INTRODUCCIÓ
Per
una d´aquelles “casualitats” de la vida, buscant per les golfes
un altre cosa que poc o res hi tenia a veure, entre un munt de papers
oblidats, una petita i vella llibreta amb la coberta vermella
(7x10cm) va atreure sobtadament la meva atenció, escrit amb tinta
negre, podia llegir “GAZTELU”. (Castell, en euskera)
Es
tracta sens dubte de l´enyorat diari d´exploració de la mateixa
cavitat. Estigué un temps indefinit, abans d´agafar-la
i redescobrir el seu preuat contingut, i es que...
Fa
molts anys que va desaparèixer de forma inexplicable, potser 36...
Malgrat la vaig buscar en incomptables ocasions, mai
mes l´he tornat a trobar. Al final, la frustració i la resignació s´imposaren i la fal·lera s´esvaí definitivament. El cas es que ara companys, com per mandat diví, ha
retornat a aquest univers!!!
Soc
d´aquelles persones que creuen que aquesta mena d´esdeveniments no
passen per que si, sinó que en realitat, sempre ens volen manifestar
quelcom que hem d´interpretar. Com tinc molt clar
que si el tornava a desar, res hagués tingut sentit, la opció que
restava per defecte, era fer-lo públic. Així que vos el transcriuré
literalment, acompanyat de les escasses dades topogràfiques
obtingudes in situ, i encara que mancades del rigor necessari,
(Aquest antre no es deixa dibuixar amb facilitat) vos oferirà una
imatge molt fidedigna de la notable dificultat que realment entranya.
Per exemple; totes les corbes del meandre existeixen en realitat. No
es fiable en canvi la orientació general de la diàclasi.
DIARI DE GAZTELU
EL
VIATGE
Lloc
de trobada: el peu de la torre veneciana (esquerra mirant a mar) de
l´avinguda Maria Cristina.
Els
que ens presentem: Rafel i Fernando, SIRE Coll-blanc. Ramiro i Quim
SIRE Sants. Lluís, Pere i Toni SIRE Horta.
Sortim
de Barcelona a les 8:30h del dia 1 d´agost del 1976. La calor encara
no es deixa sentir, però la jornada promet ser de canícula. Cal
sortir de la ciutat abans no es formin els típics embussos
d´aquestes dates.
 |
| Ducati 250cc com la d´en Fernando |
El
medi de transport col·lectiu, serà la furgoneta Auto-unión DKW,
d´en Rafel. També hem dut, la moto Ducati Road 250cc del
Fernando, servirà de suport logístic per tal de transportar
material durant les pujades on el camí ho permeti.
 |
| Un respir a Riglos |
L´itinerari:
Barcelona- Lleida- Osca- Mallos de Riglos- Pamplona- Oñati- Araotz.
Després
de fer una aturada a Riglos, continuem gairebé directes fins el
nostre destí, Araotz, petita i dispersa població guipuscoana, terra
natal d´en Lope de Aguirre, (1510-1560).
 |
| Araotz en l´actualitat (Foto extreta de la xarxa) |
Militar espanyol que durant
el regnat d´en FelipII, capitanejà un grup de soldats rebels
a la corona, cap a la recerca de la ciutat d´or dels inca “El
Dorado” (Amazonia) i que tan magistralment va interpretar l´actor
Klaus Kinski, en el Film d´en Werner Herzog, “Aguirre la colera de
Dios”(1972).
 |
| "LOPE DE AGUIRRE FUERTE CAUDILLO DE LOS MARAÑONES" |
L´APROXIMACIÓ
L´iniciem
sempre conduits pel Rafel, a partir del camí que surt de davant
mateix de l´únic bar que hi ha al nucli principal del poble.
