LES
CAVITATS : LA COVA DEL MAS D´EN PAU 1
UNA
MICA D´HISTORIA
Durant
la setmana santa de l´any 1973, ( fa 42 anys) diversos membres de la
SIRE de Sants, (BCN – Catalunya), de forma totalment fortuïta,
anàrem a parar a la petita població d´Herbers, (La Franja,
Castelló) on poguérem efectuar múltiples prospeccions que donaren
com a resultat, la localització, exploració i estudi, de diferents
cavitats.
De
fet, mai hem deixat de tornar, encara que en ocasions ben
distanciades en el temps.
En
aquesta ocasió, aportaré les mes destacables en virtut del seu
interès espeleològic, conferint-li un format de fitxa tècnica, amb
l´expressa finalitat de facilitar la seva divulgació.
La
narració de la vessant humana que inevitablement va sorgir, de
tantes estades en aquesta entranyable població del Maestrat, resta
ja àmpliament documentada i publicada, en l´article nº 1 d´aquesta
mateixa saga monogràfica del 21 de juny del 2015.
DESCRIPCIÓ
GEOLOGICA GENERAL DEL TERRITORI
 |
| ESPIRAL DELS TEMPS GEOLÒGICS |
L´àrea
a la que ens estem referim i que compren les immediacions d´Herbers,
es la classificada com zona Septentrional Plegada (Beseit- Portal
Rubió)
EL
TERCIARI
S´intercalen
certs afloraments, constituïts per conglomerats amb còdols de
calcària i matriu argilosa. La heterometría es prou generosa, podem
trobar-los des d´un parell de centímetres, a, 50 o 60.
La
potencia del conjunt pot arribar als 30m. No obstant, no s´han
trobat elements suficients, com per poder establir un mesurament mes
precís.
Per
criteris regionals, podrien considerar-se com pertanyents al Oligocè
- Miocè inferior.
EL
SECUNDARI
Litogènicament,
dominen les calcàries i Margues del Cretàcic, gairebé fins el
centre del territori aquí considerat, i als voltants, davallem cap a
formacions Juràssiques i Triàsiques, amb algun petit i aïllat
repunt de pissarres Paleozoiques. El conjunt, s´esgota en una
estreta franja de sediments costers neògens, que determinen la plana
de Castelló.
TECTÒNICA
En
l´esquema que presentem es manifesten les principals zones
estructurals de la part oriental de la Cadena Ibèrica.
La
regió resta situada entre la unitat anomenada Central Subtabular
(Ares de Maestrat) i la segona, Septentrional Plegada, (Beseit –
Portal Rubió) Degut a aquesta peculiar disposició geològica, es
produeixen nombroses falles verticals que afecten a sèries poc
plegades sobre la part S, i plecs mes estrets i poc fallats a la
part N.
FALLES
Molt
coneguda es la falla del Regaxolet, amb direcció NO-SE de 15 km.
Bifurcant-se en dos ramals. El salt produït es realment gran, i
arriba a posar en contacte l´Aptiense superior, amb els materials
datats com Portlandià – Valanginià. Elevant la part Juràssica
del Bogaral i enfonsant la Cretàcica de Castell de Cabres. Per tant,
la magnitud del desnivell, arriba a l´ordre dels 600m.
Aproximadament.
La
Falla de Sta Àgueda; Separa dues grans regions estructurals; La
Plegada i la Subtabular, amb una direcció E-O in flexionant-se cap
el N.
GEOLOGIA
LOCAL
La
zona que ens ocupa, concretament la Serra dels Canals, constitueix un
relleu orogràfic-hidrogràfic força erosionat i convulsionat pels
moviments tectònics continentals. Presenta una barreja de diferents
materials, on predominen les calcàries, i calcàries bioclàstiques,
alternant-se en segon ordre, amb margues i escassos bancs
d´arenisques, també d´origen calcari.
