COMPLEX SUBTERRANI DE LA PEDRA DE SANT MARTÍ
INTRODUCCIÓ
Al
llarg i l´ample de la meva joventut, no vaig conèixer cap
espeleòleg que no parles imbuït per una gran admiració i respecte,
envers aquesta enorme cavitat, en aquelles èpoques la mes fonda del
mon,
Actualment,
n´hi han que la superen en fondària, i extensió, si mes no, el
seu carisma llegendari, continua captivant l´interes com cap
altre.
 |
En Marcel Loubens i George Lepineux a punt d´iniciar la
primera davallada a la PSM
UNA
MICA D´HISTÒRIA
|
A
finals de la dècada dels 40, i principis dels 50, després d´haver
recopilat informació facilitada pels pastors de la zona, uns
espeleòlegs francesos, iniciaren prospeccions per les immediacions
del pic D´Arlas.
L´agost
del 1950, Georges Lepineux i Guiuseppe Occhialini, descobreixen el
primer accés, que mes tard s´anomenaria pou Lepineux.
12
d´agost del 1951: En Georges Lepineux i en Marcel Loubens, inicien
el descens a la gran vertical de 320 m. mitjançant un enginy
accionat a pedals, que carregat amb una bobina de cable d´acer de
5m/m, aconseguia traslladar un home des de la superfície al fons,
en un temps de 4 hores. També efectuaren la davallada, en J. Ertaud
i H.Tazieff.
 |
| Corentin i Queffelec preparant el nou torn elèctric. |
Des
d´aquest moment es succeïren les exploracions en les que
intervingueren valors tan significatius com el mateix Norbert
Casteret.
Degut
a l´aportació tècnica dels enginyers Corentin i Queffélec que
introduïren notables millores en el torn, ara elèctric, alimentat
per un grup electrogen, s´aconseguí reduir substancialment els
temps invertits en vèncer el desnivell, en ambdós sentits.
El
14 d´agost del 1952, sobrevé la primera desgracia que marcaria no
només el ritme de les descobertes, sinó també la història de la
mateixa gruta, conferint-li un caire mític que continua vigent en
els nostres dies.
La
mort accidental d´en Marcel Loubens, a diferencia del que molts
creuen, no es produí en trencar-se la sirga de l´equip operacional
del que penjava, tampoc pel mosquetó de l´arnes, sinó durant unes
tasques de reinstal·lació, que s´estaven efectuant per tal de
salvar un tram que hi ha abans d´arribar a la sala Lepineux, (-180m)
on tres rampes consecutives plenes de pedra solta, el feien perillós
en extrem. Un ancorat-ge de l´elèctron que utilitzava,
va cedir, i en la sotragada provocà un despreniment, amb tant mala
fortuna, que un precís pedrot li va desfer el cap.
Davant
la gran dificultat per tal d´evacuar-lo, el cos sense vida del
dissortat espeleòleg, va estar enterrat en la mateixa sala durant
dos anys. Posteriorment, per pressions familiars, s´organitzà el
rescat, que amb l´ajud de suports metàl·lics, que encara
resten al fons, i un fèretre cilíndric, aconseguiren no pas sense
grans entrebancs, hissar-lo a la superfície.
 |
| Recuperació del cadàver d´en M. Loubens |
El
13 d´agost del 1953, després de superar les diferents galeries de
proporcions gegantines i cobertes de grans blocs, tals com el “Túnel
de vent” o la “Navarra”, els exploradors D. Eppely, G.Lepineux,
i J. Théodor, ben entrada la matinada, tot seguint el curs del riu,
fan cap a un enorme salt d´aigua, que produint un gran estrèpit es
precipitava al buit. Havent perdut de vista tant les parets com el
sostre, varen arribar a la conclusió de que havien sortit a
l´exterior durant “una nit sense estrelles”. Acabaven de
descobrir a les hores,la sala mes gran del mon, La Verna.
