 13m, amb una amplada mitjana de 0´50m.

Tornant a la superfície, i a 26´87m de l´entrada, localitzem una estreta gatera practicada entre els blocs, d´uns 0´50/ 0´70m. Durant el seu sinuós recorregut de 5m, i 310ºNO / 270º O . 10º NE s´ensamble a uns 3´40m per sota de la galeria, a una sala denominada “De l´orgue” amb unes dimensions de 1´70x 7m i 5´90m de recorregut. La seva direcció de 315º NO, ja gairebé no es modificarà durant el que resta de cova.

Prosseguirem trepant per uns conductes entre blocs, de regulars dimensions, tot superant tant ressalts com plans inclinats que ens conduiran a la sala de “Les Germanes” 10´80m, 312º / 293º NO, 310º / 305º NO, amb 12´20m.

Per les seves característiques, aquesta no s´aparta gaire de l´estètica de la resta de la caverna, excepte, per la seva volta, que oscil·la entre els 15 i 20m d´alçada.

A partir d´aquest punt, la prolongació de la galeria denota un marcat caràcter ascendent, començant per un esglaó de 3m, que ens situa al corredor de la sala de “Les Meravelles” 16´43m, 305º / 283º NO, i 15´30m, 290º / 300º NO.

Aquesta estança, la distingirem per ser la mes afortunada de la cavitat en quant al seu abundant relleu litogènic.

D´ací endins, trobem un gran caos de blocs, que origina diversos conductes gairebé tots ells orientats a 303º NO, i amb distancies que varien entre els 5 i 7m.

Aquest volum de blocs, no nomes ha generat ramificacions de tipus horitzontal, si no que la majoria d´ells resten intercomunicats a diferents nivells mitjançant petits pous. En conjunt, tots ells arriben a la màxima cota de -28m.

ESPELEOGÈNESIS

Dos fenòmens ben diferenciats podem observar en la formació d´aquesta cavitat. El primer, marcadament desenvolupat al llarg d´una junta d´estratificació d´uns 27m de longitud. El segon, l´enllaç amb la diàclasi que constitueix la resta.

La caiguda persistent del cabdal d´aigua de la torrentera, va anar erosionant allà on va trobar menys resistència, es a dir, la junta d´estratificació, originant a l´hora el que coneixem com l´actual accés, transformat en un engolidor, gracies al pendent negatiu dels estrats.

La connexió d ´aquesta junta amb la fractura vertical de que està formada la resta de la cavitat, i incentivada pels processos quimioclàstic i graviclastic, va ocasionar l´esfondrament de gran quantitat de blocs, que integren en un primer tram de la mateixa, el doble pis, cimentant perfectament tot el conjunt, amb una capa de sediments calcari-argilosos.

El sol del que considerem la galeria d´entrada, el trobem gairebé cobert d´esllavissaments introduïts per la corrent d´aigua, de còdols sense erosionar i de petites proporcions, similars als existents a les tarteres que jalonen el coster inferior de la muntanya.

Els despreniments, deixa'n també al descobert, estretes esquerdes que comuniquen amb la galeria principal, encara que, pertanyent tot el conjunt, a la mateixa i única diàclasi.

El tram comprés des d´aquest caos de blocs fins el final del subterrani, es desenvolupa pràcticament en línia recta, produint-se un lleuger arqueig a la zona mitjana.

Gran quantitat de pedres de considerables proporcions es presenten incrustats a les parets i terra.

L´inclinació de l´escletxa, perfectament apreciable en aquesta galeria, ve a ser d´uns 76º mentre l´alçaria de la mateixa, arriba a la part final a uns 20m com a màxim.

Aquest mateix indret, que ja el podem qualificar com sala terminal, ens ofereix també un triple nivell originat per la considerable quantitat de grans fragments de pedrots que obstrueixen i acaben la caverna, no obstant això, intuïm la continuïtat a l´altre costat.

Una anècdota curiosa succeí, quant a l´intentar moure un bloc, per tal de desobstruir una possible continuació, es trencà una petita estalactita deixant a escap lliure un doll d´aigua continuat, durant uns minuts, desprès, per si sola deixà de rajar. Probablement es tractaria d´un eventual magatzematge residual, en un replegament de la colada zenital.