Aquest
conjunt, el podem situar al Cretàcic inferior encaixant perfectament
en la franja de l´Aptiense inferior. (146-100 milions d´anys)
LA
COVA DEL MAS D´EN PAU 1
LOCALITZACIÓ
Sortint
del poblet d´Herbers, en direcció a Morella per la pista que ens
porta al port de Torre Miró, arribem al cap d´uns 4´5km, al punt on
trobem el Pont Trencat . En aquest indret, el riu Escalona rep per
la seva part esquerra, les aportacions estacionals de l´afluent de
La Rambleta.
Creuarem
el rierol, i seguirem per una pista que remunta la vall pel marge
dret del confluent, fins arribar a una masia anomenada Mas d´en Pau.
(1km aprox.) A partir d´aquí, seguirem pel mateix vial uns
300-400m, fins localitzar una tartera a ma dreta, la distingirem
per estar delimitada per una petita creu de ferro (Recordatori del
lloc on va patir un accident mortal, el propietari de l´esmentat
mas, l´any 1948) Es en aquest emplaçament, on precisament, haurem
d´iniciar l´ascens per un pendent molt incòmode (tartera) i prou
pronunciat, d´uns 45º o mes. Haurem de trepar com millor puguem,
fins trobar una mena de canal estreta a la que haurem d´accedir-hi
per la nostra esquerra, superant un petit mur (Cresta), que es
precisament el que acanala aquesta seca torrentera. A uns 60m
d´alçaria des del punt de partida i al vell mig del tàlveg, es on
damunt d´uns blocs, s´obre la cavitat.
Cal
advertir, que la seva localització es molt complicada, degut a les
abruptes condicions del terreny, i a una sivina que creix al costat
dret de la boca, conjunt de circumstancies que li confereixen un molt
efectiu camuflatge. La proliferació d´una abundant vegetació, tant
arbòria com de sotabosc, acaben d´arredonir la dificultat.
ESPELEOMETRIA
Recorregut
màxim = 122m
Recorregut
màxim total = 139m
Profunditat
màxima = 28m
COORDENADES
X
= 40º 40´ 56´´ / Y = 3º 42´ 20´´ / Z = 934 msnm.
Full
cadastral de l´Institut Geogràfic Nacional Nº 520 IV Esc. 1/
25.000
DESCRIPCIÓ
DEA CAVITAT L
L´orifici
d´entrada de 0´70x 1´20m connecta amb una galeria de forma
rectangular, direcció 80º NE, i longitud 9´75m. Presenta un
declivi de -24º.
Aquesta
accedeix a una mena d´estança de 6´20x 5´10m amb idèntica
direcció, originada pel mateix caos de blocs, que afecta la major
part de la cavitat.
Seguim
a traves d´un estret conducte descendent entre blocs, de -40º
durant 4´35m, direcció 168º SE.
D´ací,
penetrem a un corredor d´uns 1´50x1´95m durant 4´80m, i 198º SO.
Mantenint aquestes proporcions, davallem un petit ressalt de 2´40m
que clou al llarg d´un parell d´azimutals, amb l´entrada del pou
del “Rat penat” 7´95m, 165º / 115º SE, i 8´40m, 110º /
140º SE.
La
boca d´aquest petit pou, oscil·la entre els 2 x 1m, i cau
semi-verticalment durant 5m. La seva base segueix exactament la
mateixa direcció que la galeria superior, i ens dona un recorregut
de 13m, amb una amplada mitjana de 0´50m.
Tornant
a la superfície, i a 26´87m de l´entrada, localitzem una estreta
gatera practicada entre els blocs, d´uns 0´50/ 0´70m. Durant el
seu sinuós recorregut de 5m, i 310ºNO / 270º O . 10º NE
s´ensamble a uns 3´40m per sota de la galeria, a una sala
denominada “De l´orgue” amb unes dimensions de 1´70x 7m i
5´90m de recorregut. La seva direcció de 315º NO, ja gairebé no
es modificarà durant el que resta de cova.
Prosseguirem
trepant per uns conductes entre blocs, de regulars dimensions, tot
superant tant ressalts com plans inclinats que ens conduiran a la
sala de “Les Germanes” 10´80m, 312º / 293º NO, 310º / 305º
NO, amb 12´20m.