Darrerament,
continuaren les exploracions, tant per part francesa com espanyola,
fins hi tot de caire cooperatiu, que aportaren encara mes recorregut
i profunditat al conjunt, com la galeria Aranzadi i els seu propi
subsistema.
Per
tal que no hi faltes de res, també es produïren com no podia ser de
cap altre manera, “rifi rafes” per la territorialitat de la boca,
molt propera a les dues fronteres, i que un cop realitzades les
comprovacions oportunes, el veredicte fou favorable, per poca
distancia a Espanya.
A
causa d´aquestes actituds possessives tant i tant característiques
de “La raza” les autoritats hispanes, van procedir al tancament
de l´avenc de la Piedra de San Martin, (o pou Lepineux) per tal de
controlar l´accés ells i només ells. Lamentable si tenim pressent,
que per aquelles dates, era l´únic existent. Aquest monopoli, va
durar fins que altres prospeccions ja en sol gal, permeteren
descobrir amb el temps, fins 5 noves entrades verticals que
enllaçaven amb la xarxa, i així eludir l´exclusiva espanyola, sent
entre elles la boca M-31, la que senyalá la màxima profunditat de
tot el complexe amb 1410 mp augmentant el seu recorregut fins els
80´2 Km. Actuals.
 |
| Practicament tot Sainte Engrace. |
EL
TUNEL ARTIFICIAL DE LA VERNA
Avui
l´accés, es realitza
còmodament utilitzant un túnel d´uns 500m, que a part de conduir
als visitants directament al seu interior, també guarda
la seva pròpia historia, vos faig cinc cèntims...
 |
| Esteles discoïdals |
 |
Església romànica S. Engrace S-XI
Durant
l´any 1956 dos anys posteriors al seu descobriment, es començà a
perforar el conducte artificial de la Verna, a les immediacions del
barranc d´Arphidia. Programa promogut per l´EDF, (companyia
francesa d´electricitat) animada pel potencial
energètic d´aquest salt d´aigua de 80 m, del qual s´en podia
treure´n un bon rendiment econòmic.
|
Les
coses no van anar tan be com es preveia en un principi, dons al cap
d´uns centenars de metres de perforació (2´30x2´30m),
alleugerant detritus mitjançant unes vagonetes, i arribat el moment
de “connectar”, aquesta esperada “connexió” no es produí,
raó per la qual es sospità que la topografia en la que es
fonamentava la totalitat del treball, no deuria estar massa be. Així
la situació, optaren per seguir foradant a cegues, partint en tres
direccions de 0º, 90º, i 270º, el cas es que tampoc es produïa la
obsessiva troballa, i les obres foren abandonades.
 |
| Porta del túnel de la Verna |
En
uns treballs compartits a la Pedra de Sant Martí, franc-espanyols,
duts a terme durant l´estiu del 1960, una de les fites a aconseguir,
fou l´establiment d´unes noves coordenades mes
exactes, que permetessin reorientar el conducte.
 |
| Desviacions del conducte que no porten enlloc. |
Aquesta
vegada si, només es van excavar 54m i per fi “punxaren” la part
superior de la Verna.
En
la zona mes alta de la cascada, es construí una presa per tal de
moure el generador, però precoçment l´empresa va arribar a la
conclusió de que el projecte no era rendible, a causa dels períodes
d´estiatge, en que el cabal era bastant minso. A mes, per acabar-ho
d´arredonir, una gran crescuda del riu, s´emportà pel davant totes
les instal·lacions. El projecte fou novament abandonat.
 |
| Part de la colossal sala. En el cercle vermell, dues persones |
Fa
només uns 7 anys, que es concebí una nova formula mes optimitzada,
consistint en un sistema de reclusa, on l´aigua es entubada i
conduïda a una mini central emplaçada a l´exterior, per tal de fer
girar una turbina que tanmateix acciona un alternador de 4 mega-wats,
proporcionant corrent per unes 20.000 persones. El nou sistema fou
transferit a la SHEM, filial de la franc-belga Suez, que invertí sis
milions d´euros, esperant rendibilitzar-lo en una dècada. De
passada l´atractiu de la sala, ofereix a traves de la explotació
turística, una amortització extraordinària, mes la creació de
llocs de treball.
