LES ROQUES DE LA
VILA DE FINESTRES
(la muralla
xinesa)
LA FRANJA DE
PONENT- LLITERA- OSCA
En aquest punt cal anar alerta per agafar la pista |
INTRODUCCIO
El
5 d´octubre del 2019, després d´haver aplaçat en diverses ocasions la sortida
per causes meteorològiques, i de no disponibilitat, quedem amb el Txus, na
Maribel i en Zerito a la plaça de Finestres, a les 10´0h, i tant aviat arribem,
mes que puntuals, allà estan tots tres des de fa estona.
Pont de Penalvera |
Actualment,
en aquell despoblat de la Llitera, només existeix una casa habitada (no sempre)
“Cal Coix”, la veurem a ma dreta nomes entrar a la vila.
Per
fi !! podrem contemplar aquest fenomen paisatgístic, eminentment de caire geològic
i explorar-lo a plaer.
GEOLOGIA
LOCAL
Aquesta
manifestació de les forces geològiques, (tectònica) es digna de ser observada per
tal de comprendre les espectaculars conseqüències perifèriques, que comportà
l´aixecament+ ensorrament, de la falla del Montsec, (porció de l´Estall) a les
quals, s´afegeixen les de compressió lateral, creant els plegaments d´aspecte
ondulat en que, es situa l´entorn.
Vista del turó de la casa del "Sinyó" |
Els
materials sedimentaris, (calcàries secundaries del Cretàcic) a causa dels
formidables moviments tectònics, es
troben molt desplaçats de la seva posició original, tant es així, que les
plaques que resten dels estrats horitzontals, s´han anat elevant fins els 90º verticals,
es a dir, en aquests moments, es troben justament perpendiculars a la seva
posició inicial. Esdevé el factor determinant que els hi confereix aquesta peculiar
forma que, tant ens recorda la gran muralla xinesa.
Primeres vistes de "La Muralla" |
ANTECEDENTS
HISTORICS
La
construcció de l´embassament de Canelles (1958-1962) amb les seves àrees
afectades, va significar a la practica la immersió de moltes terres de conreu, fet
que conseqüentment comportà la desaparició d´un bon nombre de nuclis habitats. Aquesta infraestructura, encara que
necessària, en cap moment va preveure dotar de noves vies de comunicació amb els
punts d´abastiment, salut i comerç que els hi eren naturals a l´altre costat
del pantà, i que haguessin pogut
garantir la seva supervivència.
Durant el descens |
Així
dons, Finestres es un mes del grapat de poblets que en el seu moment varen quedar
afectats i irremeiablement condemnats a la desaparició (tal com va succeir). Avui, aquelles tristes enrunes ens parlen dels drames socials i humans,
perpetrats per la desconsideració pròpia del règim del moment.
Passeig entre les roques |
Actualment,
la DG d´Aragó, tampoc demostra sentir massa interès per la zona, consentint uns
accessos tan pèssims com els que em de superar per tal d´arribar-hi. Tot plegat, propi del 3er mon, una
mica vergonyós pels dies que corren, no?
La Portella que dona a l´embassament de Canelles |
Des
de la Floresta viatjarem fins Lleida, (N-240) d´on ens adreçarem cap a
Torrefarrera, tot seguint per la N-230 direcció Benavarri, fins arribar mes o
menys a la meitat d´una llarguíssima recta, que s´inicia només superar el coll
de Saganta, al mateix desviament que duu
a Estopinyà, (col·lin dant amb l’aeròdrom de Benavarri). Tot ben senyalitzat.
En una apertura de les roques, apareix l´emita de St. Vicenç |
A
6´4 km, de l’accés, i una mica abans d´arribar a Estopinyà, haurem d´anar en
compte per tal de no passar-nos de llarg, dons a ma esquerra, i degut a la mala
situació, a mes de bastant tapat per la vegetació, localitzarem l´indicador cap
a Caserres, Finestres i Fet.
Apertura i petita desgrimpada |
Es
tracta d´una pista d´11´5 km en bastant mal estat, sobre tot, en punts
determinats, en que amb prou feines passa un sol vehicle, I el ferm, molt
desnivellat codolós i enfangat, es fa gairebé intransitable per vehicles 2X2, especialment, si ha plogut
recentment.
L´ermita de St. Vicenç |
EL
TRAJECTE PER LA PISTA, DESGLOSAT PER TRAMS
Vista des dels merlets de "La Muralla" |
Un
cop hem accedit;
A
1´8 km divisarem unes granges.
