FELICITACIÓ NADALENCA ...BONES FESTES!!!

ELS VILARS D´ARBECA

POBLAT IBERIC

5-6 de maig del 2012 (Calçotada a la Floresta)

INTRODUCCIÓ

Es tracta d´una troballa arqueològica de gran interès historic-cultural per les contrades Garriguenques, tradicionalment pobres en el sentit mes ampli de la paraula, on la economia de secà junt amb el ramat estepari fou en origen, abans no arribà el reg, la principal font de riquesa. Actualment continua essent una comarca molt mancada d´iniciatives i recursos, i per si això encara no hagués estat  prou, a causa de l´esclat de la bombolla immobiliària , i la irresponsable gestió del sector financer, recolzada per la classe política en general, ha tornat a retrocedir fins a cotes que  encara no sabem fins on ens situaran...

Vista de la fortalesa abans de creuar el fossar

Es per tant aquest assentament ibèric, un punt d´atracció que degudament promocionat i gestionat, posseeix en si mateix un  potencial francament encoratjador, a no ser que passi com en el sector de la olivera, on per desgracia endèmica mai s´ha sabut treure’n cap profit.

Resulta fins hi tot difícil de creure, que un producte tan preuat arreu com ho es “lo millor oli del mon” autèntic or líquid en estat pur, per incapacitats humanes, no hagi esdevingut en el nostre segle un motor capaç per si sol, de repartir abundància i riquesa a una esforçada població, que desprès de penalitats infinites, mai ha vist el just fruit de la seva abnegació.  

Es potser aquesta abnegació, allò que encara ens resta dels primers pobladors de la nostra comarca.

ELS IBERS

S’estenien bàsicament des del sud de la península que avui coneixem com Andalusia, i es perllongava  per tota la costa mediterrània, Murcia, Valencia, Catalunya incloent el braç  que penetra cap l´interior, es a dir, la vall de l´Ebre. També, un petit ull a l´alçada de Lisboa,  Portugal.

Podríem definir aquesta ètnia i el seu tarannà cultural com una mena de fusió o síntesi entre els precursors tartesics, i “Almeriencs” junt amb el que aportava la convivència mercantil amb els pobles fenicis i grecs.  La resta de la península, pertanyia a les tribus celtes, de cultures diverses, o no homogènies  d´origen  indoeuropeu.

ELS ILERGETS

Dins del món ibèric, els ilergets destacaren sobre tot per la seva capacitat ofensiva de resistència als pobles invasors.  Escriptors grecollatins, com Polibi i Titus Livi els mencionen sovint en relació a la  2ª Guerra Púnica (218-205 aC) considerant els seus cabdills Indibil i Mandoni,  com uns dels mes rellevants de la península Ibèrica. Menció obtinguda per l´atribució de les moltes derrotes, que infringiren tant als exercits cartaginesos, com a les legions romanes.

Estatua a Indibil i Mandoni

El seu territori, que limitava al nord amb el Montsec, al sud amb l´Ebre, i d´est a oest, de l´Urgell fins el riu Gállego (Aragó) tenia la seva centralitat a les planes de Lleida i les seves capitals mes importants foren; Atanagrum i Iltirta que arribà a encunyar moneda amb les següents llegendes; “Iltirtasalirban, Iltirtar o Iltirtasalirustin”.     

Panoràmica dels Vilars d´Arbeca

Els inicis de la construcció dels Vilars, daten sobre el 775 a.n.e. (primera edat del ferro) i es abandonada desprès de 400 anys de ser habitada contínuament, als voltants del 325 de la n.e.  

Pou central

S’apunten com a possibles causes, sobre tot, el creixement demogràfic que deixà petit el recinte emmurallat, dons no s´han trobat indicis d’haver estat mai expugnada. Simplement fou abandonada, i per tant es va conservar intacte sense cap variació posterior, aportada pel domini o fusió d´altres cultures.