El
túnel amb un recorregut total de 800 m. es finalitzat des dels 60,
però no s´ha permès utilitzar-lo per accedir a la sala, fins ara
fa dos o tres anys, si mes no, els exploradors que accedeixen per
qualsevol dels avencs, si que poden sortir per aquesta via. Es a
dir, la porta nomes es por obrir sense clau des del seu interior.
 |
| En el cercle blanc uns ninots a escala humana |
LA
NOSTRA EXPLORACIÓ, DIES 22, 23, I 24 DE JUNY 2013
DIA
22. Sortim de casa sobre les 11:00 h. per tal d´arribar a
l´Ainsa , (càmping “Peña montañesa”.) Sobre la una. Un cop
ben trobats, acordem anar a comprar “fato” i dinar al bungalow,
que prèviament havíem llogat. La tarda la dediquem a organitzar-nos
per tal que demà, tot surti be, dons tenim dubtes sobre la xarxa
viaria francesa, la informació es molt imprecisa i confusa.
En
el territori dels Pirineus Atlàntics, regió de l´Aquitània, les
carreteres a part d´estar en molt mal estat, son summament estretes.
repletes de corbes i forts desnivells. Finalment varem optar per
entrar per Jaca que ens semblava mes segur que no pas per Isaba,
encara que sabíem que faríem bastants kilòmetres mes. El principal
problema residia, en que per nassos, havíem d´estar a Sainte
Engrace a les 8:30 h. Si no, s´ens passava la visita prèviament
concertada, per tant no podíem fallar.
 |
| Sobre el riu |
Un
cop dissenyat el pla, anem a visitar la part vella de l´Ainsa, val
la pena. També seguint el mateix pla, anem a sopar aviat, preparem
els atuells i a dormir, dons damà es molt aprop.
 |
| Cercant fauna troglobia |
DIA
23. A les 4:30 h. de la matinada, sortim del càmping en direcció
Boltaña – Fiscal – Sabiñanigo – Jaca – Villanua –
Candanchu – Túnel de Somport.
Ja
a França; Direcció Urdos – Etsaut – Accous – Escot –
Creuada cap a Issor – Arette – Lanne Montory – Passat aquest, a
pocs km. Girarem en sentit a Laguinge – Liço Atherey – La
Caserne – Sainte Engrace.
El
traçat per part espanyola es relativament ràpid de fer, a demés,
degut a l´hora no trobem gens de transit i gracies això, a les
6 de la matinada ja hem travessat el llarguíssim túnel de Somport
(8.608 m) Ens reben la boira i la pluja que ja no ens abandonaran
gairebé en tot el dia.
La
odissea, la tenim realment fins Ste. Engrace, val a dir que el
paisatge es dominat per una verdor fora de lo normal (per nosaltres,
es clar!!) i que salva en part l´horrorós estat de les carreteres.
Finalment,
després de superar totes les vicissituds, a les 7:30 h. Arribem a
destí sense novetats, i encara ens resta una hora!!!
Ens
acostem al centre d´activitats turístiques de la Verna, situat una
mica abans d´entrar a Ste. Engrace Bourg. Sembla tancat encara, però
casualment ens va veure un empleat des del despatx, que es molestà
en obrir-nos, li varem fer saber mig en castellà, mig en francès,
que teníem hora concertada a les 8:30, l´home mirà un xic
desconcertat el seu rellotge i ens contestà -D´acord, però
encara falta un hora!! - I que mentrestant, podíem anar a fer un
“cafèolé “ al bar de la població. El varem deixar continuar la
seva tasca matinera i nosaltres visitarem el poble, per fer-ho, no
calia moure's del mateix portal del bar, o millor dit, de l´Auberge
Elichalt, on davant mateix, a 5 m. hi ha el cementiri, això si, molt
ben cuidat. Al peu mateix del camp sant, s´aixeca l´església
romànica de Ste. Engrace,(S-XI) encara que els seus orígens es
remunten a èpoques precristianes. Ja en un raconet d´aquest mateix
edifici, hi ha el fossar vell, on encara podem contemplar les
enigmàtiques esteles discoïdals, atribuïdes a l´art funerari basc.