Ens esperen uns 3km de pujada molt feixuga, degut principalment a
l´excessiva carrega que duem.
 |
|
No
gaire lluny de la població i per sorpresa, ens donà “el alto”
una parella de nombres de la Guàrdia Civil, tocats amb el seu
característic tricorni de xarol, l´un amb el fusell a la ma, i
l´altre que s´ens dirigeix en un castellà marcadament sureny. Ens
pregunta que hi fem allà i on anem. Nosaltres atentament els
expliquem les nostres intencions, tant mateix on ens dirigim. Acte
seguit ens diu que li ensenyem el que portem a les motxilles, això
ja va estar una tocada de collons, per que realment hi havia feina a
fer-ho!! Quant va veure que no portàvem armes o que se jo el que
s´imaginaven, llavors ens va demanar en to autoritari que li
entreguéssim “Er documento nasioná didentidá”, tots
remugarem i li pregarem que ens deixes continuar, no érem
terroristes, sinó espeleòleg´s que veníem de Barcelona per tal
d´explorar la Gaztelu. Va insistir en un tó mes imperatiu i amb
l´amenaça ara ja explicita de portar-nos detinguts al “cuartelillo”
Ens queixarem amargament per que no hi havia dret, però al final,
tots menys jo el van entregar. Davant la meva negativa varem
tenir-nos-les cara a cara, però la superba d´aquells senyors, es
sustentava en la força no pas en la raó, així dons, vaig acabar
entregant també el meu DNI a aquells paranoics. Recordo que de
tornada, quant passarem per la caserna a recupera-los, cap de tots
dos va tenir el valor suficient d´anar a demanar-los a l´oficial
de guàrdia. S´havien excedit i ho sabien.
 |
| Plànol de la situació re aprofitat de la xarxa. En blau la ruta |
Tornem
allà on érem...
Seguint
el viarany, arribem al cim d´una carena que dona pas a un extens
prat, allà mateix, ensopeguem amb una font que ens be de “cinema”
per tal d´apaivagar la set produïda per l´esforç i la suada. Ara
ens orientem al punt mes alt del mateix serrat on destaca una
masada, hem de triar entre dos senders i optem pel que naturalment
porta a la masada. Arribats, anirem baixant lentament cap una
paridora o graner. Val a dir que, en Fernando, ha estat fent viatges
fins el punt on ens anàvem trobant, d´anada i tornada,
per tal de pujar motxilles amb la Ducati i es precisament en aquest
indret que la moto no va poder continuar, en conseqüència, girà
cua i tornà definitivament al poble per tal de tancar-la a la
furgoneta, i efectuar la seva pujada a peu.
 |
| Diagrama d´alçaries aprofitat de la xarxa |
Un
cop deixem enrere aquest paratge ja amb el grup al complert, el
corriol empren una baixada bastant pronunciada, la qual cosa fa que
la marxa es faci molt aspra. Sense perdre´l, acabem arribant a un
glever amb varies dolines envoltades de fagedes baixes i corpulentes
que ens ofereixen una agradable excusa per tal de fer una descansada
general.
Renovats,
reprenem la caminada per un nou corriol que el distingirem per ser
visiblement costerut (no ens confonguem amb un altre que va
literalment pla). Així anirem durant uns dos km. El trajecte a
partir d´aquest moment, malgrat molt exigent, es per nosaltres
francament emocionant; bancals de pedra seca conviuen amb àrees
d´herbassar, boscos poblats de dolines obertes i tancades, així
com d´un bon grapat d´avencs. Esdevé una mena de paradís!!!
Però això no s´acaba aquí, sinó que quant coronem el coll de
Ezade (962msnm), podem divisar al altre costat, el que la gent del
país anomena la depressió de Degurixa o Deguria. Es tracta d´un
monumental poljé, una mena de “crater” allargassat en forma de
suau S, d´uns 1200 m (E-O) per uns 350/400,(N-S) i situat a
930msnm. L´herba, d´un verd intens, nomes entapissa una vasta
superfície farcida de dolines per tot arreu. Si no hagués estat per
aquella verdor, diria que havíem arribat a la Lluna!!!
 |
| La depressió de Degurixa |
LOCALITZACIÓ
DE LA CAVITAT
Descendint
de la collada, i pel mateix senderol, arribem a les primeres cabanes,
algunes encara habitades. Al costat d´una d´elles, hi ha una font
d´escàs cabdal, però que ens permet hidratar-nos una mica, dons
hem suat de valent.