 

Els Vilars, vista aèria 

Es molt possible que no anaren gaire lluny en la seva mudança, i que el turó que avui ocupa el castell d´Arbeca, amb una superfície aproximada d´uns 60.000m2 esdevingués un espai suficient per albergar un gran poblat, que ara si, comptaria amb un sistema defensiu mes tradicional.  Aquestes cavil·lacions, ens permeten deduir  dons, que aquest esdevingué el seu nou emplaçament. En conseqüència, els fonaments de la coneguda construcció medieval dels Cardona, haurien tingut el seu origen en aquella època.

Restes del castell d´Arbeca

Fou uns 200 anys desprès  de  ser  fundada,  quant  començà  paulatinament el  procés d´iberització dels ilergets, tal com els denominaven els escriptors antics.  Tanmateix al llarg de la seva existència, es van anar succeint  diverses  modificacions de caire urbanístic, sempre obra de les mateixes mans.

Torres, muralles i camp frisó

EL SISTEMA DEFENSIU DELS VILARS

Constituïa en si mateix una autentica singularitat pel fet d´estar ubicat en la planada, lloc poc escollit per aquestes tribus que preferien gairebé en la seva totalitat, i per lògica estratègica, els turons escarpats sempre mes difícils de conquerir. 

En contrapartida idearen efectius sistemes per tal de dissuadir o frenar qualsevol temptativa d´atac o agressió.

La porta nord des de l´exterior

Tant les portes estretes d´un sol batent, com els carrers també dotats d´una notable estretor, impedien a l´enemic replegar-se i auto protegir-se en el cas suposat de poder accedir-hi. 12 altes torres  ( 7-8m) protegien les muralles d´uns 5m d’espessor i també  d´alçada, sobre la qual s´hi repenjaven les cases, formant així una mena de poblat en forma de cercles concèntrics i carrers radials al voltant d´un gran pou central.

Tall de les cases, suportades al mur defensiu

 

Camp frisó

Es construïren perimetralment camps frisons, també anomenats “cavalls de Frisia” constituïts per pedres clavades a portell, es a dir, al terra en disposició vertical i  formes anguloses, omplint l´espai que precedeix la segona muralla. Es tractava  d´una zona destinada a  trencar l’avanç de qualsevol grup d´atacants que imaginàriament hagués pogut superar els fossars.  

Fossar

No he cregut mai en exercits invencibles ni en fortaleses inexpugnables, però sota el meu estricte criteri, si alguna realment ha estat mereixedora d´aquest qualificatiu, sens dubte es aquesta. 

DISPOSSICIÓ DEL RECINTE EMMURATLLAT

1/   Situat al centre de la població, s´obria el pou, o punt d´avituallament d´aigua,  que també complia les funcions de cisterna.  Constituïa el lloc per excel·lència de les reunions i trobades.

2/    La porta nord, estreta  amb sol batent, s´obria entre dues altes torres de planta quadrangular,  i...

3/   donava accés a una llarga rampa fortificada, que travessant els fossars ens situava davant la segona  porta, des don es controlava el pas a la ciutat.

4/    Doble fossar inundat que circumdava el recinte de la fortalesa, un mes profund que l´altre. El mes ample tenia uns 15m, per 4 de profunditat.

5/    Fossars compartimentats avançats.

6/    Fossar de primer contacte que protegia la façana nord.

7/    Canal d´alimentació  dels fossars.

8/    Contraescarpa, o primer mur extern de la fortalesa.  

Per la seva concepció defensiva, (arquitectura de poder) el seu enclavament, el nivell d´equipaments i nombre d´habitants  uns 170/200, permet acaronar la idea de que probablement albergava un cabdill o príncep iber.

LA SEVA ECONOMIA

Els ilergets a l´igual que la resta dels ibers, desenvoluparen un sistema d´escriptura propi, que els situa com la primera cultura històrica nostra, malgrat no coneixem encara el significat de la seva llengua.