Per
les seves característiques, aquesta no s´aparta gaire de l´estètica
de la resta de la caverna, excepte, per la seva volta, que oscil·la
entre els 15 i 20m d´alçada.
A
partir d´aquest punt, la prolongació de la galeria denota un marcat
caràcter ascendent, començant per un esglaó de 3m, que ens situa
al corredor de la sala de “Les Meravelles” 16´43m, 305º / 283º
NO, i 15´30m, 290º / 300º NO.
Aquesta
estança, la distingirem per ser la mes afortunada de la cavitat en
quant al seu abundant relleu litogènic.
D´ací
endins, trobem un gran caos de blocs, que origina diversos conductes
gairebé tots ells orientats a 303º NO, i amb distancies que varien
entre els 5 i 7m.
Aquest
volum de blocs, no nomes ha generat ramificacions de tipus
horitzontal, si no que la majoria d´ells resten intercomunicats a
diferents nivells mitjançant petits pous. En conjunt, tots ells
arriben a la màxima cota de -28m.
ESPELEOGÈNESIS
Dos
fenòmens ben diferenciats podem observar en la formació d´aquesta
cavitat. El primer, marcadament desenvolupat al llarg d´una junta
d´estratificació d´uns 27m de longitud. El
segon, l´enllaç amb la diàclasi que constitueix la resta.
La
caiguda persistent del cabdal d´aigua de la torrentera, va anar
erosionant allà on va trobar menys resistència, es a dir, la junta
d´estratificació, originant a l´hora el que coneixem com l´actual
accés, transformat en un engolidor, gracies al pendent negatiu dels
estrats.
La
connexió d ´aquesta junta amb la fractura vertical de que està
formada la resta de la cavitat, i incentivada pels processos
quimioclàstic i graviclastic, va ocasionar l´esfondrament de gran
quantitat de blocs, que integren en un primer tram de la mateixa, el
doble pis, cimentant perfectament tot el conjunt, amb una capa de
sediments calcari-argilosos.
El
sol del que considerem la galeria d´entrada, el trobem gairebé
cobert d´esllavissaments introduïts per la corrent
d´aigua, de còdols sense erosionar i de petites proporcions,
similars als existents a les tarteres que jalonen el coster inferior
de la muntanya.
Els
despreniments, deixa'n també al descobert, estretes esquerdes que
comuniquen amb la galeria principal, encara que, pertanyent tot el
conjunt, a la mateixa i única diàclasi.
El
tram comprés des d´aquest caos de blocs fins el final del
subterrani, es desenvolupa pràcticament en línia recta, produint-se
un lleuger arqueig a la zona mitjana.
Gran
quantitat de pedres de considerables proporcions es presenten
incrustats a les parets i terra.
L´inclinació
de l´escletxa, perfectament apreciable en aquesta galeria, ve a ser
d´uns 76º mentre l´alçaria de la mateixa, arriba a la part final
a uns 20m com a màxim.
Aquest
mateix indret, que ja el podem qualificar com sala terminal, ens
ofereix també un triple nivell originat per la considerable
quantitat de grans fragments de pedrots que obstrueixen i acaben la
caverna, no obstant això, intuïm la continuïtat a l´altre costat.
Una
anècdota curiosa succeí, quant a l´intentar moure un bloc, per tal
de desobstruir una possible continuació, es trencà una petita
estalactita deixant a escap lliure un doll d´aigua continuat, durant
uns minuts, desprès, per si sola deixà de rajar. Probablement es
tractaria d´un eventual magatzematge residual, en un replegament de
la colada zenital.
La
conclusió, ens fa suposar que, l´hipogeu, es desenvolupà de forma
casual i coincident, dels dos principals fenòmens que la conformen;
Per una part, la ora-dació puntual de la junta d´estratificació,
que acaba connectant amb la part tectònica, es a dir, amb l´esquerda
preexistent, producte dels moviments del massis durant el seu llarg
període d´assentament.