2´6 Km ens desviem a la dreta, tot seguint
l´indicador al pont
de Penalvera.
5´4 Km creuem el pont de Penalvera.
7´2 Km tornem a desviar-nos a ma dreta,
direcció Finestres.
11,8 Km
arribem a Finestres. Cal anar en compte i tenir
pressent que als primer
indicis de enrunes, cal desviar-
se i entrar pel camí que
indica cap a l´ermita de S. Marc
i
en pocs metres, farem cap a la plaça del poble.
Insisteixo en aquest punt
per que, quant hi ets a sobre
les enrunes, pràcticament no
es veuen, i es fàcil
Passar-se de llarg. (Com va
estar el meu cas)
LA
CAMINADETA
A
la mateixa plaça, podrem deixar el vehicle, i ja disposats a caminar, enfilem pel
carrer que puja cap el turo. Seguint l´ indicador passarem pel costat d´una
edificació medieval “La casa del sinyór”.
Un cop superat, ja podrem divisar els espadats, i tot seguit, iniciarem
les fortes baixades d´un corriol ben fresat que, les nostres genolls hauran de
patir. Els senyals es veuen poc, o gens,
però resten reforçats mitjançant fites de pedres que, cal que conservem, o
refem si les veiem malmeses.
Finalment,
el baixar clou en una entrada de l´embassament, la creuem, i ara comencem a
pujar. La inclinació es bastant pronunciada i ens farà suar una mica (no massa
eh!!) .
Iniciant el descens. Al fons les restes del castell |
Arribats
a dalt, haurem de creuar una de les crestes (la posterior) que dona pas a una
petita des grimpada equipada amb grapes, i acte seguit, ja tenim franquejat
l’accés a la minúscula ermita romànica de
S. Vicenç, (S-XI) enclavada sobre la mateixa junta d´estratificació dels
aixecaments, i vorejada pels alts merlets que coronen la “muralla” tot oferint
al seu través, bones vistes de la extensa vall inundada del Canelles. Fou inacabadament restaurada al 1.999. Les restes del castell, possible torre de
guaita de planta quadrada, la trobarem al nord de l´ermita.
El jardí de la Portella |
Arribats
aquí, i després de fer algunes fotos per la posteritat, emprenem la retirada,
amb la intenció de visitar l´ermita de S. Marc.
Ho
farem pel mateix lloc per on hem vingut, amb la diferencia de que ara tot serà
feixuga pujada.
Mostra de la verticalitat dels estrats |
Un
cop arribats de nou al turó, on s’inicia la primera baixada, ens desviarem, i
en comptes d´anar cap el despoblat, farem cas de l´indicador del camí que ens
portarà a l´ermita de S. Marc (1´1 km aprox.).
admirant "la Portella) |
La
perspectiva de la “muralla” ara es torna francament espectacular, doncs es veu
tota ella integrada en el seu conjunt, d´est a oest. Tanmateix, al tractar-se
d´un lloc elevat, es pot divisar també una amplia panoràmica de 360º.
Ascens de nou al turó de "la casa del Sinyó" |
Com
sempre, no voldríem marxar, si mes o, es fa tard i no para d´arribar gent, així
que, abans de que també els hi entrin les ganes marxar a l´hora, decidim fer-ho
nosaltres i evitar trobar-nos algun vehicle de cara, dons les podríem passar
“canutes” tots plegats.
Decidim
anar a dinar a Estopinyà, i ho fem en un petit bar restaurant que trobarem
gairebé a l´entrada de la població, a ma dreta, on vàrem poder gaudir-ne
d´una cuina amb sabor accentuadament sud
americana, tot plegat, per un preu raonable.
Vista del castell, l´ermita de St Vicen+ i la Portella |
El
dia s´acaba, i l´hora dels adéus també. Ens ho hem passat de conya tots
plegats. Fins la propera companys!!!
Ermita de St. Marc |
DADES
D´INTERES
Coordenades;
X
0º 61´
70” y 42º 0´ 66” z 566 msn.
De
la sortida en si, diré que es fàcil, però no per això menys interessant.
Es
pot anar durant tot l´any, si mes no, seria recomanable abstenir-e els dies en
que ha plogut recentment, dons la pista, com ja he dit, resta en pèssimes
condicions, sobre tot, pels vehicles 2x2.
Vista en perspectiva de "La Muralla" |
També l´estiu esdevé massa calorós,
la qual cosa tampoc fa aconsellable anar-hi.
El
desnivell acumulat d´anada i tornada, vindrà a ser d´uns 180-190m.
Quim