Escriptura ibèrica en un bronzo

Tot i amb aquest gran impediment, sabem que la seva economia, es fonamentava en el que avui tipifiquem com el Primer Sector, es a dir l´agropequari. Intercanviaven els seus excedents cerealístics i les seves matèries primeres, amb els pobles colonials, a canvi d´altres productes alimentaris com el vi i paradoxalment, l´oli.  També  perfums, ceràmiques i objectes metàl·lics, a partir dels quals anaren conquerint una autentica metal·lúrgia del ferro, simbolitzada molt be, (al marge d´altres estris destinats a millorar les condicions de vida)  en la “falcata”, una mena d´espasa integral d´una sola pesa, molt temible pel seu tall i disseny corbat. El torn de terrissaire, també constituí un altre element importat, que adquirí, molta importància en el progrés d´aquests pobles. 

 

Falcata, o sabre iber

A diferencia d´altres ramats, (oví i  boví) el cavall  fou un animal molt apreciat, tant, que fins hi tot, es creu que tingué connotacions  de culte religiós.

 

Figura de ferro trobada
en un poblat de València

EL MON SIMBOLIC I PENSAMENT RELIGIOS

Desconeixent com he dit, l´idioma d´aquestes gents, esdevé una tasca  força feixuga basada nomes en l´anàlisi de les troballes, comprendre el seu pensament transcendent. Ara be, degut a l´aparició d´enterraments en diverses llars, de fetus de criatures que morien abans de nàixer, durant o desprès del part, deduïm   l’existència de tradicions  que obligaven  a complir el rictus, donat que no havien assolit les cerimònies d´afiliació o els rituals que els reconeixien com  adults, i que per tant, no podien ser incinerats. Altres teories, condueixen a la conclusió de que en realitat, es tractava d´una forma de control de la natalitat encoberta, donada la escassa o nul·la  capacitat d´espai vital, existent al interior de la ciutadella.

També hi trobem restes d´animals preferentment joves, cabres i ovelles sota dels paviments, que probablement responen a l´ofrena de sacrificis de caire fundacional, amb la finalitat de sotmetre l’edifici a l´acció protectora dels deus. Així ens ho fa creure, la troballa d´un gran vas de ceràmica, que en contenia un altre de mes petit  amb aquest tipus de contingut. En aquest cas en concret, el lloc escollit, fou la part central d´una casa dels Vilars 0.

Cases i carrer concentric

Si mes no, una mena de ritual nomes conegut en aquesta població i en cap altre, consistia en sepultar, tal com feien amb els prenatals, els fetus de cavall. Aquesta practica posa de relleu la gran importància que es concedia a aquestes nobles criatures. Altre prova es concreta en l´estabulació de les eugues, sempre en algun lloc ocult, desconegut i fora de la fortificació. El conjunt d´aquestes praxis ens convida a pensar en l´advocació d´una divinitat protectora dels èquids, o als èquids, com elements de protecció.

 LA CALÇOTADA

Com activitat cultural havíem previst fer una visita als Vilars, i amenitzar-ho amb una calçotada. Dit d´un altre manera, passar un cap de setmana d´esbarjo.

 DIA 5

A mig matí arribaren l´Albert, la Montse i el Rafa, anàrem de compres, i mes tard, desprès de cuinar-les, ens cruspirem les apreciades hortalisses acompanyades de carn i d´altres capricis. La tarda la dediquem a la migdiada, i al passeig per la terra. Soparem tard, i també ens retiràrem tard a dormir.

DIA 6

Un cop en peu, (que fou a mig matí) agafem les cambres de fer fotos i ens dirigim a Arbeca,  un cop allà, tan aviat hem travessat el poble, l´abandonem per la part nord en direcció Mollerussa, i a l´últim desviament, ens dirigim cap a Vilanova de Bellpuig- Bellpuig. Passats els primers 4 km,  aviat trobem els indicadors que ens hi deixen a la mateixa porta del complex arqueològic dels Vilars d´Arbeca.