Desdejunats,
i ja amb l´hora en punt, ens personalitzem novament al centre, i ara
si, un cop havent satisfet la quantitat de 25€ (mostrant carnet
federatiu son 5€ menys), ens presenten al Federico, un noi espigat
d´uns 25/30 anys, que serà l´encarregat de conduir-nos i
mostrar-nos les meravelles que guarden les entranyes d´aquelles
moles calcaries. Oferí casc amb llum, per aquells que volent fer
gala de la seva gloriosa experiència, a ultima hora els va fallar la
junta del carbure-ro, les pipetes... etc.... De fet tots els estris
necessaris entren també amb el preu del tiquet, fins hi tot cadires
de rodes pels impedits, que per això no sigui!!!
-
 |
Al fons, el lloc per on accediren els descobridors de la sala
foto feta des de la pressa. |
En
Federico condueix ràpid i amb seguretat per una pista costeruda,
estreta, mal cimentada, i vorejada de profunds barrancs. Val a dir
que, assegut al costat seu, en Rafel l´amenitzava explicant-li la
seva vida en una mena de català, basc, castellà, francès i
gesticulació manual, ja que el pacient noi, te certes dificultats en
el domini de les nostres llengües.
 |
| La pressa |
En
uns 20/25 minuts, arribem al final de la calçada on hi ha una
cabana. En el seu interior s´hi desen diversos objectes, i varies
topografies de la Pedra de Sant Martí a gran format. Es el lloc on
es donen algunes informacions pels visitants que no tenen gaire idea
del que van a veure. Li varem demanar que no s´estengues massa,
dons teníem prou clar el que hi havia en el seu interior, i que
aquest temps, l ´invertíssim en exploració.
A
uns 50 m, tenim la porta, que el nostre guia abans d´obrir-la, ens
fa comprovar el que ens espera, posant la ma davant d´un forat d´uns
5cm. de diàmetre, per on surt un fort corrent d´aire molt fred. Ens
diu mentre obre, que quant la temperatura de l´exterior es mes alta,
hi ha dies que calen unes 4 persones per poder-la tancar,
puntualitzant-nos, que la humitat relativa es d´un 100x100 i la
temperatura oscil·la entre 4º i 5º tot l´any.
A
l´exterior la pluja no ha deixat de caure, però a l´interior
d´aquell passatge foradat per la ma de l´home, les condicions
climàtiques no son gaire mes confortables, de fet, la única
diferencia es que no plou.
Uns
200m abans d´arribar al final del passadís, en Federico
amb la ma ens fa
senyals per que parem i guardem silenci, es llavors quant una
sorda remor es deixa sentir, indicant-nos, que ja hi devem ser a
prop...
 |
| Entrada al tùnel des de la Verna |
A
pas lleuger, avancem, deixant enrere, les diverses ramificacions,
que no porten enlloc, excepte una, que casualment conflueix en una
cavitat natural, també de notables dimensions.
Sobtadament
eixim a un insondable espai buit, ambientat pel soroll ensordidor
del gegantí salt d´aigua que pressentim a la nostra esquerra, però
no veiem res, ho hem de deduir, puig que les llums que
duem, es perden en la boirina que tot ho omple sense tocar cap part
solida.
 |
| "La llum al final del túnel" |
Estem sobre una balconada perfectament condicionada per l´us turístic i
mentre nosaltres intentem inútilment descobrir alguna cosa, en
Federico, davant d´un panell, va anar accionant els interruptors que
mitjançant potents reflectors, ompliren de llum aquella ciclopia
estança. Malgrat que tots l´havíem vist en fotos, veure,
sentir i ensumar aquella immensitat, amb el cabalós
riu precipitant-se a -80m. ens deixà a tothom sense poder articular
paraules que no foren exclamacions d´admiració.