Prenent
com referencia l´edificació mes recent (no construïda amb pedra)
nomes ens caldrà caminar en línia recta uns 350/400 m. direcció
180º N/S. Aviat començarem a elevar-nos suaument mentre travessem
un curt rascler, tot entrant a la petita vall de Gaztelu, que a
l´hora dona pas a un pradell on es enclavada la gran dolina d´uns
15x20x5m.
 |
| Un servidor amb molts menys anys a sobre |
Malgrat
l´inestimable suport d´en Fernando i la seva “makina” el temps
empleat des d´Araotz ha estat de 3´30h, donada la considerable
càrrega (mes de 30 kg en alguns cassos) que suportaven les parts
tendinoses dels respectius trapezis, on les corretges de la motxilla,
s´esfondraven pesadament, deixant un bon solc. Cal exclou-re´n
d´aquest comput, els 30 minuts aproximats, que s´ens menjà
l´incident amb els Guàrdies Civils, foscs personatges completament
aliens a aquests tipus d´activitats científic-esportives.
 |
| Campament de superfície. Al fons l´Andarto 1076msnm |
EL
DESCENS; DIA 3-8-76
La
nit, després de plantar les tres tendes de campanya, va passar sense
adonar-nos. L´escalfor que s´acumula a la pleta, ens obliga a
posar-nos en peu encara que tard. Després de preparar estris i
esmorzar, a les 13:30, iniciem el descens.
 |
| La Dolina de Gaztelu |
Ho
fem travessant aquell formidable embut de 5mp. acompanyats d´uns
quants nanos de les contrades, que se senten atrets per l´espectacle,
que per ells representa aquesta aventura que ara comencem.
Ens
introduïm per l´àmpliament de la part superior d´una diàclasi de
reduïdes dimensions, que ens situa a una petita plataforma d´uns
4m. Aquesta, dona pas a la primera vertical semidirecta de 38mp.
Ordre d´ensulsiada ; Quim, Ramiro, Lluís, Toni, Fernando, Pera,
Rafel.
Arribats
a la base, procedim a recuperar motxilles i materials. Hem invertit
1´45 h. A partir d´aquí, rodolem per una rampa sinuosa d´uns 25mp
que ens aboca al segon pou de 20mp. Ordre d´ensulsiada; Rafel,
Lluís, Toni, Ramiro,Pere, Fernando, Quim.
 |
| La boca de la cavitat amb quitxalla inclosa |
Tot
seguit i sense aturar-nos, empalmem un tercer salt de 8mp, que en
realitat no es mes que un descans de l´anterior, per tant nomes cal
reinstal·lar. Son ara les 15:15 h.
La
quarta caiguda es de 14mp, un replà i 7mp mes, la efectuem amb la
mateixa tàctica que en el precedent, es a dir, reinstal·lant encara
el sobrant del mateix seixanta de corda. En aquests moments, son les
15:55h. Ordre d´ensulsiada: Lluís, Toni, Ramiro, Rafel, Fernando,
Pere, Quim.
 |
| Descens del primer pou |
Val
a dir, que ara els estris, els baixem individualment puig que el
diàmetre d´aquests embornals, encara que molt estrets, (entre 0´50
i 1 m.) segons en quins passos, permeten el pas d´home i motxilla.
També percebem que l´aigua que es deixa caure pels brocals, es
procedent de les encara minses filtracions. En aquest indret, la
temperatura es de 4º/5º, i la humitat relativa d´un 94%.
EL
MEANDRE...
“
Ara
toca meandre”, va exclamar algú que coneixia d´antuvi, el lloc on
càndidament ens endinsàvem els altres. Aquesta alta esquerda
vertical es estreta en tot el seu llarg traçat, conseqüentment,
haurem de progressar en molt penoses condicions. Ordre d´avanç;
Ramiro, Lluís, Toni, Fernando, Quim, Pere, Rafel.
En
principi, la diàclasi es desenvolupa en sentit descendent, però
anirem pujant i baixant, cercant sempre la secció mes idònia per
tal d´adaptar-nos-la a les nostres proporcions. La llera del petit
hipogeu, discorre la majoria de vegades a uns 10m per sota dels
nostres peus i la seva monòtona remor ja es deixa sentir.