 

Localització

La visita fou amena, i de mes durada del que teníem previst, dons si volíem saber de que anava tot aquell “pedrissar”, hi havíem d´invertir temps.   Finalment tornem altre cop a La Floresta, on l´Albert i na Montse, preparen una paella valenciana, que no va quedar massa be, dons no disposàvem d´un recipient prou gran, i l´aigua, insuficient, no va bullir be l’arròs que quedà una mica cru.  Malgrat això, no en sobrà gens!!

Ja ben entrada la tarda, arribà l´hora dels “adeus” i per tant el comiat.

Fins un altre camarades!! 

(Als amants de les fortificacions, vos recomano la seva visita,  paga de llarg l´esforç que us suposi el desplaçament.)

Quim

   

   

SOM UNA NACIÓ !!!

Es evident que la dreta espanyola i  amplis sectors de  la falsament anomenada esquerra, haurien de tornar a l´escola.  Amb tant desconeixement es impossible dirigir  un  país  de  forma  coherent i  pretendre a  l´hora un  funcionament que comporti certa afecció social.    El primer  indicatiu  d´aquesta omissió cultural, es fa palesa en la mateixa constitució (Títol Preliminar art. 2) on no es reconeix com nació, cap altre territori que no sigui la mateixa Espanya, si mes no, com si es  tractes  d´un  producte  devaluat,  de  tercera  categoria, es  fa  menció a les “nacionalitats”...  Que   vol dir aixó?,  que no es el mateix? o be representa que soc  nacionalment  espanyol  amb  nacionalitat  catalana?  Aixó  esdevé un tant esotèric,  si  si,  quelcom  semblant  alló  “ D´un  destino  en  lo  universal” o el “misteri de la Santíssima Trinitat”.

Em pregunto, s´han mirat alguna vegada el diccionari aquests intel·lectuals  juristes i polítics anomenats “Els pares de la Constitució”?

Quina diferencia de contingut hi ha entre les paraules, nació i nacionalitat, per que ells, els constitucionals a ultrança  les interpretin  de manera tan radicalment diferents. Us invito a que trobeu la resposta per vosaltres mateixos.    

Segons el diccionari de la llengua catalana ;  Nació=  Comunitat d´individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d´estructura econòmica, amb una historia comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d´organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d´institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

Segons el diccionari de la llengua espanyola  ;  Nación = Conjunto de personas de un mismo origen étnico y que comunmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Segons el diccionari de la llengua catalana;  Nacionalitat =  Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueixen una nació.

Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que aixó comporta.

En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d´autonomia.

Principi de nacionalitat; Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d´haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se  en estat independent. S´anomena també principi d´autodeterminació o d´autogovern dels pobles.  

Segons el diccionari de la llengua espanyola;  Nacionalidad = Caracter nacional.

Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.

Heu trobat alguna desvinculació en el significat de les dues paraules  d´ambdós diccionaris?... jo tampoc.

La caverna política espanyola, es veu que si, i recolzant-se en aquesta hipotètica diferenciació, neguen l’existència de la NACIO CATALANA, neguen drets i llibertats, neguen llengües i ometen fets històrics que els senyalen com genocides del nostre poble.   Mai han  deixat  d’espoliar-nos econòmica i  patrimonial-ment   fins l´extrem de creure cegament que poden fer-nos passar indefinidament amb raons tan barroeres com insultants.