LITOGENESIS
Descobrim
en la sala dels “Orgues” la primera manifestació de formació
litogènica de l´antre. Ens meravellen les formes i posicions de les
mateixes i la seva varietat. La paret mes baixa, pel lloc on
s´inclina la diàclasi, resta coberta d´una gruixuda colada
calcítica, i es precisament a partir d´aquesta i no abans, on
comencen a observar-se fenòmens estalagmítics que intercalen
diversos colors. Des de l´estalactita amarronada fins la
perfectament blanca. La varietat mòrfica, va des de la “Senyera”
a la “Columna”.
Gran
quantitat de blocs, presencia inequívoca del proces graviclastic
unit al quimioclàstic, s´encaixen en parets, sostre i sol, fent el
recorregut poc avorrit. Moltes d´aquestes grans pedres, es troben
soldades entre si per una deposició de calcita, i una fina peli-cula
d´argila.
Sens
dubte, el tram final, es el mes afortunat en quant a la riquesa i
profusió de formacions; senyeres, estalactites, estalagmites dobles
i en forma d´ “Y” que naixent de la zona zenital, on es troben
ambdues parets de la fenedura, i caient verticals, van a trobar-se
amb l´inclinada superfície lateral. Sobre la meitat, es
desenvolupen veritables boscos de columnes completament blanques, que
ens tornen els reflexos a ser il·luminats amb les nostres
frontals. Colades mame-lars i llisses completen aquest fantàstic
espectacle.
L´estat
de les formacions, en quant a la seva vitalitat, va de menor a major
grau a mida que anem avançant cap a l´interior. Es a dir, des de
les parts properes a l´exterior, on s´observen signes evidents de
descalcificació, a la profusa litogenització del final.
L´activitat
hídrica, morta totalment, deixa alguns signes de la seva presencia
en forma de primes cintes que, de tard en tard, apareixen a les
parets i poca cosa mes. Aquest fet, ens fa sospitar, que la
circulació d´algun hipotètic cabal, fou en tot cas, escàs, i
durant un curt període de temps.
Es una obvietat que, les grans avingudes de pluja a l´exterior,
ocasionin en el present filtracions amb el consegüent degotall, si
mes no, es desestima
l´actual circulació d´aigua,
tenint present el nivell del tàlveg per on circula el riu. (-60m
+-)
GRÀFIC
DE CLIMÀTICA
BIOLOGÌA
Les
mostres biològiques recollides durant l´exploració son;
Alguns
exemplars de col·lèmbols.
Diplurs;
Campodeidae, en mal estat.
Tricòpters;
Diversos exemplars.
ARQUEOLOGIA
A
l´interior d´aquesta cavitat, es varen trobar alguns fragment
ceràmics dels quals inserim els dibuixos pertanyents, als mes
interessants.
Val
a destacar, (A), Perfils llisos amb coloracions marró clar, que
presenten superfícies amb fins engalbes i els desengreixant´s de
reduït abast, ( Nº 2 i 3) fragments amb decoracions senzilles,
consistents en un o dos cordons de secció triangular, aquests, junt
amb la fig. Nº 1, presenten la pasta amb desengreixant´s força
gruixuts.
Donat
el petit volum dels fragments trobats, la manca de bores i formes
interessants, no podem aprofundir gaire mes en l´estudi, només
podem donar constància d´aquest jaciment, que per les
característiques de les seves pastes i elaboració, creiem
corresponen a un moment final de l´època del bronzo.
Tanmateix,
també a l´interior, es localitzà un altre fragment de fang cuit,
amb traces vegetals, que a jutjar pel lloc on fou trobat, no
intuïm la seva funció.
(
Estudi arqueològic efectuat pel company G. Aymami ).
CLOENDA
Demano
disculpes als lectors interessats, per no haver pogut disposar de
fotografies de certa qualitat, que poguessin il·lustrar
merescudament aquesta cavitat, dons es digna d´un bon reportatge.
Recentment portem el sisè intent infructuós per tal de
localitzar-la.
Quim