Als
25minuts de marxa, arribem al punt anomenat “La creuada” son les
16:20h, i ens situem a uns 138 mp i 150 mh. Decidim fer una parada i
menjar, ja que fins molt mes endavant no trobarem un espai per tal de
fer-ho tots a la mateixa “taula”. Minuta; 1er plat; Sopa
minestra.- 2 on plat; Mandonguilles amb salseta. - Les postres;
formatgets en porcions “El massot”, presec en almívar i cacauets
salats. Ben regat amb vi del Priorat (pa Bimbo i olives arbequines).
En caba't de reposar la sobretaula, ens dediquem a la neteja de
carburers, i aprovisionament de llum.
 |
| Rodolant la sinuosa rampa de 25mp. |
Enllestit
tot aquest procediment i després de 2´5h de repòs, abandonem
aquesta posició... Ordre d´avanç; Rafel, Toni, Fernando; Lluís,
Quim, Pere, Ramiro.
En
el tram en que ens trobem, les coses comencen a girar magres, dit
d´un altre manera, el meandre ens puteja amb mes intensitat, no tots
el passarem indemnes. Hi ha espais en que l´estretor es tanta, que
malgrat anar penjats a gran alçaria, hem d´anar arrossegat
les motxilles per l´angostura de les parets, mentre enclausonats,
intentem sostenir-nos. Producte d´aquesta exasperant situació, es
la trencadissa d´una de les corretges de la motxilla d´en Pere, el
qual ple de tensió i rabia, l´allibera emprenent-la a cops de puny
contra ella. En Rafel, arranca l´assa del seu carburer, i recita de
memòria un ben nodrit rosari d´exabruptes, ara be, per sort,
ambdós cassos es resolen sobre la marxa.
 |
| Parts amples del profund meandre |
Arribats
a una petita sala anomenada “El defecador” descansem durant 10
minuts, per reprendre d´immediat la farragosa progressió cap a la
sala “Del campament,” a la qual arribem a base de molt suplici,
passats uns 20 minuts, i després de remuntar una petita diàclasi.
Ens quedàrem acollonits per les reduïdes dimensions de la mateixa,
en conseqüència, haurem de dormir repartits en dos espais
esglaonats. A mi em tocà la principal per la que raja un petit
sallent d´aigua. Restem a uns -220mp. i son les 20:30h. la
temperatura es de 5º, i la humitat relativa. d´un 93%.
Afortunadament,
encara que fotuts, el bon humor es present entre nosaltres, i
comencem els preparatius, per tal de fer... nit?? en tan inhòspites
condicions. Passada una petita estona, algú crida a sopar, i ja ho
sabeu “A la taula i al llit”...
Minuta;
1er plat; Fabada Asturiana, - 2on Plat; Xoricets al diable, i
salsitxes de Frankfurt. No hi ha postres. Però si vi del Priorat, i
pa Bimbo. Poc a poc, entre el fred, i el cansament acumulat, creiem
arribada l´hora de enfilar-nos a les hamaques, endinsar-nos als sacs
i a les 23:15h. quant ja no resten ni paraules, tanco el diari del
dia 3 d´agost del 1976.
 |
| Baixant home i motxilla |
DIMECRES
4-8-1976
Havent
descansat durant unes llargues 12´30h. ens llevem tan foscos freds i
humits com quant ens hem allitat, recollim tot el parament i ens
propinem un bon des dejú . Minuta; Anxoves de l´escala, tonyina del
nord i foie-gras Mina, pa Bimbo, i vi del Priorat. Hem de lamentar
que s´ens han exhaurit tant el pa, com el vi .
Preparats
de nou pel combat, reiniciem l´exploració, i es llavors quant en
Fernando ens fa saber que ha decidit acabar-la aquí mateix. Els
demés abordem el següent pou de 20mp. a les 14:30h. per l´ordre
d´ensulsiada: Quim Toni, Lluís, Rafel, Pere, Ramiro.
 |
| Superant dificultats |
Tot
seguit, ens enfrontem per enèsima vegada amb el nostre “amic” El
Meandre, des d´aquest punt, l´ordre d´avanç
es; Toni, Lluís, Rafel, Quim, Pere, Ramiro. El progres, nomes es
deté, quant arribem al “Pou de la cascada”, son les 14:55h.