Aquestes endèmiques traces entre Catalunya i Espanya.  La generalitzada corrupció de la classe política. Un Tribunal Constitucional format per militants amb carnet del PSOE, i PP, molts d’ells amb el mandat caducat, insisteixen en fer-nos creure que es tracta d’una institució neutral i despolititzada, que casualment  interpreta la constitució  de la forma mes retrograda possible i ens submergeix novament a les profundes i fosques aigües preconstitucionals.   Si  aquest estat de circumstancies li afegim la vergonyant gestió de la crisi del sistema financer, podrem fer-nos una idea mes o menys fidedigna de per que el dia 10 de juliol del 2010 van sortir al carrer moltes mes persones de les que ens van dir els de sempre.  Som molts els que sabem que es van fregar els 2.000.000 de persones.  Malgrat hi van haver dos aeronaus sobrevolant i filmant la zona durant tot el temps que va durar la mani, sospitosament encara avui ningú ha vist cap imatge aèria d´aquesta magna concentració humana que, sortí pacifica i festivament al crit de “Som una nació nosaltres decidim” si mes no, es van cridar molts mes eslògans, essent  els que feien al·lusió directe a l´independencia  clarament majoritaris.  

Aquesta manifestació per sobre d´altres consideracions, ha estat una ventada d´aire fresc i reconfortant per les grans majories silencioses, fartes de tanta falsedat, de tant retrogradis-me  corrupció, inoperància i una extrema afecció als càrrecs. Per fi, un agermanament que ens permet autorecolzar-nos ja que les institucions que dirigeixen el país no ho fan. No ho fan simplement per que no els  interessa. 

Conseqüència d´aquests fets, no per sempre repetits, menys vergonyants, veiérem  un president de la Generalitat que escridassat pels manifestants abandonava  la concentració, i pel que es veu no en va treure cap conseqüència, sinó que lluny d´escoltar les clarísimes demandes d´autodeterminació, donà un tomb cap l´espanyolisme mes ranci, i incorporà  un exministre de treball, que venut a les patronals, traeix  les classes treballadores a les que fent ostentació d´un cinisme patètic, diu defensar. Per si aixó no en fos prou, assisteix a Madrid per tal de presenciar “El desfile de la Victòria”... Es un cadàver polític sense cap honorabilitat al qual haurem d´apartar.

Uns partits clarament desbordats i desnonats per la seva pròpia concurrència, que fent honor a la seva històrica trajectòria, resten absolutament endarrerits i superats pel poble que, es qui realment protagonitza els autèntics  canvis socials. Els polítics momes estan per frenar-los o anorrear-los amb el propòsit  que res no canviï.

Sempre hi haurà un abans i un desprès del 19 de juliol del 2010.  

Sobre tot companys, recordeu, que per dignitat no podem estar d´acord amb que Espanya prengui diàriament a Catalunya 60.000.000 € en referència a la reforma fiscal.  Es injustificable que, a Catalunya només s´inverteixi un 12% del PIB anual quan aportem un 22%.  No es admissible que, El Ministerio de Cultura faci una despesa de 47 € per cada espanyol, i només de 5 per cada català. Pel mateix motiu tampoc es pot estar d´acord en que un de cada tres anys el Ministerio de Fomento no faci cap inversió a casa nostra.  Hem d´aprendre a dir PROU discriminació, que ja no som esclaus de ningú, i que Espanya no es la Roma Imperial !!

                                                                                  

En que quedarà aquesta revolució pacifica? Aixó ho veurem superades aquestes eleccions catalanes del 28 de novembre del 2010.  Entenc que no els  hauríem de fer cap recolzament,  no s’ho mereixen, no votant-los farem que siguin ells  qui vinguin darrera nostre i llavors serà  moment d´exigir-los el que convingui... Catalans!!! Que no ens agafin amb l´eina sense esmolar!!!

“Avui els líders ofereixen escenes difícilment superables per la sàtira literària. La sàtira degenera ara i aquí en  quelcom grotesc”        (Günter Grass)

Quim

EL MONTSEC DE RÙBIES

TOSSAL DE TORRETES + FORAT DEL GEL + LLIMIANA

DIES 1, 2, 3 i 4   D´OCTUBRE DEL 2013

Poques èpoques de l´any s´esperen amb tant deler   com les    vacances.  Aquesta tardor, s´ens havia complicat tot a ultima hora, però finalment si que hem pogut escapar-nos uns dies, per dur a terme unes activitats pendents i llargament projectades.