La
sala de la Verna, per que ens fem una idea, actualment es la 6ª mes
gran del mon, però les altres cinc, no la superen per gaire. Te un
volum de 3´6 milions de m3. La seva superfície es de 64.000 m2. amb
una longitud de 270m, i una amplada de 230m. L´alçada es de 192m.
La descripció mes didàctica,
ens diu que hi caben 6 catedrals com la de Nôtre Dame de Paris.
 |
| Centre d´explotació turística de la Verna |
Bocabadats
per aquell supraespectacle natural, no paràvem de fer fotos amb les
cambretes digitals, encara que aviat ens adonàrem, que malgrat estar
ben il·luminada, les imatges eren de pèssima qualitat. Avui se que
totes les bones fotos, han estat fetes amb bones cambres, trípode, i
exposició, i sobre tot, contenint la respiració, ja que el nostre
propi baf, les emboirina-va.
 |
| Personal del Centre. A punt d´esmorzar i escrivint en Federico |
Situades
a diferents punts de la caverna, hi han unes siluetes humanes a
escala real pintades de color vermell fluorescent, o maniquins,
vestits amb granotes llampants, que enfocats pels reflectors, ens
donen comparatives intel·ligibles, versus la superlativitat d´aquell
antre. Si a un pam dels nostres ulls, posem un parell de dits en
forma de pinça, i els separem 3m/m, en aquesta apertura ens cabrà
qualsevol d´aquells ninots.
 |
| Estació de Canfranc |
Distrets,
ens arriba el moment d´abandonar el sector turístic, i començar la
davallada al fons de la Verna. (-85m) El principal factor de
dificultat ens ve donat per la inestabilitat del terra, dons es molt
solt, relliscós, i amb un gran pendent que zigzaguejant i saltant
de bloc en bloc, ens acaba portant a les immediacions d´un cabal
hipogeu, ample però poc profund, que travessa tota la planta per
acabar desapareixent, pels embornals que hi han sota del llit de
còdols. Des d´aquest punt, es pot apreciar amb tota la seva
magnificència el sallent estrepitós, que colpeix amb violència els
rocs que troba al seu pas, mentre va ramificant-se en la seva llarga
caiguda, formant autentiques cues de bromera blanca.
Ens
acostem fins situar-nos al mateix peu de la galeria Aranzadi, que
resta a uns 100m per sobre nostre. En Federico ens explica, que encara
que sembli de difícil accés, no ho es, dons es practicable per una feixa
inclinada, que a demés, està equipada.
 |
| Recuperant forces |
El
retorn el realitzem repetint petjades, i el coster, encara que sembli
contradictori, ens resulta menys feixuc que l´ensulsiada..
Arribats
novament a la part destinada als turistes, hi trobem un nombrós
grup de visitants, sembla ser que espanyols, però no sortiran
d´aquest recinte. Per la nostra part, iniciem la pujada a la
resclosa, on les aigües augmenten de nivell i son conduïdes a la
mini central. En aquest indret, es troba també la sortida per on
els tres espeleòlegs, accediren a la sala per primera vegada. Les
plaques dedicades a la memòria dels exploradors finats, també son
en aquest lloc.
El
temps ha passat sense adonar-nos, i quant mirem els rellotges, ens
fem conscients que ens hem excedit bastant del temps estipulat, si
mes no, el company Federico, no ens ho ha tingut en compte, i hem
gaudit d´una llibertat total.
 |
| Plaça major de LÁinsa |
Novament
recorrerem en sentit invers, els 500m de galeria que ens duu al
carrer, per tal de veure la llum del dia, però el cel encara es
encapotat i continua plovent.