Aquest salt de 20mp ens situa a la cota de -260mp. Ordre
d´ensulsiada; Lluís, Ramiro, Toni, Quim, Pere, Rafel.
La
caiguda d´aigua es pot mig evitar mitjançant una instal·lació
adequada. Son les 15:20h. Seguint el mateix ordre d´avanç, ens
deixem caure pel petit pou annex de 5mp. Travesats un parell de
revolts bastant pronunciats, fem cap a una saleta de modestes
dimensions i seguidament, tornem a refregar-nos pel meandre, que
arriba al punt culminant de laminació, en el moment en que la
motxilla ens resulta gairebé impossible d´arrossegar. Es llavors
quant pensem en buidar-la una mica, cosa que per raons evidents, no
fem. També alternarem amb zones en les que haurem d´anar
despenjant-nos per petits salts de 4-5mp. amb les seves respectives
cadolles. En aquests passos, degut a la seva proximitat, l´ordre
d´avanç es canvia constantment. Tornem al laminador, persistint
amb la mateixa penitencia que abans, però gairebé a peu pla, quant
planxats durant tres girs molt angulosos, sobtadament ens surt al pas
un petit bassiol d´uns dos metres de diàmetre, que el creuem per
les voreres, acte seguit entrem a la “Sala dels blocs” -300mp.
Ara son les 17:20h.
En
aquesta sala, tornem a fer neteja de carburers, budells, bufeta, etc,
i muntem un campament provisional mentre no conquerim la cota final.
Cal observar que, potser degut a l´extrema dificultat i cansament
acumulats, compartim plegats una mica els nervis a flor de pell, ara
be, l´ambient encara es pot qualificar de bo. Es tracta de
l´estança mes gran de la cavitat. Com el seu nom indica, es plena
de grans blocs que hem de circumval·lar, mentre del sostre cauen
abundants raig´s i degotalls provinents de les xemeneies.
En
allunyar-nos de la “Sala dels blocs”, torna a aparèixer el
maleit meandre, que d´alguna manera ja comencem a
acceptar amb certa aquiescencia. En aquesta ocasió, al menys s´ens
ofereix una mica mes ample i ens permet circular a nivell del riu,
que en aquesta part, ja es mereix el substantiu. Anirem davallant
petits graons de 2-3mp. excepte un que en te 6-7mp. per on es
precipita sorollosament l´aigua, podem evitar-la instal·lant en el
punt mes adient. Seguim ben emparedats fins que acabem fent cap a un
parell de pous, triem el mes profund -20mp que ens situa a -380mp.
Ordre d´ensulsiada; Ramiro, Quim, Lluís, Pere, Toni,
Rafel.
 |
| Baixant la Diàclasi |
Perseverem
pel el llit del tortuós torrent, deixant-nos caure per un sens fi de
ressalts que en cap cas superen els 4-5mp. En aquesta situació,
l´ordre d´avanç es molt variat. Aviat apareix penjada a la nostra
mà dreta una mena de gatera espaiosa, anomenada “Galeria fòssil”
te un recorregut descendent d´uns 50mh. i a demés es seca i
silenciosa. Ens ve be, per tal de no sentir-nos tan molls, i
descansar del persistent soroll del liquid element. Aquest conducte
es d´agrair i en acabar-se, ens deixa recurrent-ment a la
marranxola, i a -400mp.
Res
varia la progressió, a excepció de que circulem pel mig de la llera
i els petits repetjons es segueixen succeint de forma continua, però
arribem a un nou relleix d´uns 5mp. que ens dificulta molt la
continuitat, ja que no ens resta material, i albirem que estem sobre
-435mp. En aquest recés, decideixen abandonar en Pere i en Lluís,
així que seguirem endavant el Rafel, Ramiro. Toni i jo.