El càmping “La Noguera”, de St. Llorenç de Montgai,  va semblar-nos  un punt adient i estratègic com base d´operacions.

DIMARTS 1

Arribem sobre 2/4 de 2, i ens instal·lem en el bungalou que teníem reservat. Acte seguit es fa necessari  recuperar forces. Mentre no arribem al menjador, ens anem fent conscients de la extraordinària bellesa d´aquests paratges, fins ara ignorada per nosaltres.

Passeig per l´arbrada vorera del llac

La resta del jorn, la dediquem a gaudir del passeig per la arbrada vorera del llac. Durant aquestes dates, es fa força evident que el dia s´escurça, la qual cosa aprofitem per tal de relaxar-nos i descansar, dons demà, tenim previst efectuar l´ascensió al “Tossal de Torretes”, i de tornada, desviar-nos per fer una incursió al “Forat del Gel”.

DIMECRES 2

Carreguem els estris, i deixem al “bunga” un dels dos gossets que ens acompanyen, dons te ja masses anys per seguir-nos.

APROXIMACIÓ AL MONTSEC DE RÙBIES

Des de St. Llorenç, (LV-9047) ens dirigim a Camarasa, entrem a la vila i d´ací, agafem una carretera ben senyalitzada, que ens porta directament a Cubells. Seguirem per la C-26 fins Artesa de Segre, ens introduïm al nucli urbà i prenem la sortida cap a Tremp, per la L-512 fins la creuada d´Alentorn, d´ací seguim per la LP-9132, que ens deixa a Vilanova de Meià.

Entrada a Vilanova de Meià

A Vilanova de Meià població, hi ha una sortida pel costat Est, la L-913, que travessa un congost poc conegut, i molt interessant anomenat el”Pas Nou”. Val a dir que la carretera, es estreta i dolenta la qual cosa ens obligarà a circular poc a poc, i per tant podrem admirar els feréstecs tallats, modelats pel riu Boix.

Accès al congost del Pas Nou

Haurem d´estar molt atents sobre el km 10´3, per tal de detectar l´Hostal Roig (abandonat), Dons, uns 100m abans d´arribar, hi ha un camí senyalitzat (GR-1) que ens dirigeix cap a “La portella Blanca”. Es aquest el que ens interessa. Cal que tinguem molt present l´estat d´aquesta pista, a hores d´ara nó es apte per vehicles normals, i fins hi tot, per segons quins 4x4. Hi ha clots i graons de mes de 40cm.!!

Per intentar-ho, ens varem aventurar amb una Peugeot Partner, i al cap d´un kilòmetre i mig tinguérem que aparcar-la a una vorera, per la impossibilitat de continuar. D´haver-ho sabut, l´haguérem deixat al mateix “Hostal Roig”.

Ruta seguida per nosaltres

ASCENS AL TOSSAL DE TORRETES

A partir de 2/4 d´onze, iniciem la caminada per l´obaga del Rubies, que va guanyant alçada de forma continuada durant uns 9 km.

Vista de la cara sud del Rúbies

Al cap d´unes 2 h. Arribem a un desviament a ma esquerra, que puja al “Tossal de Mirapallars” (1.668m). No el prenguérem, per que volíem arribar al següent indicador situat uns 500m mes amunt pel mateix vial i que senyala a la dreta el corriol que vorejant la Coma del Torn, porta al “Forat del Gel”.