La conclusió, ens fa suposar que, l´hipogeu, es desenvolupà de forma casual i coincident, dels dos principals fenòmens que la conformen; Per una part, la ora-dació puntual de la junta d´estratificació, que acaba connectant amb la part tectònica, es a dir, amb l´esquerda preexistent, producte dels moviments del massis durant el seu llarg període d´assentament.

LITOGENESIS

Descobrim en la sala dels “Orgues” la primera manifestació de formació litogènica de l´antre. Ens meravellen les formes i posicions de les mateixes i la seva varietat. La paret mes baixa, pel lloc on s´inclina la diàclasi, resta coberta d´una gruixuda colada calcítica, i es precisament a partir d´aquesta i no abans, on comencen a observar-se fenòmens estalagmítics que intercalen diversos colors. Des de l´estalactita amarronada fins la perfectament blanca. La varietat mòrfica, va des de la “Senyera” a la “Columna”.

Gran quantitat de blocs, presencia inequívoca del proces graviclastic unit al quimioclàstic, s´encaixen en parets, sostre i sol, fent el recorregut poc avorrit. Moltes d´aquestes grans pedres, es troben soldades entre si per una deposició de calcita, i una fina peli-cula d´argila.

Sens dubte, el tram final, es el mes afortunat en quant a la riquesa i profusió de formacions; senyeres, estalactites, estalagmites dobles i en forma d´ “Y” que naixent de la zona zenital, on es troben ambdues parets de la fenedura, i caient verticals, van a trobar-se amb l´inclinada superfície lateral. Sobre la meitat, es desenvolupen veritables boscos de columnes completament blanques, que ens tornen els reflexos a ser il·luminats amb les nostres frontals. Colades mame-lars i llisses completen aquest fantàstic espectacle.

L´estat de les formacions, en quant a la seva vitalitat, va de menor a major grau a mida que anem avançant cap a l´interior. Es a dir, des de les parts properes a l´exterior, on s´observen signes evidents de descalcificació, a la profusa litogenització del final.

L´activitat hídrica, morta totalment, deixa alguns signes de la seva presencia en forma de primes cintes que, de tard en tard, apareixen a les parets i poca cosa mes. Aquest fet, ens fa sospitar, que la circulació d´algun hipotètic cabal, fou en tot cas, escàs, i durant un curt període de temps.

Es una obvietat que, les grans avingudes de pluja a l´exterior, ocasionin en el present filtracions amb el consegüent degotall, si mes no, es desestima          
l´actual circulació d´aigua, tenint present el nivell del tàlveg per on circula el riu. (-60m +-)

GRÀFIC DE CLIMÀTICA

BIOLOGÌA

Les mostres biològiques recollides durant l´exploració son;

Alguns exemplars de col·lèmbols.

Diplurs; Campodeidae, en mal estat.

Tricòpters; Diversos exemplars.

ARQUEOLOGIA

A l´interior d´aquesta cavitat, es varen trobar alguns fragment ceràmics dels quals inserim els dibuixos pertanyents, als mes interessants.

Val a destacar, (A), Perfils llisos amb coloracions marró clar, que presenten superfícies amb fins engalbes i els desengreixant´s de reduït abast, ( Nº 2 i 3) fragments amb decoracions senzilles, consistents en un o dos cordons de secció triangular, aquests, junt amb la fig. Nº 1, presenten la pasta amb desengreixant´s força gruixuts.

Donat el petit volum dels fragments trobats, la manca de bores i formes interessants, no podem aprofundir gaire mes en l´estudi, només podem donar constància d´aquest jaciment, que per les característiques de les seves pastes i elaboració, creiem corresponen a un moment final de l´època del bronzo.

Tanmateix, també a l´interior, es localitzà un altre fragment de fang cuit, amb traces vegetals, que a jutjar pel lloc on fou trobat, no intuïm la seva funció.

( Estudi arqueològic efectuat pel company G. Aymami ).

CLOENDA

Demano disculpes als lectors interessats, per no haver pogut disposar de fotografies de certa qualitat, que poguessin il·lustrar merescudament aquesta cavitat, dons es digna d´un bon reportatge. Recentment portem el sisè intent infructuós per tal de localitzar-la.

Quim