Recopilem
tant bagues, mosquetons, Jumarks i tot el que ens pugui ajudar. Ordre
d´avanç; Rafel, Quim, Ramiro, Toni. Un cop vençuda
aquesta dificultat, ens en trobarem tres mes, però la quarta, encara
que petita, no la podem baixar per manca absoluta de medis. Ens
haurem de conformar en veure el sifó final a una distancia de 4m.
Son les 21:45h. En Rafel, inspira a fons i exclama “aquesta vegada
si, que m´he tret l´espina”.
L´ASCENS
A
les 22:00h. Iniciem el retorn. Sobre les 23:50h. Arribem a la
cascada, on per causes externes a l´empresa, en Rafel, triga molt a
pujar, i com que els companys que s´havien quedat deien
que estaven passant molt de fred, varem permetre'ls que ells també
iniciessin la tornada junt amb el Ramiro. Ens quedem esperant al
Rafel, el Toni i un servidor. Aquesta divisió només durarà fins
retrobar-nos a la “Sala dels blocs”, on tenim reserva tant de
menjar com de carbur. Arribem a les 00:20 del ...
 |
| Mes meandre estripamonos |
DIJOUS
5/ 8 / 1976
Ens
descarreguem, i preparem el sopar. Minuta; 1er plat; Sopa jardinera.
2on plat; Pernil de la serra Llonga. 3er plat; Sopa minestra i 4
talls de cansalada. Postre; formatgets en porcions “El Massot” i
ametlles torrades. Per beure, aigua clara i fresca
d´infiltracions. Reposem una estona i a la 1:50h. reprenem el retorn
al “Campament “(-220mp) fita que aconseguim a les 6:20h. Tornem a
instal·lar hamaques i rapit ens quedem fregits. Dormim 6´30h. Això
vol dir que ens alcem a les 12:00h. Desdejunem els darrers aliments
que ens resten. Minuta; 1er plat; Pernil de la serra de Pandols. 2on
plat; cansalada viada. (tot sense pa) Postres; presec en almívar i
llet carregada de Nescuik.
Ja
es hora de partir, i nomes disposem d´una sola recarrega de carbur
fins sortir a superfície. Haurem d´afanyar-nos i
estalviar molt el gas.
 |
| El campament, la darrera nit sota terra |
Ens
allunyem del “Campament” a les 15:00h. Puc afirmar que a hores
d´ara, anem a marxes forçades passant molt justets de forces totes
les dificultats. Deixem enrere “El defecador” i encara ens resten
energies per tal de cobrir un altre tram sense descansar. L´escletxa
vertical, te el seu fons a uns 15-20mp. El ritme no s´atura malgrat
l´estretor i l´ordre es canvia molt sovint. Quant ja
érem a punt d´assolir “La creuada” lloc on la diàclasi
s´eixampla una mica, de sobte, una relliscada d´en Lluís, fa que
perdi l´equilibri i es desplomi al buit. Un cop sord determina la
caiguda. Instantàniament, corre la veu de sake!! sake!! En Fernando,
el mes proper, s´hi atanse ràpidament al lloc de la relliscada,
també ho faig jo, afortunadament era a uns 3m. Per sota nostre.
Havia caigut de costat i va quedar panxa en l´aire, restant
encastada la motxilla entre les dues parets, que de fet es la que va
amortit el cop. Nomes el distingíem per les seves queixes, i quant
li preguntarem com es trobava, ens respongué... “Em fa mal tot i
no em fa mal res” . Els uns per aquí, els altres per allà, al
cap de contes el podem hissar. Sembla que nomes ha estat un bon
ensurt i gracies a Deu res no ha succeït.
 |
| Abandonant el laminador |
En
un nores, trepitgem la horitzontalitat de la “Creuada” aquí
descansem i introduïm la darrera carrega de carbur i aigua, son les
16:45h i com no tenim res que ingerir, a les 17:30h. acabem de
travessar la resta de la planxa sense cap mes novetat. A tots
s´ens sentia cridar joiosament “A la merda el meandre!!!!!”