Un cop aconseguida aquesta fita, continuàrem durant uns 3/4 d´hora fins gairebé arribar a la “Portella Blanca” (pas natural que travessa al costat sud del massis, abans d´arribar a la vertical del Congost de  Terradets).   Com  he  dit,  cobert  el  següent   tram   després de 
l´indicador, es on a ma esquerra s´inicia un altre calçada de semblants condicions. Aquí ens aturarem per tal de fer una parada, hidratar-nos i recuperar energies. No resta indicada, però ascendeix mes pronunciadament i acaba sortint a un coll gairebé equidistant entre el “Mirapallars” i el “Torretes”. Nosaltres ens encaminem al  segon    que el tenim situat   ja a 1/4 d´hora a la nostra dreta.

Panoràmica des del camí

Sobre 2/4 de tres, fem cim al Tossal de Torretes, el pic mes alt dels tres Montsec´s, amb 1677m, també anomenat “El sostre de la Noguera”

Diferents vistes des del cim de Torretes 1,677msnm

Restem situats a cavall de dues comarques, al Sud La Noguera, al nord tot el Pallars Jussà. Ni que dir-vos que l´emoció provocada per la panoràmica, esdevé del tot inefable, multiplicada per dos!!

Mirant Catalunya avall, la vista no te aturador, i amunt queda emmarcada pels Pirineus ocupant una extensió inabastable. Per molt que allargues aquest discurs, sempre quedaria incomplet.

Al fons el Montsec D´Ares

També està clar que allà dalt no podíem quedar-nos eternament, així que sense mes dilacions, després de les fotos de rigor, iniciem el descens.

Vista de la Barcedana i en darrer pla el pantà de Cellers, baixant al Forat del Gel

En poca estona, ens incorporem a la carrerada principal, (GR1) dirigint-nos novament al senyalitzador del ...

FORAT DEL GEL

En arribar, just al costat del cartell,(cota 1500) hi trobarem un panell explicatiu. A part de fer-nos cinc cèntims de la cavitat, i poca cossa mes... en cap moment sens diu que el viarany, resta en un estat pèssim, i que fins hi tot, haurem de superar continues des-grimpades  per les inclinades llastres de roca que, en alguns punts, sobre tot ja en les proximitats de la boca, presenten força desnivell. Expressat d´un altre manera, el trajecte ni es fàcil, ni es segur, no esperi ningú trobar un recorregut turístic.

Diferents aspectes de la boca del Forat del Gel

L´entrada al “Forat” malgrat ser de grans proporcions, no la veurem fins que no hi siguem al davant mateix, dons la vegetació constitueix una mena de muralla que ens ho impedeix de totes totes. Resta guardada pels serrats de Cornellassos i Costa Rubies.

DESCRIPCIÓ

Ubicada en el septentrió del massis, dins del terme municipal de Llimiana i sobre uns 1298 msnm, desenvolupa un recorregut màxim de 200m. i una fondària de 70m. El seu pis, es cobert de grans blocs, conseqüència d´un acusat procés clàstic, i les alçades varien dels 12 m de l´accés, fins 1-2m del fons. Les amplades sobrepassen en alguns punts els 50m. Conté processos de litogènesi incipients, i també restes d´altres èpoques en estat de deteriorament o descomposició. En conjunt no es atractiva, però si molt interessant des del punt de vista geològic.

Es tracta d´una cavitat molt antiga de galeria única, que en la seva llarga evolució ha variat la seva configuració de forma tan notable i espectacular, que podríem imaginar-nos-la en un principi, com un pou gairebé vertical, on les aigües aprofitaren les diàclasis en contes dels estrats, quant la falla del Montsec encara no existia.

Llimiana

En la proporció que es va anar produint l´aixecament, també es va anar allitant el seu traçat, substituint l´aplom original, per la rampa de 30º-40º que actualment trobarem.

El seu topònim es relaciona directament a les peculiaritats que li proporcionen l´alçaria i orientació nord del seu enclavament, sobre tot, a la seva característica morfologia, que en termes mes col·loquials la podríem definir com un “cul de sac”. Durant l´hivern, l´aire fred s´acumula en el seu interior, i al no existir cap mena de corrent de convecció, conserva les baixes temperatures gairebé durant tot l´estiu, Les filtracions es congelen oferint blocs de gel, que ja antigament s´aprofitaven per la seva comercialització, o be, us familiar.