El
regres, es produeix seguint la mateixa dinàmica, i ja en el centre
de visitants, ens acomiadem de l´amic Federico tot agraint-li la
seva companyonia, ja que ens ha resultat molt útil . Ara tocava
deixar-lo esmorzar en pau, i per tal que això fos possible, varem
tenir que treure-li (literalment) al Rafel de sobre, dons no havia
parat encara d´explicar-li batalletes.
El
pla a partir d´aquest moment, consistirà en sortir el mes aviat
possible de França. Fer un aperitiu a Canfranc, visitar l´estació, (Verdader monument a la escandalosa política d´infraestructures i malbarataments viaris, a la que des de sempre, ens tenen acostumats els polítics d´aquest país, on res canvia). Poca cosa varem poder veure, dons estava en proces de manteniment
(entenguis obres). A continuació tirar directes al càmping. Això
es materialitzà en unes 3´5 h.
Pràcticament
sense concedir-nos respir, anem a comprar queviures, i acte seguit,
recuperem l´estat d´ànim, després de la bona restauració que
significà un dinar sopar. La veritat es que anem una mica tocats,
dons hem matinat molt, també han estat moltes les hores de
conducció. Tanmateix el cansament de l´exploració de la Verna, han
aconsellat retirar-nos a descansar.
DIA
24
Volíem
anar a fer una ferrada, tal vegada “la Croqueta” , “Sacs”...
Si mes no, el cas es que ens llevarem tard, i havíem de deixar
el bungalow al mig dia, així que varem descartar fer qualsevol altre
activitat que no fora tornar a passejar pel nucli històric de
l´Ainsa, per tal de veure tot el que encara no havíem pogut. I com
darrera activitat, anar a dinar. Durant la sobretaula, preveient que
hi haurien retencions per entrar a BCN, aprofitem per fer els
comiats.
Marxem
molt satisfets de com ha anat la sortida en termes generals. Però
sobre tot, per que hem materialitzat un compromís personal, profund. Si
voleu, sentimental o romàntic, que crec ineludible per a qualsevol
espeleòleg.
Com
deia el profeta... “Espeleòlegs!!! al menys un cop a la vida,
s´ha de peregrinar a la Pedra de Sant Martí... “
ALGUNES
RECOMANACIONS, I DADES D´INTERES
No
es pot anar a la Verna de per lliure, la cita per la visita sempre ha
d´estar concertada prèviament per telefon, no cobren res
per anticipat. Però s´ha de ser conseqüent amb el tracte.
El
preu de l´entrada, es de 25€ per persona, però pot variar, en
funció del nombre de visitants, de l´edat, i del tipus de visita.
Val la pena estudiar be totes les possibilitats. Per aclarir aquest
extrem consulteu www.laverna.fr
Pel
fet de ser espeleòleg federat, el descompte es de 5€.
El
castellà, no l´entenen massa be, però s´esforcen. Parlen francès,
o basc.
En
el preu entra; El transport fins la boca, casc amb llum. Cadires de
rodes per impedits, etc.
Els
telèfons del centre turístic de la Verna a Sainte Engrace, son;
06
37882905
09
75177566
Si
no podeu contactar amb aquestes línies, podeu intentar un segon
recurs a La Mairie
Mairie
Sainte Engrace;
tel.
05592860
Fax.
0559287056
Ultim
recurs, en cas de que res de tot això funcioni: tel: 0033637882905
A
Sainte Engrace, també es poden fer altres activitats de gran
interès, tals com visitar les surgències per on afloren les aigües
de la Verna, es a dir, la Kakouetta, i Bentía. Tot es organitzat.
Les
coordenades de l´entrada al túnel de la Verna son:
x=
679,800
y=
4761,140
Des
de Sainte Engrace a l´entrada del túnel, hi han 5km de dura
pujada.
Quim