Son
les 18:00h quant comencem a remuntar els pous pel següent ordre
d´ascens que ja es respectarà fins el final; Quim, Ramiro, Lluís,
Toni, Fernando, Rafel, Pere.
A
les 19:40, trec el cap per la boca de l´avenc, i em ve a rebre una
bafarada d´aire sec, tebi i amb un fort olor d´herba, que em
reconforten en sobre manera conferint-me una sensació de felicitat
sense límits. Vaig cridar, “Corda lliureeee!!. Magolat aconseguí
creuar la dolina i nomes sortir-ne em vingué de gust llençar-me
damunt la gespa a contemplar un meravellós ocàs, renoi quin
èxtasi!!!
Un
rere l´altre van anar eixint i com contagiats per la meva actitud,
tots la varen imitar, donant així per finalitzada aquesta gran
incursió a la Gaztelu a les 22:00h.
Hem
estat mes de dos dies sense veure la llum solar (57 hores en total),
sotmesos a unes condicions climàtiques molt adverses, suportant
físicament innombrables penalitats, però ara que tot s´acabat, i
ho podem explicar, coincidim plenament en que si ... l´experiència
ha valgut la pena.
 |
| Tos plegats a punt per marxar |
Amb
aquesta darrera frase tanco el diari de Gaztelu a les 22:15h. Del dia
dijous 5 d´agost del 1976.
Quim
CRONOLOGÌA
La
zona en concret, es objecte de l´interes per part dels grups
espeleològics des dels anys 50.
En
el 1956, patrocinat pels ajuntaments d´Arechavaleta i Mondragón, es
dugué a terme un estudi d´hidrogeologia, per part del professor
Noel Llopis i Lladó que publicà els resultats un any mes tard a
l´Speleón. Si mes no, no va estar fins la setmana santa del 1970
que durant unes prospeccions conjuntes de grups bascos, casualment es
va descobrir la Gaztelu Arroko Lezia III, iniciant-se les primeres
exploracions parcials.
1970
– Dies 3,4,5,6 d´abril - Troballa de l´avenc, es baixa fins
-80mp
Dies 1,2,3 de maig - S´arriba fins -200mp
Dies 17,18,19 de juliol – Instal·lació
d´elèctron i telèfon.
Dies 24,25,26 de juliol – S´arriba fins els
-330mp (11 h. d´exploració)
Dies del 9 al 15 d´agost – s´arriben als
-404mp (15 h d´exploració)
1971
– Dia 4 d´abril – Es baixen fins -135mp per tal d´observar el
cabdal hídric.
Dia 25 d´abril – Retirada de material
Dia 30 de maig – Condicionament de la boca.
Inici instal·lació de cable de tel.
Dia 6 de juny – Instal·lació tel. i elèctron
fins -135mp
Dies 12, 13 de juny – Instal·lació elèctron
fins la cascada -250mp.
Dia 20 de juny – Transport de material fins
-200mp.
Dies 26,29 de juny – Ensulsiada final s´arriba
a la cota -444mp
(21 h
d´exploració)
Dies 11, 12 de Juliol – Recuperació de
material.
Hi
van intervindre 6 grups en total, 5 de bascos, i un de català. G.E.
Aloña Mendi, 17 membres - Aranzadi S.E. 5 membres – Eibar
S.E.C.D. 8 membres – Pol Pol G.E. 5 membres – SIRE Sants (BCN),
4 membres – Vizcaino G.E. 5 membres.
Cal
puntualitzar, que els participants de la SIRE Sants, no varem estar
nosaltres, sinó els d´una generació anterior. En Josè Miguel
Arregui, Francesc Solana, Santi Guarro i en Valero Solana.
BIBLIOGRAFIA
Aquestes
dades surten d´un facsímil molt complert i detallat, publicat pel
GRUPO DE ESPELEOLOGIA ALOÑA MENDI, anomenat “TRABAJOS SOBRE EL
KARST DEL SUR-OESTE DE GUIPUZCOA - AÑOS 1968 – 1972”
NOTA
D´AGRAIMENT
Agrair al company Rafel Solanas el
seu suport a l´hora d´aconseguir la documentació bibliogràfica.
Quim