El pas de Terradets, i el Llac de Cellers

Tot el Pallars Jussà!!!

Al final de la Guerra Civil, el maquis, va trobar en ella un aixopluc bastant adient per tal de reorganitzar-se, i poder anar llençant  petites  ofensives  contra  les  tropes  feixistes,  amb l´objectiu d´aconseguir l´alliberament de la ciutat de Lleida.

EL RETORN

Els aproximadament 270m de desnivell que ens separen del fondo de la caverna, fins el panell il·lustratiu, repartits en 1´5km, de distancia, els cobrim ja bastant apurats, així que quant hi arribem, sobre 3/4 de sis pm, respirem, dons ara ja nomes ens resten 1h i 2/4, per cloure la caminada on hem deixat el cotxe.

De tornada, ja sobre rodes, seguirem  la carretera estreta, que per cert, no deu fer massa, que l´han asfaltada, dons sempre havia estat un camí de carro que recorre tota la Barcedana d´est a oest. Una vall amb caràcter propi, molt bonica i no gaire coneguda. Mentre anem   recorrent el  descens,  a la nostra   banda   esquerra,   podem   contemplar l´imponent relleu nord del Montsec de Rùbies, amb tots els seus punts mes elevats. Anirem deixant enrere els pobles de St, Martí de Barcedana, St. Miquel de la Vall, i St. Cristòfol de la Vall, fins sortir a la creuada que ens porta a Llimiana, cap amunt, o al congost de Terradets cap avall.

Havíem previst atansar-nos-hi, però anem esllomats, i decidim dirigir-nos al càmping, fer un bon sopar i a descansar que bona falta ens fa.

Km totals caminats = 22´5
Desnivell fins el Torretes = 575 m
Desnivell acumulat = 785 m

Torre de planta quadrada Sta Mª de
Llimiana sXI. Rellotge sXVII

DIJOUS 3

Ens llevem tard, el dia ha eixit bastant encapotat, així que optem per anar a dinar a Llimiana, ja que ahir no varem poder atansar-nos-hi.

Sta. Mª de Llimiana  sXI

Aquesta petita població de 125 habitants, situada a 790 msnm. i al sud del Pallars Jussà, reuneix molts arguments per tal de dedicar-li una bona visita, entre ells, descobrirem uns carrerons on s´hi respira un aire d´autentica rusticitat. Els miradors ens ofereixen bones estones de contemplació paisatgística. Una església romànica, Sta Maria de Llimiana, del S-XI, tinguda com la mes gran i esplèndida del Pirineu, amb planta basilical de tres naus, torre quadrada adjunta i modificada, amb rellotge del segle XVII.

Interior, planta basilical,  volta de canó

Hem recorda, salvant les distancies, al poblet de Siurana (Priorat) Es un d´aquests assentaments tipus “niu d´àliga” que regalen bones vibracions, al marge d´unes fantàstiques panoràmiques de tota la comarca, Recomano la seva estança a tot aquell que busqui pau interior i exterior.

Dinàrem a l´Hostal bar-restaurant “Centre del Montsec” no ens esperaven, així que ens oferiren el que tenien per ells. Al sortir encara plovia, (no ha parat gairebé en tot el dia).

Dia de lleure per tota la família. (Plou)

Varem tornar al bungalou, i per la televisió anunciaren pluges també per damà, la qual cosa va fer que ens plantegéssim donar per acabats els dies de vacances, malgrat teníem previst quedar-nos-hi fins el dissabte 5.

DIVENDRES 4

Després de llevar-nos, (també plovent) preparem els estris i sobre el mig dia, abandonem les instal·lacions. Volíem visitar la cova dels Muricecs, i El Forat de l´Or però tal com estava el cel, ho deixarem per un altre ocasió.

A Deu camarades!!!

Quim