GENIAL INTERPRET DE L´ART-NOVEAU
LA SEVA VIDA
LA SEVA OBRA
Fill d´un noble espanyol i d´una de mare
tedesca, Franz Von Byros va nàixer a Zagreb, capital de Croàcia el 28 de maig del 1866.
Ben complerts els 17
anys, el localitzem superant les proves d’accés
a l’Acadèmia de Viena, cor de L’imperi Austrohongarès, junt amb el pintor
Eduard Von Engert, que mes tard en seria també rector. No li costà gaire introduir-se i
integrar-se a l’alta societat vienesa de
finals del segle XIX. Aquest fet li permeté accedir als diferents cercles selectes
de la metròpoli, entre ells el de Jhoann Strauss II, i es precisament en el si d´aquesta família, on coneix Alice,
la fillastra del famós compositor del
vals “Danubi Blau”, que al 1896 es
convertiria en la seva esposa.
El 1897 Choisy Liconin (pseudònim), es
trasllada a Munic, on exercirà la seva rica carrera d´artista comercial, il·lustrador, pintor,
escriptor i Marques, dons aquest era el rang nobiliari que li pertocava per
ascendència paterna. Amb el fruit de l´esforç, inaugurà al cap de vuit anys, la
primera i reeixida exposició en la
mateixa ciutat (1904). Engrescat per l’èxit, viatjà gairebé d´immediat a Paris,
i desprès a Itàlia per tal d´ampliar estudis. El 1908 tornà a Munic, on
reprengué, la feina, però en el 1911 es denunciat pel seu controvertit
llibre ”Toilettentsch erzählugen”
(Contes del tocador) considerat excessivament perillós per l´ordre aretològic
imperant. El cas es que aquesta literatura acabà arribant als tribunals. Causa
per la qual fou detingut, jutjat i desterrat.
Desprès de veure’s
obligat a mudar, de població en població per gairebé tota Europa, puig que cada
obra que escrivia era sistemàticament prohibida, Byros, decidí retornar a la Viena de principis del segle
XX, que ja no el reconegué i amb la que mai mes es retrobà. Al 1914,
l´esdeveniment de la I Guerra1924 a
l’etat de 58 anys. Dibuixant posseït per
Eros, prosèlit d´en Sade, de Boucher, del Rococó i intèrpret excepcional de l´Art Noveau, llegà a la
humanitat uns 2000 gravats de tota mena. Essent conegut també, per les
impactants il·lustracions d´una sexualitat sense eufemismes, que imprimí a clàssics de la literatura, alhora prohibits, tals com
per exemple el “Decameron” d´en
Boccaccio.
Gairebé la integritat dels
seus treballs, trasllueixen mes aviat el reflexa d´una creativitat basada en la
memòria d’allò que, amb seguretat no li era aliè, i que hauria disposat de la
oportunitat, com a mínim, d´observar amb certa freqüència, en els àmbits
relacionats a les elits privilegiades, per on transcorria la seva existència.
El traçat precís, ondulat i segur, del seu dibuix posa de manifest que no
era gens afectat pels temes que ens
mostrava, em refereixo exclusivament al poderós contingut i ingeni eròtic, en el
que s’expressa la major part de la seva
producció. Estil entroncat plenament en el moviment literari decadentista, que tingué el seu inici a la França del segle XIX.
Aquesta manera d´entendre l´art, s´estengué per tota Europa i arribà també als
EEUU. Es definí com una mena de transició entre el romanticisme, i el modernisme.
En les creacions dels adeptes
d´aquest corrent, trobem un comú denominador que confereix rellevància a l´artificialitat
i la temporalitat de la bellesa tradicional, així com la fixació en
contrapartida, de la lletjor, la mort, el pessimisme, i els personatges
turmentats. En definitiva, una fugida de les convencions i de l’enclaustra-me’n
de la societat, actitud que els alinea
explícitament amb els autors del romanticisme.
Influenciats per la
novel·la gòtica, i d´altres moviments contemporanis propers, tals com el simbolisme
i l’esteticisme, mostren a traves de la seva tasca una clara pronunciació també,
contra la hipòcrita moral burgesa, immobilitzada
al voltant de conceptes tals com;
progrés mes fe.
Alguns autors adscrits
foren Oscar Wilde, Paul Verlaine, i també el primerenc Machado. Influenciats
pel mateix pensament, trobem tant escriptors com artistes i intel·lectuals
posteriors, els mes representatius van estar; Franz Kafka, Tomas Mann, Eduard
Munch, H.G.Wells. etc. En tots ells
podrem apreciar una similitud procliu a recrear tant atmosferes asfixiants com foscor existencial o estètica.
El nom de decadentisme,
ve donat per la tendència indissimulada dels seus partidaris per tot allò que
mostres un alt contingut de morbositat, malaltia, roïndat, i que poses en
evidencia la inestabilitat de la societat del moment. Ara be, en realitat el
mot va sorgir dels seus detractors a mena de despectiu.
Von Byros, trencà d´una
forma audaç i elegant, amb molts tabús profundament ocults sota el teixit col.lectiu d´aquells temps. A traves de les rareses fantasmals, eròtiques
i metafísiques, va traduir gràficament com cap altre, les inquietuds i
contradiccions latents en el inconscient d´una societat excessivament ancorada
en la moral farisea, i que en el nostre
país, d´alguna manera encara perdura. Ho
poseu en dubte? Les imatges per ell creades, mai deixaren ningú indiferent, observeu
be, i pregunteu-vos; quins i com son els sentiments profunds (em refereixo als
no racionalitzats) que us provoquen la seva contemplació...? Però si us plau...
sigueu sincers, al menys amb vosaltres mateixos ...
Quim
